Atheneo de grandesa

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

ATHENEO
DE GRANDESA
SOBRE
EMINENCIAS CVLTAS
CATALANA FACVNDIA
ab Emblêmas Illustrada.
PART I
CONSAGRALA

AL FENIX

DE BARCELONA
SOLAGVER
GLORIOS.
Lo D. Ioseph Romaguera.
OFFEREIXLA EN LLENGVA CASTELLANA
ab estil millorat de molts equivochs, singular
gala de tan ayròs idioma.
Ab llicencia: En Barcelona en casa de Ioan Iolis al
Carrer dels Cotoners, Any 1681.

APROVACIO. DEL DOCTOR LLVCIA
Marzal Catredatich de prima de Theologia de la Vniuercitat de Barcelona.
P
or orde, y Mandato del Ilustre Senyor Don Lluis de Iosa Ardiaca de Santa Maria del Mar, Dignitat, y Canonge en la Iglesia Cathedral, V.G. y Off. per lo Ilustrissim, y Reverendissim Senyor Archebisbe Bisbe de Barcelona. He vist, y llegit ab attenciò, y cuydado, lo present Llibre intitulat Athæneo de Grandeza, esc. per lo Doctor Ioseph Romaguera, y sens entretenirme en los merescuts elogis de la obra: (quant de ella se verifican aquellas elegants paraules de S. Ambros lib. I. Hexam. cap. 9. Plus est quod probatur aspectu, quam quod sermone laudatur suo enim vtitut testimonio, non alieno suffragio.) ceñintme à la obediencia, y al que es de ma precissa obligacio, dic, que no conte cosa alguna opposada als dogmas de nostra Santa Fè, ò, repugnant à la enteresa, y bondat dels costums. Si plausibles noticias, ingeniosos primors, solidas sentencias, y en tot utilissima ensenyansa: ab que sento es digna de la estampa, y axis ho firmo. Salvo semper, esc. Barcelona Iuliol á 16. de 1680.

 Doctor Llucià Marçal P.

atenta supra scripta aprobatione imprimatur.

De Ioza V.C. esc. Off.


APROBACIO DEL M. R. P. F. IOSEPH

Lleonart Mestre en S. Theologia, y Prior del Rosari del Convent de S. Catharina Martir de Barcelona.
P
Er commiciò del Illustre Senyor D. Ioseph de Rull, Regent en lo Concell de sa Magestat en est Principat de Cataluña, he llegit ab singular atenciò esta primera part del llibre intitulat Atheneo de grandeza que offereix al Ingenios theatro de la consideraciò, y gustos empleo, lo Doctor Ioseph Romaguera, y per abstenirme, del que solicita al affecte la plausible ocupasio del Author, a que fora Panigenista de la dolça Lyra, ab que fa renaixer los antichs Ienis de nostra Cathaluña, en lo pulit y conceptuos metro, sentenciosa dispusicio, sols dire lo que Cassiodoro. lib. 3. Epist. 5. deya, à un Ilustre; cum multa trabas ab antiquis, meru sti placere de proprijs, entretexint dels antichs, lo adornat matis, fecunda a tots, la hermosa Palestra del delicat ingeni, la noble, y primorosa disposiciò de son enteniment. No hi ha cosa en ell, que contradiga, y se opose als catholichs Dogmas, ni sentir contra la Fè, sana doctrina, y costums, ans be lo judico per digne de la imprecio. Salvo semper, esc. en Sancta Catarina martyr de Barcelona, y Iuliol als 23. de 1680.

 F. Ioseph Lleonart Mestre  en Sancta Theologia.

25. Iulij 1680 Imprimatur.

Don Iosephus Rull Regens.


AL FENIS DE BARCELONA S. Olaguer Glorios.

Lo D. Ioseph Romaguera.

