Còpia del jurament que presten los jurats de la ciutat de València

COPIA
DEL IVRAMENT QVE
preſten los Iurats de la ciutat de Valencia
en lo principi y ans de la admi
niſtracio de ſos officis:
y dels
CAPITOLS, ORDINACIONS
y Statuts kalendariats en dit
Iurament.

EN VALENCIA

Eſtampada en caſa de Felip Mey,
Impreſſor de la dita ciutat, Any M.D.XCVI.

LO IVRAMENT
dels Iurats de la ciutat de Va-
lencia, en poder del Batle gene-
ral, o de ſon lochtinent.

Que be e feelmẽt procuraran e adminiſtrarã les coſes de la ciutat, e farã que tots los negocis que dita ciutat deura fer, ſe facen a feeltat del ſenyor Rey, e a bona vtilitat de la dita ciutat; e donaran bons e leals conſells ſegons los coſtums y ſtatuts de la dita ciutat, departint tot oy, amor, gracia, parenteſch, e vehinat; e celarã totes coſes que en ſecret, y en conſells, y en dictar ſentencies los ſeran deſcubertes; e guardaran la feeltat del ſenyor Rey; e obſeruaran e mantendran les coſtumes de la dita ciutat.

OSALTRES t. etc. nominentur Iurats de la ciutat de Valencia, elets peral preſent any en lo procedent conſell, conſtituhits perſonalment dauant lo altar major de noſtra Senyora ſanta Maria de la Seu metropoli de la dita ciutat, de mentres ſe celebra la Miſſa major, poch ans de la liço del ſant Euangeli, jurau per noſtre Senyor Deu Ieſus, e per la Creu, e per los ſants Euangelis de aquell, per caſcu de voſaltres corporalment tocats, en preſencia del poble de la dita ciutat, en poder e mans de t. nominetur conſeller de ſa Mageſtat del Rey noſtre ſenyor, e per la dita Mageſtat Batle general del Regne de Valencia, en preſencia de mi t. notari Scriua dels Iurats, e Conſell de la dita ciutat de Valencia, axi com a publica perſona, ſtipulant e rebent aqueſtes coſes en nom, lloch, e veus de tots aquells de quis pertany, e pertanyer pot e deu: que aytant com tendreu e regireu la dita ciutat per lo dit ſenyor Rey, be e feelment procurareu e adminiſtrareu les coſes de aquella; e fareu que tots los negocis que la ciutat damunt dita deura fer en qualque manera, ſe facen a feeltat del dit ſenyot Rey, e a be y vtilitat de la dita ciutat: e dareu bons e leals conſells, ſegons los coſtums e ſtatuts de la dita ciutat, gitats e departits tot oy, amor, gracia, parenteſch, e vehinat: e celareu totes coſes en ſecret, e en conſells, e en dictar ſentencia o ſentencies, a noſaltres ſeran deſcubertes; e totes aqueſtes coſes e ſengles de aquelles obſeruareu a bona fe, e ſens tot engany, art, e mal enginy; e guardareu la feeltat del dit ſenyor Rey; e obſeruareu, e mantendreu les coſtumes de la dita ciutat.

Que pagarã los deutes que los Iurats paſſats haurã confeſſat deure, e promes pagar; e aço de diners y bens de la ciutat. Item, jurau axi mateix que pagareu ſegons voſtre poder tots e ſengles deutes, los quals los Iurats paſſats de la dita ciutat han confeſſat deure, e promes pagar a qualſeuol perſones per la vniuerſitat de la dita ciutat; e aço de diners e bens de aquella, ſens tot contraſt.

Que no vendran, acenſarã, o en altra manera alienaran los murs, torres, e valls nous, ne aço que ab aquells ſe continga dels vells; ne les places publiques, ne les rambles. Mes auant, jurau que no vendreu, acenſareu, o en altra manera alienareu los murs, torres, e valls nous de la dita ciutat, ne ço ab aquells ſe continga dels vells, ne les places publiques, ne les rambles, les quals ſon dades a vs comu dels ciutadans e vehins de la dita ciutat.

Que obſeruarã y obſeruar faran los priuilegis, ſtabliments y ordinacions ſobre la guarda del vi, tant com al Conſell de la ciutat plaura. No res menys, jurau que obſeruareu e obſeruar fareu per tot voſtre poder, tant com al conſell de la dita ciutat plaura, los priuilegis, ſtabliments, e ordinacions ſobre la guarda del vi atorgats e fets.

