Ar em al freg temps vengut

De Viquitexts
Ar em al freg temps vengut
Azalais de Porcairagues
Traduït al català per Alex gim a partir d'una traducció al castellà d'una traducció en francès de l'original en occità.
 Baixa

Ar em al freg temps vengut
que-l gels e-l neus e la fanha
e l'auzelet estan mut
qu'us de chantar non s'afranha
e son sec li ram pels plais
que flors ni folha no-i nais
ni rossinhols no-i crida
que am s'en mai me reissida.

Tant ai lo cor deceubut
per qu'eu soi a totz estranha
e sai que l'om a perdut
mout plus tost que non gazanha
e s'eu falh ab motz verais
d'Aurenga me moc l'esglais
per qu'eu m'estauc esbaida
e-n pert solatz en partida.

Domna met mout mal s'amor
que ab ric ome plaideia
ab plus aut de vavassor
e s'ilh o fai ilh foleia
car so ditz om en Velai
que ges per ricor non vai
e domna que n'es chauzida
en tenc per envilanida.

Amic ai de gran valor
que sobre totz senhoreia
e non a cor trichador
vas me que s'amor m'autreia
eu dic que m'amors l'eschai
e cel que dis que non fai
Deus li don mal'escarida
qu'eu m'en tenh fort per guerida.

Bels amics de bon talan
som ab vos totz jors en gatge
cortez'e de bel semblan
sol no-m demandetz outratge
tost en veirem a l'essai
qu'en vostre merce-m metrai
vos m'avetz la fe plevida
que no-m demandetz falhida.

A Deu coman Bel Esgar
e plus la ciutat d'Aurenga
e Gloriet'e-l Caslar
e lo senhor de Proensa
e tot quan vol mon ben lai
e l'arc on son fag l'assai
celui perdei qu'a ma vida
e-n serai totz jorns marrida.

Joglar que avetz cor gai
ves Narbona portatz lai
ma chanson ab la fenida
lei cui jois e jovens guida.

Ara arribem al temps fred,
el de les gebrades, de la neu i el fang.
Els ocellets estan muts,
ni a cantar no s'afanyen.
Les branques dels arbres són seques,
ni flors ni fulles hi ha.
Ni el rossinyol refila,
tant que m'agrada quan al maig em desperta.

Tinc el cor tan decebut
que semblo estrangera.
I sé que l'home es perd
més ràpidament que es guanya!
I si arruïnats amb paraules sinceres
és que d'Orange em ve el dolor,
ja que així entorpida
perdo en part la meva alegria.

Una dama col·loca molt malament el seu amor
quan un ric home li agrada.
Si ho fa més elevat que un vassall,
comet bogeria,
ja que es diu així a Velay,
que l'amor no va amb la riquesa
i la dama que ha estat escollida
ell la considera com degradada.

Tinc un amic de gran mèrit
que supera la resta de senyors
i no té el cor enganyós
envers mi, ja que em dóna el seu amor.
Dic que el meu amor li correspon
i a qualsevol diu que no ho faig.
Déu li dóna l'oportunitat
ja que em porto bé i em protegeixo.

Bell amic, de bona gana
per sempre m'he compromès amb vós
cortesa i de formoses maneres,
només si no em demanen res d'ultratjant.
Aviat tindrem la prova
ja que em posaré a mercè de vós
i em vau jurar per fe
que no em demanaríeu fallar.

A Déu recomano Bel Esgar
i més encara la ciutat d'Orange
i Gloriette i el castell
i el senyor de Provença
i tots aquells els que m'aprecien d'allà
i l'arc, on es va esdevenir el combat.
Vaig perdre el que té ma vida
i sempre restaré entristida.

Joglar que teniu el cor alegre,
cap a Narbona emporteu-vos allà
la meva cançó, amb el final
de què l'alegria i la joventut us guien.