Camins i paisatge/Les cigales
| ← El mar, enllà | Les cigales Camins i paisatge |
L'arbre tallat → |
Les cigales
Quina monotonia les cigales,
arrapades als pins, amb llur rac-rac!
El bosc s'és adormit, com embriac:
ni un sol ocell no hi gosa obrir les ales.
I elles, constants, amb llur murmuri d'erres
que se'ns fica, obstinat, cervell endins;
amb llur murmuri d'invisibles serres
que en va s'afanyen per serrar tants pins.