Cansons de la terra - Volum IV/D. Bertran y D.ª Maria

Aquest text tracta sobre l'edició de 1874. Per a altres versions, vegeu Don Bertran i donya Maria.

D. BERTRAN Y D.^A MARIA.

La mare de Don Bertran—y la de donya Maria
totas duas han parit—en una nit y en un dia.
Tots dos dormen en un bres;—tots dos los cria una dida.
Quan los dos s'han fet grandets—l'amor ja 'ls ne perseguía.
Los parents de Don Bertran—ja 'l portan á Lombardía.
La filla diu á sa mare:—«¿Don Joan si tornaria?»
—Ay, filla, la meva filla—¿qué voléu que vos hi diga?
Un consell vos donarè—un consell vos donaria.
Sembréu, filla, sembréu sal—y arena de la marina.
Quan tot alló será nat—Don Bertran ja tornaria.
—Aixó, mare, aixó vol dir—que jo may mes lo veuria.
—Ay mare, féume un vestit—á modo de pelegrina:
pare féumen' un bordò—y vos mare, una esclavina,
que me 'n irè pel mon—á veure si 'l trobaria.—
Son pare paga 'l barret—y la mare la esclavina.
Cent lleguas va caminar—sens trobar poble ni vila.
Al últim troba una font—una font d'aiga molt viva
que set bugaderas hi ha—que pel rey rentan camisas.
—Bugaderas, Deu las guart.—Benvinguda, peregrina,
á fe que me 'n sembléu be—la figura de Maria;
aquella de Don Bertran—que suspira nit y dia:
al quarto la te pintada—y al arma la porta escrita.
—Bugadera, no so jo,—que jo may m' he dit Maria.
Ma mare, Tecla, me 'n deya—quan jo n' era molt petita.
So filla de pares pobres,—no 's poden guanyar la vida.
Jo me 'n so anada pel mon—de feyna si 'n trobaria.
—¿Quina feyna sabeu fer—vos, hermosa pelegrina?
—Se brodar ab plata y or—or y plata si 'n tenia

Tambè se tallá' y cusir—de la tela bona y fina.
—Alli 'l palacio del rey—de feyna prou n' hi havia.—
Ja n' arriva á ne 'l palau—y ne encontra la regina.
—Llinda reyna, Deu la guart.—Benvinguda pelegrina.
A fe que 'm sembléu ben be—la figura de Maria,
aquella de Don Bertran—que suspira nit y dia.
Al quarto la té pintada—y á l' ánima la du escrita.
—Linda reyna no so jo,—que jo may m' he dit Maria.
Ma mare Tecla me 'n deya—quan jo n' era molt petita.
So filla de pares pobres—no 's poden guanyar la vida.
Jo me 'n so anada pel mon—de feyna si 'n trobaria.
—¿Quina feyna sabeu fer—vos, hermosa pelegrina?
—Se brodar ab seda y or—or y seda si 'n tenia;
y també tallá' y cusir—de la tela blanca y fina.—
Ja li dona per brodar—feyna per un any y un dia.
Se 'n posa á tallá' y cusir—se 'n posa á fer' una camisa:
en l' un pany hi broda 'l sol,—en l' altre hi broda lo dia,
en l' altre hi broda á Bertran,—en l' altre á la pelegrina.
Quan la regina aixó veu—tot seguit s' engelosia.
—Pelegrina fuig d' aqui:—vesten, vesten pelegrina,
que si ho veya Don Bertran—de tú se namoraria.
L' estimada foras tú—y jo, trista, l'aborrida.
—Regina me n' anirè,—m' estarè per 'qui escondida.—
Quan Don Bertran arribá,—demaná mudar camisa.
—Véshi, véshi tú, criada,—dónali aquella camisa.—
Aixis que Bertran la veu—pregunta qui l' ha cusida.
—Jo l' he cusida, Bertran,—jo l' he tallada y cusida.
—Digáume la veritat—si no 'us llevarè la vida.
—Jo l' he brodada, Bertran,—ab aquestas mans tan lindas.
—Ments pel coll, falsa y traydora,—que tal trassa no tindrias.
—Jo l' he tallada Bertran,—pelegrina l' ha cusida.
—¿La pelegrina ahont es?—Ahont es la meva aymia.
—Pelegrina se n' ha anat,—se n' ha anat per qui escondida.—
Ja la busca y l' ha trobada—darrera d' una cortina.
—Alsat, álsat mon amor;—álsat, álsat pelegrina,
que tú serás l' estimada—y la reyna l' aborrida.

NOTA.

Una altra versiò molt llarga també inclóu lo Sr. Milá en son Romancerillo d' esta mateixa cansò: sent de notar la diferenta fi ab que termena.

Posa la sella al cavall,
veure si la encontraria.
Si la trobo adormideta
y sobre 'l cavall la tira.
—Deu te guart la linda reyna
aquí tens la pelegrina
y tú te la mirarás
com si fos la teva filla.

No 'ns apar ni tan natural, ni de tan bon efecte, com la fi de la nostra versiò. Lo nom del protagonista tambè es cambiat, nomenantse D. Joan en lloch de D. Bertran; aixis com lo lloch de l' acciò que sent lombardia en la nostra versiò en molts altres es Castilla.

Podriam posar moltas variants; mes la cansò á nostre juhí no te tanta válua per semblant travall, á mes á mes de que, si be nombrosas, tenen, la major part d' ellas, molt poca importancia.

---