Col·loqui nou en que es referix lo viatge que feu Tito Bufalampolla à Madrit

Afegeix enllaços
De Viquitexts
COLOQUI NOU

EN QUE ES REFERIX LO VIAGE QUE FEU Tito Bufalampolla à la Villa, y Cort de Madrit, ahon se encontrà en les Festes de la Proclamaciò del Senyor Rey Don Carlos Quart (que Deu guart), les que li conta al seu Amic Sento el Formal; y èste li entera dels preparatius que se estan fent en esta M. N. L. y Fidelisima Ciutat de Valencia, en ocasiò de haverse de celebrar dita Real Proclamaciò en los dies 13. 14. y 15. del mes de Febrer de este any 1789.

PRIMERA PART.
Sento. Ben vengut Bufalampolla.
Tito. Ben trobàt Sento el Formal.
Sento. Home, què Diables te has fet,

ò ahon Dimonis te has ficat,
que tant temps que no te he vist?

Tito. Amic, es llarc de contar:

He corrido muchas tierras.

Sento. Digues puix lo que ha pasat.
Tito. Ya te enrecordaràs, Sento,

quant los dos varem anàr
à la Ciutat de Valencia
à veure, à oir, à admirar
els prodigis, y els primors
en que els Nobles Valencians
el Naiximent celebraren
dels dos Infantets Germans.

Sento. Y com que Yo me enrecorde!

Què funciò tan general,
si aquell Castell dels Dimonis
no haguera :::

Tito. Pasèm abant:

Puix, com saps, nos despedirem,
y Yo men anì à Albalat:
Entonces lo meu festeig::

Sento. Era Llaudomia Real,

la filla de Pere el coixo,
Neboda del Escolà.

Tito. Això, això, idem per idem;

en este temps::

Sento. Comensà

Tripeta, el fill del So Cosme,
à ferli tats, y mes tats.

Tito. Veritat: Puix una Nit

em puchà la mosca al nàs;

Sento. Y agarrares un bastò,

y comensares cis, çàs,
à descarregarli al pobre,
que per mort casi es quedà.

Tito. Tot es lo Evangeli, Amic,

escolta lo que no saps:
Com el pobre de Tripeta
estaba tan mal parat,
tomè las de Villadiego,
y en Sent Esprit vaig parar;
comensì à fer diligencies,
y luego sabì baig mà
que me armaven el Proces,
y tot estaba embargat,

y si moria Tripeta

pararia en lo Mercat:
Yo entonces prenguì canella,
men ixqui del meu sagrat,
y caminando de Noche
à Madrit baig arribar:
volia posarme à Ofici,
mes ningù trobì del càs:
En aquella Babilonia
estaba ma sobre ma,
hasta que vaig advertir,
que à aquells que la ociositat
amaben, molt be els junyen,
y els duyen à treballar
con un grillete àcia el Prado;
Yo diguí entre mi, sagrat,
asò es pijòr que morirse!
Alto pues à trabajar.
Me fui à la Red de San Luis,
y encontrì al Tort de morral,
el Torrentì, que tenia
una casa à son manàr
vendiendo Agua de Zebada,
que alli tan calents estàn,
que la zebada, y les chufes
menchantla, y beventla van:
Em posì Moço del Tort,
em fiu com un Capità,
menchaba com un Gamèll,
dormia com un Mardà;
y en fi pasaba una vida,
que no te la puc pintar:
après de algun temps, sabí
com Tripeta, Deu me el guart,
se havia posat ya bò,
y no es parlaba del cas.
Puse mis paños calientes,
vaig escriure à mon Cuñat
que compusiera el negocio,
donantli Yo ripio à mà,
y embiantli uns pocs groguets
que ya tenia aforrats;
contentaron al Notario,
feren perdonàr la part,
y com no ba haber creu negra
tot lo papèr quedà blanc.
Se finalizò el proceso,
fon desterrát per dos anys
el Senyor Bufalampollas
y puix ya sen han pasat
mes de quatre, me he vengut
chano, chano rebentant.

