Art de be morir

Art de be morir

Art de be morir.

D'aquesta obreta s'han estampat 6 exemplars en pergamí, nom. del 0 al 5; 20 en paper japó, nom. del 0 al 19; 34 en paper especial y 250 en paper de fil.

A honor e reuerencia de noſtre ſenyor iheſu criſt: e dela ſacratiſſima verge ſenyora ſãcta maria mare ſua. comença lo tractat apellat art de be morir ab lo breu confeſſionari tornat de lati en romanç per inſtructio / e doctrina deles perſones no ſabents lo lati. les quals no es raho que ſien freturoſes de tant fruyt e tant neceſſari com es / e ſe ſegueix del p̃ſent compendi en aqueſta forma ſeguent

Lo prohemi.

e

ncara que ſegons lo philoſof en lo tercer libre deles ethiq̃s la mes eſpantable deles coſes terribles ſie la mort. emꝑo en neguna manera ſe pot cõꝑar ala mort dela aia. aço confirme ſãct Aguſti que diu que mayor dampnatge es la perdicio de vna anima que de mil coſſoſ. tanbe ſe proua aço per ſanct Bernat dient. que tot aq̃ſt mon corporal no ſe pot eſtimar tãt quant es lo preu de vna anima. per conſeguent tant es mes eſpantable / e auorrible la mort dela anima quant ella es mes noble / e precioſa que lo cosE axi com la anima ſie de gran valor e lo diable trebayll. e procure per lur condempnacio perdurable temptant al home enla derrera malaltia ab molt grans temptations. E per tant molt neceſſaria coſa es q̃ pueesſque. e remeye lo home alur anima perque no ſie condempnada toſtemps eternalmẽt ꝑço molt expediẽt. e cõuenient coſa es q̃ qualſeuule qui deſige eſſer ſaluat. moltes devegades e ab diligẽcia aya deuãt los vylls la art de ben morir. de la qual es la p̃ſent intẽcio. E axi mateix penſe en ſon cor moltes vegadeſ. enla derrera malaltia de q̃ ha de morir ꝑque axi cõ diu ſanct Gregori molt ſe occupe en bona obra. aquell q̃ ſouent pẽſa en la ſua fi. e lo mal q̃ eſta ꝑ venir ſi abans es cõſiderat. e pẽſat. mes leugerament ſe pot tolerar e ſoferir. ſegõs aq̃ll comũ ꝑlar. Si les coſes eſdeuenidores ſon ans ſabudes. mes leugeramẽt ſon ſoportades. mas molt poques vegades algu ſe diſpon be. quãt la mort lo pren ſoptoſamẽt. ꝑque q̇ſcu pẽſe viure molt largamẽt no creent q̃ tan preſt aya demorir lo q̃ es cert ſe fa ꝑ inſtructio del diable. ꝑ quant molts ꝑ tal falſa eſperãça enganats morẽ mal diſpoſts. ꝑço en neguna manera nos deu donar molta eſperança al malalt q̃ cõſeguira la ſalud corporal. Car ſegons diu vn famos doctor canceller de paris moltes vegades ꝑ aqueſta tal falſa cõſolacio e ſimulada confiança de ſalut corꝑal. encorre lo home en certa cõdempnacio. creẽt que no ha de morir de aquella malaltia. Epertant abans de totes coſes ſie induit / e amoneſtat lo malalt / a aq̃lles coſes ab que aye / e obtengue la ſalut dela anima / e ſon neceſſaries per a ſaluacio. Primerament que cregue com / a bon criſtia los articles dela fe. ſegons que la ſancta mare eſgleſia los te. ells creu. Segonamẽt ques alegre perque mor en la fe de noſtre ſenyor iheſu criſt / e enla obediẽcia / e vnitat dela ſua ſancta eſglesia. Tercerament que prepoſe en ſon cor de eſmenar la ſua vida ſi mes viura / e de no peccar mes. ni offendre adeu. ni als ſeus proiſmes. Quartament que perdone per amor de deu alsquel an offes e deman perdo an aquells que el ha injuriat. Sinquenament que reſtitueſque lo q̃ te de altri. Siſenament que conegue / e cregue q̃ iheſu criſt mori per ſaluar anoſaltres / e per ell e que per altra manera no pot eſſer ſaluat. ſino per ments dela ſua ſancta paſſio. perço façe gracies adeu en quãt pot E ſi / a aqueſtes coſſes reſpondra de bon cor ſenyal es que es del nõbre dells elets / e dels q̃ ſe han a ſaluar. En apres ſie induit ab gran diligencia. q̃ reebe los ſãcts ſagraments dela eſgleſia. Primerament que ab gran cõtricio dells ſeus peccats faça entegra confeſſio / e apres reeba tots los altres ſagraments neceſſaris ab gran reuerencia / e deuocio / e aquell que no ſera informat / e enterrogat de algu altri deles coſes ſobredites enterroge / e penſe en ſi mateix conſiderant ſi es diſpoſt axi cõ dit es. E aquell q̃ en aqueſta manera ſera diſpoſt. recoman ſe tot / e dones ala paſſio de iheſu criſt cõtinuamẽt dient la / e penſant / en ella. car ꝑ aqueſta totes le temptacions del diable / e ſos engãs ſon vencuts. E es de ſaber q̃ en lo article dela mort los que han de morir han mayors / e mes forts tẽptacions del enemich q̃ james ans agueren. ſegons que daual ſe moſtrara. contra les qualls lo angell porte / e cõſeyle bones inſpiracions / e perque aqueſt tractat es molt neceſſari / e ꝑfitos. axi be per los ſabuts / e letrats als quals es dirigida aq̃ſta doctrina en lati. cõ ꝑ les comunes perſones no letrades. les quals no es menys raho q̃ freturegen de tant neceſſari fruit. delibere de trauel ſegõs la poſſibilitat del meu pobre entẽdre en lenguaje cathala clar / e manifeſt / eſtill ab ſes hyſtories correſponẽts aq̇ſcun capitol. ſegõs q̃ en lo exẽplar lati les trobe ꝑque puguẽ axi cõ en vn eſpill mirar / e eſpecular les coſes ꝑ ala ſalut deles ſues animes ꝑtanyents. Per cõſeguẽt q̇lſeuule q̃ vol / e deſige be morir. cõſidere diligẽtment les coſes cõtengudes en aquest libre / e cõſeguira grã ajuda / e vtilitat ꝑ defenſar ſe deles tẽptaciõs del diable / e a cõſeguir la gloria de ꝑadis laqual nos vule atorguar deu tot poderos lo qual regne en vnitat de eſſẽcia e trinitat de ꝑſones ꝑ tots los ſetgles ſens fi.

