Cántichs/Lo Noy de la Mare

Aquest text tracta sobre una versió de Verdaguer. Per a altres versions, vegeu El Noi de la Mare.

LO NOY DE LA MARE


CANSÓ DEL BRESSOL


Mentres María bressava y vestia
son ros y tendre Fillet que no dorm,
perque no plore, ni en terra s' anyore,
dolsa li canta dolseta cansó.
No plores, no, Manyaguet de la Mare,
no plores, no, que jo canto d' amor.

Cada gronxada 't daré una abrassada,
cada abrassada un beset amorós;
mes rosses trenes serán tes cadenes,
niu y alcoveta les ales del cor.

¡Que n' es de bella ta galta en poncella!
¡que 'n son de dolsos tos llavis en flor!
son una rosa que 'ls meus han desclosa
sols per xuclarne la mel del amor.

Feuli, orenetes, cansons d' amoretes,
fesli musica, gentil rossinyol;
si t' es poch fina ma falda de nina
baixen los Angels, del cel un bressol.

Sian ses ales glasser de tes gales,
sian sos brassos coixins de ton cos;
jo per tos polsos ne tinch de mes dolsos,
per embolcarte les teles del cor.

Sian ta faixa, si 'l cel no te 'n baixa,
quatre palletes de sech poliol,
quatre palletes tot just floridetes,
que 't servirian de faixa y llensol.

Guarníumel Angels, bressáumel Arcángels
d' ayre bon ayre, tot fentli l' amor,
mística bresca lo cel li servesca
si en llet de Verge no troba dolsor.

Dels Reys l' estrella claríssima y bella
n' es baixadeta á posarse en ton front;
quant ells te miran gelosos se 'm giran:
«¡Quina faldada de perles y flors!»

Totes s' esfloran les flors que t' anyoran,
féyales náixer ton riure tan dols;
tornan reviure si 'ls tornes á riure,
mes ¡ay! sols beuen rosada de plors

Quant se 'n adonan los Angels, entonan
cántichs de festa que 's tornan de dol:
«Ab Tu avans d' hora clareja l' aurora,
ab Tu avans d' hora s' ha de pondre 'l sol.»

Mentres María 'l bressava y vestia,
veu ses manetes creuades al cor;
prou la endevina d' amor la joguina,
que Fill y Mare barrejan sos plors.
No plores, no, Manyaguet de la Mare,
que en la creu dura morirém tots dos.