Cap al tard/La Reliquia

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





La Reliquia

 Faune mutilat,
 brollador aixut,
 jardí desolat
 de ma joventut...
 Beneída l'hora
 que m'ha duit aquí.
La font qui no vessa, la font qui no plora
 me fa plorâ a mi.
 Sembla qu'era ahí
que dins el misteri de l'ombra florida,
 tombats a la molsa,
passávem les hores millors de la vida.
De l'aigua sentíem la música dolsa,
dintre la piscina guaitávem els peixos,

cullíem poncelles, cassávem bestioles,
 y'ns fèyem esqueixos,
muntant a la branca de les etzeroles.

 Ningú sab com era
 qu'entre l'esponera
 de l'hort senyorívol,
 fentlo més ombrívol,
creixía la rama d'antiga olivera.
 Arbre centenari,
amorós pontava la soca torsuda,
 perque sense ajuda
 poguéssim pujar-hi.
 Al forch de la branca senyora y majora
penjávem la corda de l'engronsadora,
 y, venta qui venta,
folgávem y rèyem, fins que la vesprada
la llum esvahía de l'hora rüenta,
 de l'hora encantada.

 Somni semblaría
 el temps qu'ha volat
 de la vida mia,
sense les ferides qu'al cor ha deixat;
sense les ferides que's tornen obrí
 quan veig que no vessa
ni canta ni plora la font del jardí.

Trenta anys de ma vida volaren depressa,
 y encara no manca
 penjat a la branca
un tros de la corda de l'engronsadora,
 com trista penyora,
despulla podrida d'un món esbucat.....

 Faune mutilat,
 brollador aixut,
 jardí desolat
 de ma joventut.