Capitol primer com lo diable tempta en lo article dela mort contra la fe.

c

Om la fe catholica ſie fũdamẽt / p̃ncipi de tota la ſalut noſtra / e ſens fe negu puxa eſſer ſaluat ſegõs diu ſãct aguſti. lo q̇l poſa aq̃ſtes paraules. Fe es fonamẽt de tots los bens / e comẽçamẽt de toda noſtra ſalut hũana. item diu ſanct bernat la fe es p̃ncipi

dela ſalut dells homens. ſens aqueſta no pot negu pertanyer. ni eſſer del nombre dells fills de deu. ſens aqueſta tot qualſeuol trebayll del home es va / e ſens profit. per cõſeguent lo diable / enemich de tot lo linatge humanal trebaylle ab totes ſes forceſ per retornar / e lançar en lo infern enlo article dela mort dela fe totalment / o almenys per ferlo deſuiar / e dubtar en aquella perquãt lo que dubta enla fe infell es E diu temptãt lo en aqueſta manera. O meſqui deſauẽturat com eſtas en gran error aqueſta fe / e creença q̃ tu tens no es cõ tu la creus o ſegons que la preyquen ni ha infern algu. tots hauem eſſer ſaluats. E jatſia que lo home façe moltes coſes les quals ſien aci agudes per males / o mate aſi mateix / o adore ales ydoles axi cõ fan los reys infells / e grans homẽs ab grans cõpayes de pagans tot torne / e ve a hun mateix fi. axi ꝑ los criſtians com ꝑ ells. per quant negu que muyre no torne mes deça E axi aqueſta fe tua no es cosa de alguna veritat. per aqueſta manera / e per altres moltes treballe lo diable quãt pot. per fer caure lo home enla ſua fi dela fe. per que ſab ell quel fonamẽt que es la fe regirat / e caygut tot altre que de ſobre ella es edificat caura neceſſariament Mes coue ſaber que lo diable per molt q̃ tempte lo home. no pot ꝑ força ferlo peccar. ni en neguna manera vẽçre. ſino que el mateix li done loch / e conſenta ſegons diu lo apoſtol. Fell es deu loqual no cõſentira que ſiau temptats mes del que poreu ſofferir / e reſiſtir. mas dara gracia / e fortaleza de tal manera que pugau ſoſtenir / e aprofitar en allo.

Capitol segon dela bona inſpiracio del angel en eſguart dela fe.