A
Las Sagradas Aras del vostre prodigios Mausoleo, victima à la llama de vn gran affecte, esta xica regoneixensa de mon cariño, cerca atrevida Salamandra, cremant fervorosa, conservarse contenta als soberanos resplendors de vostres glories, y per mes que aparega cautela, per no restar pavesa à la vanitat del olvit, es sols humil obsequi, en durable monument de ma eterna gratitut.

 Curtas foren del firmament las zafirinas laminas, y llimitats los cintillants caracters quel illustran Estrellas, pera imprimir de vostra virtut, y doctrina los immensos volumens, pasmo que meresque lo mellifluo Armiño de la Iglesia, suau Cigne de vostres elogis, suspenciò, que redui ma limitada capasitat à conferir sols en cada lletra de vostre glorios nom, vna nota que designe, vn atomo de tan solar abisme, en esta

 OCTAVA.

Or nasque, al clar Sol de la nobleza,
Lliri Sacro florì en bella Aurora,
Aguila son ingeni en la agudesa,
Golfo de prendas fou, quel orbe adora,
Vara de Iesse son mando, y enteresa,
Esmeralda en valor, gloria atesora,
Rosa empirea; puix foren sens espinas,
Sas virtuts sempre grans, molt pelegrinas.

 Enfalegat donchs à golfos de admiracions, ponderantvos sagrat Fenis ya desde vostra felis Aurora; puix de esterills primogenitors nasquereu vnich, à compassius influcsos del divino Sol, y creixent candor consagrat Menino à la celebre Catedral de vostra Patria, vestireu (com lo fenis infant) purissims Armiños; fins que posant resplandents plomas de varias virtuts (fenis ya alat) bolareu al religios retiro, y à la extatica soledat, a ont ya impacienta la fama als eximios buelos de vostra soberana perfeccio (com al Fenis per los deserts de la Arabia) os comensà à sercar, y a perseguir pera tributaros honras, y aplausos, mes despreciantlas sempre, y encubrintvos als cuydados de la ambiciò, com lo Fenis als de la curiositat, merezquereu per fugitiu lo que altres per diligents; fins que enamorat lo Cel de vostra prodigiosa enteresa, os inspirà, que congregant en Sinodo los aromatichs baculos de vostra Diocesi, formaseu, com lo Fenis, suau pira, que à la llama del divino amor, en que os abrasavau, solicitàsen en cariñosos incendis vostre pasific transit, y renaixent instantaneament à la prodigiosa llum de multiplicats miracles, bolareu per moltas centurias lo espaciòs Emisferi de la veneraciò, quant cansada ya vostra grandesa del envellit obsequi, tornareu a renaixer maravella al Apostolich resplendor de la Canonisaciò, puix com podia deixar de aclamarvos Fenis, si sempre aveu bolat ab sos ayres a la gloria de la eternitat.
 Resumi la discreta Antiguedàt à vostres excelencias, dispuntantvos la Patria la major grandesa, que atribui à Homero. Y benevol lo Cel, en aquell admirable peix, anteposa vostra sabia Estrella, à la felicitat del ditxos Policrates: pero cedescan estas Gentills allegorias; y sian sols epilogo de vostres portentosas prendas, las majors que venerà en sas sagradas Coronicas, lo divino Oraculo: puix à apaternas rogativas nasquereu, obedient Isach, sent oferit al temple benigne Samuel, deixant la patria, contemplatiu Iacob, fugint dels tropessos casto Ioseph, retirantvos al desert, zelos Elias, pelegrinareu prudent Abraham, escusant las dignitats prodigios Moyses, y obtenintlas obedient Aron; socorrent als afligits caritatiu Tobias, convertiau insolents predicador Ionas, fins que multiplicantvos las mitras ab doblat esperit, constant Eliseo, defensaveu vostre rebaño valeròs David, peleant contra los Africans valent Iosue, destruiau masquitas esforsat Sanso, y assistint al Temple permanent Heli, edificareu la Catredal de Tarragona savi Salamo; mes esta subsint serie de vostres immensos aplausos, sols es vn breu aterisco de vostra olimpica llum, vn asomo de vostre Apollineo resplandor, que desaoga mon devot affecte per vn resquisi del degut silenci; mes propi Panigenista de tanta admiraciò, que lo que acolori la antiguedad del Magno Alexandre, desitjant, que obtenint rumbos de la breu linea de Apeles, notifique, per los remots districtes del Orbe, la benigne exorbitancia de vostres repetits portentos.
 Sobre lo felis Tabèr, ab vislumbres de Tabor, gosa la prodigiosa Pira de vostra incorrupta Grandesa lo magestuos Panteon de sa deguda veneraciò, zenit augusto de vostra noble Patria, aont os embelliu Argos celestial; puix a pessar de la fera Parca, os eternisau Pastor, y ab injuria del caduc olvit, os enceneu Sol à la aclamaciò.
 Las celebres columnas, que offerian al heroich Athaulfo lo perpetuar sa Real grandesa ab lo remontat timbre de la primera Gotica Corona, sols foren previngut Non Plus Vltra à vostra admirable enteresa, sino es que encara mes provida la Antiguedat, cultivas pensils deixantlos lo nom de paradis, pera que fos treato fragant al miraculòs Serolifo de vostras Sagradas Reliquias, aont floriu Arbre de vida, per los que os invocan en sas dolencias, y congoxas; pero sia sols epigrafe del pasmo; ab quel venero, esta