Iuren lo que ſe ha de ſeruar en la recepcio del vehinatge, e conceſsions de carta de franquea. Item, jurau que en la receptio dels vehinatges, en conceſſions de carta de franquea dels nouells vehins, ſeruareu, e ſeruar fareu les coſes e maneres per furs nous del molt alt ſenyor Rey en Marti de glorioſa memoria ſtatuhides e ordenades ſobre lo fet dels amprius; e eſquiuareu tota frau e fictio; e no rebreu los vehinatges ſino ſolament daquells qui verdaderament e ſens tota frau veureu, coneixereu, e ſabreu per tot voſtre poder, volen eſſer e ferſe verdaderament e ſens tota frau e fictio vehins de la dita ciutat, e dels lochs de la contribucio de aquella; e volran jurar en voſtre poder tenir e hauer domicili, habitacio, ſtatge, e capmajor ab muller, ſin han, e ab la major e gran part de ſos bens mobles, que no ſien mercaderies, almenys per deu anys continuos. E que en los enantaments, execucions, e procehiments que fareu dels Amprius, ſegõs forma dels capitols ordenats ſobre aq̃lls per lo dit ſenyor Rey, vos haureu be e lealment; e eſquiuareu tota frau e engan que ſi puixa fer; e totes aqueſtes coſes ſeruareu a bona fe.

Que obſeruaran a la letra los capitols, y ordinacions ſobre lo quitament y alleujament dels carrechs de la ciutat. Mes auant, jurau que obſeruareu a la letra los capitols e ordinacions, fets e fetes ſobre lo quitament e alleujament dels carrechs de la dita ciutat; e contra aquells no venreu, conſentreu , o diſpenſareu, ſots les penes en aquells appoſades, ſino en la forma e manera que lo conſell de la dita ciutat volra, diſpenſara, e ordenara.

Que tendran e ſeruarã vna prouiſio de conſell, quels depoſits vinguen en poder del clauari dels quitamẽts, e juren los ſtatuts fets a 14. de Dehẽbre 1562. ſobre lo orde del veſtir dels Iurats. E encara jurau tenir e ſeruar vna prouiſio de conſell feta ſots cert kalendari, quels depoſits vinguen en poder del Clauari de quitaments. E ſobre lo fet del voſtre veſtir jurau los ſtatuts fets per lo Conſell de dita ciutat a catorze del mes de Dehembre any mil cinchcents ſixanta dos, on es ordenat lorde ques deu tenir en lo veſtir dels Iurats.

Que tendrã e ſeruaran vna prouiſio feta per lo cõſell, q̃ no reuocaran, mudaran, diſpẽſaran, apliaran, gloſaran, e interpretarã los capitols fahents ſobre lo quitament, ans aquells obſeruaran a la letra; ſino en la forma que lo dit conſell diſpẽſara, ordenara, e manara. E encara jurau tenir e ſeruar vna prouiſio feta per lo Conſell ſots cert kalendari, que no reuocareu, mudareu, diſpenſareu, ampliareu, gloſareu, e interpretareu los capitols fets per lo dit Conſell, ne algu de aquells, e coſes en aquells contengudes, per alguna via o manera, directamẽt o indirecta, fahents ſobre lo dit quitament, ans aquells obſeruareu a la letra; ſino en la forma e manera que lo dit Conſell diſpenſara, ordenara, e manara, ſegons dit es.

Que executaran y executar faran les penes contẽgudes en los capitols otorgats als pellers lo darrer de Setembre 1443. y no faran gracia o remiſsio. Ivrav mes auant que executareu e executar fareu complitament e de fet totes les penes contengudes en los capitols atorgats lo darrer dia del mes de Setembre del any Mil quatrecents quaranta tres als pellers, que puixen tallar en certa forma. E de aquelles o de alguna part de aquelles no fareu gracia o remiſsio alguna directament o indirecta.

Que ſeruaran e tendran les ordinacions y addiciõs darrerament fetes en la ſentencia dels amprius, per acre de Cort del any 1459. Item jurau encara, ſeruar e tenir les ordinacions e additions darreramẽt fetes en la ſentencia dels Amprius per acte de cort fet en les corts darrerament celebrades en la preſent ciutat de Valencia per lo molt alt ſenyor Rey en lo any Mil quatrecents cinquanta nou.