Sento. Puix aplegues à bon temps,

que ara se estàn preparant
Festes de Proclamaciò
del Senyor Don Carlos Quart
Saps com morì lo Rey Pare?

Tito. Home, no sigues Tabal,

puix si estaba Yo en Madrit
com hu havia de ignorar!

Sento. Confieso que soy un Porro.

No me havia enrecordat;
y hauràs vist alli tambè
à este nou Rey proclamar?

Tito. Es evident que hu he vist,

y estic, Cap de Lleu, pasmat
de veure els diners que es gasten
sense lluirse, sagrat!
Alli tot va à cost, y costes,
la plata, y or à grapats
es gasta sense consuelo;
mes tot es tan masorràl,
que costa molts bons doblons,
y cert pareix un pegat:
Mes importaba aquell Carro,
que en les Festes dels Infants
tragueren los Carnicers
en Valencia, que tot quant
varen fer hara en Madrit.
Y Lluminaries, sagrat!
Si veren los Madrileños
la iluminaciò tan gran
de la Plasa de la Seu,
Mare dels Desamparats,
què atonits que es quedarien!

Sento. Puix, Amic, hara se estàn

proyectant les grans funcions,
en que Valencia Lleal
à son Invicte Monarca
ha de alsar el Estandart
en la Real Proclamaciò:
han de traure al Rat penàt,
que es de plata de martell,
y el tenen tan ben guardàt,

que un baul de terciopelo
es la casa en que ell està,
tres claus te el dichos tesor,
y el dia determinat
que es el tretse de Febrer,
ab ceremonies molt grans
de escritura, fee y entrega,
y deposito formal,
el trahuen, y el manifesten
al public, com si fos Sant
el posen daball dosel,
y sempre el estan guardant.
Demprès faràn Cavalgata,
y el dichos del Rat penàt
anirà darrere tots
presidint à la Ciutat.
En la Plasa de la Seu,
en lo Real, y Mercàt,
alsaràn aquesta insignia,
proba de fidelitat
que li dihuen tiraràn
monedes de plata, y or
pera el que puga agarrar.
Tito. Home, Yo estic tan calent,
que quant men anì à acachar
en Madrit à plegar una
un Dimoni de Soldat
Choriso:::
Sento. Suiso, Tito.
Tito. Dimoni seria encarnat,
empegà una culatada,
que encara estic desllomàt.
Sento. Y la agafares?
Tito. Un cuerno:
si em deixà casi baldat.
No em posarè Yo atra bolta
en eixe perill, chermà.
Sento. Y si es un Doblò de à huit?
Tito. Home, eres molt celestial,
Doblò de à huit tirarien?
No el havien de tirar!
Pesetes, ò reals de plata
es lo ordinari::
Sento. Puix ya;
com Yo may he vist asò
no estranyes ducte::
Tito. Formal
y em de vaixar à Valencia
à les Festes.
Sento. Com à llams,
que estes son festes colmades,
perque son funcions Reals,
y es prevenen tantes coses,
que si escomense à contar
te taparàs les orelles.
Tito. Puix digues algo del cas.
Sento. Lo primer que està dispost
es un Castellòt molt gran
que es forma:::
Tito. Què estan borrachos?
pronte se els han olvidat
els chafats de la altra bolta
en lo Portal del Real.
Sento. Home, no sigues Trompeta,
deixamo dir, tros de Carn:
El Castell que, dic, se forma
en la replanada gran
allà dalt del Micalèt;
mira, Animal sense pap,
que espentes pot alli havèr
quant cascu de son terrat
pot veurel à tuti plen,
sentat, deret, ò chitat.
Tito. Y si els Cueters se cremen
ahon han de fuchir, Chermà?
Sento. Pera aixo ya son providencies
de tindre canters à ma
de aigua.
Tito. Y si es crema el Castell?
Sento. Amic, si el Cel se nos cau
tots per forsa morirèm,
chiton, y pasem avant;
ell es cert que pensen bè,
y en lo punt han acertat.
Han convocat als Oficis,
als Gremis, y Facultats,
als Grandes, y à la Noblea
Maestrança, y Consulàt,
Colegis, y Confraries,
als Cleros, Comunitats,
y en fi no ha quedat ningu
que no estiga convidat:
De la Ciutat la gran Casa
estarà de mar à mar

toda de esla vèstida
por fuera y dentro.

