Carta de les Nacions Unides

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca

Carta de les Nacions Unides
Signada a San Francisco el 26 de juny del 1945. Entrada en vigor: 24 d'octubre del 1945, en conformitat amb l'Article 110.

Contingut

NOTA D'INTRODUCCIÓ[modifica]

La Carta de les Nacions Unides fou signada el 26 de juny del 1945 a San Francisco, en acabar la Conferència de les Nacions Unides sobre l'Organització Internacional, i entrà en vigor el 24 d'octubre del mateix any. L'Estatut de la Cort Internacional de Justícia és part integrant de la Carta.

El 17 de desembre del 1963 l'Assemblea General aprovà esmenes als Articles 23, 27 i 61 de la Carta, les quals entraren en vigor el 31 d'agost del 1965. El 20 de desembre del 1971 l'Assemblea General aprovà una altra esmena a l'Article 61, la qual entrà en vigor el 24 de setembre del 1973. Una esmena a l'Article 109, aprovada per l'Assemblea General el 20 de desembre del 1965, entrà en vigor el 12 de juny del 1968.

L'esmena a l'Article 23 augmentà el nombre de membres del Consell de Seguretat d'onze a quinze. L'article 27 esmenat estipula que les decisions del Consell de Seguretat sobre qüestions de procediment seran preses a través del vot afirmatiu dels nou membres (anteriorment set) i sobre totes les altres qüestions a través del vot de nou membres (anteriorment set), incloent-t'hi els vots afirmatius dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat.

L'esmena a l'Article 61 que entrà en vigor el 31 d'agost del 1965 augmentà el nombre de membres del Consell Econòmic i Social de divuit a vint-i-set. Amb l'altra esmena de dit Article, que entrà en vigor el 27 de setembre del 1973, es tornà a augmentà el nombre de membres del Consell de vint-i-set a cinquanta-quatre.

L'esmena a l'Article 109, que correspon al paràgraf 1 de dit Article, disposa que es podrà celebrar una Conferència General dels Estats Membres amb el propòsit de revisar la Carta, a la data i lloc que es determinin mitjançant el vot de dues terces parts dels Membres de l'Assemblea General i mitjançant el vot de qualsevol dels nou membres (anteriorment set) del Consell de Seguretat. El paràgraf 3 del mateix Article, que es referix a l'examen de la qüestió d'una possible conferència de revisió del desè període ordinari de sessions de l'Assemblea General, ha sigut conservat en la seva forma primitiva, fet que cau en una decisió presa per "qualsevol dels set membres del Consell de Seguretat", atès que al 1955 l'Assemblea General, al desè període ordinari de sessions, i el COnsell de Seguretat varen prendre mesures en quant a dit paràgraf.

CARTA DE LES NACIONS UNIDES[modifica]

Nosaltres, els pobles de les Nacions Unides decidits a preservar les generacions venidores del flagell de la guerra, que durant la nostra vida ha infligit dues vegades uns sofriments indicibles a la Humanitat, a refermar la fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i en el valor de la persona humana, en la igualtat de drets dels homes i les dones, com també de les nacions, grans i petites, a crear les condicions necessàries per al manteniment de la justícia i del respecte a les obligacions derivades dels tractats i d'altres fonts del dret internacional, i a promoure el progrés social i instaurar unes millors condicions de vida dintre d'una llibertat més àmplia, a practicar la tolerància i a conviure en pau com a bons veïns, i, amb aquestes finalitats a unir les nostres forces per mantenir la pau i la seguretat internacionals, a acceptar els principis i adoptar els mètodes que assegurin que no es farà ús de la força de les armes si no és en l'interès comú, i a recórrer a les institucions internacionals per promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles, hem decidit associar els nostres esforços per realitzar aquests designis. En conseqüència, els nostres Governs respectius, per mitjà dels seus representats, reunits a la ciutat de San Francisco, proveïts de plens poders que han estat trobats en bona i deguda forma, han adoptat la present Carta de les Nacions, per la qual estableixen una organització internacional que serà coneguda amb el nom de Nacions Unides.

Capítol I. Propòsits i principis[modifica]

Article 1[modifica]

Els propòsits de les Nacions Unides són:

1. Mantenir la pau i la seguretat internacionals, i amb aquest fi: prendre mesures col.lectives eficaces per prevenir i eliminar les amenaces a la pau i suprimir tot acte d’agressió o altres ruptures de la pau, i portar a cap, per mitjans pacífics, de conformitat amb els principis de la justícia i del dret internacional, l’ajust o l’arranjament de controvèrsies o de situacions de caràcter internacional, susceptibles de conduir a una ruptura de la pau;

2. Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortir la pau universal;

3. Realitzar la cooperació internacional en la solució dels problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari, tot promovent i encoratjant el respecte pels drets humans i de les llibertats fonamentals per a tothom, sense distinció de raça, sexe, llengua o religió;

4. Ésser un centre d’harmonització dels esforços de les nacions per a l’obtenció d’aquests fins comuns.

Article 2[modifica]

L’Organització i els seus Membres, per a la consecució dels Propòsits enunciats a l’Article 1, actuaran d’acord amb els Principis següents:

1. L’Organització es fonamenta en el principi de la igualtat sobirana de tots els seus Membres.

2. Els Membres de l’Organització, a fi d’assegurar-se els drets i beneficis resultants de la seva condició de Membres, han de complir de bona fe les obligacions per ells assumides de conformitat amb aquesta Carta.

3. Els Membres de l’Organització han de resoldre les seves controvèrsies internacionals per mitjans pacífics, de tal manera que ni la pau ni la seguretat internacionals ni la justícia no siguin posades en perill.

4. Els Membres de l’Organització s’abstindran, en les seves relacions internacionals, de recórrer a l’amenaça o a l’ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol Estat, o a qualsevol altra manera incompatible amb els Propòsits de les Nacions Unides.

5. Els Membres donaran a l’Organització tota classe d’assistència en qualsevol acció que s’emprengui de conformitat amb aquesta Carta i s’abstindran de prestar ajuda a cap Estat contra el qual les Nacions Unides hagin emprès una acció preventiva o coercitiva.

6. L’Organització farà per manera que els Estats que no són Membres de les Nacions Unides actuïn d’acord amb aquests Principis en la mesura necessària per al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals.

7. Cap disposició de la present Carta no autoritzarà les Nacions Unides a intervenir en assumptes que són essencialment de la jurisdicció interna de qualsevol Estat, ni obligarà als Membres a sotmetre aquests assumptes a procediments de solució d’acord amb la present Carta; aquest principi, però, no podrà comportar cap perjudici en l’aplicació de les mesures coercitives previstes al Capítol VII.

Capítol II. Membres[modifica]

Article 3[modifica]

Són Membres originaris de les Nacions els Estats que, havent participat a la Conferència de les Nacions Unides sobre l'Organització Internacional celebrada a San Francisco o que, havent signat anteriorment la Declaració de les Nacions Unides del 1r de gener del 1942, signin aquesta Carta i la ratifiquin d'acord amb l'Article 110.

Article 4[modifica]

1. Podran ésser Membres de les Nacions Unides tots els altres Estats amants de la pau que acceptin les obligacions d’aquesta Carta i que, a judici de l’Organització, siguin capaços de complir aquestes obligacions i estiguin disposats a fer-ho.