C

Ontra la primera temptacio del diable dona lo bon angel conſeyl / e inſpiracio per fer lo home fort enla fe diẽt axi. O germa no cregues ales tẽptacions peſtiferes / e maluades / e falſos cõſeylls del diable. mas guardat del. per que el es mentiros / e malicios. car per mentides / e ꝑ falſies ell engana. a adam / e eua noſtres pares / E no duptes en coſa alguna dela fe. mes ſies ferm en aquella. perquãt jatſie que per ſentimẽt corꝑal o ab lo entenimẽt no la pugues cõpendre. Ja perço nos ſegueix aquella no eſſer verdadera Car ſi tu la pogueſes cõpendre / e entẽdre per raho natural. en coſa alguna no ſerie meritoria. ſegons aquell dit de ſanct Gregori. La fe no ha merit ala qual la raho humana dona experiencia / e prouança. E axi recort te lo q̃ diu ſanct pau en lo .xj. capi. que ſcriui als juheus. Sens fe no es poſible de plaure adeu. e tanbe diu ſanct Johan enlo terçer capito. aquel que no creu. jutgat es. e ſanct Bernat. la fe es la primogenita e principi entre les virtuts. Item diu. que mes benauenturada fo noſtra ſenyora ſancta maria rebent la fe de iheſu criſt. q̃ en rebre la ſua carn. Cõſidera ꝑ ſemblant la fe q̃ agueren los pares antichs feells. axi cõ abraham. yſaach / e jacob / e alguns gentils cõ job. e raab / e altres ſemblants / E axi mateix penſa la fe dels apoſtols / martyrs / cõfeſſos e verges. Car migançant la fe tots los ſancts de la ley de natura / e ſcriptura / e dela ley de gracia mereſquerẽ hauer la gracia / e gloria de deu per gran fe que hach ſanct pere ana ſobre les aygues. ſanct Johan begue lo veri. q̃ li fonch donat ſens mal. ni dan quelin ſeguis. Item ꝑ la fe ꝑ oracio la qual feu Alexandre los mõts caſpis foren tancats. per cõſeguent la fe es de deu beneyta. perço deus com a baro reſiſtir al diable / e fermamẽt creure tots los manamẽts dela ſancta eſgleſia. car la ſancta mare eſgleſia no pot errar. com ſie regida del ſpirit ſanct E nota que com lo malalt ſe veura tẽptat cõtra la fe. primerament deu penſar quant es neceſſaria la fe. per que ſens ella no pot eſſer ſaluat algu. Segonament penſe que li es profitoſa. perquãt totes les coſes pot. ſegons diu noſtre ſenyor que totes coſſes ſon poſibles al creent. Item diu. qualſeuol coſa que pregareu creeu que rebreu / e de aqueſta manera migantçãt la gracia de deu facilment pora lo malalt reſiſtir al diable. E tanbe es coſa profitoſa. q̃ lo credo in deum ſia dit alta veu. Intelligible / e moltes veguades prop lo malalt. per q̃ ell ſie animat / ames fermamẽt ꝑſeuerar enla fe. e los demonis quel auorexẽ de oyr. ſien de aqui ſpaordits / e apartats fugint.

Capitol .iij. dela temptacio del diable ço es dela deſperacio.

D

Eſpuys que lo diable veu que lo malalt eſta ferm enla fe. començal de tẽptar per ferlo deſperar. que es cõtra la confiança / e eſperança quel home ha en deu. Com lo home enla malaltia es turmentat de dolors corporals. lauors lo diable ajuſte altres dolors. rep̃ſentãt li los peccats e mayorment los q̃ no ha cõfeſſat perfer lo venir en deſꝑacio e diu li axi. O meſqui detu guarda aci quans peccats as comeſos. tants / e tan grans ſon que james poras obtenir perdo dels. e be pots dir cõ dix Cabim. mayor es la mia culpa que merexer ꝑdo. mira cõ los manaments de deu as treſpaſat. Car tu no as amat adeu ſobre todes coſes ans mes as injuriat amolts. e be ſabs tu q̃ no pot eſſer ſaluat aquel que no guarde los manaments de deu. ꝑ que deu dix Si vols entrar en la vida perdurable guarda los manaments / mas tu has viſcut luxurioſament eſſent ſuꝑbios. auaricios. golos. e yros as viſcut tota ta vida ab enueya. e pereſa. E moltes veguades as oyt preycar q̃ vn peccat mortal baſte per a cõdẽpnar avn home per toſtemps. enlo infern. Apres de aço les .vij. obres de miſericordia no has cõplit. les quals mayormẽt demanara lo ſenyor enlo juhi final ſegons q̃ en ſon euãgeli lo demõſtra dient anaquells q̃ ala part eſquerra ſerã anau maleyts enlo foch eternal. perquãt yo agui fam. e nom donareu amenyar. ſet agui. e nom donareu abeure ⹒c. Eperço diu ſanct jaume juhi ſẽs miſericordia ſera fet an aquel q̃ no ha feta miſericordia ſobre la terra. Tempta axi mateix lo diable en aq̃ſta manera. ya veus quãts de nit e de dia enla ley de deu molt veyladamẽt treballẽ Emꝑo aq̃ſtos ꝑço no goſen en algũa manera dir que ſien ſegurs deles penes ꝑque puguen p̃ſumir de lur ſalut cõ algu no pura ſaber ſi es digne de pena / o de gloria. ꝑ cõſeguẽt atu claramẽt q̃ es eſtat en tota ta vida peccador not romã algũa ſperãça de ſaluacio. ſols q̃ mereſques dignamẽt eſſer cõdẽpnat. ꝑ aq̃ſtes e ꝑ altres ſẽblants rahõs induex al home a deſperacio dela qual nos deuẽ guardar ſobre tots los mals cõ aq̃ſta offena e ſia cõtra la miſericordia de deu. la q̇l ſola nos ſalua. ſegõs fa teſtioni lo ꝑfeta. Les miſericordies de deu ſon perq̃ no ſom deſtruits E ſãct Aguſti diu. quiſcu q̃ es poſat. en peccat ſi dela miſericordia de deu / e ꝑdo deſpera veramẽt aq̃ſt tal de tot pert la miſericordia de deu. perquant nenguna coſa tãt offen adeu. com la deſperacio

