Constitució Andorrana de 1934 (Borís I)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Constitució Andorrana de 1934 (Borís I)

de
l'àmbit legislatiu andorrà

Primer text constitucional contemporani andorrà del segle XX, prèvia a l'actual Constitució del Principat d'Andorra. Fou redactada conjuntament per S.A.R. Borís I d'Andorra i el síndic Pere Torras (a partir de llavors primer Cap del Govern monàrquic andorrà). El document constava de 17 articles i fou finalment aprovat pel ple del Consell General de les Valls d'Andorra el 10 de juliol del 1934 (per 23 vots contra 1). Introduïa per primer cop a Andorra la llibertat d'expressió religiosa, de premsa, circulació i pensament.
Constitució Andorrana de 1934 (Borís I)
logo Viquipèdia
Informació sobre el text

PRINCIPAT D'ANDORRA

El Govern Provisional al Poble andorrà

Sa Molt Serena Altesa Borís I, Príncep de les Valls d'Andorra, Lloctinent de Sa Majestat el Rei de França, Defensor de la Fe, ha pres d'acord amb nosaltres la disposició següent:

Article únic: Fer públic a l'Assemblea el projecte de la Constitució del Principat i dels Decrets-lleis que seran presentats per a l'aprovació del Molt Il·lustre Consell General de les Valls d'Andorra, en la seva primera sessió constituent. CONSTITUCIÓ DE L'ESTAT LLIURE D'ANDORRA.

Art.1. El Consell General es transforma en Parlament.

Art.2. Sa Altesa el Príncep presentarà el govern al Parlament.

Art.3. El Govern serà compost de tres ministres.

Art.4. Sa Altesa el Príncep s'encarregarà de la formació de l'exèrcit nacional i de la representació del Principat a l'Estranger.

Art.5. Sa Altesa el Príncep serà delegat permanent d'Andorra a la Societat de Nacions.

Art.6. Les carteres de ministres del Principat, seran, en ordre de la seva importància:

a) Presidència i Justícia.

b) Hisenda (Tresor, Turisme, Obres Públiques).

c) Interior (Política, Instrucció pública, Cultura i Higiene).

Art.7. Els ministres seran escollits fora del Parlament i els diputats no podran, sense Decret especial i extraordinari firmat per Sa Altesa el Príncep, exercir càrrecs en el govern.

Art.8. El president del Consell de ministres, ministre de Justícia del Principat, serà andorrà.

Art.9. Els dos ministres d'Hisenda i de l'Interior podran ésser pèrits estrangers.

Art.10. El govern serà responsable davant el Parlament, el qual, votarà la seva confiança en ell.

Art.11. El Parlament del Principat, per a destituir el Govern, necessitarà quinze vots com a mínim.

Art.12. Una vegada destituït el Consell de ministres del Principat, Sa Altesa el Príncep formarà un altre Govern.

Art.13. Els ministres presentaran al Parlament els projectes de lleis.

Art.14. Les lleis seran aprovades o refusades pel Parlament.

Art.15. Després de la deguda aprovació dels projectes de llei, correspondrà a Sa Altesa el Príncep el dret absolut de promulgació de la llei.

Art.16. El vet de Sa Altesa el Príncep tindrà per efecte la modificació de la llei pel Govern del Principat.

Art.17. El projecte de llei modificat en el sentit de l'article 16 de la present refusat pel Parlament:

A) Donarà lloc al vot de confiança del govern.

B) Deixarà a Sa Altesa el Príncep el dret de dissoldre el Parlament.

Borís I (11 de juliol de 1934)


PROJECTE DE DECRET DE LLEI

Primer. La llibertat política i religiosa és absoluta.

Segon. D'acord amb l'article 6 del Decret signat per Sa Altesa el Príncep a l'Exili, el dia 11 de juliol del 1934, s'amnistia tots els delinqüents socials.

Tercer. Es declara il·legal la interdicció de periòdics i, com a conseqüència, es poden imprimir o entrar lliurement al Principat i sense cap mena de censura periòdics i impresos de tota mena.

Quart. Es declara il·legal tota expropiació de béns.

Cinquè. Els andorrans no podran ésser expulsats del Principat.

Sisè. Les expulsions d'estrangers no podran ésser decretades sense condemna prèvia a presó efectiva.

Setè. El ministre de Justícia elabora actualment un projecte de Llei sobre reorganització de la Justícia.

Borís I (11 de juliol de 1934)

PD-icon.svg

Aquesta obra pertany a un organisme públic oficial que equipara les seves obres al domini públic. (Més informació...)