Cansons de la terra - Volum IV/La presò del rey de Fransa
Ja parti lo rey de Fransa—un dilluns al demati,
va partir per pendre Espanya,—y 'ls espanyols be l'han pris,
posantlo en presó molt fosca—que no 's coneix dia i nit,
sino per una finestra—dóna al camí de Paris.
Treu lo cap á la finestra—y un passatger veu venir:
—Passatger, bon passatger—¿á Fransa que 's diu de mi?
—A Paris y á Fransa deyan—nostre rey es mort o pris.
—Passatger retorna á Fransa—portarás novas de mi,
dirás á la meva esposa—que 'm vinga á traure de aquí.
Si no hi ha prou diné' a Fransa—que vajan á Sant Denis,
que venguin la contxa d' or—que 's venguin la flor de lis
Si no hi ha prou diné' en bossa—que vajan á Sant Patris.
La nova de la presò del rey de Fransa Francisco I, produhí tanta exaltació á Barcelona que lo gobernador de la ciutat En Pere de Cardona, sabent que 'l rey presoner se dirigia á la ciutat de son gobern, va tindre de fer públicas cridas encarregant que ningú s' atrevís á motejar ni escarnir lo ilustre presoner ni á llur patria y sino qui ho fes pagaria una multa y fora tancat vint y cinch dias á la presò. Lo quinze del mes de juny de 1525 arrivá lo monarca francés acompanyat del virrey de Nápols en una armada de vint y una galeras y posá en l' hort del arquebisbe de Tarragona. Va estarse á Barcelona fins al 23 del dit mes, sent de notar que á la nit de l' endemá de sa arribada las damas mes notables de la ciutat, ab la comptesa de Palamós y la muller del gobernador al cap, en lluhida cavalcada anaren á ferli cortesia. No en va tenia lo rey Francisco fama de ser lo pus galantejador y ben portat home de son temps.
Atés tot lo dit fins aquí res te d' estrany que 'l poble de tot aixó ne tragués una cansó.
En lo vers 17 lo rey encarrega al passatger que diga á la muller que 'l vinga á traure y aixó 'ns dona un dato per casi creure ser feta la cansó alguns mesos despres de sa estada á Barcelona, donchs se complí lo desig del rey si be en lloch de la reyna vingué á n' aqueixa ciutat en busca del pres, sa germana l'infanta Na Margarida. L' autor del romans de fixo tingué present la vinguda de aquesta, al compondrel.
En quant á las terminacions en is en alguna de las paraulas ja hem vist esser aixó un lloch comú en la nostre poesia popular; per tant , cap importancia te que hi haja pris en lloch de prés, com no sia la necessitat de l'assonant en qui feu la cansó.
Es d'esmentar que feu presoner al rey de Fransa (segons tradició) lo capitá Aldana, fill de Tortosa.