Capi. iiii. dela bona inſpiracio del angel contra la deſperacio.

c

Ontra la ſegona temptacio del diable. dona lo bon angel bona inſpiracio dient o home perq̃ deſperes jatſia q̃ tãts furts / e omeys agueſes comeſos quãteſ arenes / e gotes a enla mar / e encara que tu ſol agueſes comes tots los peccats del mon tot / e no agueſſes fet de aq̃ls ꝑnia. ni cõfeſſio, ni agueſſes ara manera. ni temps per / a confeſſar los. Ja perço no deus deſeſperar. perquãt en tal cas la cõtricio ſola de dins ſens algũa vocal cõfeſſio es ſuffici

ent / e baſtãt. ſegõs aço ſe ꝑua. ꝑlo ꝑſal. dient. Lo cor cõtrit / e hũiliat tu deu no menyſprearas. E diu lo ꝑfeta ezech. En qualſeuol hora que lo peccador gemecara ſera saluat E diu ſanct bernat. Mayor es la pietat de deu que qualſeuol maleza o peccat e a ti diu ſãct aguſti. Mes pot deu perdonar quel home peccar. e poſat cas que ſabeſſes que eres del nombre de aquells que han eſſer condẽpnats. ab tot perço en neguna manera deuries deſeſperar. per quant per la deſeſperacio no ſen aconſengueix altra coſa alguna ſino que per ella lo molt piados deu molt mes ſe offen. E los altres lurs peccats ſe agreugen mes. e mes auant que la pena perdurable ſe augmente fins ala mort. Item no deus deſeſperar per peccador que ſies. car iheſu criſt es mort per los peccados. e no per los iuſts. axi cõ ell mateix diu no ſo vẽgut apellar los iuſts mas los peccados. pren exẽple de ſanct pere lo qual negua a iheſu criſt e en ſanct pau q̃ perſeguia la eſgleſia. e en ſant matheu. e zacheu que eren publichs peccados e en la magdalena. e en la dona preſa en adulteri. e en lo ladre que fonch penjat al coſtat de iheſu criſt. e en la maria egipciaca. e en altres peccados molts dells quals ague miſericordia noſtre ſenyor. e forẽ ſancts. E nota que quan lo malalt coneix que es temptat dela deſeſperacio. tantoſt deu penſar que ella es peyor. e mes dampnable de tots los peccats. e que en alguna manera no deu conſentir ental deſeſperacio. per molts peccats que aya comes. Car com diu ſanct aguſti mes pecca iudes en deſeſperar que los jueus en crucificar a iheſu criſt En apres pẽse o malalt. com es coſa profitoſa / e neceſſaria la ſperança. Perq̃ ſegons ſãct Criſoſtom la eſperança es la anchora de noſtra ſalut. fonament de noſtra vida. ſenyal / e guia del cami perlo qual van al cel. E per conſeguent no coue de deſemparar la per qualſeuol peccats grans / e innumerables que ſien

Capi. v. dela temptacio del diable de impaſciencia.

v

Eent / e cõexent lo diable que no pot induir al home enlo peccat dela deſeſperacio comença de temptar lo de impaciẽcia la qual naix dela gran malaltia / e diu li de aqueſta manera. Perque ſoportes tu aqueſta dolor tant greu / e inſoportable a tota creatura / e atu de tot ſens ꝑfit. ni encara mes tan gran dolor te deuria eſſer donada per dret e bona iuſticia. pus que no has comes tals / e tants peccats que ſien dignes de tan cruel turment. Car ſcrit es que en les penes ſe deu fer mes benigna / e piadoſa interpretacio. E mes be aço lo que molt te redoble / e agreuye la tua dolor es que negu no ha compaſſio de tu. lo q̃ percert no es dupte que es contra tota raho. Car jatſia. que los teus amichs. e parents de paraula moſtren que han compaſſio de tu. en veritat ells deſigen la tua mort perlos bens q̃ tu as de lexar. los quals eſperen de heretar.