 OCTAVA.

OBelisco, que al Cel donas cuydado,
Coloso de esplendor timbre à las glorias
de vn Argos Sagrat, que obscurint al hado
eternisa blasons a sas victorias
de la vil Parca ab ayròs desenfado,
los triumfos multiplican sas memorias,
y de Altrea flameas, Si del Sol Alumnas,
son de sas Glorias las brillants Columnas.

PROLECH AL LECTOR


A
Sumto es la novedat del reparo, fosforo comu, que influeix al presumir cuydado la censura, y com lo fum, es lo que treu à llum la Estampa, ostiga la vista ab lo mateix, que brilla, y ve ha ser son primer caracter la Calumnia.

 Plaga universal, ab que ni à Homero faltà vn Zoylo, ni à Virgili vn Bavio, ni à Cicero vn Didimo, pero aumentas la impertinencia, y passa à malicia ab qualitat de Cocodrillo, en los que no consentinlos sa ignorancia llengua pera judicar, tenen dents pera ferir.
 Sim vituperas lo aver escrit en Cathala, not temo; perque murmurant la llengua, ab que parlas, fentla insturment de sas ignominias, los mateixos ecos del vituperi, resonan Calumnias à ta vil censura.
 Porfia lo venereo Osso, en destrosar la Clava, que li llastimà la Boca, y fomentant sa malicia en son propi dany, la deixa apurat al escarment.
 No moderan los reflecsos desta similitut à la aguda censura; perque ab insolencias de ingrata vivora, lo natiu cariño de sa obligaciò, es lo que estrena lo rencor de sa feresa, y ab abominable crueltat, son primer aliento, es destruit lo patricio Lar, que devia fer brinco de sa ternura.
 Totas las Nacions anellan en embellir sa llengua, y en propagarla, perque es credit de sos ingenis, gosar Alumnos de sa facundia los alienigenos curiosos; pero la paciò, que en las demes se estrema en la alabansa, en la nostra inadvertidament se precipita al despreci, ab impaciencia de quants ò adverteixan.
 Afe que no la vltrajavan tan indesentment aquells Antichs Heroes Cathalans, que feren sentir los clamors de sas victorias à Athenas, y Neopatria, y los que ab los preciosos Rubins; de sas venas la imprimiren en Sardeña, Mallorca, y Valencia, pero escusare lo panegirich de sos aplausos; per no fer Paraliponen, que exageràs ab sa grandesa la injuria, ab que lo olvit sepulta lo augusto de sas proesas.
 En esta llengua descrigueren molts Alcides Aragonesos sas hasañas en la eternitat del marbre, y si sos Mausoleos son clars Alumnos de sa fama, sos epitafis, son Oradors perpetuos de sa memoria, y reclamen mut si autentich de nostre descuyt, puix quant, ya en aquellas Eras, la esculpiren per famosa, nosaltres en estas edats injustament la deixam per abatuda.
 No per ser vulgar la llengua à de ser vulgar lo estil, que de fanch feya Maleagenes estatuas, que valian altretant Or.
 Vso de vocables historichs, y Poetichs ennoblint los periòdos, pera remontarlos de la mecanica comprehenciò, y endolcirlos à la noticiosa intelligencia.
 Confesso valerme (à be que à tart) de vocables de altres llenguas, à falta dels propis de nostra, pera introduirlos com à mes sonoros, traça ab que los Benjamins de Apolo, an engrandits tots los idiomas.