2. L’admissió d’aquests Estats com a Membres de les Nacions Unides es farà per decisió de l’Assemblea General, a recomanació del Consell de Seguretat.

Article 5[modifica]

El Membre de les Nacions Unides que hagi estat objecte d’una acció preventiva o coercitiva del Consell de Seguretat podrà ésser suspès per l’Assemblea General de l’exercici dels drets i privilegis inherents a la seva qualitat de Membre, a recomanació del Consell de Seguretat. L’exercici d’aquests drets i privilegis podrà ésser restituït pel Consell de Seguretat.

Article 6[modifica]

El Membre de les Nacions Unides que hagi violat de manera persistent els Prin- cipis continguts en aquesta Carta podrà ésser expulsat de l’Organització per l’As- semblea General, a recomanació del Consell de Seguretat.

Capítol III. Òrgans[modifica]

Article 7[modifica]

1. S’estableixen com a òrgans princi- pals de les Nacions Unides: una Assemblea General, un Consell de Seguretat, un Consell Econòmic i Social, un Consell de Tutela, una Cort Internacional de Justícia i un Secretariat.

2. D’acord amb les disposicions d’aquesta Carta, es podran establir els òrgans subsidiaris que es considerin ne- cessaris.

Article 8[modifica]

L’Organització no imposarà restric- cions de cap mena a l’elegibilitat d’ho- mes i dones per participar en qualsevol funció i en condicions d’igualtat en els seus òrgans principals i subsidiaris.

Capítol IV. Assemblea General[modifica]

Composició[modifica]

Article 9[modifica]

1. L’Assemblea General estarà integrada per tots els Membres de les Nacions Unides.

2. Cap Membre no podrà tenir més de cinc representants a l’Assemblea General.

Funcions i Poders[modifica]

Article 10[modifica]

L’Assemblea General podrà discutir qualsevol qüestió o matèria dintre els límits d’aquesta Carta o relacionats amb els poders i funcions de qualsevol dels òrgans creats per aquesta Carta, excepte en allò que disposa l’Article 12, podrà fer recomanacions sobre qualsevol d’aques- tes qüestions o matèries als Membres de les Nacions Unides o al Consell de Segu- retat o a aquest i a aquells.

Article 11[modifica]

1. L’Assemblea General podrà considerar els principis generals de la coope- ració en el manteniment de la pau i de la seguretat internacionals, incloent-hi els principis que regeixen el desarmament i la regulació dels armaments, i podrà fer recomanacions amb relació a aquests principis als Membres de l’Organització o al Consell de Seguretat o a aquests i a aquells.

2. L’Assemblea General podrà discutir tota qüestió relativa al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals que li sigui sotmesa a consideració per qualse- vol Membre de les Nacions Unides o pel Consell de Seguretat o per un Estat que no sigui Membre de les Nacions Unides, d’acord amb el paràgraf 2 de l’Article 35, i, excepte en allò que disposa l’Article 12, podrà fer recomanacions, en relació amb qualsevol d’aquestes qüestions, a l’Estat o als Estats interessats o al Consell de Seguretat o a aquest i a aquells. Tota qüestió d’aquesta naturalesa sobre la qual sigui necessària una acció serà refe- rida al Consell de Seguretat per l’Assem- blea General, abans o després de la discussió.

3. L’Assemblea General podrà cridar l’atenció del Consell de Seguretat sobre situacions susceptibles de posar en perill la pau i la seguretat internacionals.

4. Els poders de l’Assemblea General enumerats en aquest Article no limitaran l’abast general de l’Article 10.

Article 12[modifica]

1. Mentre el Consell de Seguretat exerceix les funcions que li assigna aquesta Carta respecte a qualsevol controvèrsia o situació, l’Assemblea General no farà cap recomanació en relació amb la controvèrsia o situació, excepte que el Consell de Seguretat li ho demani.

2. El Secretari General, amb l’assenti- ment del Consell de Seguretat, informarà l’Assemblea General, en cada període de sessions, de qualsevol matèria relativa al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals de la qual s’ocupi el Con- sell de Seguretat, i n’informarà així ma- teix l’Assemblea General, o els Membres de l’Organització, si l’Assemblea General no estigués reunida, tan bon punt el Con- sell de Seguretat deixi de tractar les ma- tèries esmentades.

Article 13[modifica]

1. L’Assemblea General iniciarà estudis i farà recomanacions a fi de:

a. promoure la cooperació internacional en el camp polític i encoratjar el de- senvolupament progressiu del dret internacional i la seva codificació;

b. promoure la cooperació internacional en el camp econòmic, social, cultural, educatiu i sanitari, i contribuir que tot- hom pugui gaudir dels drets humans i de les llibertats fonamentals, sense distinció de raça, sexe, llengua o religió.

2. Les altres responsabilitats, funcions i poders de l’Assemblea General respecte a les matèries esmentades en el paràgraf 1 b precedent s’enumeren als Capítols IX i X.

Article 14[modifica]

L’Assemblea General, a reserva del que disposa l’Article 12, podrà recomanar mesures per a la solució pacífica de tota situació, qualsevol que en sigui l’origen, que consideri que podria perjudicar el benestar general o les relacions amistoses entre les nacions, incloent-hi les situacions resultants d’una violació de les disposicions d’aquesta Carta, establertes als Propòsits i Principis de les Nacions Unides.

Article 15[modifica]

1. L’Assemblea General rebrà i considerarà informes anuals i especials del Consell de Seguretat; aquests informes inclouran una relació de les mesures que el Consell de Seguretat hagi decidit o pres per mantenir la pau i la seguretat internacionals.

2. L’Assemblea General rebrà i consi- derarà informes dels altres òrgans de les Nacions Unides.

Article 16[modifica]

Respecte al règim internacional de tutela, l’Assemblea General exercirà les funcions que li atribueixin els Capítols XII i XIII, incloent-hi l’aprovació dels acords de tutela relatius a zones no designades com a zones estratègiques.

Article 17[modifica]

1. L’Assemblea General considerarà i aprovarà el pressupost de l’Organització.

2. Les despeses de l’Organització seran sufragades pels Membres en la proporció fixada per l’Assemblea General.

3. L’Assemblea General considerarà i aprovarà els arranjaments financers i pressupostaris amb els organismes especialitzats a què es refereix l’Article 57 i examinarà els pressupostos administratius d’aquests organismes especialitzats a fi de fer-los les recomanacions pertinents.

Votació[modifica]

Article 18[modifica]

1. Cada Membre de l’Assemblea General tindrà un vot.

2. Les decisions de l’Assemblea General sobre qüestions importants es pren- dran per majoria de dos terços dels membres presents i votants. Aquestes qüestions comprendran: les recomanacions relatives al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals, l’elecció de membres no permanents del Consell de Seguretat, l’elecció de membres del Consell Econòmic i Social, l’elecció de membres del Consell de Tutela d’acord amb el paràgraf 1 c de l’Article 86, l’admissió de nous Membres a l’Organització, la suspensió dels drets i privilegis dels Membres, l’expulsió de Membres, les qüestions relatives al funcionament del règim de tutela i les qüestions pressupostàries.

3. Les decisions sobre altres qüestions, incloent-hi la determinació de categories addicionals de qüestions que s’hagin de resoldre per majoria de dos terços, es prendran per majoria dels membres presents i votants.

