Colecsio de Coloquis (1824-1835)/El Fadrí de bona barra

Aquest text tracta sobre un dels col·loquis de l'obra. Per a altres versions, vegeu El fadri de bona barra.

El Fadrí de bona barra.

 Chiques yo atotes os bullc,
y lo que vos bull es tant
que ni vosatros ho sabeu
ni y'os ho puc esplicar;
perque no tinc yo paraules
ni raons pera espresar
lo que os estime y adore,
tant es, que may he trobat
vi ruin ni dona llecha,
en ser dona ya m'agrá;
vore una dona m'encanta
ohuirla no mes parlar,
m'embelesa, m'enamora,
pues si li toque la ma
ya no se lo que me pasa
tot yo me pose suat......
no pot dir mes sols la olor

m'enchisa en estrem tan gran
que ya no puc aguantarme
volguera en aquell instant
lo que ara y sempre volguera.....
y vosatros no voleu may;
y no se yo asó perqu'es
ni ha pera calfars'el cap,
per chiquet que siga el poble
toca la donsayna en l'añ
una vegada lo manco.....
y yo no la puc tocar
y no es per falta de ganes
que ganes si que ni há...
y molta raó que tinc
qu'em salta per dalt del cap,
y mes.... pero no es cansem
yo vos bullc de veritat
bullgaume pues ami totes
pues com diu aquell refrá,
por mucho pan no es mal año
y yo nom fas de pregar
yo en tocantme la pancheta
no em puc sostindre un instant,

si una me diguera embide,
no em parari'a contar
li embocaba tot lo choc
mas que sabera pagar
qu'en asó el que guaña pert
y yo soc desinteresat;
Pero señor si diguerem
que yo busque tant y cuant,
no señor, yo m'acontente
en lo que ving'a la má,
en voste mateix, si vol
nos casarem al instant,
en esta, en aquella, en l'atra,
en totes les que asi yá,
no tingueu ninguna por
que per mi no quedará,
yo mes pronte que la vista,
si volen anem allá......
Callen.... pues es que no volen.....
vostes so perden..... abant.
Yo soc de mol bona pasta
y mol vo de acontentar,
yo no mire condisions

ni repar'en calitats,
yo si es bonica m'agrada
encara que no es estrañ
pues lo vó agrad'a tots
pero soc en tot igual
pues també m'agraden lleches
perqu'el conte que me fas
qu'en estes vach mes segur
d'entropesons en lo cap,
de cuentos y de disputes
y que me puc alabar
perque voler a una llecha
es menester un pit gran
y una gran resolusió;
una ventacha sols ya
que si sen escap'algú
en llech'ha de ser casat,
y que per fi son aplicaes
perque lo que falt'al pam
ho suplixen en cariños
y en atres abelitats:
Pues si son blanques; no res!
de pensaro estic torbat,

y pregunte i qui no es torba
de vore aquell marsapá ?
pareixen un alfanic
qu'en la boca se desfá,
ami me obrin la gana
mas que acabe de menchar:
Pues no ahi res les morenes !
una moren'agrasiá
val mes plata que les indies,
perque per lo cheneral
si vols encontrar la grasia
el garbo y marsialitat
ha de ser en les morenes
perque son de calitat,
yo compare les morenes
ales goses de casar
perqu'em posanse de mostra,
mirant així de costat
y fent ansetes de canter,
no asoles faran volar
faran pedr'els peus de terra
al que siga mes pardal;
per pillar yo una morena

em deixaria penchar; Lo mateix per una grosa perque soc afisionat ales molles, ve que asó me pareix que atots agrá perque vech cheneralment que tots cuants van á comprar ningú demana may ós. tots la molla van buscant, y que aixina pera l'ibern está hu tan acaronat arrimat al seu raser que mas qu'estiga nebant alli no se sent el fret, pera l'estiu es lo mal qu'entonses se sua el guilo pero asó es pot remediar en buscarsen una prima y ami una prima m'agrá, no dic prima de guitarra que yo aixó no hu se tocar, bull dir una dona prima perque per lo regular

son fresques com una rosa
y de molt' achilitat,
ni ha que tenen un coset
qu'en la ma es pot embarcar,
y despues van tan tiesetes
en un aire tan salat
així com les perdihuetes
que no mes qu'em ving'al cap
me pose com un Unguent
y m'encomens 'apicar
desde les ungles dels peus
hasta la punta del cap
y alo mens for' agrait
seria del mich el mal,
pero tinc tanta desgrasia
que no hu volguera pensar
perque me pose tan mustio......
pero anem seguim abant;
tambe m'agraden les altes
perque yo també soc alt
y fas mol bona parella
en una don'aixi gran
m'agrá bona prespectiva

y com diu aquell refrá
"atal asno tal albarda"
y ami asó me ve pintat;
no se pensen per asó
que tracte de despresiar
les baixetes, no señor,
perque adir la veritat
de les dones chicotetes
estic tan enamorat
pero per un atr'estil
pues cuant yo em mire al costat
de una dona chicoteta
estic no mes contemplant
lo qu'es una dona en sí
en poc puesto replegá
allo es una miniatura
qu'es lo que se pot buscar,
perque si la dona es mala,
com dihuen, esta ben clar
que la dona chicoteta
no pot tindr'el mal mol gran,
y son mes amanosetes,
es dir, estan mes amá,

