Compara son amor á una gran tempestat

De Viquitexts



SONETO XXXX.

Compara son amor á una gran tempestat.

  Obert ja lo vaxell sens arbre, entena;
Lo mar ensupebít, tempestuós;
Lo vent irat, y lo cel prodigiós;
La nit gelada y de tenebras plena.

  Gran plor, confusió, angustia y pena
Combaten al pilot trist, dolorós:
Qui veentse en mortal punt y perillós,
Al dia invoca, y á sa claror serena.

  Montanyas van crexent de ona en ona;
Midint dels nuvols negres la distancia,
Tant, que lo mar casat jaurer pendria.

  Sols en ton gran rigor contenta y bona,
La mar se llansa, fiada en ta inconstancia:
Per ser, cual ona, en tot la vida mia.