Perque es coſa clara que exida la tua anima del coſ enuides lo voldrã tenir per hun dia ſols en caſa. Per aqueſtes. e altres ſemblants maneres lo mal enemich tempte al home enla ſua fi de impaſciencia. que es contra la caritat migançant la qual deuem amar adeu ſobre totes les coſes. per ferli perdre ſos merits / e poſant lo en contrarietat ab deu.Nota que als q̃ han de morir molt gran dolor corporal los agreuye. mayorment an aquells que moren no per mort natural la qual ve molt poques vegades axi com ho enſenya la experiencia. Mas ans ve perla mayor part per accidents. axi cõ de febre. apoſtema / o altra greu. malaltia. afflictiua / e tormentãt. la qual malaltia a molts e mayorment als que no ſon ben diſpoſts enla anima. en tant grau tornen impaſcients / e yroſos / e murmurants que ales vegades dela grã dolor / e impaſciencia appar que ſien tornats folls / e fora de ſeny. ſegons que algunes de vegades ſe veu en molts. per que appar que verament los ſemblants freturen dela vera caritat. ſegons fa teſtimoni ſanct iheronim q̃ diu axi. Si algu ſoffer / o reeb la mort / o malaltia ab dolor / e impaſciencia / e enuig / ſenyares que no ame adeu ſegons que deu.E el apoſtel ſanct Pau diu que la caritat es paſcient / benigna / e aquel que nos conforma ab la volũtat diuinal en la ſua fi. e mort plahent li dela ſua fi / e de anar a noſtre ſenyor ab gran regonexença / e repenediment de ſos peccats e ab propoſit de eſmenar lur vida ſi deu li ꝑmetie mes viure es de creure que no va bona via Perço tot hom deu procurar de be diſpõdres en ſanitat. ꝑ que enlo article dela mort ſie conforme ab la ley de deu que es la ſua voluntat.

Capitol. vi. dela bona inſpiracio del angel de paſciencia.

c

Ontra la tẽptacio del diable deuers la impaſciencia dona lo bon angel bona inſpiracio / e conſeyl de paſciencia dienx axi. home aparta ton cor dela impaſciencia / e yra perla qual lo diable ab ſes mortiferes / e males temptacions procura per dampnar la tua anima. perque perla impaſciencia / e murmuracio / e indignacio ſe pert la anima axi com ſe ſalue per la paſciẽcia ſegons que ho diu ſanct Gregori. El regne dels çels nols acõſegueix negun murmurador / e impacient. E ꝑço aquesta tua malaltia la qual es leugera per reſpecte dels teus peccats not peſe. ans la ſoffereix ab bon cor. Car ſapies que es com amanera de purgatori ſi ans dela mort ab bona paſciencia ſe pren / e es ſofferida ſegõs coue bonamẽt / e de bon grat. Car no ſolament es neceſſari lo bon grat en les coſes que ſon a conſolacio. mas encara enles coſes que ſon de enemig / e afflicio. Perquant com diu ſanct Gregori, deu miſericordioſament dona la pena / e tribulacio temporal per que no done apres la pena / e venjança perdurable. E ſanct Aguſti pregaue adeu axi dient. Senyor aci me crema e ſerra / e tormenta. perque per toſtemps me ꝑdones. per conſeguent no te perturben les tribulacions de aqueſt mon. per quant elles mõſtren que deu not vol deſemparar ſegons que poſe ſanct Aguſtí. que diu que los mals / e aduerſitats que en aqueſt mon nos ꝑſiguen nos porten per força ala gloria de deu. per conſeguent no ſta ni ſe aproua la ſalut dela anima enlos plahers carnals mes ans ſta. en aquels la dampnacio perdurable. Item diu lo mateix ſanct Aguſti. Senyal es de manifeſta cõdempnacio quant lo home es amat del mon. e los ſeus fets li venen tots a ſon plaher. En altra part diu que es maraueylla cõ les pedres nos leuen en ſolaz / e plaer als que han eſſer cõdempnats empero que mes maraueyla es com les pedres nos leuen en ſcandel / e perill als q̃ han eſſer ſaluats. E axi leua / e aparta de tu la impaſciencia / e malicia axi com a peſtilencia verinoſa / e pren en tu paſciencia. la qual es eſcut molt fort ab la qual tots los enemichs dela anima facilmẽt ſon vencuts. E conſidera com iheſu criſt / e ſos ſancts forẽ molt paciẽts fins ala mort. Es de notar que quant lo malalt ſe ſent temptat de impaſciencia deu conſiderar. primeramẽt que noſciua / e dampnoſa es la impaſciencia perquant perturbãt / e enuiant aell lo aparta / e refreda de deu. e perço diu lo ſenyor Sobre qual repoſara lo meu ſpirit ſino ſobre lo humil / e repoſat de cor. Item deu pẽsar que la paſciencia ſe deu conſeruar diligẽtment perquant aquella es neceſſaria. E axi diu ſãct Pau. La paſciencia es auosſaltres neceſſaria E tanbe diu noſtre ſenyor enlo euangeli Certament fo conueniẽt / e neceſſari iheſu criſt ſofferir. e axi entrar enla gloria de deu. e diu ſãct Gregori que de mayor merit es ſofferir les coſes contraries / e aduerſitats que trebayllar en bones obres. Car ſens ferre podem eſſer martyrs ſi guardam la paſciencia verdaderament enlo cor. E diu Salamo que millor es lo paſciẽt quel baro fort / e que aquel que ſenyoreya a ſon cor / e deſigs millor es quel conquiſtador de ciutats.

