Cansons de la terra - Volum III/La filla perduda

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una cançó d'una versió de 1871. Per a d'altres versions, vegeu La filla perduda.



LA FILLA PERDUDA.

Cansons de la terra (1871).djvu


 —Ay, mare, anéu á missa
 ¡Ay, visca l' amor!
 ay, mare, anéu á missa
 ¡ay, visca l' amor!
 que jo couré 'l diné
 ¡visca la rosa!
 ¡visca la rosa!
 que jo couré 'l diné
 ¡visca la rosa
 en lo rosé'!

Sa mare se 'n va missa,—ella no hi vol ané,
quan ne torna de missa—Agneta no hi trobé.
Pregunta las vehinas—si l' han vista passé.
—Perqui n' ha passat una—ab un bell capité:
ne venia de l' aiga—qu' en lo torrent hi he.—
·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
Ninas qu' anèu á l' aiga—no triguen á torné.
N' hi es anada una—set anys hi estigué.
Al cap de los set anys—la bella ja torné.
A casa de sa Meyra—ella hi aná á sopé.
·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
A fora l' hosteria—un cavaller hi he,
ja pregunta á l' hostesa—si 'l voldria allotjé.
Li posa bona taula,—li dona bon sopé,
mentres ell ne sopava—la hostesa suspiré.
—¿Que suspira l' hostesa?—¿Qué te que suspiré?
—N' he perduda una filla.—Vosté si sembla be.
—Que 'm daria la hostesa—que jo la buscarè?
—Cent lliuras tinch en bossa—totas las hi dare.
Y altras cent y cinquanta—si poncelleta n' he.
—Aquí la te la filla—la filla que perdè.

Poncella ne sò mare—com poncella al rosé'
VARIANTS.
Vers 13.

L' hostesa ja se 'l mira—y se 'l torna á mirè.
—Perque 'm mira l' hostesa?—perque'm mira vosté?
—He perdut una filla—consemblanta á vosté.
—Que'n pagaria hostesa—de poderla trobé?
—Cent escuts pagaria—de poderla trobè.
Y altres cent ne daria—que poncella tornè.

Vers 20.

Tan pura y tan poncella—com ho es la del rosè.
—Vina la meva filla—qu' un abrás te darè.

NOTAS.

 D' aquesta cansó n' hi ha gran nombre de variants que 's cantan ab diferentas tonadas, quelqunas mes melanconicas, mes cap tan airosa con las que nosaltres d'entre totas hem escullit per la nostra versió.
 No deixan de tindre molta analogía ab esta cansó, la provensal que comensa aixís:
 qu' a 'no tant beio filho
 jonino, lisqueto,
 belo coumo lou jour,
 n' en sount tres capitanis
 tous tres li fan la cour etc.
Y la italiana.
 La fia del vilan
 i dissu ch' l' e tant bela,
 bianca e rossa come 'na fiu.
 U j' e trei capitan-ni
 ch' i van á fej l' amû.
 Al pu bel di lor trei
 U l' ha menaja an Fransa
 Luntan dan so pais, etc.

__________

 De las dos tonadas que d' esta cansó publiquem, la primera es la mes popular: la segona no deixa de ser notable per lo seu carácter mes aviat francés que catalá.