Cançons al vent/Cançó del núvol rosa

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
← Elegia dels amors perduts Cançons frèvoles

Cançó del núvol rosa
Cançons al vent

Cançó de Colombina →
Versió sonora interpretada per Joan Solé (origen: QRuta Arús)


Cançó del núvol rosa

Color de rosa, un nuvolet
per la blavor del cel divaga
ara que el sol mor a pleret
 i la claror s’apaga.

¿Per què rumbeges, nuvolet,
si no ets senyal de bona pluja
i tota flor llangueix de set
 i en quietud s'enuja?

Ai nuvolet, ai nuvolet!
Si ara mon ull tan bell t'esguarda
prompte et fondràs —no sé l'indret—
 mentre decau la tarda.

Així talment, oh nuvolet,
és la il·lusió d'ales de rosa,
que es va perdent, poc a poquet,
 per qualsevulla cosa.

I fins l'Amor, oh nuvolet,
 a tu també es retira:
quan nostra vida mor de set
 passa l'Amor i ens mira.

I li diem, oh nuvolet:
—Sies senyal de pluja llarga!
Mes riu l’Amor de nostra set,
 fuig, i la set s'allarga.

Mor la corranda... El nuvolet
on és, que enlloc mon ull l'esguarda?
El sol és post i un aire fred
 diu l'agonia de la tarda.