La vida de les galeres

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1916. Per a d'altres versions, vegeu Don Lluis.


LA VIDA DE LES GALERES




\version "2.14.2"
\header {
  tagline = ""
}
\score{ 
  \relative a' {
  \key g \minor
  \time 3/4
    \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
    \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
    \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
  \autoBeamOff
  \partial 4
g8 fis
g4 bes a8 g \break
bes4 a g8 fis
g4 bes a8 g
a4. r8 d8 d \break
d4 c bes8 a
c4 bes a8 g
a4 bes^\markup {\italic rit.} a8 a
g4^\fermata r4 \bar "||"
  }
  \addlyrics {
La vi -- da de les ga -- le -- res
n'és molt llar -- ga de con -- tar,
fa set anys que vaig en e -- lles,
i_al -- tres set que_hi tinc d'a -- nar.
  }
  \layout {
    indent = 15
    ragged-last = ##t
    line-width = 110
    \context {
      \Score
      \remove "Bar_number_engraver" 
    }
  }
  \midi{
    \context {
      tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4)
    }
  }
}



La vida de les galeres
n'és molt llarga de contar;
set anys fa que vaig en elles,
i altres set que hi tinc d'anar.


Al cap de la catorzena
llicencia en vui demanar;
la demano al senyor Comte,
no me l'ha volguda dar;
la demano a la Comtessa,
promptament me la va dar.
Tanta és la meua alegría,
que amb dos hores passo el mar
Quan ne só a mitja carrera,
ja n'encontro el meu germà.
— Ai germà, lo meu germà,
la meua mare, què fa?
— Don Lluís, la nostra mare
ja no hi veu de tant plorar. —
Al sê a la porta de casa
la mare en vai encontrar.
— Ai mare, la meua mare,
la meua muller, què fa?
— Don Lluís, la teua esposa
se n'ha tornat a casar,
s'ha casat a llunyes terres
amb un noble capità.
— Mare, baixeu la guitarra,
la que solía tocar,
que la vui anầ a rondar-la,
a veure si em coneixerà —
Arribo a la porta de casa,
al pedrís me'n vai sentar

— Dama, feste a la finestra,
si vols veure ocell cantar.
— Aquí no hi ha ocell que cante,
ni sirena de la mar;
sinó que era don Lluís,
don Lluís de Montellâ.
— Si aquell n'era don Lluís
prompte le'n faré matar.
— Si tu mates don Lluís
amb mi ja pots començar,
perquè n'era amor primera,
que costa molt d'oblidar. —
Al punt de la mitja nit
don Lluís mort ja n'està.
A la punta de l'albada
la dama ja va finar.
L'un l'enterren al solç de l'esglesia,
l'altre al peu del campanar.
De l'un va eixir-ne un xipré
i de l'altre un olivar.
L'un créixer i l'altre créixer
tots dos se van ajuntar,
perquè les amors primeres
ne costen molt d'oblidar.