Capitol. vij. com tempte lo diable de vana gloria.

q

Uant veu lo diable que no pot induir / e tirar lo home. ꝑque ſe deſuie dela via / e carrera de ſaluacio ꝑ infidelitat / o deſperacion / o impaſciẽcia començal de temptar per complaſcencia de ſi mateix que es ſuperbia ſpiritual. migançant la qual als religioſos / e perſones perfetes mes inquiete / e preſegueix / e començe en aqueſta manera de lohar lo o com es ferm enla fe / e

fort enla ſperança / e es molt paſcient ab gran fermetat enla tua malaltia / o com has obrat. moltes bones coſes. molt te deus gloriar. per que no es axi com los altres los quals han fet e comes mals ſens compte. mes auãt los ſemblãts auegades ab vn gemech ſe ſaluẽ. dõchs per qual iuſticia ni raho lo regne dels çels atu ſe pot denegar. per çertes per neguna raho. ꝑ quant tu as legitimament batallat. Donchs reeb la corona atu aparellada / e aura ſeyment e grau mes excellent que los altres. pus que mes as treballat q̃ ells. per aqueſtes / e altres ſemblants temptacions lo diable trebayle. molt diligentment per induir / e tirar lo home a ſuꝑbia ſpiritual / o complaymẽt de ſi mateix per ferli perdre la gloria de paradis. ꝑla qual coſa es de notar que aqueſta ſuperbia es molt de guardar / e euitar. primerament perque per la ſuperbia ſe fa lo home ſemblant al diable. Car perla ſola ſuperbia fo fet / e tornat de angel diable. Segonament per quant per ella lo home comet blaſfemia en preſumir lo be que de deu ha quel ha de ſi mateix. Tercerament que tanta vana gloria. e complaſcẽcia de ſi mateix poria pendre. que per cauſa della ſe poria condempnar. Donchs diu ſanct Gregori en tant ques recorde lo home del be que ha fet. e per aquell ſe exalça cau prop de deu qui es cauſador de tots noſtres bens. E axi mateix diu ſanct Aguſti. Si lo home ſe iuſtificara. e dela ſua iuſticia preſumira cau aquell tall.

Capitol. viij. dela bona inſpiracio del angel contra la vana gloria.

c

Ontra la dampnoſa temptacio del diable de vana gloria dona langel bona inſpiracio dient axi. O home meſqui de tu. perque te en ſuꝑbeix attribuint atu mateix la fermeſa enla fe / eſperança / e paſciencia. la qual adeu ſol ſe deu attribuir. perquant tu no portes fer coſa alguna meritoria / e bona ſens migançant / e ajudan te la ſua gracia ſegons ques proua. aço per paraules de noſtre ſenyor dient. Sens mi no podeu fer coſa alguna. E en altra part es ſcrit. no te enſuperbeſques not exalçes nit lohes vanament / e ſuperbioſa no attribueſques atu lo be ni preſumeſques deles tues virtuts. Car diu noſtre ſenyor enlo euangeli. que aquel qui ſe exalça ſera abaxat.Item diu ſino ſereu fets humils com vn perit. no entrareu enlo regne dels çells. Donchs humiliat / e ſeras axalçat. E diu ſanct Aguſti. q̃ ſi ell home ſe hũilia deu deualle aell e ſi ſe exalça q̃ deu ſe aꝑte dell. Dons aparta. e guarda la tua volũtat. e tots toſ pẽſamẽts de la ſuꝑbia la q̇l feu. e torna a lucifer q̃ era angel molt excellent. e bell en diable molt leyg. e ſutze. e lo lança. e abaxa dela altura dels çells al p̃gõ dels inferns. la q̇l ſuꝑbia encara fo cauſa de tots los mals. e peccats. Perço diu ſanct Bernat. lo començament de tota perdicio es la ſuperbia. Item lo mateix ſanct Bernat. leua aqueſt peccat. e ſens trebayl tots los vicis ſons leuats. e tayllats. E de aço es de notar molt ſingularment que quant ſe vulla. que lo que ſta en larticle dela mort ſent que es temptat de ſuperbia deu penſar primerament que la ſuꝑbia entant adeu deſplague. que ſolamẽt per lur occaſio ſens altre peccat algu. deu exela / e cõdempna dels cells a lucifer ab tots los altres angels que foren de lur opinio / e ſequela ꝑque ꝑ toſtemps foſſen cõdempnats enlo infern. E axi de tal manera penſant pora reduirſe en humilitat / e repẽdre / o arguir ſos peccats perquant negu per iuſt que ſie / o ſe eſtime no ſab ſi es digne de eſſer auorrit / o amat de deu. Donchs deu en ſpecial pendre exemple de ſãt Anthoni. al qual dix lo diable. O anthoni tu me as vençut perque com yo te vul exalçar tu te abaxes / e com te vul abaxar tu te exalças. Segonament deu penſar que la humilitat tãt plau adeu que entre altres virtuts en ſpecial perla humilitat la glorioſa verge ſenyora ſancta Maria concebe adeu noſtre ſenyor / e perço es exalçada ſobre tots los cohors dels angels.