Article 19[modifica]

Un Membre de les Nacions Unides que s’hagi endarrerit en el pagament de les seves contribucions financeres a l’Organització no tindrà vot a l’Assemblea General quan l’import del deute sigui igual o superior al total de les contribucions que deu pels dos anys anteriors complets. L’Assemblea General podrà, però, permetre que el dit Membre voti si arriba a la conclusió que la manca de pagament és deguda a circumstàncies independents de la voluntat d’aquest Membre.

Procediment[modifica]

Article 20[modifica]

L’Assemblea General es reunirà anualment en sessió ordinària i, quan les cir- cumstàncies ho exigeixin, en sessions extraordinàries. Aquestes últimes seran convocades pel Secretari General a petició del Consell de Seguretat o de la majoria dels Membres de les Nacions Unides.

Article 21[modifica]

L’Assemblea General adoptarà el seu propi reglament. Elegirà el seu President per a cada sessió.

Article 22[modifica]

L’Assemblea General podrà establir els òrgans subsidiaris que cregui necessaris per a l’exercici de les seves funcions.

Capítol V. El Consell de Seguretat[modifica]

Composició[modifica]

Article 23[modifica]

1. El Consell de Seguretat estarà integrat per quinze Membres de les Nacions Unides. La República de Xina, França, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i els Estats Units d’Amèrica, seran Membres permanents del Consell de seguretat. L’assemblea General elegirà deu Membres més de les Nacions Unides, els quals hauran d’ésser membres no permanents del Consell de Seguretat, i tindrà especialment present, en primer lloc, la contribució dels Membres de les Nacions Unides al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals i els altres fins de l’Organització, com també una distribució geogràfica equitable.

2. Els membres no permanents del Consell de Seguretat seran elegits per un període de dos anys. En la primera elecció dels membres no permanents que se celebri després d’haver augmentat d’onze a quinze el nombre de membres del Consell de Seguretat, dos dels quatres nous membres seran elegits per un període d’un any. Els membres sortints no seran reelegits pel període immediat.

3. Cada membre del Consell de Seguretat tindrà un representant.

Funcions i Poders[modifica]

Article 24[modifica]

1. A fi d’assegurar l’acció ràpida i eficaç de les Nacions Unides, els seus Membres confereixen al Consell de Seguretat la responsabilitat principal de mantenir la pau i la seguretat internacionals i reconeixen que, en l’acompliment dels deures que li imposa aquesta responsabilitat, el Consell de Seguretat actua en nom seu.

2. En l’acompliment d’aquests deures, el Consell de seguretat actuarà d’acord amb els Propòsits i Principis de les Nacions Unides. Els poders específics atorgats al Consell de Seguretat per a l’acompliment d’aquests deures són definits en els Capítols VI, VII, VIII i XII.

3. El Consell de Seguretat sotmetrà a la consideració de l’Assemblea General informes anuals i, quan ho consideri necessari, informes especials.

Article 25[modifica]

Els Membres de les Nacions Unides convenen a acceptar i complir les decisions del Consell de Seguretat d’acord amb aquesta Carta.

Article 26[modifica]

A fi de promoure l’establiment i manteniment de la pau i de la seguretat internacionals amb la mínima desviació dels recursos humans i econòmics del món cap a l’armament, el Consell de Seguretat serà responsable d’elaborar, assistit del Comitè d’Estat Major a què es refereix l’Article 47, els plans que se sotmetran als Membres de les Nacions Unides per a l’establiment d’un sistema de regulació dels armaments.

Votació[modifica]

Article 27[modifica]

1. Cada membre del Consell de Seguretat tindrà un vot.

2. Les decisions del Consell de Seguretat sobre qüestions de procediment es prendran amb el vot afirmatiu de nou membres.

3. Les decisions del Consell de Seguretat sobre tota altra qüestió es prendran amb el vot afirmatiu de nou membres, entre els quals hi ha d’haver els vots afirmatius de tots els membres permanents; queda entès que, en les decisions preses d’acord amb el Capítol VI i el paràgraf 3 de l’Article 52, la part en una controvèrsia s’abstindrà de votar. Procediment

Article 28[modifica]

1. El Consell de Seguretat s’organitzarà de tal manera que pugui exercir contínuament les seves funcions. Amb aquest fi, cada membre del Consell de Seguretat tindrà un representant en tot moment a la seu de l’Organització.

2. El Consell de Seguretat celebrarà reunions periòdiques en les quals cadascun dels seus membres, si així ho desitja, podrà fer-se representar per un membre del seu govern o per un altre representant especialment designat.

3. El Consell de Seguretat podrà celebrar reunions fora de la seu de l’Organització en qualssevol altres llocs que, al seu judici, puguin facilitar la seva tasca.

Article 29[modifica]

El Consell de Seguretat podrà establir els òrgans subsidiaris que estimi necessaris per a l’exercici de les seves funcions.

Article 30[modifica]

El Consell de Seguretat adoptarà el seu propi reglament, el qual establirà el mètode d’elecció del seu President.

Article 31[modifica]

Qualsevol Membre de les Nacions Unides que no sigui membre del Consell de Seguretat podrà participar, sense dret a vot, en la discussió de tota qüestió sotmesa al Consell de Seguretat, cada vegada que aquest darrer consideri que els interessos d’aquell Membre estan especialment afectats.

Article 32[modifica]

Qualsevol Membre de les Nacions Unides que no sigui membre del Consell de Seguretat o bé qualsevol Estat que no sigui Membre de les Nacions Unides, si fos part en una controvèrsia que el Consell de Seguretat té en consideració, serà invitat a participar, sense dret a vot, en la discussió relativa a aquesta controvèrsia. El Consell de Seguretat establirà les condicions que estimi justes per a la participació d’un Estat que no sigui Membre de les Nacions Unides.

Capítol VI. Arranjament pacífic de controvèrsies[modifica]

Article 33[modifica]

1. Les parts en qualsevol controvèrsia la continuació de la qual sigui susceptible de posar en perill el manteniment de la pau i de la seguretat internacionals hauran de cercar-hi solució, en primer lloc, mitjançant negociació, enquesta, mediació, conciliació, arbitratge, arranjament judicial, recurs a organismes o acords regionals o qualsevol altre mitjà pacífic que escolleixin.

2. El Consell de Seguretat, si ho estima necessari, invitarà les parts a arranjar les seves controvèrsies pels mitjans esmentats.

Article 34[modifica]

El Consell de Seguretat podrà investigar qualsevol controvèrsia o qualsevol situació susceptible de provocar una fricció internacional o de donar lloc a una controvèrsia, a fi de determinar si la continuació de tal controvèrsia o situació pot posar en perill el manteniment de la pau i de la seguretat internacionals.

Article 35[modifica]

1. Qualsevol Membre de les Nacions Unides podrà cridar l’atenció del Consell de Seguretat o de l’Assemblea General sobre qualsevol controvèrsia o situació de la naturalesa referida a l’Article 34.

2. Un Estat que no sigui Membre de les Nacions Unides podrà cridar l’atenció del Consell de Seguretat o de l’Assemblea General sobre qualsevol controvèrsia en què ell sigui part, si accepta prèviament, en relació amb la controvèrsia, les obligacions d’arranjament pacífic previstes en aquesta Carta.

3. El procediment de l’Assemblea General respecte als assumptes portats a la seva consideració en virtut d’aquest Article quedarà subjecte a les disposicions dels Articles 11 i 12.

