Balada de Catalunya

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Balada de Catalunya

del poeta castellà Ventura Ruiz Aguilera

(Traduït per Víctor Balaguer)
Poema premiat als Jocs Florals de 1868 Barcelona: Impr. de Celestino Verdaguer, 1868.


Un fill ne té Catalunya

un fill ne té menestral,

que per veurerla gran sempre

sens descans ne vetllará.

De la máquina sonora

la veu diu sense parar,

trich, trach,

trich, trach,

ab cantadas que l'ajudan

á sufrir y á traballar.

Catalunya digué un dia,

ja d'assó ne fá molts anys:

-"Bé véus, fill meu, que so pobre,

ma pobresa estás mirant."

Lo fill vá respóndrer: -"Mare,

á guanyarme vaig lo pa,"

trich, trach,

trich, trach,

y son teler ab las gotas

de lo séu front tot regant,

trich, trach,

trich, trach,

guanyá l'pa que demanaba

lo dóls accent maternal.

-"Catalunya, noble mare,

un vestit t'he de donar,

y del fret las greus cruhesas

á sentir no tornarás."

Aixís li digué á sa mare

lo jornaler catalá;

trich, trach,

trich, trach,

los tallers ne ressonaren,

y aná teixint á la par

trich, trach,

trich, trach,

lo vestit y la grandesa

que á sa mare féu tan gran.

En altres temps Catalunya

digué al mont y digué al mar:

-"Ma constáncia ha de domarvos

y ma ferma voluntat."

Al pagés rústica aixada

y al marino rems doná,

trich, trach,

trich, trach,

y dels rems y las aixadas

als cops seguits y al compás,

trich, trach,

trich, trach,

á la pedra arrancá espigas,

y al abisme un septre real.

Vegé en sos camps Catalunya

extrangera gent audás,

y sentí en son pit bullirne

la sanch del almogavar.

Sos fills ne van á la guerra,

y al taller sos fills ne van,

trich, trach,

trich, trach,

y las cansons alternantne

de la guerra y de la pau,

trich, trach,

trich, trach,

conquistá sa independéncia

y teixí sa llibertat.

Catalunya. Per que tingas

ricas galas que ostentar

lo vapor palpita y brama,

fila lo fus de metall.

Si grans ne són eixas galas,

tas virtuts ne són més grans,

trich, trach,

trich, trach,

ja may al oblit las dones,

que si las véns á oblidar,

trich, trach,

trich, trach,

nó la tela de ta gloria,

ta mortalla teixirás.