Que ſeruaran, effectuaran, y cõpliran lo contengut en lo ſtabliment fet per lo conſell a 28. de Febrer 1585. ſobre la electio de la perſona q̃ ha de aſsiſtir en Sicilia. Item jurau ſeruar, effectuar y complir lo contengut en lo ſtabliment fet per lo Conſell de la preſent ciutat a vint y huyt de Febrer Mil y cinchcents huytanta cinch, de e ſobre la electio de la perſona que ha de aſsiſtir en Sicilia per la preſent ciutat.

Iuren vna ordinacio feta a 21. de Octubre 1588. ſobre lo veſtir y anar acõpanyats los Iurats.Item jurau vna ordinacio feta a vint y hu de Octubre Mil cinchcents huytanta huyt, parlant del veſtir, y anar acompanyats los Iurats.

Iuren altra ordinacio feta a 28. de Setembre 1594. ſobre com han de anar ab gramalles o chia, per temps de deu anys.. Item jurau una ordinacio feta a vint y huyt de Setembre Mil cinchcents noranta quatre, parlant del modo que haueu de anar portant gramalles o chia, durant lo temps dels deu anys mencionats en dit ſtabliment. Si Deu vos ajut, e los quatre ſancts Euangelis de aquell.

Die Lunæ xiiij. menſis Decembris
anno a nat. Dñi. M. D. Lxij.

Ordinaciõs fetes en lo tẽps del augment o conſtitucio de docentes liures a caſcu dels Iurats, pera les dos gramalles.

OTS los magnifichs Iurats, Racional, e Subſindich de la ciutat de Valencia, ajuſtats en la cambra del conſell ſecret, attes que en los Conſells generals celebrats a tres de Abril, e a vint y tres de Iuny del any Mil quatrecẽts ſetze, fonch ſenyalat ſalari de cent liures caſcun any a caſcu dels magnifichs Iurats, ab que caſcu de aquells ſe hagues de fer dos veſtits durant lo any de ſa juraderia, en la forma e manera en la dita delliberacio mencionada: E conſiderat que en lo dit temps les dites cent liures eren ſufficients pera que caſcu dels dits magnifichs Iurats ſe pogues fer los dits dos veſtits, y encara portar vn ſcuder darrer de ſi a cauall, perço que en lo dit temps les ſedes, draps, y altres coſes de que los dits magnifichs Iurats ſe ſenyalauen, valien a preu molt moderat, y los viures eren molt mercats; e lo que en dit temps valia deu per exemple, ara val trenta y mes; per hon en el temps de ara los dits magnifichs Iurats no poden anar ab la auctoritat y reputacio de ſes perſones, ni com conue als officis e carrechs que aquells regixen y adminiſtren repreſentant tota la preſent ciutat, y encara tot lo preſẽt regne com a cap principal de aquell: com les dites cent lliures que en lo dit temps foren ſenyalades a caſcu dels dits magnifichs Iurats, no ſien ſufficients ni baſtants a pagar lo coſt dels dos veſtits que caſcu de aquells ſe fa, e acoſtuma de fer, lo hu de domas carmeſi ab freſos de or, y lo altre de drap de grana afforrades les manegues de vellut negre, y ab freſos de or: E com conuinga e importe molt que los dits magnifichs Iurats vajen ab la auctoritat y reputacio que ſos carrechs y perſones mereixen, ſenyaladament repreſentant aquells tota la preſent ciutat y tot lo dit Regne, ſegons dit es, com a cap de aquell; la qual es vna de les principals e importants ciutats de Spanya; e no ſia juſt ni a raho conforme que ja que los dits magnifichs Iurats dexant ſos negocis y affers, entenen en ſeruir a la dita ciutat, ſoſtenint los treballs que la experiencia ha moſtrat y moſtra que ſoſtenen axi de dia com de nit, per lo que conue a la dita ciutat, vtilitat e benefici publich; deſpenguen ſa hazienda per anar ab la auctoritat y reputacio que conue que vajen toſtemps que aquells exiran de ſes caſes axi pera anar a la ſala de dita ciutat e cambra de conſell ſecret, com a qualſeuol altres parts. Perço inſeguint lo poder ad aquells donat per lo conſell general celebrat a cinch dels preſents mes e any, e comunicat dit negoci ab los magnifichs catorze del quitament vna e diuerſes vegades, ordenen los capitols e ordinacions inmediate ſeguents.

j
Que de la feſta de Tots ſancts 1562. en auant ſien donades a caſcu dels Iurats cc lliures, ço es c lliures al Corpus, y c liures pera la feſta de Tots ſancts, per a q̃ caſcu de aquells ſe faça dos gramalles, la vna de domas carmeſi, pera la feſta del Corpus; y laltra pera la feſa de Tots ſancts de drap fi de poll de grana, ab girades de vellut, ab freſos de or en la forma acoſtumada.