Article 36[modifica]

1. El Consell de Seguretat podrà, en qualsevol moment en què es trobi una controvèrsia de la naturalesa referida a l’Article 33 o en una situació semblant, recomanar els procediments o mètodes d’arranjament apropiats.

2. El Consell de Seguretat considerarà tots els procediments que les parts hagin adoptat per a l’arranjament de la controvèrsia.

3. En fer les recomanacions previstes en aquest Article, el Consell de Seguretat també haurà de tenir en compte que les controvèrsies d’ordre jurídic, per regla general, hauran de ser sotmeses per les parts a la Cort Internacional de Justícia d’acord amb les disposicions de l’Estatut de la Cort.

Article 37[modifica]

1. Si les parts en una controvèrsia de la naturalesa referida a l’Article 33 no la poguessin resoldre amb els mitjans que aquest Article indica, la sotmetran al Consell de Seguretat.

2. Si el Consell de Seguretat considera que la continuació de la controvèrsia és susceptible, de fet, de posar en perill el manteniment de la pau i de la seguretat internacionals, haurà de decidir entre aplicar l’Article 36 o recomanar els termes d’arranjament que consideri apropiats.

Article 38[modifica]

Sens perjudici de les disposicions dels Articles 33 al 37, el Consell de Seguretat podrà, si així ho demanen totes les parts en una controvèrsia, fer recomanacions a fi d’obtenir un arranjament pacífic de la controvèrsia.

Capítol VII. Acció en cas d’amenaces a la pau, de ruptures de la pau i d’actes d’agressió[modifica]

Article 39[modifica]

El Consell de Seguretat determinarà l’existència d’una amenaça a la pau, d’una ruptura de la pau o un pacte d’agressió i farà recomanacions o decidirà quines mesures serà necessari prendre, d’acord amb els Articles 41 i 42, per mantenir o restablir la pau i la seguretat internacionals.

Article 40[modifica]

A fi de prevenir un agreujament de la situació, el Consell de Seguretat, abans de fer les recomanacions o de decidir les mesures previstes a l’Article 39, podrà instar les parts interessades a complir les mesures provisionals que jutgi necessàries o desitjables. Aquestes mesures provisionals no hauran de perjudicar els drets, les reclamacions o la posició de les parts interessades. El Consell de Seguretat prendrà deguda nota de l’incompliment d’aquestes mesures provisionals.

Article 41[modifica]

El Consell de Seguretat podrà decidir quines mesures de les que no impliquin l’ús de la força armada s’hauran de prendre per portar a efecte les seves decisions, i podrà instar els Membres de les Nacions Unides a aplicar-les. Aquestes mesures podran incloure la interrupció completa o parcial de les relacions econòmiques i de les comunicacions ferroviàries, marítimes, aèries, postals, telegràfiques, radioelèctriques i d’altres mitjans de comunicació, com també la ruptura de relacions diplomàtiques.

Article 42[modifica]

Si el Consell de Seguretat considerés que les mesures previstes a l’Article 41 són inadequades o han demostrat ésser-ho, podrà emprendre, per mitjà de forces aèries, navals o terrestres, l’acció que jutgi necessària per mantenir o restablir la pau i la seguretat internacionals. Aquesta acció podrà comprendre demostracions, bloqueigs i altres operacions executades per forces aèries, navals o terrestres dels Membres de les Nacions Unides.

Article 43[modifica]

1. Tots els Membres de les Nacions Unides, a fi de contribuir al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals, es comprometen, de conformitat amb un acord o uns acords especials, a posar a disposició del Consell de Seguretat, a petició d’aquest, les forces armades, l’assistència i les facilitats, fins i tot el dret de pas, que siguin necessaris a fi de mantenir la pau i la seguretat internacionals.

2. Aquest acord o acords fixaran el nombre i la classe de les forces, el seu grau de preparació i la seva localització general, com també la naturalesa de les facilitats i l’assistència que s’hauran de proporcionar.

3. L’acord o els acords es negociaran, tan aviat com sigui possible, a iniciativa del Consell de Seguretat. Els acords seran conclosos entre el Consell de Seguretat i Membres de l’Organització o bé entre el Consell de Seguretat i grups de Membres de l’Organització i hauran d’ésser ratificats pels Estats signataris segons els seus respectius procediments constitucionals.

Article 44[modifica]

Quan el Consell de Seguretat hagi decidit fer ús de la força, abans de sol·licitar d’un Membre no representat en el Consell que proporcioni forces armades en compliment de les obligacions contretes en virtut de l’Article 43, invitarà aquest Membre, si el Membre així ho desitja, a participar en les decisions del Consell de Seguretat relatives a l’ús de contingents de les forces armades d’aquest Membre.

Article 45[modifica]

A fi de permetre a les Nacions Unides de prendre mesures militars urgents, els Membres de les Nacions Unides mantindran contingents de forces aèries nacionals immediatament disponibles per a l’execució combinada d’una acció coercitiva internacional. La potència i el grau de preparació d’aquests contingents, com també els plans d’acció combinada, els determinarà el Consell de Seguretat amb l’assistència del Comitè d’Estat Major dintre els límits establerts a l’acord o als acords especials a què es refereix l’Article 43.

Article 46[modifica]

Els plans per a l’ús de les forces armades seran fets pel Consell de Seguretat amb l’assistència del Comitè d’Estat Major.

Article 47[modifica]

1. S’establirà un Comitè d’Estat Major per assessorar i assistir el Consell de Seguretat en totes les qüestions relatives a les necessitats militars del Consell de Seguretat per al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals, a l’ús i el comandament de les forces posades a la seva disposició, a la regulació dels armaments i al possible desarmament.

2. El Comitè d’Estat Major estarà integrat pels caps d’Estat Major dels membres permanents del Consell de Seguretat o pels seus representants. El Comitè invitarà qualsevol Membre de les Nacions Unides no representat permanentment al Comitè a associar-s’hi quan la participació d’aquest Membre als seus treballs li sigui necessària per al compliment efectiu de la seva tasca.

3. El Comitè d’Estat Major serà responsable, sota l’autoritat del Consell de Seguretat, de la direcció estratègica de totes les forces armades posades a disposició del Consell de Seguretat. Les qüestions relatives al comandament d’aquestes forces es resoldran posteriorment.

4. El Comitè d’Estat Major, amb l’autorització del Consell de Seguretat i després de consultar els organismes regionals apropiats, podrà establir subcomitès regionals.

Article 48[modifica]

1. Les accions necessàries per portar a cap les decisions del Consell de Seguretat per al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals seran preses per tots els Membres de les Nacions Unides o per alguns d’ells, segons ho determini el Consell de Seguretat.

2. Aquestes decisions seran portades a cap pels Membres de les Nacions Unides directament i per mitjà de la seva acció en els organismes internacionals apropiats de què formin part.

Article 49[modifica]

Els Membres de les Nacions Unides es prestaran assistència mútua en l’execució de les mesures preses pel Consell de Seguretat.

Article 50[modifica]

Si el Consell de Seguretat prengués mesures preventives o coercitives contra un Estat, qualsevol altre Estat, sigui Membre de les Nacions Unides o no, que s’enfronti amb problemes econòmics especials degut a l’execució d’aquestes mesures, tindrà el dret de consultar el Consell de Seguretat respecte a la solució d’aquests problemes.

