Crònica de Bernat Desclot/Capítol CLXIII

De Viquitexts
Sou a «Capítol CLXIII»
Crònica de Bernat Desclot
CAPITOL CLXIII

Dels castells e dels cadafals quel rey de França feu fer per pendre la ciutat de Gerona.


E
l rey de França fo molt irat e fello com veu que aço no li valgue res; e feu fer castells e cadafal de fusta; e feu los acostar al mur, ab homens que metia en aquells castells per combatre lo mur. Mas los ballesters serrayns qui eren en la ciutat dins havien llurs bones ballestes de dos peus, e feyen en guisa que nengu no podia treher lo peu ni la ma ni lo cap en aquells castells o cadafals, que sempre no fos ferit de dos o de tres treyts. E axi nengu no y gosava parer, tant los feyen paor les ballestes dels Serrayns. Si que hun dia, hun honrat hom frances e comte, que era fort malalt en la ost, per tal que fos pus segur, jaya en son llit, en huna sgleya que era prop de la ciutat de Gerona, la qual lo rey de França li havia livrada per tenda, per tal com era honrat hom e que hi pogues fer a sa guisa. E mentre ell jaya axi malalt en son llit, hun Serray lo veu jaure en son llit del mur de la ciutat, per la fenella de les portes de huna finestra que havia en aquella sgleya. E el Serray, quel veu axi jaer malalt, jura per sa lley, qu'ell li daria tal bevratge que sempre seria guarit. E asma per hon li poria tirar, que nol erras. E no trobava nengu lloch, sino aquella fenella que no havia pus de hun dit e mig de ample. E quant veu que als no podia fer e altre lloch no atrobava, aparella be sa ballesta; e asma be lo malalt; e vehe que seya llavors en son llit e que li estava hun escuder devant, ab hun ventall de ploma de pago per ostar les mosques, e aquell comte que tenia huna scudella de argent plena de brou que bevia. E quant lo Serray lo hac be asmat, va desparar la bona ballesta

de dos peus que tenia, e passa la treta per aquella fenella de les portes de la finestra; e dona tal colp al scuder que tenia lo ventall per la ma, que ultra passa la treta, e puix va ferir lo comte que bevia lo brou, e dona li tal colp per los pits que ultra passaren les empenes de l'altra part, si que sempre caech en sobines, mort fret.
 E de aquella hora en ça los Francesos temien molt los Serrayns ballesters, mes que neguns altres que fossen dins la ciutat de Gerona, que hanch nos gosarem emparar dels castells ne dels cadafalchs quel rey de França havia fets fer prop del mur.