El dia de Sant Cristòfol

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



LO DIA DE S. CRISTOFOL.

Musical scores are temporarily disabled.

Del dia de Sant Cristofol—be me 'n puch ben recordar
d' aquella pluja que feya—d' aquella pluja que fá.

                         ¡Si 'm tira l'amor y 'm toca,
                         si ·m toca bè 'm tocará,
                         tírali, tírali, tírali,
                         tírali sino se 'n va!

Me 'n varen treure de casa—no 'm volgueren dar sopar,
ne vaig pendre la escopeta—y me 'n vaig aná' á cassar.

                         ¡Si 'm tira l'amor y 'm toca,
                         si ·m toca bè 'm tocará,
                         tírali, tírali, tírali,
                         tírali sino se 'n va!

No 'n trobo cassa ninguna—pera poderli tirar
sinò una pobre pastora—que guardava 'l bestiar.
La pastora está dormida—no la 'n goso á despertar,
ne cullo un ram de violas—y al pit las hi vaig tirar.
Las violas eran frescas— la pastora 's despertá.
—Digáume la pastoreta—¿de qui es lo bestiar?
— Las ovellas del meu pare,—los moltons del mèu germá,
las cabretas ne son mevas,—los cabrils del rabadá.
¿Que cercáu per aqui jove?—¿que 'us hi pensavaho trobar?
—La vostra amor donzelleta—si me lo voliaho dar.
—No 'u héu de dir á mon pare—ni tampoch á mon germá,
ni tampoch á ma germana—qu' així ningú no 'u sabrá,
sino als aucellets que volan—y no saben de parlar.
Ni havia un de xarraire—y tot ho va aná á contar.

—Ay trista y desgraciada—que veig veni' á mon germá!
Pistons y pistola porta—y la vida 'm llevará!
—No t'espantis pastoreta—ell á tu no 't matará,
primer jo perdrè la vida—abans éll no 't tocará.
                         ¡Si 'm tira l'amor y 'm toca,
                         si ·m toca bè 'm tocará,
                         tírali, tírali, tírali,
                         tírali sino se 'n va!

Variants
     En lo Romancerillo del Sr. Milá hem vist comensada eixa cansó aixis:

     Una mantinada fresca—vaig sortir per 'ná á cassar.

Vers 10.

Ja se 'n alsa y se m' acosta—ab un roch á cada má.
—Que 'n feu aqui, lo bon jove—que 'n veniu qui á cercar?
—L'amor vostra donzelleta—si 'm la volguesseu donar.
—Demanéula á lo meu pare—y tambè al meu germá,
y tambè á la meva mare—y al meu oncle capellá,
que si ells vos la donavan—per ben donada será.

NOTA.

     La tonada d eixa cansò es de las mes hermosas y mes alegres d' entre totas las catalanas: en molts pobles de la montanya la fan servir pera ballarhi la sardana.