Cántichs/Jesús als homens

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca





JESÚS ALS HOMENS



 VENIU á Mi, mon Cor á tots convida;
 veniu al cel per mon hermós cami:
 Jo só la via, veritat y vida;
 veniu á Mi.

I.

 Los que patiu en esta mar de penes,
 los que plorau en esta vall de plors,
 veniu, veniu, Jo trenco les cadenes,
 Jo só l' amich dels pobres pecadors.

II.

 Si pel mortal la vida es un Calvari,
 veniu, veniu, Jo us portaré la creu;
 per vostre amor Jo tornaré á pujarhi,
 á mos germans per fer de Cirineu.


III.

 Dintre 'l sagrari tot solet Jo ploro;
 homens ingrats, veniume à consolar;
 en lo festí dels Angels vos anyoro;
 com presoner l' amor me té en l' altar.

IV.

 ¿Per qué, per qué fugiu de ma presencia?
 ¡los ulls malalts no volen veure 'l sol!
 Jo al cor contrit li torno la ignocencia;
 al ignocent li dono lo que vol.

V.

 De tots los mals Jo só la medecina,
 de tot lo bé Jo só la dolsa font:
 de mos tresors los cels ne son la mina;
 qui tè à Jesús es lo mes rich del mon.

VI.

 Si com la mar la vida us es amarga,
 del mèu amor Jo hi vessaré la mel;
 si ve mal temps, si la travessa es llarga,
 mirau mon port, alsau los ulls al cel.


VII.

 Veniu, veniu, y obrius á la esperansa,
 cors afligits, floretes sense sol:
 si m' heu ofés lo perdonar no 'm cansa;
 perque viscau, tornar morir no 'm dol.

VIII.

 Tornau, tornau als brassos d' eix bon Pare,
 los tinch oberts per rébreus en la Creu;
 pot olvidar sos fills alguna mare,
 mes ¡ay! no pot lo cor de vostre Dèu.