Cant de la Sibil·la (Girona)
Aquest text tracta sobre la cançó del còdex de l'Arxiu de la Catedral de Girona. Per a altres versions, vegeu Cant de la Sibil·la.
Lo jorn del Judici
parra qui haura fet servici.
Un rey vendra perpetual,
vestit de nostra carn mortal;
del cel vendra tot certament,
per fer de tots lo jutjament.
Ans que·l judici nos fara,
un gran senyal se mostrara:
lo sol perdra la resplandor,
la terra tremira de por.
Del cel gran foch devallara,
com a sofre molt pudira;
la terra crem’ab furor,
la gent haura molt gran terror.
Les steles s’alteraran
e del cel caure monstraran;
la luna no dara claror,
ans mostrara molt gran negror.
Los arbres suaran de sanch:
un semblant cas no fonch vist hanch;
tot lo mon sera en tristor,
no y haura nengu que no plor.
La mar molt alt se·n pujara
e prestament se baxara;
los peys sentran forment cridar
e los homens molt entristar.
Los homes qui prop mar seran
a les muntanyes fugiran;
Hiran cridant molt congoxats,
semblaran folls e desolats.
Apres sera un fort senyal
d’un terratremol general:
les pedres per mig se rompran
e les muntanyes se feuran.
Los puigs e plans seran eguals;
aqui venran los bons e mals:
reys, comtes, altres barons,
qui de lurs fets daran rahons.
Los infants qui nats no seran
dins en lo ventre cridaran
e diran tot plorosament:
«Ajude·ns, Deu omnipotent!»
Una gran trompa sonara
que·ls morts e vius despartara,
e manara generalment
a tots que·s leven prestament.
Lo fill de Deu aqui sera:
a tots les plagues monstrara;
al bons dara vida ’ternal,
als mals infern perpetual.
Vosaltres tots qui escoltau,
Devotament a Deu pregau
de cor, ab gran devotio,
que·ns aport a salvatio.