Cap al tard/Notes

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca








NOTES










La Serra


« Copeo, copeo, copeo traidó:

roseta encarnada,
si t'he agraviada,
jo't deman perdó…


 ¿Com segueix aquesta cansó? Jo no hu sé. Fa molts d'anys la sentia cantar, ab la tonada del copeo, ball popular mallorquí, a una vella minyona de casa, fent saltar sobre els genolls una germana meua, entre esclats de tendresa efusiva y joganera. No'n tench altra noticia. Calia una glosa pagesa qualsevol, com a nota inicial de La Serra, y vaig escullir aquesta, ungida amb el recort de ma germana, que morí molt nina, y d'aquella teta de pell bruna y aspecte selvàtich, entranyablement amorosida per l'infantó qu'agombolava.

El Rey


 La darrera estrofa reprodueix, sense exagerado, l'efecte nocturn dels vaixells inglesos, immóvils y perfilats de llum, devant els murs de Palma, per solemnisar la visita regia, en la primavera de l'any 1904.

Anyoransa


 El paratge, extramurs de Palma, que s'anomena Les Quatre Campanes es un creuer de camins per on passa el que condueix al cementiri.

La Creu


 Es una salutació als poetes y escriptors qu'amb altres escursionistes de la Catalunya espanyola y francesa dugueren a Mallorca la creu que fou plantada en el paratge del pinar de Santa Ponça ahont moriren gloriosament En Guillem y En Ramon de Moneada.

Morí jove


 Amb aquesta poesía vaig associarme al tribut afectuós qu'els poetes mallorquins dedicaren a la gentil Emilia Sureda, fent-li guarda d'hanor en el llibre pòstum ont foren recullides les composicions que tant feyen esperar de son enginy poétich.

Lo Foraster a Mallorca


 No estarien bé en boca d'un mallorquí elogis tan estremats a la seua terra. No'ls escrigui per conte meu, sinó per complaure un amich, hoste enamorat de la nostra illa, el qual volgué manllevarme unes estrofes ahont vibras el seu entusiasme y recitarles com a comiat a Mallorca, assajant-se de pas en l'aprenentatge de la nostra llengua.

Fill d'ànima


 L'accidentada metrificado d'aquesta petita llegenda no se deu al designi de l'autor. Fou concebuda y escrita en poques hores, a prechs de l'Antoni Noguera, pera ajustarse exactament, no sols en la forma sinó en l'esperit, a una melodía choral que mon amich havía composta, sense lletra, com va fer altres vegades. Així, anticipant-se el músich als poetes, va obtenir, per l'Hivernenca y La Sesta, la colaboració d'En Miquel S. Oliver y En Gabriel Alomar.
 Tal volta, per esser improvisació subordinada vers per vers a un motllo imposat, no mereixeria corre' impresa. Però, per poch que valga, serva per mi la calor de l'amistosa confidencia, y l'he volguda incloure, en memoria de l'artista mort, tan digne d'esser anyorat, perque son nom m'acompanyi.

Jovenils


 Son casi totes poesies d'adolescencia. No contava reproduir-les aquí. Sense que les crega millors ni pitjors que les tardorenques, (per això calría tenir en les darreres gran confiansa), desentonen un poch dins el criteri dominant en l'edat madura, més influida per l'emoció que per l'espurneig de l'enginy y les fórmules arbitraries de la fantasía. Es clar que sempre es essencial sentir l'assumpte per poetisarlo, y may crech haver infringit a grat seient aquest principi. Mes abans era dels qui procedeixen xen per aclimatació de les invencions y les imatges en l'atmósfera tebia del propi sentiment; ara som dels qui esperen que l'assumpte brolli per si meteix en l'intimitat de l'ánima, y persegueixen la forma d'irradiació més pura, més directa y més agradosa, perque'l sentiment se trasmeti ab tota la netedat y escalfor possibles.
 No convencen aquestes rahons a alguns amichs; y cedesch al consell de tant bons advocats, oferint qualque mostra de mos primers assaigs en llengua catalana.


Mallorca y Ramon Lull


 Forma part de l'homenatge que bon nombre de poetes insulars dedicaren a Ramon Lull, congregats en l'històrica residencia de Miramar, el 25 de Janer de 1876, per invitació de l'Arxiduch d'Austria, D. Lluis Salvador.

 Escús dir que l'episodi mencionat en l'estrofa que comensa Mirau: la bella dona… y les dues següents, es purament llegendari, per més que la credulitat d'alguns biògrafs y la tradició popular l'hajen acullit com històrich. Queda ja ben demostrat que no es aqueixa l'esplicació de la fonda crisis que feu esclatar en llum l'esperit del penitent de Randa y Miramar. Ell mateix ne dona la clau en textes que no ofereixen dupte, com aquest passatge del poema Desconort:

 «Quant fuy grans e sentí del mon sa vanitat
 Comencey a far mal e entrey en peccat
 Oblidant lo ver Deu, seguent carnalitat:
 Mas plac a Jesuchrist per sa gran pietat
 Ques presentec a mi, cine vets, crucificat,
 Per ço quel remembrés en fos enamorat...» etc.
 Y en el tom I del Llibre de Contemplació (qu'ara acaba de sortir, bellament editat per l'il·lustre lulòfil En Matheu Obrador) s'hi llegeix:
 «...car estant que ell era mort e adurmit en peccats mortals, la vostra passio, Sènyer, lo rexidà el despertà, e li mostrà la vostra bonea e la sua frevoltat e la sua mesquinea.» «Jesu Christ Pare! Con la vostra greu passio sia comensament e occasio del meu rexidament e despertament de peccats, clam vos mercè, Sènyer, que la vostra passio do amor a mon cor, e do lagremes a mos ulls, e do bones obres a mes mans, e do a mos peus carreres segures.» (Cap. 55, n.os 28 y 29).