Capi. ix. dela temptacio del diable de auaricia.

l

A final temptacio deque lo diable tempta enlo article dela mort es de auaricia. dela qual mes vſe contra los ſecu

lars / e carnals. que es la molta occupacio deles coſes temporals / e exteriors. com deuers les mullers / e fills. parents / e amichs carnals e deuers les riqueſes / e altres coſes les quals en lur vida amaren. perla qual auaricia lo enemich molt enuia / e congoxa enla fi dient axi / o meſqui de home tu ya deſẽpares tots los bens temporals. que per molt grans trebaylls / e cõgoxes as adquirit / e aiustat / e tan be lexes ala tua muller / e fills. parents / e amichs molt amats / e totes les altres coſes delectables / e deſijades enla companya deles quas ſtar e perſeuerar. a gran solaz / e alegria te ſeria / e no menys aells gran be ſe ſeguiria dela tua preſẽcia Aquestes e altres moltes maneres de auaricia repreſenta lo diable enla fi al home. perque per amor / e cupiditat deles coſes terrenals lo faze apartar dela amor de deu / e dela ſalut dela ſua anima. Donchs es de notar ſingularment que molt ſe deu guardar que a algu eſtãt enlo article dela mort. noli ſia reduit ala memoria la muller / fills. amichs corporals / e altres bens temporals. ſols en quant / o requer la ſalut eſpiritual del. perque ſerie en altra manera molt perilos. per quãt per ells ſe diſtraurie / e apartarie de aquelles coſes que ſon dela ſalut de lur anima. enles quals dexades totes altres coſes lauors mayormẽt deu eſſer attent e occupat ab totes ſes forçes interiors / e exteriors no en les coſes miſerables tẽꝑals / e carnals / en les q̇ls penſar / e entẽdre en tal temps ſerie molt perillos de manera q̃ vn home que ſol per lo bon penedir / e propoſit juſt que en aquell temps agues ſe porte ſaluar. perdria de aconſeguir la ſaluacio / e yria a condempnacio tenẽt ſon cor / e voler / e deſig en los bens temporals.

Capitol. x. dela bona inſpiracio del angel contra la auaricia.

c

Ontra la temptacio de auaricia ab q̃ tempta lo diable al home enla ſua fi. lo ſanct angel dona bona inſpiracio / e cõſeyll diẽt. O home aparta les tues oreylles deles falſes / e mortiferes ſugeſtions / e cõſells del diable ab los quals te penſa. e procura enganar. e çegar. e ans de totes coſes oblida. e poſpoſa tots los bens. e coſes tẽporals de tot la qual memoria. percert nenguna coſa de ſalut entu pot cauſar. e donar. Mes ans molt gran impediment. e deſtorb dela tua ſalut ſpiritual. E deus te recordar deles paraules del noſtre redemptor. e ſenyor iheſu criſt que diu axi als que ſe ajuſten ales coſes mundanes. Si algu no renũciara a totes les coſes que poſeex no pot eſſer dexeble meu / E en altra part diu. ſi algu ve ami / e no auoreix alur pare / e mare / e muller / e fills / e germans / e germanes

encara no pot eſſer mon dexeble / e an aquels qui renuncien aqueſtes coſes diu / e tot aquel q̃ lexera / o deſemparara caſa / o germans / o germaneſ / o pare / o mare / o muller / o fills / o cãps e heretats. ꝑ lo meu nom rebra çẽt e mes ꝑ hun e vida perdurable poſeira. recort te tanbe dela pobredat de iheſu criſt noſtre ſenyor penjãt enla creu ꝑ tu / e deſemparant la ſua mare / e dexeble ſanct Johan molt amats de molt bona voluntat per la tua ſaluacio. Cõsidera tanbe quants ſancts homens menyſpreants aq̃ſtes coſes temporals han ſeguit ael ſofferir moltes ꝑſecucions per oyr aquella peraula dolça. Ueniu beneyts del meu pare poſſehiu lo regne apparelat pera voſaltres del començ del mon. Donchs emprempta / e encomana totes aqueſtes coſes ala tua voluntat / e totes les coſes tranſitories / e poch durables apartant de tu totalment com / a beuenda verinoſa. torna en ton cor ala pobreſa voluntaria complidament e axi te ſera degut per promiſſio lo regne dels çels ſegons que diu noſtre ſenyor, benauenturats ſon los pobres deſpirit perque dels es lo regne dels çels / e encomanat tot adeu. lo qual dona plenariament les riqueſes perdurables poſant tota la tua confiança en el. Nota que quant lo malalt ſe ſent temptat de auaricia / o del amor deles coſes terrenals p̃meramẽt deu conſiderar com lo deſig / e amor deles coſes terrenals aparte de deu. perquant foragite e leua la amor de deu ſegons ſanct Gregori lo affirme dient axi. En tant es quiſcu de deu apartat quant aci baix enles creatures ſe delite Segonament conſidere que la voluntaria pobre-

tat fa eſſer lo home benauẽturat el porte al çel com diu lo ſenyor redemptor noſtre iheſu criſt que los pobres de ſpirit ſon benauenturats. ꝑquant dels es lo regne dels cels.