 Lo Cigne de Castella Lope de Vega, al agut etxis, ab que burlesca Tersicore se folgava en nostra llengua, aprengue ab la lira de Apolo à cantar metros Cathalans, y a sos ecos, pogueren tenir zelos las Ninfas del Tajo, de las Sirenas destas riberas, y los Obeliscos de Pirene, donar vayà als ayres de Guadarrama.
 Pero ò llastima! Que las melodias de tants Orfeos Cathalanas, que pogueren mourer emulacio als mes sutils estrangers, vajan entre recatats borrons, aont las adultera en copias, son mateix aplauso, si yà no es, que las sepulte lo olvit, sent sa privaciò, digne suplici de nostre descuyt.
 Que Naciò no gosa, son parestatje en la celebre llibreria del Parnaso, aont los forasters curiosos cultivan sa noticiosa inclinaciò, y saben fins sos Antipodas, que en lo Cor del augusto Apolo, te lustre lo plectre de sos Alumnos.
 Sols la nostra, es la que desprecia esta gloria en sos ingenis, ò perque los desmaya la sisga dels venenosos Aspits, que en advertirlos entre las Aromas, que fomenta Hypocrene, se sevan cruels fins en sa sanch, ò es, que cega la ignorancia, introduint calumnias à tota llum, y ignominias à la de la Estampa en lloch de solicitarlos Mecenas los encadena Cerberos, que ab continua rabia lladran, y despadasan sas obras.
 Inpietat es esta, sols propia de la vulgar inadvertencia, que los Savis noblement generosos, sempre amparan Mercurials vigilias, disculpant descuyts, y encobrint defectes, ab que procurant vna sifra; per a desembrasarme de la plebeya osadia, en lo Oraculo divino trobi, en las puntas de aquella tan ponderada Sarsa, propi document pera despicarme, fent yo gala, del que ella illustra misteri, en esta Emblemma.

 EMBLEMMA.

Quare non comburatur Rubus.JPG

 DECIMA.

Prodigi quem aconsellas
 Ab las llenguas de vn ardòr,
 Que sent llamas son rencòr,
 Y malicia, sent centellas.
 Gala fas de estar entre ellas;
 Puix tos emulos disfamas,
 Ab quem alientan tas ramas,
 Per mes quem imposen menguas
 A riurerme de sas Llenguas;
 Puix tut burlas de sas Llamas.
 A rumbos, donchs, de aquell famòs Atheneo, que venerà Grecia erari de la sabia Minerva, è inscrit aquest brinco de tantas exemplars sentencias, à brios de la mateixa causa, ab la grandesa del mateix titol, y ab lo titol de la mateixa grandesa, y prenent Punts de oposicio, à competencia del mes critich Alcides de la Castellana facundia, que per remontat de Eloquencia clamaren Heroe, emulant ab vislumbres de Eminencias sos primors, intento desmentir lo error vulgar, ab ques desprecia nostra llengua per basta, y per grosera.
 No solicito alabança, ni pretench aplauso, puix sols à document de la espeiencia, gran Mara de la Sabiduria, advertint, que en las arduas empresas, es lo comensar, aont comunament desmaya la valentia del conseguir: donant vn aliento à las plomas Cathalanas, pera que en Alas de la fama bolen al logro de la eternitat, me so atrevit a posar à tota la mormuracio esta niñeria de fullas, embellida de agradable varietat, y si benevol lo ilustre orisont delas discretas conventiculas, me abona lo intent, continuat en segona, y tercera part, y en altres dos obras la impresio, la vna que intitulo, Morfeo despert en las vulgaritats Cathalanas. Iovial discurs, que cultiva pensil mon capritxo, aont absent