Article 51[modifica]

Cap disposició d’aquesta Carta no ha de perjudicar el dret inherent de legítima defensa, individual o col·lectiva, en cas d’un atac armat contra un Membre de les Nacions Unides fins que el Consell de Seguretat hagi pres les mesures necessàries per al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals. Les mesures preses pels Membres en l’exercici d’aquest dret de legítima defensa seran comunicades immediatament al Consell de Seguretat i no han d’afectar en cap sentit l’autoritat i la responsabilitat que el Consell de Seguretat té, en virtut de la present Carta, d’emprendre en qualsevol moment les accions que estimi necessàries a fi de mantenir o restablir la pau i la seguretat internacionals.

Capítol VIII. Acords regionals[modifica]

Article 52[modifica]

1. Cap disposició d’aquesta Carta no s’oposa a l’existència d’acords o organismes regionals destinats a tractar els assumptes relatius al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals i susceptibles d’acció regional, sempre que aquests acords o organismes i les seves activitats siguin compatibles amb els Propòsits i Principis de les Nacions Unides.

2. Els Membres de les Nacions Unides que siguin part en aquests acords o constitueixin aquests organismes hauran de fer tots els esforços possibles per aconseguir una solució pacífica de les controvèrsies de caràcter local per mitjà dels dits acords o organismes regionals, abans de sotmetre’ls al Consell de Seguretat.

3. El Consell de Seguretat estimularà el desenvolupament de l’arranjament pacífic de les controvèrsies locals per mitjà d’aquests acords o organismes regionals, sigui a iniciativa dels Estats interessats, sigui a instància del Consell de Seguretat.

4. Aquest Article no afecta de cap manera l’aplicació dels Articles 34 i 35.

Article 53[modifica]

1. El Consell de Seguretat utilitzarà, si s’escau, aquests acords o organismes regionals per a l’aplicació de mesures coercitives sota la seva autoritat. Cap acció coercitiva, però, no podrà ésser aplicada en virtut d’acords regionals o per organismes regionals sense l’autorització del Consell de Seguretat; se n’exceptuen les mesures contra tot Estat enemic en el sentit definit al paràgraf 2 d’aquest Article que es prenguin en virtut de l’Article 107 o per mitjà d’acords regionals dirigits contra la renovació d’una política d’agressió per part de qualsevol d’aquests Estats, fins al moment en què l’Organització podrà, a petició dels go- verns interessats, fer-se càrrec de la responsabilitat de prevenir qualsevol nova agressió per part dels Estats esmentats.

2. El terme “Estat enemic” emprat en el paràgraf 1 d’aquest Article s’aplica a tot Estat que durant la Segona Guerra Mundial ha estat un enemic de qualsevol dels signataris d’aquesta Carta.

Article 54[modifica]

El Consell de Seguretat haurà d’ésser en tot moment plenament informat de les activitats empreses o projectades en vir- tut d’acords regionals o pels organismes regionals per al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals.

Capítol IX. Cooperació econòmica i social internacional[modifica]

Article 55[modifica]

A fi de crear les condicions d’estabilitat i benestar necessàries per a les relacions pacífiques i amistoses entre les nacions, basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, les Nacions Unides promouran:

a. uns nivells de vida més alts, feina per a tothom i condicions de progrés i desenvolupament econòmic i social;

b. la solució dels problemes internacionals de caràcter econòmic, social, sanitari, i d’altres problemes connexos i la cooperació internacional en l’ordre cultural i educatiu; i

c. el respecte universal i l’observança dels drets humans i de les llibertats fonamentals de tothom, sense distinció de raça, sexe, llengua o religió.

Article 56[modifica]

Tots els Membres es comprometen a actuar, conjuntament o separadament, en cooperació amb l’Organització per a la realització dels propòsits enumerats a l’Article 55.

Article 57[modifica]

1. Els diversos organismes especialitzats creats per acords intergovernamentals que, segons els seus estatuts, tinguin àmplies atribucions internacionals en el camp econòmic, social, cultural, sanitari i altres de connexos, es vincularan amb l’Organització d’acord amb les disposicions de l’Article 63.

2. Els organismes vinculats així amb l’Organització s’anomenaran d’ara endavant “organismes especialitzats”.

Article 58[modifica]

L’Organització farà recomanacions a fi de coordinar els programes i les activitats dels organismes especialitzats.

Article 59[modifica]

L’Organització, quan ho consideri convenient, iniciarà negociacions entre els Estats interessats a crear els nous organismes especialitzats necessaris per a la realització dels propòsits enumerats a l’Article 55.

Article 60[modifica]

La responsabilitat de l’acompliment de les funcions de l’Organització establertes en aquest Capítol correspondrà a l’Assemblea General i, sota la seva autoritat, al Consell Econòmic i Social, que tindrà a aquest efecte les facultats expressades al Capítol X.

Capítol X. El Consell Ecònomic i Social[modifica]

Composició[modifica]

Article 61[modifica]

1. El Consell Econòmic i Social estarà integrat per cinquanta-quatre Membres de les Nacions Unides elegits per l’Assemblea General.

2. Sens perjudici del que preveu el paràgraf 3, cada any s’elegiran divuit membres del Consell Econòmic i Social per un període de tres anys. Els membres sortints seran reelegibles pel període següent.

3. A la primera elecció que se celebri després d’haver augmentat el nombre de membres del Consell Econòmic i Social de vint-i-set a cinquanta-quatre, a més dels membres que s’hagin elegit per substituir els nou membres el mandat dels quals expiri al cap d’un any, se n’eligiran vint-i-set més. El mandat de nou d’aquests vint-i-set membres addicionals així elegits expirarà al cap d’un any i el dels altres nou membres al cap de dos anys, d’acord amb les disposicions que dicti l’Assemblea General.

4. Cada membre del Consell Econòmic i Social tindrà un representant al Consell. Funcions i Poders

Article 62[modifica]

1. El Consell Econòmic i Social podrà fer o iniciar estudis i informes respecte a assumptes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural, educatiu, sanitari i altres matèries connexes, i també podrà fer recomanacions sobre qualsevol d’aquests assumptes a l’Assemblea General, als Membres de les Nacions Unides i als organismes especialitzats interessats.

2. El Consell Econòmic i Social podrà fer recomanacions a fi de promoure el respecte i l’observança dels drets humans i de les llibertats fonamentals per a tothom.

3. El Consell Econòmic i Social, en qüestions de la seva competència, podrà preparar projectes de convencions per sotmetre’ls a l’Assemblea General.

4. El Consell Econòmic i Social podrà convocar, d’acord amb les regles prescrites per les Nacions Unides, conferències internacionals sobre qüestions de la seva competència.

Article 63[modifica]

1. El Consell Econòmic i Social podrà concloure acords amb els organismes especialitzats referits a l’Article 57, en els quals quedin fixades les condicions en què aquests organismes es vincularan amb les Nacions Unides. Aquests acords hauran de ser sotmesos a l’aprovació de l’Assemblea General.

2. El Consell Econòmic i Social podrà coordinar les activitats dels organismes especialitzats tot consultant-los i fent-los recomanacions, com també fent recomanacions a l’Assemblea General i als Mem- bres de les Nacions Unides.

