Crònica de Bernat Desclot/Capítol CVII

← Capítol CVI

Capítol CVII Crònica de Bernat Desclot

Capítol CVIII →

CAPITOL CVII

Com lo rey En Pere d'Arago apparella sos missatgers per enviar al rey de França.

E

n aquesta saho, lo rey En Pere d'Arago e de Cecilia era en Arago a Taraçona, e sabia be que la ost dels Francesos e dels Navarresos se apparellaven per entrar en Arago; mas lo rey non feya null semblant, sino que feu manament a son fill N'Amfos e a totes les gents de Arago: que estiguessen apparellats ab llurs armes, e, sempre que ell los trameses missatge, fossen lla hon ell fos; mas no fos null hom que als Francesos contrastas de entrar en Arago. Mas les gents de Arago qui eren en aquelles parts assats prop dels Francesos, eren tant corenyosos de fer mal als Francesos, que no volgueren tenre lo manament del rey, ans los corregueren tro a les tendes, si quels auciren cavallers e d'altres gents, e no pogueren durar; ans llevaren llurs tendes e s'en tornaren vers Navarra. E llavors lo rey sabe que els Francesos s'en tornaven, fo molt yrat com pus avant no eren entrats, per tal que nols fos tan laugera cosa de exir. E mantinent cavalca ab huna companya de cavallers e homens de peu qui ab ell eren a Tarasçona;

si que aconsegui huna partida de la ost dels Francesos al exint de Arago, e feri en ells molt fortment; si qu'en moriren molts, e perderen moltes adzembles e moltes armes. E cells qui eren be encavalcats fogiren e meteren se en castells, e en viles en Navarra. El rey torna s'en en Arago ab ses osts et ab ço que hagueren tolt als Francesos a Taraçona. E aqui ajusta totes les osts de Arago, e dix los: que volia entrar en Navarra sobre aquelles gents qui eren entrades en sa terra menys de sabuda e menys de acuydaments. Els cavallers de Arago e les gents de peu dixeren li: que no y irien si ell no feya llur volentat de ço qu'ells li demanarien. El rey respos: que non havia ara saho, e que semblaria cosa forçada; mas quant serien exits de Navarra e tornats en Arago, que ell los donaria tot ço qu'ells li demanarien que raho fora e que ell los pogues donar. E ells digueren li: que ara covenia ques fes, sino que nol seguirien. E sobre aço lo rey fo molt fello de aquesta cosa, com en aquesta saho ço havien esperat; e nols volch res atorga de ço que li demanaven. E axi lo fet romas, que lo rey no entra en Navarra. Aquella saho no ho volgueren pus esperar, e exiren se de Navarra al mils que pogueren e tornaren s'en llur terra ab gran dapnatge que hagueren pres.