divertia los cariños de ma Patria y la altra, que
inscrich, la Fama de Cathaluña. Mes si es-

perimento lo solit despresi, las en-

terrare totas en lo pols,
que ya las cobri,
vale.


ATHENEO

DE GRANDESA

SOBRE

EMINENCIAS CVLTAS

CATHALANA FACVNDIA

ab Emblemmas illustrada

EMINENCIA I.

Treballar per excellent aspirant à universal.
D
Elas espinas de la fatiga brotan las augustas rosas, que ab fragancia publican la grandesa y al aliento de la aplicaciò resonan las armoniosas trompas de la fama.

 Precis aliment de la excellencia ab sa substancia se nudreix, sustenta, y briarea, que la vil ociositat gasta fins lo ferro.
 Las gotas del suor de Gordiano se condensaran perlas, pera sa corona, mereixent la gloria de deixar vinculat en enigmas lo vniversal imperi del Orbe.
 Las treballosas hazañas de Hercules, Perseo, y Iason descrigueren en la cintillant esfera sos noms ab mes estrellas, que lletras, illustranse los trastes de sas victorias constellacions a la gloria.
 Es la ocupacio ancora del animo, sens ella fluctua agitat de las olas dels affectes a perills del Cirtes de la concupisencia.
 Pero dedicat, com lo lli Asbestino, (que menciona Paulo Iovio) ala illustre llama del exercici, lo purifica ab tal candor, que superant la estimaciò de as perlas, se conserua armiño al mes actiu incendi.
 Ab discreta enseñança los gentils architectos remontavan los temples de Venus, y Flora de labor corintio, esculpintlos de fullatges, que en sa delicadesa tremolava sa fragilitat.
 Pero los de Minerua, y Marte del orde dorich permanent, y durable, demonstrant sas cornisas, y capitells, que la terea quels realçà los eternisa.
 No produeix palmas lo terreno, que per fluix, y blando, es oci de la naturalesa; perque inseguint son vici, es indigne de tan heroich cetro.
 Tota aygua detinguda, se corromp ponsoños xarco de lacius venenos, pero à bisarrias de la ocupacio lo inbecil Cupido, rendeix romputs trofeos, lo arch de sa puntaria, y los rayos desa faretra.
 Prudent economia alternar ab lo treball lo divertiment, pera que dure la aplicacio del empleo.
 Perdria lo affer la forsa, y la corda la violencia, si lo arch estigues sempre armat, que fins los camps reposan vn any, pera fructificar mes.
 La sobrada aplicacio profunda llima, tant com persiciona acaba, inpedint sa activitat la consumacio.
 Alcansar eminencia en tot, es impossible, en moltas profecions, raro, en alguna bastant pera la grandesa; pero multiplicar merits à son solio, es amontonar coronas, y señir ab thiara sos timbres.
 Desengañe al mes presumit, passar mostra, per las numerosas clases de la naturalesa.
 Que astre brilla totas las influencias? que aucell trina totas las melodias? que quadrupedo arma tota la feresa? que peix ostenta totas las escatas? que fruyt lisongea tots los sabors? que flor matisa totas las fragancias? que planta brota totas las virtuts? y que pedra cambia tots los colors: puix si de cada genero apenas se mencionan las especies, qui comprehendra de totas las especies la oposadas qualitats.
 Ser individuo, es ser inferior, ser vniversal, es embellirse particular en la substancia, y genero en la qualitat, opinada repugnancia fins en la naturalesa Angelica.
 Esta methafisica si dificil de persebir, mes perillosa de praticar; perque al tropesar en vn terme, se despeña en la calumnia de vana loquacitat.
 Tots los Narcisos de son discurs se desesperan al desengany, y inseguint al defuanescut Timagoras, se precipitan en lo mateix abisme de sos affectes.