Article 64[modifica]

1. El Consell Econòmic i Social podrà prendre les mesures apropiades per obtenir informes periòdics dels organismes especialitzats. També es podrà entendre amb els Membres de les Nacions Unides i amb els organismes especialitzats per obtenir-ne informes sobre les mesures preses per al compliment de les seves pròpies recomanacions i de les que faci l’Assemblea General sobre matèries de la competència del Consell.

2. El Consell Econòmic i Social podrà comunicar a l’Assemblea General les se- ves observacions sobre aquests informes.

Article 65[modifica]

El Consell Econòmic i Social podrà proporcionar informació al Consell de Seguretat i l’assistirà si aquest li ho demana.

Article 66[modifica]

1. El Consell Econòmic i Social exercirà les funcions en què tingui competència en relació amb el compliment de les recomanacions de l’Assemblea General.

2. El Consell Econòmic i Social, amb l’aprovació de l’Assemblea General, podrà prestar els serveis que li demanin els Membres de les Nacions Unides i els organismes especialitzats.

3. El Consell Econòmic i Social exercirà les altres funcions especificades en altres llocs d’aquesta Carta o les que li puguin ésser encomanades per l’Assemblea General.

Votació[modifica]

Article 67[modifica]

1. Cada membre del Consell Econòmic i Social tindrà un vot.

2. Les decisions del Consell Econòmic i Social seran preses per la majoria dels membres presents i votants.

Procediment[modifica]

Article 68[modifica]

El Consell Econòmic i Social establirà comissions per a les qüestions econòmiques i socials i per al progrés dels drets humans, com també totes les altres co- missions que li siguin necessàries per a l’exercici de les seves funcions.

Article 69[modifica]

El Consell Econòmic i Social, quan examini una qüestió que interessi particularment un Membre de les Nacions Unides, invitarà aquest Membre a participar en les seves deliberacions, sense dret a vot.

Article 70[modifica]

El Consell Econòmic i Social podrà fer arranjaments perquè els representants dels organismes especialitzats participin, sense dret a vot, en les seves deliberacions i en les de les comissions establertes per ell, i perquè els seus propis representants participin en les deliberacions dels organismes especialitzats.

Article 71[modifica]

El Consell Econòmic i Social podrà fer arranjaments adequats per consultar les organitzacions no-governamentals que s’ocupin de qüestions de la seva competència. Aquests arranjaments podran ésser fets amb organitzacions internacionals i, si s’escau, amb organitzacions nacionals després de consultar el Membre de les Nacions Unides interessat.

Article 72[modifica]

1. El Consell Econòmic i Social adoptarà el seu propi reglament, el qual establirà el mètode d’elecció del seu President.

2. El Consell Econòmic i Social es reunirà quan sigui necessari d’acord amb el seu reglament, el qual inclourà disposicions per a la convocatòria del Consell a petició de la majoria dels seus membres.

Capítol XI. Declaració relativa als territoris no autònoms[modifica]

Article 73[modifica]

Els Membres de les Nacions Unides que tenen o assumeixen la responsabilitat d’administrar territoris la població dels quals encara no ha aconseguit la plena capacitat de governar-se per ells mateixos, reconeixen el principi que els interessos dels habitants d’aquests territoris estan per damunt de tot i accepten com una missió sagrada l’obligació de promoure al màxim possible, dintre del sistema de pau i de seguretat internacionals establert per la present Carta, el benestar dels habitants d’aquests territoris, i amb aquesta finalitat:

a. assegurar, amb el degut respecte per la cultura dels pobles interessats, el seu progrés polític, econòmic, social i educatiu, com també un just tracte i protecció contra tota mena d’abusos;

b. desenvolupar la capacitat de governar-se per ells mateixos, tenint degudament en compte les aspiracions polítiques dels pobles i ajudar-los en el desenvolupament progressiu de les seves lliures institucions polítiques, d’acord amb les circumstàncies particulars de cada territori i dels seus habitants i dels seus diferents graus d’avançament;

c. consolidar la pau i la seguretat internacionals;

d. promoure mesures constructives de desenvolupament, encoratjar la investigació i cooperar els uns amb els altres i, quan se’n presenti el cas, amb els organismes internacionals especialitzats per aconseguir la realització pràctica dels propòsits socials, econòmics i científics enumerats en aquest Article;

e. transmetre regularment al Secretari General, a títol d’informació i a reserva de les limitacions que consideracions de seguretat i constitucionals puguin imposar, els informes estadístics o altres de caràcter tècnic relatius a les condicions econòmiques, socials i educatives dels territoris de què són respectivament responsables, que no siguin aquells a què es refereixen els Capítols XII i XIII.

Article 74[modifica]

Els Membres de les Nacions Unides reconeixen igualment que la seva política respecte als territoris a què es refereix aquest Capítol, com també la dels seus territoris metropolitans, s’ha de basar en el principi general del bon veïnatge en qüestions socials, econòmiques i comercials, tenint degudament en compte els interessos i el benestar de la resta del món.

Capítol XII. Règim internacional de tutela[modifica]

Article 75[modifica]

L’Organització de les Nacions Unides establirà, sota la seva autoritat, un règim internacional de tutela per a l’administració i vigilància dels territoris que puguin ésser col·locats sota aquest règim en virtut d’acords especials posteriors. Aquests territoris s’anomenaran d’ara endavant “territoris sota tutela”.

Article 76[modifica]

D’acord amb els Propòsits de les Nacions Unides enunciats a l’Article 1 d’aquesta Carta, els objectius bàsics del règim de tutela seran els següents:

a. consolidar la pau i la seguretat internacionals;

b. promoure el progrés polític, econòmic, social i educatiu de les poblacions dels territoris sota tutela i el seu desenvolupament progressiu per obtenir la capacitat de governar-se per ells mateixos o la independència, segons sigui apropiat a les circumstàncies particulars de cada territori i dels seus pobles i a les aspiracions lliurement expressa- des dels pobles interessats i segons el que estigui previst en cada acord de tutela;

c. encoratjar el respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals per a tothom, sense distinció de raça, sexe, llengua o religió, com també el reconeixement de la interdependència dels pobles del món;

d. assegurar la igualtat de tracte en matèries social, econòmica i comercial a tots els Membres de les Nacions Unides i als seus nacionals, com també el tracte igual d’aquests darrers en l’administració de justícia, sens perjudici de la realització dels objectius expressats més amunt i ajustant-se a les disposicions de l’Article 80.

Article 77[modifica]

1. El règim de tutela s’aplicarà als terri- toris de les categories següents, que es col·loquin sota aquest règim mitjançant acords de tutela:

a. territoris actualment sota mandat;

b. territoris que puguin ésser separats d’Estats enemics com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial; i

c. territoris voluntàriament col·locats sota aquest règim pels Estats responsables d’administrar-los.

2. Un acord posterior determinarà quins territoris de les categories precedents es posaran sota el règim de tutela i en quines condicions.

Article 78[modifica]

El règim de tutela no s’aplicarà als territoris que esdevinguin Membres de les Nacions Unides, les relacions mútues dels quals es basaran en el respecte al principi de la igualtat sobirana.

Article 79[modifica]

Els termes del règim de tutela en cada un dels territoris que s’hi hagin d’acollir, com també tota alteració o esmena, seran objecte d’un acord dels Estats directament interessats, incloent-hi la potència mandatària en el cas de territoris sota el mandat d’un Membre de les Nacions Unides, i seran aprovats de conformitat amb el que disposen els Articles 83 i 85.