Primerament en virtut del poder del magnifich Conſell celebrat a cinch del preſent en preſencia y aſsiſtencia dels magnifichs moſſen Miquel Nofre Claramunt, moſſen Frances Beneyto, moſſen Melchior Mont, moſſen Benet Dartes Cauallers; en Miquel Hierony Garcia, en Pere Ioan Nauarro, en Bernat Simo, en Hierony Tagell, en Nicolau Vernegal, en Nicolau Benen Cirera, e en Miquel Hierony Daſsio inſtadors del quitament, feta conuocacio de tots los catorze; prouehixen que de la feſta de Tots ſancts prop paſſada en auant ſien donades a caſcu dels magnifichs Iurats per lo Clauari comu de la dita ciutat doscentes liures, ço es cent liures al Corpus, e cent liures pera la feſta de Tots ſancts, pera que caſcu de aquells ſe faça dos gramalles, la vna pera la feſta del Corpus de domas carmeſi, y laltra pera la feſa de Tots ſancts de drap fi de poll de grana, ab girades de vellut, ab freſos de or, en la forma acoſtumada: les quals gramalles hajen de portar dies de Conſells generals, feſtes principals, proceſſons, y en altres parts a temps acoſtumats q̃ aquells ordenarã entre lany deurey anar.

ij

Auant en lo primer capitol de les ordinacions fetes a 21. de Octubre 1588. eſa prouehit en qual forma han de anar.

Item que caſcu dels magnifichs Iurats caſcun dia que vinga a la ſala de la dita ciutat, o los dies de feſta a alguna ygleſia particular, vaja e ſia obligat de anar ab lo capiro anant, ſtant, y tornant; ſi yra a cauall, ab ſcuder a cauall; ſi yra a peu, ab ſos criats ben acompanyat. E lo deia que yra a la Seu al Offici, vaja ab gramalla.

iij

Que no paſſejen per Valencia, ni vajen en negoci particular de plets, o altres ſemblants, ſino es anar a paſſejar fora la preſent ciutat. Y ſi volran anar a viſitar algu parẽt o amich, vajen ab ſombrero, y ab la cautela poſſible.

Item que durant lo temps de la Iuraderia, fora de les hores que ha de anar a la dita ſala, e los dies de feſta a Miſſa e Veſpres, ningu dels dits magnifichs Iurats no paſſege per Valencia, ni vaja en ningun negoci particular de plets, o altres ſemblants. E ſi volra anar a paſſejar fora la preſent ciutat, ho puga fer de la manera que volra. E ſi volra anar a viſsitar algun parent, o amich, vaja ab ſombrero ab tota la cautela poſsible.

iiij

Penes cõtrals que no guardaran les coſes prouehides ab los pñts capitols: y la forma de la execucio y applicacio de auqelles eſa auant en lo iiij. capitol de les ordinaciõs fetes a 21. de Octubre 1588.

Item, que ſi algu dels dits magnifichs Iurats dexara de ferſe dos gramalles en la forma deſus dita, o anar fora lo orde ſobredit, pague deu liures al comu de la dita ciutat per al comu de aquella: les quals puguen eſſer repetides dauant lo magnifich Racional a inſtancia dels altres magnifichs Iurats, o qualſeuol de aquells, o del Syndich o Subsyndich de dita ciutat.

v

Que los Iurats al temps de ſon juramẽt juren guardar les pñts ordinacions a la letra: y lo Racional, Syndich, e Subſyndich les jurẽ lo ſendema de les feſtes de Paſqua de Pentecoſtes.

Item, que tots los magnifichs Iurats al temps de ſon jurament juren ſeruar y guardar les preſents ordinacions a la letra: e los dits Racional, Syndich, e Subsyndich los juren axi mateix lo ſendema de les feſtes de Paſqua de Pentecoſtes; e que sia donat copia del jurament a caſcun dels magnifichs Iurats. E com foſſen preſents, juraren tots los magnifichs Iurats, Racional, e Subsyndich de fer e ſeruar les dites ordinacions, començant del primer dia de Nadal primer vinent e any Mil cinchcents ſixanta tres.