Tito. Formal,

y podrèm veurela tots,
bè mos deixaràn puchar?

Sento. Para todos puerta abierta

aquestos dias haurà.
En la Plasa de la Seu
el Altar se posarà
de la Ciutat, y alli el Rey
estarà dalt de un Cavall.

Tito. Viu?
Sento. No, home, de bulto,

pero molt ben imitat:
este Altar serà un prodigi,
cent pams de altitut tindrà.
Avans de la Bolserìa
en la Plasa del Espart
posen una font de vi.

Tito. Pensamiento Celestial!

Me amostraràs eixa Plasa,
y no pasarèm ya avant,
perque si es posèm à beure
quedarèm repantigats.

Sento. El Mercat serà de veure,

tots dihuen que el Consulàt
tirarà el resto estos dies,
pues es Fos Comisionàt.

Tito. No estarà molt clar això

si es Fosc qui hu ha de arreglar.

Sento. Què may te puc traure punta!

y aixi et deixe, y no en fas càs.
Els Cansaladers dos Torres,
y un Arc masìs formaràn
en vint Canons.

Tito. Senta Barbera !

no em posarè Yo davant.

Sento. Y entre carrega y descarrega

al concurs els tiraràn
llonganises, botifarres,
llomello, peus, ventres, mans,
paltrots :::

Tito. Y à quin hora ho tiren,

que me estarè alli plantat
hasta fer la provisiò
puix Yo no he mort porc enguany.

Sento. Per cert que eres comedit,

quant dia de disparar
volies pegar à correr,
y quant pretens agafar
te estaràs fet un badoc!
Puix te dic en veritat,
que mes de huitanta arrobes
tenen de prevencional.

Tito. Eixa si que es bona gent,

en ells vullc agermanàr.
Vixca el Trenc, y el Abadecho
si hu tiren tot à grapats.
En, y els Platers faràn algo?

Sento. No ducte que algo faràn,

puix un Colegi tan noble
en circunstancies tan grans
no crec que es quede darrere.

Tito. La altra bolta, cap sagrat!

feren aquell Basilisco
de plata tot.

Sento. Animal,

Obelisco es diu, no es bò,
que tot hu has de equivocar.

Tito. Obelisco, Basilisco,

ò Basilicon, es clar
que era tot un Non plus ultra
per magnificencia, y art.
y que fan los Advocats?

Sento. No se Yo que fasen res

puix res de ells he oit parlar.

Tito. Voràn la Festa, y si riñen

les querelles formaràn,
agarraràn los quartets,
y tots quedaràn pelats.
Buen oficio, buen oficio!
Tots Moros, ò tots Christians.

Sento. No hay regla sin excepcion.
Tito. Sempre oix dir eixe refrà,

y no el entenc.

Sento. Calla Tito,

Nosaltros som del cant pla,
no es fiquèm en contrapunts,
que son arduos, e intrincats.

