Cántichs/Himne á Lleó XIII
Visca Lleó, Vicari del AItíssim!
Qui coroná son front,
«Ves, li ha dit, ab ton rugit fortíssim
á despertar lo mon.»
Del Vaticá rugeix en l' alta roca;
mes son rugit es una veu del cel,
que d' eix Lleó magnánim en la boca,
les celestials abelles fan sa mel
Ell al vassall demana obediencia,
justicia al rey; al un y al altre, amor;
ell fa sortir lo Sol de la ciència
que roba á tants lo núbol del error.
Son front llueix del cel ab la serena,
brilla en sos ulls lo llamp del pensament,
y son parlar es la suau cadena
ab que s' atrau los cors l' Omnipotent.
Vos, com la Creu, teniu oberts los brassos
per abrassar los pobles d' un à un ;
cercau aquell que fuig de vostres passos,
deixant vivent al que trobau difunt.
En vostre escut hi ha una hermosa estrella ;
l' astre sòu vos, l' escut l' humanitat:
mostrauli 'l port, Lumen in cœlo bella,
que es negra nit y creix la tempestat.
L' Omnipotent, que us vol per son Vicari,
sia aviat vostre llibertador;
y 'l Vaticà, que avuy es un Calvari,
serà per vos un gloriós Thabor.