Codolada de les morts causades per la Germania de Mallorca

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Codolada de les morts causades per la Germania de Mallorca

de
Anònim

Es tracta d'una codolada en versos apariats de caracter polític en el que es blasmen els excessos de la Germania de Mallorca, fou recollida per l’historiador Binimelis a la seva "Història de Mallorca" del segle XVI i reproduida a l’obra “Islas Baleares” de Pau Piferrer i Josep Maria Quadrado el 1888

Codolada ó canción popular de las muertes causadas por la Germanía de Mallorca.— Copióla el historiador Binimelis á fines del siglo XVI de un libro de subastas existente a la sazón en el archivo municipal, donde no se encuentra hoy día. y así en varios pasajes es imposible restablecer el sentido. Corresponde á la pág. 405 del texto, nota.

Per la gran dissensió
y plebeya confusió
no 's subasta
inmoble algú, ni s'encantá
en vint y dos;
á tant mal punt los atambors
plens de codicia
se ocuparen la justicia
dels regidors.
als quals com á feels senyors
era comesa
molt dignament per sa Altesa
y Majestat,
que prontament los fonch forsat
fugir, anans
que no ab tals famolenchs cans
fer residencia.
A Deu y al rey fent resistencia
percussis palmis,
deyan cridant jus est in armis
avalotats;
puys miravan esser posats
en frenesía,
seguint en tot la germanía
valenciana,
la qual tenían per germana
en tals affers.
Comensaren al revés
de la rahó,
d'ont se causa confusió
y tais destents;
com á llops sanguinolents
afamagats,
perseguiren los mascarats
ab sanch y robos,
de que may se 'n haurá justs cobros.
De hont primer
lo fort castell de Bellver
fou insultat,
y tan estranvament robat
ab traició,
que es ab gran abusió
de la virtut;
de modo que fonch decebut
lo bon alcayt,
que no ‘s pogué fer ensayt
de son merexer,
y axí..... va crexer
la pietat.
Finalment quant fonch destrossat
tot lo castell,
los plebeus ladres gran apparell
fan de tirar
tota la roba, y traginar
fardells y sachs.
Estava mort mossen Pachs
bon capitá,
mossen Nícolau son germá
y mossen Net,
ni per semblant no fou retret
de tal perill
mossen Çavila pare y fill,
molts escuders
y esclaus que per llurs mesters
estavan dins;
fugiren alguns fadrins
ab n'Espanyol
y n'Asbert Pachs qui stava sol
dins l'estremera,
y axí se 'stengué la bandera
del degollar,
puys no va sino comensar.
D'aquí sortí
que dins poch temps Juan Crespi
llur instador,
qui ‘s feu primer governador
de llur querela,
sentí dignament la sequela
de llur peccat,
puys ell havia comensat
tant bona empresa;
y axí ‘s cria l’endemesa
de robadors.
Y de tant cruels matadors
bon testimoni
ne fará Gaspar Babiloni
y n'Escuder,
y en Pere Sabater,
y en Llaneras:
plenas corrían las carreras
de crueltat.
Y per semblant fonch degollat
en Cotoner
y micer Jaume Ballester
y Huguet de Pachs,
degollaren mes dos Bachs,
cinch Puigdorfilas,
y en Carles Puig fils e filas,
y en Berenguer
de Sant Johan, y en Sunyer,
y en Vivot
puys no seguían lo lur vot;
Jaume Despuig,
y en Juan Arrom que 'n tinch enuig,
y en Juan Anglada;
en Bonapart gran destralada
tenia al coll.
Degollaren també al Molí
en Perpinyá,.
en Socias se degollá
de' fust al pont;
també fonch degollat en Pont,
mossen Palou,
en Castell en lo pont Nou,
n'Arnau García,
y en Juan Roíg per companyía;
Pelay Unís
no tingué qui fes avís
á son despít,
y n'Alfonso Malferit
no se scapá
del mós del rabiós ca
den Butifoch.
Antoni Salt no fonch tampoch
lluny de la mort.
Den Pere Gual no 'n prench conort
qui stava al llit
pruagós, vell y tot tullit,
y den Perera,
y den Baltasar Manera
y de son fill
ultra molts altres....
cent mascarats
que son estats tots degolláis.
Donchs justament
no s' ha pogut fer lliurament
de algún inmoble,
essent avalotat lo poblé
tan desfrenat;
perqué el virrey hi es tornat
ab sa potencia,
rompent per gran excellencia
la frenesía
deis menestrals y germanía,
com havem vist.