Teſtimonis foren preſents a les dites coſes lo magnifich micer Marti Pons major de dies caualler, Doctor en caſcun dret; e lo honorable Pere Girbau ſcriuent, habitadors de Valencia.

A xxviij. de Febrer M. D. Lxxxv.

N LO Conſell general celebrat en la ſala de conſell de la ciutat de Valencia a vint y huyt del mes de Febrer del any de la Natiuit. de noſtre Senyor Deu Ieſu Chriſt Mil cinchcents huytanta cinch, entre altres coſes fonch propoſat, prouehit, delliberat y ordenat lo ques ſegueix.

Sobre la aſsiſtẽcia de la perſona y temps de la elegidora en la negociacio de Sicilia. Proposicio en lo inſigne conſell. Per quant la experiencia ha moſtrat y moſtra que conue y es neceſſari ques continue la aſsiſtencia en la ylla de Sicilia de la perſona que conforme y en virtut de la prouiſio y delliberacio que ſobre aço fonch feta per lo cõſell general celebrat a cinch de Febrer Mil cinchcents quarãta ſet, ſera elegida pera cõprar forment en dita ylla pera la prouiſio de dita ciutat, en axi q̃ toſtẽps y continuament hi haja perſona en dita ylla peral effecte deſus dit ſens intermiſſio alguna: perq̃ de altra manera no aſsiſtint de contino en dita ylla perſona que entenga en dita negociacio, nos poden comprar dits forments ab la comoditat que conue; perque quant aço ſe ha interromput y va perſona de nou, ſe donen a entendre que es per gran y vrgent neceſsitat, y axi ſen puja y altera lo preu dels forments; lo que no ſeria ſi en dita ylla toſtemps hi hagues perſona que fes lo effecte deſus dit: y que tambe la mateixa experiencia ha moſtrat que cõuendria molt que la perſona que ha de anar a la dita ylla ans que ſen partis de alli la perſona pera dit effecte eſtigues en aquella, a fi que lo qui nouament yra a dita ylla, puga ſer plenament inſtruit per lo qui ja eſtara en aquella, del que es meneſter pera continuar dita negociacio en benefici y vtilitat de la dita y preſent ciutat: perque les particularitats que pera daço ſon neceſſaries, nos poden bonament ſaber ſino per aquell que ja haura eſtat y reſidit en dita ylla, y haura entes en dita negociacio que tant importa peral bo y degut y cert auituallament de dita ciutat. Y axi mateix per la dita experiencia ſe ha viſt y entes, que ha conuengut que la perſona que peral dit effecte ſe ha nomenat, compras tambe forments en Manfredonia, la Pulla, y en altres parts de Italia fora de dita ylla: y que axi conue que la perſona que ha de anar a dita ylla, tinga tambe facultat de comprar forments en dites e altres parts de Italia fora de dita ylla de Sicilia, ſeguint lorde de les inſtructions que pera daço ſe acoſtumen de donar, com los temps ſien de manera que ſon meneſter ſemblants preuenciõs y altres pera que dita ciutat eſtiga ben prouehida y a preus mes comodos. Perços proposa, paciaus hi delliberar.

E lo dit inſigne Conſell oyda y enteſa la dita propoſicio, en vnitat y concordia prouehix, dellibera y ordena, que la dita negociacio ſe continue ys proſegueixca continuament, en axi que en dita ylla totſtemps y ſens intermiſsio alguna hi haja de hauer perſona ab ſyndicat de la dita ciutat, que entenga en dita negociacio y compra de dits forments, com ſe conte en dita propoſicio, y que la dita perſona haja de eſſer nomenada per los magnifichs Iurats, Racional y Syndich, o la major part de aquells, ab quey haja per lo menys quatre de dits Iurats en la forma ſeguent, ço es, que los ſobredits ſe hajen de ajuſtar ſis meſos ans que acabe lo trienni de la perſona que eſta y per temps eſtara en dita ylla; e dins lo primer mes dels dits ſis meſos hajen e ſien tenguts y obligats de nomenar dita perſona conforme al dit ſtabliment del any Mil cinchcents quaranta ſet. y ſi dins lo dit mes no hauran fet dita nominacio, que dins huyt dies apres de paſſat dit mes ſien tenguts y obligats de conuocar a conſell general de dita ciutat, y repreſentar en aquell lo q̃ haura paſſat, a fi que dit inſigne Conſell puga nomenar la dita perſona dins lo temps que li parexera. Y que la dita perſona que axi reſpectiuamẽt ſera nomenada, haja de partir pera la dita ylla dins vn mes apres immediatamẽt que ſera feta dita nominacio. E que lo preſent ſtabliment y lo cõtengut en aquell, ſe haja de ajuſtar al jurament ordinari que los magnifichs Iurats acoſtumen de jurar caſcun any en la Seu de dita ciutat.