 Anellar al immens Atlantico de las profecions totas, es gloriosa ambiciò, que canonisa ab visos de infinita a vna capacitat.
 Lo pessim de la avaricia, es lo magcim desa excellencia, acquireix per acquirir, lo saber es etxis del estudiar, y advertint ab llarga terea inagotables lo pelagos de las facultats; quant mes regoneix dilatada sa comprehenciò, es quant esta ab majors creixents sa intelligencia, y en la mateixa cogniciò, que no alcansa gosa la gloria de la immensitat que coneix.
 Lo Catolich Oraculo de la antigua Partenopes Alphonso, nom que entre monarchas te vinculada la sabiduria, engrandi mes que disculpa son continuo estudi, ab que lo Criador, y la eternitat sols podan saciar lo apetit de saber.
 Obte vtilment propietat de Dipsa, pica cautelosa, y encen ab insaciable fet, y qui solicita satisferla la fomenta mes, acabant primer ab la vida, que ab lo desitg.
 Ceñirse à vna profeciò, es deixarse assitiar de sos preceptes, y ferse esclau de sas reglas, estendrese à moltas, es pendrer alas pera bolar de eminencia, en eminencia à vn Olimpo de gradesa.
 Conuens Aguila Africana ab los augustos rayos desa prespicacia, de cega la Idolatria dels antichs Simulacros; perque en molts se llimitava à un effecte la causa desa supersticiosa adoracio.
 Sobrepujar en la habilitat, es ser superior en lo empleo; perque tota eminencia domina en son predicament, y si es en remontada, esfera es formal soberania; puix insta respectes, y vindica sumicions.
 Si regir ab magestat vn Andaluz Cigne, vn Faeton de armiños, que en golfos de esmeralda fluctua en los jasmins, que respira centellas, y en los copos quel animan fins las tacas esforsan sa bellesa, paradocsa ques rumbo de sa bisarria; si picar ab excellencia cautiva la atenciò mes noble, que conseguira refrenar la vulgar insolencia, y reprimir la marcial osadia.
 Multiplicadas medianias no bastan à realsar vna grandesa, y afiança vna eminencia sola molts obsequis ab sos merits repetidas veneracions ab sas prendas.
 Compongue Archimedes vna mathematica Paloma, que animada del artifici alentava alas, y fent bolar lo aplauso de son ingeni, infundi respectes, abe que mallograts, fins en los que anegaren en purpureos orrors la grandesa desa Patria.
 En la eminencia caracter de la grandesa, que inprimintse en lo empleo, ordena heroe à son alumno, y ab indeleble resplendor descriu ab los burils del Sol, en las llaminas de la fama sa felis memoria.
 De vna insulsa ruina, que fou frondosa piramide en la selva, desbastà, y puli lo bolador Dedalo la Diosa de la hermosura, y emulant del atrevit Prometeo la ingeniosa osadia intentà animarla, trassà poros en la seca materia, y aplicant à sas concavitats repartidas porcions de mercuri, li infundi vivor; puix inquieta sa preciosa travesura sumovent donayre en sa bisarria, pareixia animada mascara, que sols la embrasava lo rustich disfras, que la desmentia.
 En profecio baxa ser eminent, es ser notori entre la multitut, y entre Pigmeos gran; pero no entre grans asseñalat quant menos gigant.
 Ab esquisita destresa esculpia Calistrato lliguiosas delicadesas; pero no aplicava sa paciencia, y pericia sino en labrar niñerias, y podent per sa habilitat aspirar à las glorias del celebre Alcimedon, ò a la fama del prodigios Thesifon deixant al Orbe vn miracle de Palas en culto de Diana, abatuda sempre sa simetria sepultà sa memoria en la inbecilitat de sas obras.
 Sia donchs discret lo treball, eminent lo empleo, templada la fatiga, superior la habilitat, comuna la aplicacio, y vniversal la noticia del que aspirant à la eximia grandesa, preten la corona de la immortalitat.


