Don Lluis

De Viquitexts
Aquest text tracta sobre una versió de 1867. Per a altres versions, vegeu La vida de les galeres.
Sou a «Don Lluis»
Cansons de la terra - Volum II



D. LLUIS.


%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% PARÀMETRES INICIALS %
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\version "2.14.2"

\header {
  % Eliminar el peu de pàgina predeterminat de LilyPond
  tagline = ##f
}

\layout {
  \context {
    \Score
    \remove "Bar_number_engraver"
  }
}

global = {
  %Elements globals
  \set Score.tempoHideNote = ##t
  \tempo 4 = 100
  \key as \minor
  \time 2/4
  \partial4
  \override Staff.Rest #'style = #'classical
  \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
  \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
  \override TupletBracket #'bracket-visibility = ##f
  \override Stem #'neutral-direction = #-1
}

%{Variable per esborrar el warning de col·lisió de pliques
al posar les lligadures de fraseig en acords diferents %}
ignore = \override NoteColumn #'ignore-collision = ##t

%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% NOTACIÓ MUSICAL %
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% partitura ma dreta
dreta = \relative c'' {
  \global
  % La música comença aquí.
  \autoBeamOff
  es8. fes16
  ges4. ges8 \break
  as4.^>^\( ges8\)
  \bar"||" \time 3/4
  fes4^>\( es\) es8 fes \break
  \time 2/4
  ges4.^\( ges8
  as4. ges8
  es4\) \tupletUp \times 2/3 {es8^>[^\( ges]  as\)} \break
  ges4. es8
  fes4.^> ges8\(
  fes4 es\) \break
  \time 3/4
  des8 des des4.^> des8^\(
  \bar "||" \time 2/4
  ges4^> fes^>
  es4\)^\fermata r \bar"|."
}

% partitura ma esquerra
esq = \relative c {
  \global
  % La música comença aquí.
  r4
  ces8 <ges' ces es> q r
  ces,8[ <ges' ces es> q] r
  ces,8[ <ges' ces es> q] r q r
  \repeat unfold 4 {ces,8[ <ges' ces es> q] r}
  ces,8[ <ges' bes des fes> q] r
  ces,8[ <ges' ces es> q] r
  <ges bes des>4 q16 q q q q4
  <des fes as des>2
  <es g bes>4 r
}

%%%%%%%%%%
% LLETRA %
%%%%%%%%%%
lletra = \lyricmode {
  La vi-- da de la ga -- le -- ra
  es molt llar -- ga de con -- tar,
  a -- mor be m'es -- pe -- ra -- réu
  fins que hau -- ran pas -- sat set anys?
}

%%%%%%%%%%%%%%
% DINÀMIQUES %
%%%%%%%%%%%%%%
% dinàmiques de la mà dreta
dinD = {
  s8. s16^\markup{\right-align \italic"Doloroso.       "}
  s2.*3
  s2^\> s4\!
}
% dinàmiques de la mà esquerra
dinE = {s}

right = <<\dreta \dinD>>
left = <<\esq \dinE>>

%%%%%%%%%%%%%
% PARTITURA %
%%%%%%%%%%%%%
\score {
  \new StaffGroup \with {
    instrumentName = \markup {
      \center-column \bold {MODERATO}
    }
    systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
  } <<
    \new Voice = "right" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } \right
    \new Lyrics \lyricsto "right" {
      \lletra
    }
    \new Staff = "left" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } { \clef bass \left }
  >>
  \layout {
    indent = 25
    %    ragged-last = ##t
    line-width = 125
  }
  \midi {}
}


—La vida de la galera—n' es molt llarga de contar,
amor be m' esperaréu—fins qu' haurè fet los set anys?

Set anys he servit al compte—com á forsat y quintat
y altres set lo serviria—de gana y de voluntat.
Acabats ja los set anys—llicencia vaig demanar,
la resposta que me 'n feren—que no 'm la volian dar.
Demano llicencia al compte—y aquest me la va negar:
la demano á la comptesa,—la comptesa me l' ha dat,
mes m' ha dat per penitencia—ab tres horas passá' 'l mar.
De tant depressa qu' anava—ab dugas lo vaig passar.
Me n' aní á casa la tia—allá hont me solia estar.
—Deu la guart la meva tia,—la meva tia ¿com va?
—Aquell que me 'n deya tia,—set anys per galeras va.
—No va per galeras tia—que á vostre costat está.
¿Be 'm dirá la meva tia,—lo meu pare lo que fa?
—Lo vostre pare, D. Lluis,—ahí 'l varem enterrar.
—¿Be 'm dirá la meva tia,—la meva mare que fa?
—D. Lluis la vostra mare—ja es cega de tant plorar.
—¿Be 'm dirá la meva tia,—y lo meu germá que fa?
—Lo teu germá D. Lluis—pres de moros n' es temps ha.
—¿Be 'm dirá la meva tia,—la meva esposa que fa?
—Don Lluis la vostra esposa—se n' es tornada á casar.
—¿Be 'm dirá la meva tia—á n' á quin carrer s' está?
—Al carrer de san Francisco—y á bora 'l portal de mar.
—Devalléumen lo sombrero—lo quin solia portar,
y baixéume la guitarra—la que solia tocar,
cantarè al peu de la porta,—veurém si 'm coneixerá.»
Al punt de la mitja nit—ell se va posa' á cantar.
«Despertáuvos vida mia—si voléu sentir cantar,

