Cansons de la terra - Volum II/Lo pardal

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre l'edició de 1867. Per a d'altres versions, vegeu El pardal.




LO PARDAL.

Musical scores are temporarily disabled.


Una cansoneta nova
 vos la dirè,
 vos la dirè,
del pardal quan s' acotxava
 sota orangè,
 vos la dirè.

Lo pardal quan s' acotxava
 feya remor,
 feya remor,
per veure si 'l sentiria
 la seua amor,
 feya remor.

Lo seu amor está en cambra
 que no 'n sent re,
 que no 'n sent re,
sino lo mosso de casa
 lo trajinè,
 que no 'n sent re.

De la finestra mes alta
 li 'n va parlar,
 li 'n va parlar.
—Las onz' horas son tocadas
 veste á acotxar,
 li 'n va parlar.

—No m' acotxo pas encara
 vay de camí,
 vay de camí,
som fet una prometensa
 à Sant Magí,
 vay de camí.
Quan á Sant Magí vay esse
 vay suplicar,
 vay suplicar,
que 'm deixès aná' á mas terras
 per festejar,
 vay suplicar.

Quan ne vay esse á mas terras
 ja 'ls encontrí,
 ja 'ls encontrí,
los tres amors que tenia
 tenia alli,
 ja 'ls encontrí.»

Als tres amors que tenia
 lo pardalet,
 lo pardalet,
Mariagna y Petronilla
 é Isabelet,
 lo pardalet,

Als tres amors que tenia
 quan los trobí,
 quan los trobí,
los va doná' una crehueta
 de Sant Magí
 quan los trobí.

Ay cansò que t' es dictada?
 ¿quí treta t' ha?
 ¿quí treta t' ha?
Tres fadrinets de la plana
 del Ampurdá,

 ¿qui treta t' ha?
NOTA.

 Eixa es la cansò mes popular del Ampurdá, tè una tonada molt bonica. Perque no es gayre fácil apendre las trasposicions que pateixen sos versos quan s' entona hem posat la lletra de cada cobla tal com se tè de dir al temps de cantarla.