E
Mblemma es á tanta eminencia la preciosa [il·legible]erea del Busto, sepultas entre abismes de vndosas turquesas aspirant a vna esfera de candor, que sent filis del nacar, que agota armiños del alba, es per sa sircunferencia nota de vna infinita extencio de prendas, sent logro de son ostigat aliento la vniversal grandesa ab que las perlas, que atesora adornan coronas, y señeixen diademas
 De grandesa

 EMBLEMMA I.

Praetium non vile laborum.JPG

 Quartilla.
Es la bellesa que adora
 mon cor cego à sos cariños
 noble Reyna dels armiños,
 y pubilla de la Aurora.

 GLOSA.
En lo empleo de mon cor
 tan alt, que pot competir
 al de Clicie en lo sentir
 al de Leandro en lo ardor.
Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/26 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/27 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/28 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/29 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/30 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/31 Aras logrà lo Egipcio Cocodrillo per incomprehensible, feyas temer entre arbres facinoros, entre peñas salteador, y entre olas pirata, si en aquellas eminent, en estas profundo, ttibutantli lo continuo recel de son poder, copiosas victimas al supersticios simulacro de sa feresa.

Corone esta eminencia la dorada Abella, crescut atomo, que agota fragancias, politich instinch en abreviada organisacio, ostenta logros en dulsuras, y fins las taras de sos treballs son illustres antorxas de sa fatiga; nestori exemplar á la soberanía; puix al curios, que ab transparent arna desijà alcançar sos incomprehencibles designes, à la primera Aurora burlaren son capritxo, donant enseñanç à la magestat, y sa imitacio heroes à la fama.

*** *** *** *** *** *** *
E
mblemma es à tant primorosa destresa lo instantaneo Rayo, illustre abort de la mes condençada exalaciò, y fogos desaogo del nuvol mes tenebros, que sino ensenentse astre, enbellintse reflecso, le fa temer Parca flamant; puix ostentantse resplendor ab incomprehensible destino, estraga, y perdona, quant sens dañar à la debil beyna, poluorisa la asserada fulla
Tendit in ardua vittus.JPG
OCTAVA.

Metheoro ruydos quel Orbe assombras
terrible vislumbre, y dorat pavor
à la nit assustas avilint sas sombras
alba de las tenebras resplandent orror ab
cruels ecos de nuvolosas bombas
mina al ayre de irreparable ardor
despreciant la blandura sens vilesa
la asserada altives deixas pavesa.

Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/34 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/35 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/36 Per gran zelador dels affectes fou aclamar Socrates, del oraculo Delfico, lo mes savi dels mortals, ni la tritela alterava, ni la alegria lo commovia.

Vn desllis de la voluntat se cayguda de la reputaciò, y fis manifelfa, es efcandol, Parca feros del major credit.

A clstuma lo anima à pafar com lo paper, y fe llegeix en la cara, lo que esta impres en lo cor.

Negarte à tan universal accident, folicità Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/38 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/39 lo entregà despreci de las tramoyas, al mes ignominios suplici, vltrayant tractes de sas lleugeras plantas, las mes autenticas proesas, que admirà la fama.

