Arondeta, de ton chantar m'azir

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Arondeta, de ton chantar m'azir

de
Guillem de Berguedà


I
Arondeta, de ton chantar m'azir:
qe vols, qe qers, qe no.m laissa durmir?
Enojat m'as e non sai qe responda,
q'ieu non fui sans pos qe passei Gironda;
e qar no.m ditz o salutz o messatge
de Bon Esper, non entent ton lengatge.

II
Segnier amics, cochan fez me venir
vostra domna, qar de vos ha dezir,
e s'ella fos, si com ieu sui, yronda
ben ha dos mes q'il vos for'al esponda;
mas qar no sap lo pais ni.l viatge,
m'enviet sai saber vostre coratge.

III
Arondeta, miels ti degr'acuillir
e plus honrar et amar e servir.
Cel Dieus vos salf qi tot lo mond vironda,
qi formet cel e terr'e mar prionda;
e s'ieu hai dig vas vos nuil vilanatge,
per merce.us prec que no.m torn a dampnatge.

IV
Segner amics, qi.m fez vas vos venir,
vostra domna, .m fes jurar e plevir
qe vos membres la fibla de la gonda
e.l anel d'aur, q'es be obs qe s'esconda,
e qant vos mes la bona fe en gatge
ab un baizar qe n'agues d'avantage.

V
Arondeta, del rei no.m posc partir
q'a Tholoza no.l.m convenga seguir;
mas ben sapchaz Mon Jordan, cui qe.n gronda,
en mei lo prat, pres l'aiga de Garonda,
derocarai davan totz en l'erbatge,
e non cug dir orgoil ni vilanatge.

VI
Segner amics, Dieus vos lais ademplir
vostre talan, q'a mi non pot fallir,
quan m'en irai, q'om no.m pel o no.m tonda,
..........................................................
e qant sabra q'es en estrangn regnatge,
ben l'er al cor greu e fer e salvatge.

I
Oreneta, el teu cant m'enfurisma:
què vols? què cerques? que no em deixes dormir?
M'has enutjat i no sé què respondre,
perquè jo no he estat sa des de que vaig travessar Gironda;
i com que no em dius salutació o missatge
de Bon Esper (Bona Esperança), no entenc ton llenguatge.

II
Senyor amic, ràpidament em féu venir
la vostra dama, perquè té desig de vós,
i si ella fos, com ho sóc jo, oreneta,
ja fa dos mesos que us fóra a l'espona;
però com que no sap el país ni la ruta,
m'ha enviat ací per saber la vostra intenció.

III
Oreneta, millor t'hauria d'acollir
i honrar-te i estimar-te i servir-te més.
Que us salvi el Déu que tot el món corona,
que formà cel i terra i mar profunda;
i si jo us he dit alguna vilania,
per favor us demano que no se'm torni dany.

IV
Senyor amic, qui em féu venir a vós,
Vostra dama, em féu jurar i prometre
que us recordés la sibella de la gonella
i l'anell d'or, que convé que s'amagui,
i quan us va posar la bona fe en penyora
amb un bes que tinguéreu per avançat.

V
Oreneta, del rei no em puc separar
perquè a Tolosa em convé seguir-lo;
però bé sap mon Jordan, que encara que algú rondini,
al mig del prat, prop de l'aigua del Garona,
el derrocaré davant tots sobre l'herba,
i no crec dir jactància ni vilesa.

VI
Senyor amic, Déu us deixi complir
vostre desig, que jo no podré evitar,
quan me'n vagi, que em pelin o em plomin,
..........................................................
i quan sabrà que esteu en regne estrany,
li'n patirà son cor fer i salvatge.

PD-icon.svg El contingut d'aquesta pàgina prové de la web «Els trobadors» de Miquel Alonso, qui autoritza el seu ús lliure.