Crònica de Bernat Desclot/Capítol CLXV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CLXV

Com lo rey de França feu fer parlar pleyt a En Ramon Folch, e com En Roger de Lluria, ab la armada qui era en Cecilia, vench en Barcelona.


E
l rey de França, qui viu que tot son poder ne tot son giny no valia res, tench se molt per escarnit e per gaubat, car tant hi havia treballat e despes, e tantes persones perdudes sobre aquella ciutat, e res no y havia feyt. Ab tant apella lo comte de Foix e dix li axi:  «En comte, pus males gents ha en la terra de Pere d'Arago que nos non pensavem. Vos vets quant havem aci estat e quant nos costa debades; e res no havem fet, ne creu que façam james per força, si algun pleyt no parlam: en guisa quen romangam ahontats. Don yo us man que anets parlar ab En Ramon Folch qui es vostre parent, e assajats lo, sins retra la ciutat per prechs, sino per amor ne per servey ne per temor. E fets aquell pleyt que puxats ab ell».

 Quant lo rey de França hac fet aquest manament, ana s'en lo comte de Foix ab En Ramon Roger, e vench a parlar ab En Ramon Folch. E devets saber que en aquella saho havia gran destret de vianda en la ciutat de Gerona, per ço com ja havien despesa aquella quel rey hi havia mesa. E be veya En Ramon Folch que a retre se havria per fretura de vianda. E quant lo comte de Foix li hac dites aquestes paraules, e altres que vigares li fos, ço es que li parla pleyt, En Ramon Folch n'hac gran goig, per ço com lo pleyt movia de la part del rey de França. E enans que respongues, tench se acort de tres

dies. E entretant, en aquells tres dies, trames hun troter amagadament al rey d'Arago, per que li feu assaber lo destret e la fretura que havien en la ciutat, e aytambe lo pleyt quel rey de França li havia fet parlar. E el rey d'Arago, qui sabe e vee qu'En Ramon Folch no podia als fer, e que be n'havia levat son deute, trames li a dir: que faes aquel pleyt que pogues, saul que s'esperas vint jorns, e si dins aquells vint dies, lo rey d'Arago li havia pogut metre vianda dins la ciutat de Gerona que no fos fet lo pleyt.
 Puix, quant En Ramon Folch hac haguda resposta del rey, rete resposta al comte de Foix de ço que parlat li havia. E apres de moltes paraules que y hac dites de ça e de lla, lo pleyt se parla en esta manera: que En Ramon Folch, dins vint dies, contados del diumenge avant, livras la ciutat de Gereno al rey de França axi: que pus de sis dies nengu no y entras dels Francesos, mas quels de lladins poguessen haver aquells sis dies tro fossen passats; e que En Ramon Folch, ab tots sos cavallers, e ab tota l'altra companya, e ab totes llurs armes, e ab tot llur arnes, e ab tota llur roba, que s'en poguessen anar sans e sauls, sens null embarch que hom nols faes; e puix quel rey de França pogues entrar en Gerona ab los seus a la sua volentat. E si per ventura, dins los vint jorns d'amunt escrits, lo rey d'Arago, o altre per ell, podia metre vianda mal grat del rey de França dins la ciutat de Gerona, que no y hagues res feyt, ne lo pleyt d'amunt dit no hagues nenguna valor.
 E quant aquestes paraules foren atorgades entre En Ramon Folch de huna part e el comte de Foix de l'altra per nom del rey de França, foren ne fetes cartes publiques, jurades e atorgades de abdues les pats. E de aquella ora avant los Francesos no combateren Gerona, sino que s'estaven de fora al setge, per guardar que no y pogues hom metre vianda. E el rey de Arago qui sabe que aquest pleyt era parlat, pensa de apparellar com pogues metre vianda en Gerona, dins los vint dies d'amunt dits. E mantinent feu molre be sis milia quarteres de forment, e feu fer molts sachs sotils en que metessen aquella farina. E eren los sachs tan sotils que hun servent podia be aportar hu en sos braços, que no li'n calia lexar ses armes. E era ordenat axi: que, hun dia sabut, devien esser tots los cavallers e tots en la ost a Besalu ajustats; e huna nit, a no sabut, que ferissen huna companya de cavallers en la ost dels Francesos; e mentre los Francesos corrien de aquella part hon los cavallers havrien ferit, quels servents, qui eren ben quinze milia o pus, se acostasen al mur de Gerona; e cascuns dels servents aportasen hu de aquells sachs de farina e gitassen los al peu del mur, e puix que s'n tornossen. E aços podia fer lleument ab la ajuda de aquells de lla dins; e lo faeren.
 Quant lo rey de Arago hac estat alguns dies a Estalrich a aquestes coses a ordenar, hun dia, ço es assaber lo dia de la festa de sent Berihomeu, mentre ell se anava deportant en son cavall, gran mati, per huns plans qui son sots vila d'Estalrich, veneh tost hun missatge devant ell, qui era porter seu, per nom En Esteve de Oseta. E dix li axi?

