Carta del rei Ferran d'Antequera al seu primogènit Alfons (31-10-1413)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Carta
Ferran d'Antequera
al seu primogènit Alfons, on li feia saber que tenia en son poder al comte d'Urgell Jaume II i a sa família, i com els perdonà la vida.
 Baixa

 LO REY.

 Molt car e molt amat primogenit: lo rey dels reis posant lo fre en la boca dels superbiosos lur elevacio conculca en las baxesas e los corns de aquells elats subjuga a servitut per tal que no posen lur sedilla en les alteses e no presumescan esser fets semblants al Altisme. Tant es public que no crehem ignorets com Jayme de Urgell rompent los ligams de sa lealtat per la qual a nos axi com a son rey e senyor es stret quants actes rebelles quantes iniquitats quants engans e malvades obres ab diabolica stucia habia concebut parit e abortat offenent nostra real magestat volent en nostra senyoria sembrar infidelitat e rebellio de la qual en aquella james fonch trobada alguna sement. Per lo qual proveints a la indempnitat de nostra cosa publica nos ha convingut personalment venir assi e ab propries mans ministrar salut en tan horrible plaga e havem assetiada aquesta ciutat de Balaguer e aquella no sens gran renom e fama de nostre car oncle lo duc de Gandia comptes barons nobles caballers gentils homens e altres axi de nostres regnes e terres com dels regnes de Castella assi presents ab diverses multiplicades invencions e artilleries havem macerat fins a la jornada de vuy en la qual lo Fill de la Verge a intercessio de la gloriosa Mare sua en qui es tota nostra speransa no volent la destruccio del poble de la dita ciutat ne los grans dans a ella subseguidors ha humiliat e oppremit lo cor del dit Jayme que ell ab ses muller mare e germanes ses vengut a metrer en nostre poder ab genols ficats demanant merce e misericordia confessant sa gran error: e nos moguts mes de pietat que de rigor de justicia al dit Jayme havem perdonat mort natural mutilacio de membres e exili perpetual de nostres regnes e terres e a les dites muller mare e germanes sues les dites morts e mutilacio e exili e encara presons. Pero lo dit Jayme pres e ben guardat nos havem detengut per tal que purgues la pena de sos pecats horribles. E per tal que haurets plaer les dites coses vos notificam ab lo exhibidor de les presents: e hajaus molt car e molt amat primogenit en la sua santa guarda la Sancta Divinitat. Data en lo siti de Balaguer sots nostre sagel secret a 31 de octubre de 1413. — Rex Ferdinandus.

Font[modifica]

Historia de los Condes de Urgel, escrita por D. Diego Monfar y Sors, Archivero del Real Archivo de Barcelona, y publicada de real órden por D. Próspero de Bofarull y Mascaró, Barcelona 1853, Tomo II, p.534-535.
Hi diu que ho extreu de "el archivo real de Barcelona, en el rejistro 3, Curiae sigilli secreti, fol. 135".