Tito. Si manara :::
Sento. Què faries!
Tito. No vull diro, toca avant.
Y els Dotors de Medicina?
Sento. Pulsen.
Tito. Puix Deu que me guart
de eixa festa.
Sento. Sense ducte
que tu vols morir penchàt,
ò de repent.
Tito. No per cert,
lo que vull no estar malalt
pera haverlos menester.
Sento. Puix no crec te escaparàs.
Tito. Y los del Arte Mayor
tanto Maestro Colegial
se luciràn estos dias?
Sento. En la bugada ya drap,
y no crec serà el pichor,
que sempre molt bè han quedàt.
Tito. Y els Sucrers?
Sento. Faràn de cera
un Altar molt ben formar.
Tito. Millor fora de alfanic,
melada, ò carabasat.
Sento. Acudirien les mosques.
Tito. Y mosques molt racionals.
Diu que tiren caramelos,
y confits desde eixe Altar?
Sento. Yo no hu sè, mes bè pot ser,
que son biçarros sens par.
Tito. Si apleguen à fer tal cosa
als Chics els he de portar
una coixinera plena
de chucherias.
Sento. Ay tal!
com no te coste diners
Yo crec que te emportaràs
al Dragò del Real Colegi,
al Negret del Espital,
Engonari de la Lonja,
y hasta el mateix Rat penàt.
Tito. El de plata? Què mel donen,
y voràs com lo desfas,
y lo convierto en pesetas!
Sento. Els Ferrers::
Tito. No mels nomenes,
que encara estic escaldat
de la Festa dels Chiquets.
Sento. Puix que es lo que et va pasar?
Tito. Dempres dels grans esclafits,
y aquells chispots infernals
en que em deixaren la cara
tota plena de llunars,
vaix veure caure una cosa
alli prop del meu costat,
y no sabent que seria,
comensì al punt à buscar,
y trobì una ferradura
de Rosì, sense estrenàr;
vaix tirar la ma à agafarla,
y la pell alli es quedà,
puix estava ensesa en foc,
mes foc tan disimulat,
que ningu ho coneixeria.
Sento. Si no fores, animal,
avarisiòs, no tindries
eixos chascos.
Tito. No parà
encara en asò el susès:
com la volia agafar,
li vaix tirar la armilleta
damunt, y me la cremà.
Sento. Conque es quedà alli?
Tito. Boboni,
què se havia de quedar!
Pensì un arbitre, y me ixquè
com Yo la havia pensat.
Vaix agafar la montera,
y en ella emvaix orinar,
y logrì apagarla al punt;
el meu Rosinèt castany
la duguè mes de tres mesos.
Sento. Puix molt cara et va costar.
Tito. Pero men ixquì en la meua.
Sento. Sense armilla, y en la mà
estropeada, grande dicha
per lo que val un real.
Tito. Mas vale un gusto:::
Sento. No, digues
mes val aforrar un real;
lo que puede la avaricia!
Tito. No prediques, pasa avant.
Sento. Els Obrers de Vila::
Tito. Ripio,
Deu que em lliure del pardal
que solen portar per terra
en un coll tan estirat,
que tira catorce vares.
Y els Pellers?
Sento. Punto redondo,
fem, y no pases avant,
que eixos no tenen cotexo.
Tito. Dels Barbers els Oficials
què faràn?
Sento. Hasta ai estic.
Els han cridat moltes voltes,
y no els han pogut juntàr.
Tito. Puix embiarlos à Presidi.
Sento. Y qui mos afaitarà?
Tito. Les Selleres.
Sento. Borinòt,
que poc tens tu de Christià.
Tito. Puix portar la barba llarga,
que dos Sigles à esta part
no mes està introduit
el haverse de rapar.
Sento. Què saps tu de aqueixes coses?
Tito. Què sè? Puix qui va afaitar
al Rey Davit? mas tan llunt

no tinc cert pera que anar;
Qui afaitava à Carlos Quint?
Quin Barber lo va tocar?

Sento. Y daon saps eixes noticies?
Tito. Se piensa Ustet, So Formal,
què Yo aunque esclafatorrosos
no sè algo particular?
Sento. Yo et tenia per molt macho,
mes ya veix no hu eres tant.
Els Peluqueros ho porten
el seu asunte callat,
mes no ducte faràn algo
en tan gran Festivitat.
Tito. Juntarlos als Moliners
que tots saben empolvar;
mes quedaràn tan rendits,
tenint tant que pentinar,
que no estaràn pera chanses.
Sento. Puix alguna cosa gran
crec que porten entre selles.
Tito. Y els Peixcadors?
Sento. En la Mar.
Tito. Peixcadors de faldriqueres
crec que no ne faltaràn.
Sento. Cuidado no engafen hu

que pronte la pagarà.
Els Bodegoners.