  Persuadeix esta eminencia recato à quant rastrea à terreno, encarrega disimulo a tot lo que no es prenda de Semideo, y abomina ser engaños Estelliò, vibrar estrellas, y encobrir veneno, ques pestilent hypocresia, fragell de tota alabança, y plaga dela verdadera gloria, ques la vida dela grandesa.

  Exemplar estucia es en lo coronat Hircano, dormir ab los vlls vberts; pero no villano instinch de engañar, sino superior bisarria de encubrir la anegenaciò de sos sentits, y si se equivoca lo qui solicita sa ruina, pensant que vetlla, quant dorm, es son engany segas preuenciò a sa seguretat, esmalt augusto de sa corona, y timbre heroich desta eminencia.

  Emblemma es à tan excellent recato, lo nestori instich ab que la politica Abella frequentant florestas, y discorrent pensils dissimula ab la bissaria que galantea fragancias, lo precis aliment ab ques sustenta, y vivint de enamorada à favors de la Reyna de la efimera bellesa, gosant de sas intimas finesas, ni desflora sa gala, ni en lo encarnat de sa delicada purpura deixa sicatris del logro de son affecte, zifrant la necessitat de son apetit, ab la galentaria ayrosa de son gustos recreo.
EMBLEMMA III.

Visitat non Vicias.JPG

Quintilla

Zelant de son pit lo ardor
sols recreo, es lo que ostenta,
y en la gloria del amor
va gosant del ques sustenta,
sens ques entenga en la flor.

GLOSA.


Preciòs atomo del Sol
  sutil Cupido del prat,
  que bolant arpò dorat
  pica, sens que cause dol,

  de Adonis bell arrebol
  abreviàt Etna son cor,
  alada enigma de amor,
  la beldat, que galantea
  gosa fingint ques recrea
  Zelant de son pit lo ardor.
Embidia la mariposa
  la ditxa, ab que sabs servir
  ella ama, pera morir
  ton amor viu del que gosa,
  ab Venus de amor Diosa
  inquirint se impacienta,
  que astre es lo que fomenta
  amor sens altre exemplar,
  puix sens rastre de penar
  Sols recreo es lo que ostenta
Entonan las Filomenas
  sas queixas, y de vn ingrat
  cantan plorant la maldat
  aumentant sonòras venas;
  pero atropellan sas penas
  veurer tan alt ton fauor,
  que campeja sens dolor,
  ni la pena del sufrir
  en la finesa del sentir,
  y en la gloria del amor
En lo incendi dela rosa,
  viu salamandra dorada,
  y en son affecte abrasada

  entre aromas se disposa
  Feniz flamant, que gustosa
  en la llama, que fomenta
  si finesas representa,
  sens deixarse percebir
  fent gala del desmentir
  va gosant del ques sustenta.
Lisonja de Cloris bella
  se introdueix al pensil,
  y entre Ninfas del Abril
  Clicie, ò bolant maravella
  adora fragant estrella
  ab tan cautelos primor,
  que reprimint en son cor
  la gloria, que ve a gosar
  viu de poderla alcansar
  sens ques entenga en la flor.

Per acabar la plana se añadeix al mateix assumto esta

Quintilla ab ecos.

  Ser de son pit la amorosa       Rosa.
Puix viu ab-ella la Abella             Bella.
Es cert, y que ventla hermosa     Osa.
Enpendrer, que reyne estrella     Ella.
Y que ancias de mariposa       i posa.

Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/44 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/45 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/46 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/47 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/48 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/49 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/50
Natura non artis opus.JPG
Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/52 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/53 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/54 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/55 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/56 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/57 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/58 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/59 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/60
Fallit imago.JPG
Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/62 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/63 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/64 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/65 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/66 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/67 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/68 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/69 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/70 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/71 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/72
Ardua prima via est.JPG
Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/74 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/75 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/76 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/77 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/78 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/79 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/80 Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/81