Cansons de la terra - Volum III/La prometensa
Aquest text tracta sobre una versió de 1871. Per a altres versions, vegeu La prometença.
LA PROMETENSA.
Ay, las noyas de la vila—y també las del rabal,
totas son matineretas—á rentarse 'l davantal.
Tot es mal Maria Agneta,
tot es mal si no us casáu.
Mentres que'l davantal rentan—va passá' un jove galant.
—Aqui prou me hi estaria—¿vos donzellas res no' m dau?
—Si voléu la cordonera—ó 'l cintó del davantal?
—Jo no vull la cordonera—ni 'l cintó del davantal,
si no las pometas blancas—qu' en lo vostre pit portáu.
—Las pomas son verdosetas,—lo jove, 'us farian mal,
tornéu la nit de San Pere,—ó be la nit de san Joan,
las pomas serán maduras—mevas y vostras serán.
Vers 7.
que 'm vull aquesta roseta—que 'n portéu aqui davant.
—Tornéu la nit de San Pere—ó lo matí de San Joan,
las rosas serán floridas—per vos ó un altre serán.