Tito. Apresa,

digues aqueixos què fan?
Donen de menjar devades?
perque vint, ò trenta plats
me emborrarè cada dia.

Sento. Com asunte de fartar

entre en rogle volaverunt,
eres hombre muy voraz.

Tito. Lo que me importa me importa.
Sento. Puix Yo no sè lo que fan.

Hasta els Estudiants ::

Tito. No hu digues

de aqueixa gent, Deu mos guart,
que no faràn cosa bona,
ni tampoc res tiraràn,
sino llagrimes pelades
de Sent Pere.

Sento. Guarda el cap.

Hasta els Cocheros ::

Tito. Arrea Manolo,

y qui els ha ficat
à èstos en la Procesò,
es Ofici nou de enguany?

Sento. No tingues tan mala llengua,

que si ells van, es perque van.

Tito. Mes valguera que els dugueren

dels correchots agafats.

Sento. Tambè ixen los Caleseros.
Tito. De eixos no ya que admirar.
Sento. Y els Cegos.
Tito. A eixos los duen

per pòr no caiguen chermà,
y se advertì ya el prodigi
en la Festa als Infants
que guiaven als de vista:
y aixina puix :::

Sento. Callaràs,

gran Socrates de Payporta?

Tito. Parlam ò Sento en romans,

perque aixo de Socarrates
no hu gaste Yo.

Sento. Puix tontàs,

si Socrates fonc tan docte,
y à ell et vull acomparar

de què et queixes?
Tito. Dels teus termes,

que no son termens christians.
Y que fan los Pastisers?

Sento. Els Pastisers han promès

cadascu en particular
dosents pastisos, y tots
desde el Carro els tiraràn.

Tito. Em diràs qual es lo Ofici,

perque el he de acompañar.
Què pensamientos tan nobles!
bè dic Yo que els Valencians
en tot se pinten à soles.
Mes pregunte, al agafar
els pastisos, me pareix,
que ya els trobaràn chelats?

Sento. No, que en lo Carro que duen

porten un fornèt marcial,
y cohuen tot lo que volen.

Tito. Aixi tiraren, sagrat!

una casola de arròs,
de aquell que dihuen quallat,
unes polles, alguns pavos,
dos, ò tres moltons alast,
unes cuixes de bedella,
bous, baques:::

Sento. Home, què fas?

tens giràt lenteniment?

Tito. Com so tan apasionat

à la menchusa, crehia
que ho tenia ya davant,
y tota la ferramenta
me se anava menechant,
fentmese la boca aigua.

Sento. Ya sè que eres un Alarp,

y es predicar en desierto
buscar la formalitat:
No asamos, y ya empringamos?
Tambe dihuen que trauràn
un Carro de aigues chelades.

Tito. Puix molt pronte es desfarà,

perque el chel no dura molt,
encara que hara fret fá.

Sento. Yo estic que serà un primor,

y per no diro en romans
dic, que serà un Mare magnum,
que en això hu he ponderàt:
Si totes les prevencions
se havien de relatar,
eren menester uns llibres
com les Torres de Serrans;
pero prometem conformes
en altra Segona Part
referir els lluiments
ab que esta Ilustre Ciutat
celebra la exaltaciò
al Trono, de Carlos Quart,
que funcionotes com estes
no les hauràn vist los nats.
A Deu puix Bufalampolla.

Tito. A Deu Visent el Formal.
Els dos. Y digam tots à veu plena

que vixquen els Valencians,
vixquen el Rey, y la Reyna,
el Principèt, y el Infant,
y visca la Real Familia
per tota una eternitat.

EN VALENCIA:
Ab les llicencies necesaries: Per Martì Peris. Any 1789.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Col·loqui_nou_en_que_es_referix_lo_viatge_que_feu_Tito_Bufalampolla_à_Madrit&oldid=164100»