Vés al contingut

Cansó de las flors

De Viquitexts
Sou a «Cansó de las Flors»
Cansons de Montserrat

CANSÓ DE LAS FLORS.

Quan las floretas riuhen
ab las abellas,
¿no sabeu lo que diuhen
ellas ab ellas?
De tota flor que cria
mont y ribera,
N' es la Verge María
sa Jardinera.

Ja la Pervinca bada
sos ulls blavosos,
ja 'n veu obrir la prada
de mes hermosos,
ja sembra pedrería
la primavera:
Que es la Verge María
sa Jardinera.


A l' ombra del Ginebre
riu la Centaura,
y borralló de gebre
que 'l sol hi daura,
la blanca Satalía
diu riallera:
Que es la Verge María
sa Jardinera.

Lo Galleret rumbeja
sa barretina,
quan al matí festeja
la Clavellina.
Diu á la Floravía
la Didalera:
Que es la Verge María
sa Jardinera.

Arrasserat á un Sálzer
lo Lliri bada,
bada al matí son cálzer
ple de rosada;
l' altar de la que 'l cria
sa flayre espera:
Que es la Verge María
sa Jardinera.


Per vestidura 's posa
l' alta Ginesta
sa roba d' or hermosa
de cada festa;
¿per qui s' enjoyaria
tan matinera?
Per la Verge María
sa Jardinera.

L' Hisop á fer asperges
s' en entra al temple,
dels Angelets y verges
prenent exemple;
portant sa creu lo guia
la Passionera:
Que es la Verge María
sa Jardinera.

D'espinas coronada
floreix la Rosa,
De las flors de la prada
la mes hermosa;
la que ab la Verge 's cria
se torna vera:
Que es la Verge María
sa Jardinera.


Pel bosch que mes ombreja
va la Viola,
perque ningú la veja
va tota sola.
La flor que s' humilía
sempre prospera:
Que es la Verge María
sa Jardinera.