Camins i paisatge/Els violers

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Versió sonora interpretada per Margarida Gubern (origen: QRuta Arús)

Els violers

Al marge del camí,
hi ha tot de violers sense violes.
Esperen, por florir,
el temps propici, quan del blau confí
tornen les orenoles.

—Sota la neu i sota la gebrada,
sota l'hivern estèril, inclement,
vosaltres sou l'espera pacient,
l’espera pacient i confiada.
Vosaltres m’ensenyeu, oh, violers!,
la dolça confiança en el després.
Vosaltres em dieu: «Cal esperar
sense dubtes eixorcs, sense frisances,
que hi ha un dia i una hora, més enllà,
per cada pensament que encara ha d’esclatar
i per les més porugues esperances.»

Entre el mústic herbei agemolits,
m’han dit els violers: —No és temps encara;
mes, ja vindrà la primavera clara
i tu veuràs els nostres cors florits.