Article 80[modifica]

1. Amb l’excepció del que es pugui convenir amb els acords especials de tutela conclosos de conformitat amb els Articles 77, 79 i 81, per mitjà dels quals es col.loqui cada territori sota el règim de tutela, i fins que aquests acords hagin estat conclosos, cap disposició d’aquest Capítol no podrà ésser interpretada en el sentit que alteri de cap manera els drets de cap Estat o de cap poble o els termes dels instruments internacionals vigents dels quals puguin ésser part Membres de les Nacions Unides.

2. El paràgraf 1 d’aquest Article no podrà ésser interpretat com a motiu de dilació o ajornament de la negociació i conclusió d’acords destinats a posar sota el règim de tutela els territoris sota mandat i altres territoris, tal com preveu l’Article 77.

Article 81[modifica]

L’acord de tutela inclourà, en cada cas, les condicions sota les quals s’administrarà el territori sota tutela i designarà l’autoritat que hi exercirà l’administració. Aquesta autoritat, anomenada d’ara en- davant “autoritat administradora”, podrà ésser un o més Estats o la mateixa Organització.

Article 82[modifica]

En qualsevol acord de tutela es podran designar una o més zones estratègiques, que podran incloure totalment o en part el territori sota tutela al qual s’aplica l’acord, sens perjudici de tot l’acord o acords especials conclosos de conformi- tat amb l’Article 43.

Article 83[modifica]

1. Totes les funcions de les Nacions Unides relatives a zones estratègiques, incloent-hi la d’aprovar els termes dels acords de tutela, com també la seva modificació o esmena, seran exercides pel Consell de Seguretat.

2. Els objectius bàsics enumerats a l’Article 76 s’aplicaran a tots els habitants de cadascuna de les zones estratègiques.

3. El Consell de Seguretat, a reserva de les disposicions dels acords de tutela i sens perjudici de les exigències de la seguretat, es podrà valer de l’assistència del Consell de Tutela per exercir aquelles funcions que corresponen a les Nacions Unides per raó del règim de tutela relatives a matèries polítiques, econòmiques, socials i educatives en les zones estratègiques.

Article 84[modifica]

L’autoritat administradora tindrà el deure de vetllar perquè el territori sota tutela contribueixi al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals. Amb aquest fi, l’autoritat administradora podrà fer ús de les forces voluntàries, de les facilitats i de l’ajuda del territori sota tu- tela per acomplir les obligacions que tingui assumides en aquest aspecte davant del Consell de Seguretat, com també per a la defensa local i el manteniment de la llei i de l’ordre dintre del territori sota tutela.

Article 85[modifica]

1. Les funcions de les Nacions Unides relatives als acords de tutela per a totes les zones no considerades estratègiques, incloent-hi l’aprovació dels termes dels acords de tutela i la seva modificació o esmena, seran exercides per l’Assemblea General.

2. El Consell de Tutela, que funciona sota l’autoritat de l’Assemblea General, l’assistirà en l’acompliment d’aquestes funcions.

Capítol XIII. El Consell de Tutela Composició[modifica]

Article 86[modifica]

1. El Consell de Tutela estarà integrat pels següents Membres de les Nacions Unides:

a. els Membres que administrin territoris sota tutela;

b. els Membres esmentats pel seu nom a l’Article 23 i que no administrin territoris sota tutela; i

c. tants altres Membres elegits per períodes de tres anys per l’Assemblea General com sigui necessaris per assegurar que el nombre total de membres del Consell de Tutela estigui dividit per igual entre els Membres de les Nacions Unides que administrin territoris sota tutela i aquells que no n’administrin.

2. Cada membre del Consell de Tutela designarà una persona especialment qualificada per representar-lo en el Consell. Funcions i Poders

Article 87[modifica]

L’Assemblea General i, sota la seva autoritat, el Consell de Tutela, en l’exercici de les seves funcions, podran:

a. examinar els informes sotmesos per l’autoritat administradora;

b. rebre peticions i examinar-les en consulta amb l’autoritat administradora;

c. fer visites periòdiques als territoris sota tutela en el moment fixat d’acord amb l’autoritat administradora; i

d. prendre aquestes i altres mesures de conformitat amb els termes dels acords de tutela.

Article 88[modifica]

El Consell de Tutela formularà un qüestionari sobre el progrés polític, econòmic, social i educatiu dels habitants de cadascun dels territoris col·locats sota tu- tela; l’autoritat administradora de cada territori sota tutela dintre de la competència de l’Assemblea General farà un informe anual a l’Assemblea General sobre les bases d’aquest qüestionari.

Votació[modifica]

Article 89[modifica]

1. Cada membre del Consell de Tutela tindrà un vot.

2. Les decisions del Consell de Tutela es prendran per majoria dels membres presents i votants.

Procediment[modifica]

Article 90[modifica]

1. El Consell de Tutela adoptarà el seu propi reglament, el qual establirà el mètode d’elecció del seu President.

2. El Consell de Tutela es reunirà quan sigui necessari, d’acord amb el seu reglament, que inclourà disposicions sobre la convocatòria de reunions del Consell a petició de la majoria dels seus membres.

Article 91[modifica]

El Consell de Tutela demanarà, si s’escau, l’assistència del Consell Econòmic i Social i la dels organismes especialitzats respecte a aquelles matèries en què siguin respectivament competents.

Capítol XIV. La Cort Internacional de Justícia[modifica]

Article 92[modifica]

La Cort Internacional de Justícia serà l’òrgan judicial principal de les Nacions Unides. Funcionarà d’acord amb l’Estatut annex, que es basa en l’Estatut de la Cort Permanent de Justícia Internacional i forma part integrant d’aquesta Carta.

Article 93[modifica]

1. Tots els Membres de les Nacions Unides son ipso facto parts de l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia.

2. Un Estat que no sigui Membre de les Nacions Unides podrà ésser part de l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia en les condicions que determini, en cada cas, l’Assemblea General a recomanació del Consell de Seguretat.

Article 94[modifica]

1. Cada Membre de les Nacions Unides es compromet a complir la decisió de la Cort Internacional de Justícia en qualsevol litigi en què sigui part.

2. Si una de les parts d’un litigi deixa de complir les obligacions que li imposa una decisió de la Cort, l’altra part tindrà dret a recórrer al Consell de Seguretat, el qual, si ho estima necessari, podrà fer recomanacions o decidir sobre les mesures a prendre per fer efectiva la decisió.

Article 95[modifica]

Cap disposició d’aquesta Carta no privarà els Membres de les Nacions Unides de confiar la solució de les seves diferències a altres tribunals en virtut d’acords ja existents o que es puguin concloure en el futur.

Article 96[modifica]

1. L’Assemblea General o el Consell de Seguretat podran sol·licitar opinions consultives a la Cort Internacional de Justícia sobre qualsevol qüestió jurídica.

2. Els altres òrgans de les Nacions Unides i els organismes especialitzats que en qualsevol moment hi siguin autoritzats per l’Assemblea General, podran també sol.licitar opinions consultives a la Cort sobre qüestions jurídiques que sorgeixin dintre l’esfera de les seves activitats.

Capítol XV. El Secretariat[modifica]

Article 97[modifica]

El Secretariat es compondrà d’un Secretari General i del personal que requereixi l’Organització. El Secretari General serà nomenat per l’Assemblea General a recomanació del Consell de Seguretat. Serà el més alt funcionari administratiu de l’Organització.

