Cántichs/Salvació de l'ánima

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca








SALVACIÓ DE L' ANIMA




 SI l' ánima perdo,
 salvarla he pogut;
 si l' ánima perdo,
 tot ho he perdut.

 Quant or puch guanyar
 y honors, bens y gloria,
 lo dia en que moria
 son pols del fossar.
 Tot nu tinch d' entrar
 al negre atahut.

 ¿Qué val sè alabats,
 allá hont no son,
 los que en l' altre mon
 son atormentats?

 ¿Quins bens ha comprats
 qui 'l cel ha venut?

 Qui riqueses ama
 no 's pot saciar:
 son cor es un mar,
 com mes tè mes brama:
 millors bens y fama
 dona la virtut.

 ¿De qué 'm serviria
 lo regne més gran,
 si en lo mon regnant
 la Gloria perdia?
 ¡quant mes me valdria
 may haver nascut!

 ¿Qué val ton cabell,
 gentil Absalon,
 tu que eras del mon
 lo més ros y bell,
 si ets penjat ab ell
 al infern caygut?

 Si 'm das Salomó
 tot lo seu saber,
 Davit son poder,
 sa forsa Samsó,
 si tinch quant de bó
 lo mon ha tingut.


 ¡A Dèu! mon traydor,
 ja trenco tos llassos;
 morir vull als brassos
 de mon Salvador:
 Jesús, vostre Cor
 serà 'l meu escut.

 Si l' ánima perdo,
 salvarla he pogut;
 si l' ánima perdo,
 tot ho he perdut.