Ar em al freg temps vengut

Ar em al freg temps vengut que-l gels e-l neus e la fanha e l'auzelet estan mut qu'us de chantar non s'afranha e son sec li ram pels plais que flors ni folha no-i nais ni rossinhols no-i crida que am s'en mai me reissida. Tant ai lo cor deceubut per qu'eu soi a totz estranha e sai que l'om a perdut mout plus tost que non gazanha e s'eu falh ab motz verais d'Aurenga me moc l'esglais per qu'eu m'estauc esbaida e-n pert solatz en partida. Domna met mout mal s'amor que ab ric ome plaideia ab plus aut de vavassor e s'ilh o fai ilh foleia car so ditz om en Velai que ges per ricor non vai e domna que n'es chauzida en tenc per envilanida. Amic ai de gran valor que sobre totz senhoreia e non a cor trichador vas me que s'amor m'autreia eu dic que m'amors l'eschai e cel que dis que non fai Deus li don mal'escarida qu'eu m'en tenh fort per guerida. Bels amics de bon talan som ab vos totz jors en gatge cortez'e de bel semblan sol no-m demandetz outratge tost en veirem a l'essai qu'en vostre merce-m metrai vos m'avetz la fe plevida que no-m demandetz falhida. A Deu coman Bel Esgar e plus la ciutat d'Aurenga e Gloriet'e-l Caslar e lo senhor de Proensa e tot quan vol mon ben lai e l'arc on son fag l'assai celui perdei qu'a ma vida e-n serai totz jorns marrida. Joglar que avetz cor gai ves Narbona portatz lai ma chanson ab la fenida lei cui jois e jovens guida.

Ara arribem al temps fred, el de les gebrades, de la neu i el fang. Els ocellets estan muts, ni a cantar no s'afanyen. Les branques dels arbres són seques, ni flors ni fulles hi ha. Ni el rossinyol refila, tant que m'agrada quan al maig em desperta. Tinc el cor tan decebut que semblo estrangera. I sé que l'home es perd més ràpidament que es guanya! I si arruïnats amb paraules sinceres és que d'Orange em ve el dolor, ja que així entorpida perdo en part la meva alegria. Una dama col·loca molt malament el seu amor quan un ric home li agrada. Si ho fa més elevat que un vassall, comet bogeria, ja que es diu així a Velay, que l'amor no va amb la riquesa i la dama que ha estat escollida ell la considera com degradada. Tinc un amic de gran mèrit que supera la resta de senyors i no té el cor enganyós envers mi, ja que em dóna el seu amor. Dic que el meu amor li correspon i a qualsevol diu que no ho faig. Déu li dóna l'oportunitat ja que em porto bé i em protegeixo. Bell amic, de bona gana per sempre m'he compromès amb vós cortesa i de formoses maneres, només si no em demanen res d'ultratjant. Aviat tindrem la prova ja que em posaré a mercè de vós i em vau jurar per fe que no em demanaríeu fallar. A Déu recomano Bel Esgar i més encara la ciutat d'Orange i Gloriette i el castell i el senyor de Provença i tots aquells els que m'aprecien d'allà i l'arc, on es va esdevenir el combat. Vaig perdre el que té ma vida i sempre restaré entristida. Joglar que teniu el cor alegre, cap a Narbona emporteu-vos allà la meva cançó, amb el final de què l'alegria i la joventut us guien.