Article 98[modifica]

El Secretari General actuarà com a tal en totes les reunions de l’Assemblea General, del Consell de Seguretat, del Consell Econòmic i Social i del Consell de Tutela, i exercirà les altres funcions que li siguin encomanades per aquests òrgans. El Secretari General farà un informe anual a l’Assemblea General sobre les activitats de l’Organització.

Article 99[modifica]

El Secretari General podrà cridar l’atenció del Consell de Seguretat sobre qualsevol qüestió que, en opinió seva, pugui posar en perill el manteniment de la pau i de la seguretat internacionals.

Article 100[modifica]

1. En l’exercici dels seus deures, el Secretari General i el personal del Secretariat no sol.licitaran ni rebran instruccions de cap govern ni de cap altra autoritat estranya a l’Organització. S’abstindran de tot acte incompatible amb la seva condició de funcionaris internacionals, responsables solament davant l’Organització.

2. Cada Membre de les Nacions Unides es compromet a respectar al caràcter exclusivament internacional de les funcions del Secretari General i del personal del Secretariat, i a no tractar d’influir-los en l’exercici de les seves funcions.

Article 101[modifica]

1. El personal serà nomenat pel Secretari General d’acord amb les regles establertes per l’Assemblea General.

2. S’assignarà permanentment el personal apropiat al Consell Econòmic i Social, al Consell de Tutela i, quan sigui necessari, a altres òrgans de les Nacions Unides. Aquest personal formarà part del Secretariat.

3. La consideració primordial en el nomenament del personal i en la determinació de les condicions del servei serà la necessitat d’assegurar el més alt grau d’eficiència, competència i integritat. Es donarà la deguda consideració a la importància de seleccionar el personal sobre una base geogràfica al més àmplia possible.

Capítol XVI. Disposicions vàries[modifica]

Article 102[modifica]

1. Tot tractat i tot acord internacional conclòs per qualsevol Membre de les Nacions Unides després de l’entrada en vigor d’aquesta Carta serà, tan aviat com sigui possible, registrat al Secretariat i publicat per aquest.

2. Cap de les parts d’un tractat o acord internacional que no hagi estat registrat de conformitat amb el paràgraf 1 d’aquest Article no podrà invocar el dit tractat o acord davant un òrgan de les Nacions Unides.

Article 103[modifica]

En cas de conflicte entre les obligacions dels Membres de les Nacions Unides en virtut de la present Carta i de les seves obligacions en virtut de qualsevol altre acord internacional, prevaldran les seves obligacions respecte a la present Carta.

Article 104[modifica]

L’Organització gaudirà, en el territori de cada un dels seus Membres, de la capacitat jurídica que li sigui necessària per a l’exercici de les seves funcions i la realització dels seus propòsits.

Article 105[modifica]

1. L’Organització gaudirà, en el territori de cada un dels seus Membres, dels privilegis i les immunitats necessaris per a la realització dels seus propòsits.

2. Els representants dels Membres de les Nacions Unides i els funcionaris de l’Organització gaudiran igualment dels privilegis i les immunitats necessaris per exercir amb independència les seves funcions en relació amb l’Organització.

3. L’Assemblea General podrà fer recomanacions a fi de determinar els detalls de l’aplicació dels paràgrafs 1 i 2 d’aquest Article o proposar convencions en aquest sentit als Membres de les Nacions Unides.

Capítol XVII. Disposicions transitòries sobre seguretat[modifica]

Article 106[modifica]

Fins que entrin en vigor els acords especials a què es refereix l’Article 43, que, en opinió del Consell de Seguretat, li permetin començar a exercir les seves responsabilitats d’acord amb l’Article 42, les parts en la Declaració de les Quatre Nacions, firmada a Moscou el 30 d’octubre de 1943, i França, d’acord amb les disposicions del paràgraf 5 d’aquella Declaració, s’hauran de consultar entre elles i, quan l’ocasió ho requereixi, amb altres Membres de les Nacions Unides a fi de portar a efecte, en nom de l’Organització, qualsevol acció conjunta que fos necessària per al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals.

Article 107[modifica]

Cap disposició d’aquesta Carta no invalidarà o impedirà l’acció que, en relació amb un Estat enemic de qualsevol dels signataris de la present Carta durant la Segona Guerra Mundial, fos portada a cap o autoritzada, a conseqüència de la dita guerra, pels governs responsables d’aquesta acció.

Capítol XVIII. Esmenes[modifica]

Article 108[modifica]

Les esmenes a la present Carta entraran en vigor per a tots els Membres de les Nacions Unides quan hagin estat adopta- des per majoria de dos terços dels mem- bres de l’Assemblea General i ratificades d’acord amb els seus procediments constitucionals respectius, pels dos terços dels membres de les Nacions Unides, incloent-hi tots els membres permanents del Consell de Seguretat.

Article 109[modifica]

1. A fi de revisar la present Carta, es podrà celebrar una Conferència General dels Membres de les Nacions Unides, en la data i el lloc fixats pel vot dels dos terços de membres de l’Assemblea General i pel vot de nou membres qualssevol del Consell de Seguretat. Cada Membre de les Nacions Unides tindrà un vot a la Conferència.

2. Tota modificació d’aquesta Carta recomanada per la Conferència per majoria de dos terços tindrà efecte un cop haurà estat ratificada, d’acord amb els seus procediments constitucionals respectius, pels dos terços dels Membres de les Nacions Unides, incloent-hi tots els mem- bres permanents del Consell de Seguretat.

3. Si aquesta Conferència no s’hagués celebrat abans de la desena reunió anual de l’Assemblea General després de l’entrada en vigor de la present Carta, a l’ordre del dia d’aquesta reunió s’inscriurà una proposició a fi de convocar la dita Conferència, la qual se celebrarà si així fos decidit per la majoria dels Membres de l’Assemblea General i pel vot de set membres qualssevol del Consell de Seguretat.

Capítol XIX. Ratificació i signatura[modifica]

Article 110[modifica]

1. La present Carta serà ratificada pels Estats signataris d’acord amb els seus procediments constitucionals respectius.

2. Les ratificacions seran dipositades prop del govern dels Estats Units d’Amèrica, que haurà de notificar cada dipòsit a tots els Estats signataris, com també al Secretari General de l’Organització quan hagi estat nomenat.

3. La present Carta entrarà en vigor una vegada dipositades les ratificacions de la República de Xina, França, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, i els Estats Units d’Amèrica, i per la majoria dels altres Estats signataris. Tot seguit, el Govern dels Estats Units d’Amèrica redactarà un protocol de les ratificacions dipositades, del qual es trametran còpies a tots els Estats signataris.

4. Els Estats signataris de la present Carta que la ratifiquin després de l’entrada en vigor esdevindran Membres originaris de les Nacions Unides a la data del dipòsit de les seves ratificacions respectives.

Article 111[modifica]

La present Carta, els textos de la qual en xinès, francès, rus, anglès i espanyol en donen igualment fe, serà dipositada en els arxius del Govern dels Estats Units d’Amèrica. Aquest Govern n’enviarà còpies degudament certificades als Governs dels altres Estats signataris. En fe de què, els representants dels Governs de les Nacions Unides han firmat la present Carta.

Fet a la ciutat de Sant Francisco, el vint-i-sis de juny de mil nou-cents quaranta-cinc.