Capitol. xi. enlo qual ſe contenen moltes bones doctrines / e conſeyls per aquel que ſta en lo punt dela mort.

ſ

I aquel que eſta enla agonia / e article dela mort pot parlar / e vſar de raho trebayl per occupar ſe en oracions Primerament inuocant adeu e ſuplicant lo q̃ aja ꝑ bo de reebre ael enla ſua gloria perla ſua ſanctiſſima / e maraueyloſa miſericordia / e per la virtut dela ſua paſſio. Segonament diligẽtment inuoque / e clame ala glorioſa / e ſacratiſſima verge ſenyora ſancta mara ſuplicant la q̃ ſie lur aduocada / e migançera. En apres pregue a tots los angels eſpecialment al angel deputat perla ſua guarda e axi mateix a tots los ſancts apoſtols. martyrs. confeſſos / e verges Emꝑo mes ſpecialment pregue es recomane an aquels ſancts / o ſanctes enlos quals primerament eſſent ſa tenie deuocio ells honraua / o ſeruie / e amaue les ymages dels quals ab la ymage del crucifixi li deuen eſſer repreſentades Item digue tres veguades aq̃ſt vers. Dirupiſti dñe vincula mea: tibi ſacraficabo hostiã laudis. ꝑ q̇nt aq̃ſt vers ſegõs caſſiodoro ſe creu q̃ es de tãta ṽtut q̃ los peccats dels homes ſon remeſos ſi eſſent ala fi ab verdadera confeſſio es dit. Item digue tres vegades aqueſtes paraules / o altres ſemblants. la pau de noſtre ſenyor iheſu criſt / e la virtut dela ſua paſſio / e lo ſenyal dela ſancta creu / e la integritat dela ſenyora verge ſancta maria / e la benedictio de tots los ſancts / e ſanctes la guarda dels ãgels e les ajudes de tots los elets ſien entre mi / e entre tots los enemichs meus viſisbles / e no viſibles en aqueſta hora dela mia mort. amen.

Finalment digue En les tues mans ſenyor comã lo meu ſpirit. mes ſi lo malalt no ſabra les oracions digue algu dels qui ſon p̃ſents ab alta veu deuant ell algunes oracions / o hyſtories deuotes enles quals ell eſſent ſa tenie deuocio. E lo mateix malalt pregue / e façe oracio adeu ſegons que ſabra / e pora de pur / e ferm cor e de boca / e ab tot ſon deſig. Bon deuem notar que pus la ſalut del home eſta enla ſua fi q̃ quiſcu deu ab gran diligencia / e eſforç proueyr de algun amich / o companyo deuot ſufficient / e leal lo qual li ſie / e ſtigue preſent enla ſua fi / e mort. perque li conſeylle / e conforte enla cõſtãcia dela fe / e lo incite / e mogue / a auer paſciencia / e deuocio / confiança / e caritat / e ꝑſeuerancia en totes bones obres donant li eſforç / e animant lo enla agonia / e batalla final / e dient ꝑ ell algunes deuotes oracions. Mas guay de noſaltres que pochs ſon que ſien ab ſos proiſmes lealment parlant los e amoneſtant los faent oracions / e preguaries per ells. perque cõmunament encara los malalts no penſen morir. e perquant lo marit / o la muller reſtant. e los fills e parẽts q̃ entenẽ de heretar lurs bẽs mes procuren a induir lo ala ſua amor plorãt lo. per quels dexe mes bens. Elo que pijor es encara no lexẽ entrar a ꝑſones deuotes quels confortarien per reçel quels faſen mudar lo teſtament. o lexes. e axi moltes vegades les animes dels morints miſerablement cahen en peril. Perço quiſcu procur en eſtudiar enla ſua vida perque puxa be morir. e hauer aci gracia e en la patria gloria. AMEN.

Aci ſe acaba lo tractat dela art de ben morir.

Deo gracias.

La preſent reproduccio en fotogravat. feta ſots cura den Angel Aguilo en caſa de Joſeph Lavall y eſtampada per Fidel Giro. ha ſigut copiada de l' edicio de l' Art de be morir (Valencia... M.CCCC.lxxxxj.) de la qual ſe'n conſerva l'unich exemplar fins avuy conegut en la ſua Biblioteca. La obra no te portada y ſ'es reduhida al reproduhirla un centimetre de l'amplada de la caxa d'impreſſio. Publicada baix lo patronat de la Societat Catalana de Bibliofils en lo mes de Desembre de l'any M.DCCCC.v.