Die Veneris xxj. menſis Octobris
anno a nat. Dñi M. D. Lxxxviij.

Ordinacions en lo tẽps del augment de les cent liures a les docentes que rebien per raho del veſtuari, y altres rahons.

OTS los molt magnifichs Iurats, Racional, e Ioan Nofre Daſsio Syndich de la inſigne ciutat de Valencia, ajuſtats en la ſala daurada; attes que en lo dia de huy per ſes magnificiencies en virtut del poder del conſell general celebrat a tretze de Agoſt prop paſſat, y precehint conuocacio, y ab aſsiſtencia de la major part dels catorze del quitament, ſe han augmẽtat cent liures a les docentes que ſes magnificiencies rebien per raho del veſtuari, y altres rahons en la propoſicio y delliberacio del dit conſell, y prouiſio en lo dia de huy feta, contengudes: lo que ſe ha fet entre altres coſes perço que conuenia axi a la auctoritat de dita ciutat. E com axi mateix conuinga a la dita auctoritat y reputacio de la dita ciutat, y de ſes magnificiencies qui repreſenten aquella, per ſer com es cap del preſent Regne, ques done orde en les coſes que dauall ſe diran: perço en preſencia dels molt magnifichs moſſen March Antoni Penarroja generos, en Iona Hierony Perpinya ciutada, moſſen Iaume Pertuſa generos, en Frances Senfeliu ciutada, moſſen Frances Beneyto generos, en Ioan Baptiſte Sapena, en Baltaſar de Sempere, y en Nofre Martorell ciutadans, qui ſon la major part dels dits catorze prohomens del quitament, fan, prouehexen, ſtatuihixen y ordenen los capitols immediate ſeguents.

j
De la forma q̃ han de venir a la ſala, y los dies de feſta anar a la eſglesia dins Valencia, y a la Seu al Offici. E primerament que los molts magnifichs ſeñors Iurats qui ara ſon, y per temps ſeran de dita ciutat, venint a la ſala de dita ciutat, o los dies de feſta anant a alguna eſgleſia fins Valencia, vajen e ſien obligats de anar ab lo capiro, anant, ſtant, y tornant; ſi yran a cauall, ab ſcuder a cauall, y ab vn verguer dauant a cauall ab ſa cota y verga; ſi yran a peu, ab ſos criats, y ab vn verguer dauant a peu ab ſa cota y verga, ben acompanyats. E lo dia que yran a la Seu al Offici, vajen ab gramalla.

ij
Com han de anar a la lonja per los arrendaments y altres affers. Item, que anant qualſeuol dels dits molt magnifichs Iurats a la lonja noua de mercaders, per los arrendaments y altres affers de aquella, haja de anar y vaja en la forma contenguda en lo precedent capitol.

iij

Auant en lo conſell de 28. de Setẽbre 1594. ſe ordena que portãt gramalla o chia, no puguen anar ab coche, o cuberts.

Item, que anant qualſeuol dels dits molt magnifichs Iurats ab la gramalla de Iurat veſtits, no puguen anar en coche ni carroça.

iiij

Forma de la execucio de les penes, y applicacio de aquelles: y que no puga ſer derogat als pñts capitols, ni als del dit any 1562. per non vſum, nec per contrarium vſum.

Item, que millorant y en quant meneſter ſia, corregint lo quart e penultim capitol dels capitols fets y ordenats ſobre les gramalles dels dits molt magnifichs Iurats, prouehixen y ordenen, que les penes appoſades en lo dit quart capitol als molt magnifichs Iurats, que no guardaran lo orde y forma donats adaquells ab los preſents capitols, y ab los dits capitols del dit any Mil cinchcents ſixanta dos, ſien executades per lo Racional, a inſtancia dels dos prohomens inſtadors del quitament que ara ſon y per temps ſeran, ab la modificacio ſeguent, ço es, que toſtemps que algu dels dits molt magnifichs Iurats no guardara los deſus dits capitols e ordinaciõs, o algu de aquells que per la primera vegada no ſeli execute la pena, ſino que los dits inſtadors y Racional en preſencia dels altres ſenyors Iurats lo aduerteixquen del deſcuyt que haura tengut. E ſi altra vegada ſera trobat contrauenir a dits capitols, o a qualſeuol de aquells, ſiali executada la pena appoſada en dit capitol, en la forma deſus dita: e aço quantes vegades ſera atrobat hauer contrauengut a dits capitols, y qualſeuol de aquells. E que la dita pena ſia applicada al clauari del quitament de dita ciutat. Y que als preſents capitols, ni als dits capitols del dit any Mil cinchcents ſexanta dos per non vſum, nec per contrarium vſum no puga ſer derogat en manera alguna; ni ningu dels dits magnifichs Iurats reſtar deſobligat del jurament que per dita raho haura preſtat.