 «Senyor, albixeres me donats, que bones noves vos aport. -Digues, dix lo rey, ço que saps; de part de Deu, que tu les havras. -Senyor, ço dix lo porter, sapiats per cert que yo parti esta nit qui passada es de Barcelona, a ora de miga nit; e com yo parti, eren vengudes e arribades trenta galeres de la armada de Cecilia ab En Roger de Lluria qui es almirall, e les ha amenades. E son les millors arreades que altres que hanch fossen vistes en nengunes ports. E devien ne venir nom se quantes encara, qui eren romases de tras, per llevar bescuyt e vianda; per tal com aquestes galeres han estat sobre mar hun gran temps, e han despesa la vianda; car sapiats per cert que peça ha que foren vengudes en esta terra, mas mentre venien costejant la ribera de Napols, e de aquella encontrada passaren devant huna ciutat, e no volgueren retre la vostra lau ne clamar a vos per senyor, e destroyren tot aquell lloch, e cremaren be tres jornades de terra tot en torn; e han guastat tot lo principat de Taranta; e han fet tant de mal a vostres enemichs, e han tan guanyat ab ells, que no poria esser dit ne asmat. E aquestes noves son certes, e crehets ho be per veritat».
 Quant lo rey d'Arago hac enteses estes noves, fo molt alegre e pagat; e punyi lo cavall dels esperons, e menal hun poch pel pla, e feu be semblants de hom alegre. E ab tant anas dinar. E quant se fon dinat e hac dormit hun poch, no triga poch, mas que mantinent feu ensellar; e cavalca tot lo dia; e la nit seguent, axi que a ora de matines tocades, fo en Barcelona en son palau; e reposas aqui tro lendema mati, que era disapte. E al mati, el cavalca riba mar, per veure les galeres qui eren vengudes. E les galeres foren totes trenta la huna prop l'altra, de llats arrengades. E eren mils aparellades que galeres que hanch fossen, car trobarets les totes pintades a senyal del rey d'Arago e de Cecilia, e escuts que y havia tants, de popa a proa a dues parts, que no y podien mes caber; e entre dos scuts hi havia huna ballesta; puix estaven les bandories els penells per l'orla de les galeres, de popa tro sus en la proa a totes parts; e bells draps de preset vermell e de seda qui estuven esteses sobre los castells en la popa de les galeres, que quaix no poria esser dit, tant clarament e tant noble eren apparellades.
 E quant lo rey les vehe, hac ne gran goig; e no fo maravella. E tots los Cecilians qui eren venguts en les galeres de Cecilia atressi havien gran goig de la sua vista. E lo rey trames aytantost missatge a En Ramon Folch, com li feya assaber de la armada de Cecilia que era venguda, e atresi, pus axi era, que faes aquell pleyt que pogues ab los Francesos; que, si bes perdien ara Gerona, que ells la cobrarien en breu, ab la ajuda de Deu. E puix lo rey ordena tot aquell dia ab En Roger de Lluria quin ardit porien fer per mar.
 Don lexarem parlar dels fets e dels ardits de la terra, e parlarem de la armada del rey d'Arago e de Cecilia, e de la armada del rey de França, e de les batalles que foren sobre mar.