«sentiréu cant de sirena—de sirena de la mar.»
Al primer cant que li feya—son marit se despertá.
—Aixo no es cant de sirena—de sirena de la mar,
sino cant de una persona—que prou de plors m' ha costat.
—Si tanta pena te dona—prompte l' anirè á matar.
—Si matas á D. Lluis—per mi ja pots comensar.
L' un moria á mitja nit—y l' altra á n' al llustrejar.
A dins de santa María—als dos varen enterrar.
L' un l' enterran á la tomba,—l' altre dessota un altar;
Del un naix un taronjer,—del altra un llorer granat,
de l' un surt una coloma,—de l' altre un colom volá.
 Variants.
 Vers 3.
Set anys ja fa qu' ell es fora—y cap carta n' arrivá:
al cap dels deu anys qu' es fora—sa mullè' 's torná' á casar.
 Vers 22.
D. Lluis la vostra esposa—está en tractes de casar,
esta nit se fan las cartas,—si no es nit será demá.
 Vers 24.
—Carrer de santa María—al portal mes prop del mar.
 Vers 26.
«Sentiréu cant de sirena—ò peix que roda pèl mar.»
 Vers 29.
Sino que es lo meu marit—lo quin me varen quitar.
 Altre.
Aixó es cant de D. Lluis—ja 'l conech ab lo parlar.
 Altre.
qu' aqueix cant n'es de persona-que prou pena m' ha donat.
 Vers 30.
—Si aquest es D. Lluis—prompte lo vaig á matar.

 Altre.
—Si es veritat, vida mia—prompte lo anirè á matar.
 Vers 31 y 32.
—Si matéu lo meu marit—per mi podéu comensar.»
Lo un mor á mitja nit,—l' altre al espuntar lo clar.
 NOTAS.
En quelcunas versions la cansoneta que canta En Lluis está en castellá.
 —Dispiértate vida mia,
 si te quieres dispertar,
 que oirás que bien canta
 la sirena de la mar.
En altras despres de la cansò se figura que sa esposa (á la qui , segons una versió que jo he recullit, se li dona lo nom de Deluya [1]), baixa á obrir la porta y llavoras lo romans tè eix altre final.

Quan es oberta la porta—los dos se van abrassar,
plora l' un y plora l' altre—no 's poden aconsolar.
La vida de la galera—n' es molt llarga de contar.

Tambè en alguna versió se afegeix al nom D. lluis lo nom de casa Montalbá, y ab motiu d' aixó En Manel Milá en la nota que posa al peu de eixa versió en son Romancerillo, diu : «En algunas versiones se llama al héroe Don Lluis de Montalbá ó del Ampurdá como á su tia cuya casa parece por las señas situada en Barcelona en tiempo que Santa María se hallaba en efecto junto al mar.»

 Molta semblansa tè ab esta cansò lo romanso castellá del Conde Dirlos. Se pot dir que l' argument d' aquest ve á esser lo mateix que 'l de nostre cant, sols que 'l primer se fa pesat per sa llargaria y monotomía, mentres que l' últim desperta nostra admiraciò precisament per la rapidesa de l' argument y la naturalitat y vivesa en la dicciò. Comensa aixis lo romans del conde Dirlos:

Estábase el conde Dirlos,—sobrino de don Beltrane,
asentado en las sus tierras,—deleitándose en cazare,
cuando le vinieron cartas—de Carlos el emperante.
De las cartas placer hubo,—de las palabras pesare,
que lo que las cartas dicen—á él le parece male.
«Rogar os quiero, sobrino,—el buen francés naturale,
«llegueis vestros caballeros—los que comen vuestro pane;
«darlos heis doblado sueldo—del que les soledes dare,
«dobles armas y caballos,—que bien menester lo hane:
«darlos heis el campo franco—de todo lo que ganaren,
«partiros heis á los reynos—del rey moro Aliarde.
«Deseximiento[2] me ha dado—á mi y á los doce pares:
«grande mengua me seria—si todos se hobiesen de andare.
«No veo Caballero en Francia—que mejor pueda enviare,
«sino á vos al conde Dirlos,—esforzado en peleare.»
El Conde que esto oyó,—tomó tristeza y pesare,
no por temor de su moros—ni miedo de peleare,
mas tiene mujer hermosa—mochacha de poca edade...
—No lloredes la condesa,—de mi partida no hayais pesare
quedaréis encomendada—ámi tio Don Beltrane....
Siete años la condesa—todos siete me esperade;
si á los ocho no viniere—á los nueve vos casade, etc.


  1. ¿Será forma corrompuda de Adela, Adelaida?
  2. Esta paraula es catalana, con ho son moltíssimas altras de que n' estan plenas la major part de las obras castellanas antigas.