mes finetes, mes grasioses,
y mes tot, y mes m'agrá:
tampoc no me desagraden
perque vachen coixechant,
perque ya dona que te
un coixechar tan salat
que yo em pose lo mateix
qu'el qu'el pa ven y te fam,
y asobint me susoix
per lo carrer encontrar
una d'estes baixes y altes
anar així tip y tap
y coixechar yo també
sinse saber lo qu'em fas,
perqu'es tant el gust qu'em dona
que no ho puc disimular;
y aquelles que van tan tieses
doblanse per l'espinal,
entonses me pose yo
mes ert que un fus de filar,
me pareixen unes mines
de casa dels alemans,
tan ertetes,tan boniquet,

y així el culet menechant.....
la boca se me f'aigua
sempre que asó me ve al cap;
també m'agraden les tortes
perqu'entre les tals les ya
que pera mi els fa grasia
el tindre la un ull tancat;
pareix qu'estiguen fent senes,
y aixina de cuant en cuant
te peguen unes mirades
que yo no se lo que ho fá
me pega unes rescaldaes
en tot lo men cos la sanc,
que nesesite refrescs
y pendre així algun calmant;
Casi lo mateix me pasa
sempre quém pose á mirar
á una visca, perque alló
del mirar disimulat,
pareix que miren les andes
y aqui miren es al sant,
alló m'embeles'ami
y em pose tan estobat

perqu'en los ulls de una visca
trobe yo una nobetat,
trobe una gran diferensia
una cosa interesant,
en fi una viscondesa
pera mi es cosa mol gran:
també m'agrada en estrem
una don'així ratá,
perqu'en cada clot que te
se li podia engastar
un diamant ó una perla
y em te tan alusinat
este pensament no mes
que nunca se me fa tart
en parlant yo en una dona
ò picatosa ò ratá;
Pues si son d'estes de moda
que tenen chiquet el nas
y que vostes dihuen chates?
 ; lo que m'agraden es tan!
que no ya cosa en lo mon
aque podero comparar,
no vol tant el vi el borracho,

ni novies els escolans,
ni enfermetats els Dolors,
ni les Comares preñats,
com bull yo atotes les chates
perqu'es lo que mes m'agrá:
Pues casi encara bull mes
ales que tenen el parlar
aìxina un poc farfallós
perque ohuirlos contestar
"aixó es que vosté se burla
"si yo se que non fa cás
"mes li piquen altres puses
"ami no m'engalbará"
entonses me desfaria
de vore qu'estic mallant
com dihuen en ferro fret
y no les puc desengañar
fentlos vore cuant les bullc,
pero elles la veritat
enchamay la volen creure;
Mes encara em solc calfar
en parlar yo en una rocha
y mes si es qu'esta pagá

de que se alguna hermosura, alló es un rebentar hu dientlos que les vol y elles fense de pregar així fent les desdeñoses, y yo no em puc aguantar perque yo les bull atotes pues nunca, nunca he trobat faltes en ninguna dona a totes les bull igual; Les farfalloses les bull asoles per lo parlar, a les chates les estime per la novetat del nas ales roches per lo pel, ales grosses per la carn, ales primer per lo fines ales altes per lo gran, les baixetes per lo mones, les visques per lo mirar, ales tortes per los ulls, ales coixes per l'anar, les boniques per la cara,

ales lleches per l'estrañ,
les morenes per lo fortes,
blanques per lo delicat
y en fi siga com se bullga
com siga dona m'agrá,
m'agraden les llauradores
tant les de así com d'allá,
les dela terra, de fora,
de poble, vila ó siutat,
les Churres, les Catalanes,
les Criades dels Ostals,
Comares, revenedores,
nebodes de Capellans,
fadrines, Viudes, casades,
en fi de totes calitats
de tots modos y maneres.....
pero asó es calfarm'el cap
sinse traure suc ni bruc,
sobra en dir, y es veritat
que bull á totes les dones
y elles se m'estan burlant;
pues no hu pregau asó á chansa
yo vos bull mes.....os bull tant

que no ya en lo mon un home
que os tinga un amor tan gran
y vosatros erre qu'erre
en que man de despresiar;
¡Tingau llastima de mi!
¡donenme pa que tinc fam!
y yo os ho agrairé
perqu'en la nesesitat
que m'encontre nesesite
remey dela vostra má;
Vechan desde ara mateix
quina se me ha enamorat
y si es que te vergoña
perque tots estan dabant
ya mo dir'ala orelleta
ara, despues ó demá,
y s'arreglem y ala curia
traur'els papers al instant
una per tres y en seguida à la marfega
la marfega y descansar,
y viur'en pau y quietut
que yo promet per ma part
no parlar una paraula

ni reñir l'ara ni may
encara que vera en casa
Osos, mones, Elefants,
Estudians, Capellans, Flares,
Sargentos, Cabos, Soldats,
Dependents, Miñons y en fi
cuanta espesie de animal
tenia en l'arca Noé
no me sentiran parlar,
y en mi tindran un marit
com un tros de marsapá;
¡ Conque animo chicotes !
¡ quina me despenchará !
Mireu que tinc moltes ganes,
no es feu ara de pregar
y perdan esta ocasió
si nos despues será tart
y no trobareu marit
de les mehues calitats.
Pensehuo: ya meu direu:
bona nit; hasta demá.