v

Que en lo jurament q̃ preſten en la Seu, jurẽ los pñts capitols, axi com juren los del any 1562.

Item, que los dits molt magnifichs Iurats en lo principi de la ſua juraderia, en lo jurament que preſten e acoſtumen de preſtar en la Seu de dita ciutat, axi com juren y acoſtumen jurar los dits capitols del dit any Mil cinchcents ſixanta dos, hajen de jurar e juren los preſents capitols. Que lo Scriua de la ſala ans de rebre prouiſio alguna dels Iurats, ſia obligat legir a aquells los pñts capitols, y los del dit any 1562. y donar copia francament.E que lo Scriua de la ſala ans de rebre prouiſio alguna dels molt magnifichs Iurats nouament elets, ſia tengut y obligat legir adaquells los preſents capitols, y los capitols del dit any Mil cinchcents ſixanta dos, e donar copia de tots, toſemps y quant li ſera demanada, francament.

E los dits molt magnifichs moſſen Beneyto, Senfeliu, Sempere, Pertuſa, e Perpinya dixeren, que la execucio de les penes no era raho que toque als inſtadors del quitament: e lo dit Pertuſ, que tãbe que no era de parer q̃ los molt magnifichs Iurats ſien obligats a anar a Miſſa reſada ab capiro, y ab la ſolemnitat damunt dita.

Teſtimonis fores preſents a les dites coſes los
honorables Hierony Sardoni, y Iaume Bellit
verguers de ſes magnificencies, habitadors de
Valencia.

A xxviij. de Setembre M. D. Lxxxxiiij.

N LO Conſell general de la ciutat de Valencia, celebrat en la ſala de concells de la dita ciutat a xxviij. de Setembre del any M. D. Lxxxxviiij. entre altres coſes fonch propoſat, prouehit, e delliberat lo ques ſegueix.

Augment de cent liures a caſcu dels Iurats que ſon, y per tẽps de deu anys ſeran: y que hajen de guardar a la letra les ordinacions en lo pñt acte de conſell calendariades: y que portãt gramalles o chia, no puguen anar ab coche, o cuberts; ſino publichs y patents. Proposicio en lo dit inſigne conſell. Per quant lo offici e carrech dels illuſtres Iurats de la preſent ciutat que la repreſenten, es de molta qualitat e importancia; per la qual raho conue que los dits illuſtres Iurats tinguen ys tracten ab la auctoritat y reputcacio ques requereix, y pera daço es neceſſari que peral que toca al tracte y degut acompanyament dels duts illuſtres Iurats, y a les demes obligacions que porta ab ſi dit offici e carrech, les quals nos poden bonament complir ſens molta y gran deſpeſ, ſenyaladament atteſa la careſtia que al preſent occorre en totes les coſes que ſon neceſſaries pera ſuſtentar ab honra y auctoritat lo dit offici;Ab prouiſio feta a 20. de Iuliol 1596. la qual eſta auãt apres de la pñt prouiſio y delliberacio, es eſtat prouehit lo modo y orde de portar dol los Iurats: y perço eſtos dos conſells no ſe han poſat en la pñt copia. y que axi conſiderant lo que dit es deſus, ab dos cõſells celebrats a tres de Abril, y a vint y tres de Iuny del any Mil quatrecents y ſetze, y ab dos prouiſions, fetes la vna a catorze de Dehembre del any M. D. Lxij. en virtut del poder del conſell general celebrat a cinch dels dits mes y any; y laltra a xxj. de Octubre del any M. D. Lxxxviij. en virtut del conſell general celebrat a xiij. del mes de Agost del dit any M. D. Lxxxviij. ſe augmentà lo ſalari dels dits illuſtres Iurats, en la forma contenguda en los dits conſells y prouiſions; y que en apres la experiencia ha moſtrat y moſtra, que en los negocis y affers de dita ciutat han creixcut en gran manera, y que los dits illuſtres Iurats ordinariamẽt ſe han occupat y occupẽ en dits negocis y affers no ſols demati en la hora acoſtumada, pero tãbe apres dinar, y moltes vegades en la nit, procurant continuament de encaminar lo q̃ toca a dita ciutat, a tot vtilitat y benefici de aquella; y que les coſes que ſon meneſter peral veſtuari de dits illuſtres Iurats, ſon de preſent molt mes coſtoſes que antigament ſolien ſer; y que lo acompanyament de aquells, pera que ſia a honra de dita ciutat, ha de cauſar y cauſa moltes mes deſpeſes; y que la careſtia del temps es tambe major de la que ſolia ſer: per hon ha paregut, que lo ſalari dels dits illuſtres Iurats qui ara ſon, y per temps ſeran, dins lo temps de jus ſpecificador, deuria ſer augmentat fins en ſuma e quantitat de cent liures mes per caſcu de dits illuſtres Iurats; ab que empero aquells hajen de guardar y guarden a la letra y ab gran punctualitat totes les condicions appoſades en dits dos conſells, y en les dites dos prouiſions, mencionats y calendariats, y mẽcionades y calendariades en la preſent propoſicio. E que aço ſols dure, e haja de durar per temps de deu anys de huy auant contadors, y no mes; y que durant los dits deu anys, nos puga prouehir mes, ni major ſalari del que dit es deſus. Y que los dits illuſtres Iurats que ara ſon, y per temps ſeran, portant gramalla o chia, no puguen anar ab coche, ni cuberts, ſino publichs y patents. Perço ſeus propoſa, placiaus hi delliberar.

E lo dit inſigne Conſell oyda y enteſa la dita propoſicio, la major part de aquell prouehix, dellibera y ordena, que als illuſtres Iurats que ara ſon, y per dit temps de deu anys ſeran, los ſien donades cent liures mes a caſcu de aquells; ab que empero hajen de guardar y guarden a la letra ab gran punctualitat totes les condicions fetes y apposades en los dits dos conſells, y en les dites dos prouiſions mencionats y calendariats, y mencionades en la preinſerta propoſicio. Y que lo dit augment ſols dure y haja de durar per lo dit temps de deu anys de huy en auant contadors, y no mes: y que durant los dits deu anys, nos puga prouehir mes ni major ſalari del que dit es de ſus. Y que los dits illuſtres Iurats qui ara ſon, y per temps ſeran, portant gramalles o chia, dins lo dit temps dels dits deu anys, no puguen anar ab coche, ni cuberts, ſino publichs y patents, ſegons es eſtat dit en la dita propoſicio. Les quals cent liures los hajen de ſer pagades als dits illuſtres Iurats qui ara ſon, y per temps ſeran dins lo dit temps dels dits deu anys, per lo Clauari comu de la preſent ciutat, en los terminis y tandes que los illuſtres Iurats de la preſent ciutat acoſtumen y han acoſtumat rebre los ſalaris de dits ſos officis.

Die Martis xxx. menſis Iulii
anno a nat. Dñi. M.D.Lxxxxvj.

Quin dol, y per quins parents, y quant temps lo han de portar.

OS ſenyors Iurats, e Racional de la ciutat de Valencia, excepto Phelip Penarroja ciutada abſent del preſent acte, ajuſtats en la ſala daurada en virtut del conſell general de la preſent ciutat de Valencia, celebrat a xxviij. de Setembre M.D.Lxxxxiiij. prouehixen, que en cas que algu dels ſenyors Iurats de la preſent ciutat hajen de portar dol per pares, mares, germãs, germanes, mullers, o fills, nores, o gendres, ſogres, o per les ſogres; q̃ haja de ſer lo tal dol de raxa, o de lanilla; es a ſaber la capa, caſaca, y gorra; la qual gorra ha de ſer a la vſança q̃ en lo tal temps ſe vſara, ab vn vel traueſſat per damũt la gorra. y no puixen portar dol en altra manera. lo qual dol puixen portar per temps de dos meſos y no mes. Y q̃ no puixen dexar la inſignia, no obſtant lo dit dol.

Teſtimonis foren preſents a les dites coſes, Dionys
Alfonſo notari, e Benet Molina, qui guarda la porta
de dits ſenyors Iurats, habitadors de Valencia.
FINIS.