Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXLIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXLIII

De hun gran ardit que feu N'Uguet comte d'Ampuries contra los Francesos.


Q
uant lo rey d'Arago, segons que d'amunt es dit, s'en fon tornat al coll de Panisars, trametia tots dies cavallers e servents a la ost del rey de França; e guanyaven hi molt; e feyen de grans ardits. Entrels altres ardits s'en feu hu N'Uguet, comte de Ampuries, aytal. Ell hac espiat hun dia, que mil e cincentes besties eren vengudes de la ost del rey de França prop de Coplliure, per aportar vi a la ost, de hun lleny de Mallorcha qui l'havia aqui aportat per mar e descarregat. E quant lo comte d'amunt dit hac aço espiat, aparellas tro ab cent servents e ab cinquanta homens a cavall, e partis de nit de la ost del rey d'Arago, que nengu no sabia quin ardit se volia fer. E quant vench lendema mati, hac tant anat ab sa companya d'amunt dita, que fo fora de tot Ampurla, e de tota la vall de Banyoles e fo passat de lla lo castell de Coplliure, en guisa que nengu nol vee. E aqui ell parti sa companya en tres parts, si be s'era pocha; e feu metre les servents en aguayt, levat ell que romas, ab si set cavallers; e feu manament que nengu nos mogues tro que ell hagues ferit e desrengat.

 El comte, ab los d'amunt dits set cavallers, lunyas molt de sa companya, e ana s'en costerejant vers lo cami hon se pensava que aquella requa dels Francesos devia venir; e ell cuydavas que encara no fossen anats en lla. E quant hac molt cavalcat, ells veren venir aquelles adzembles qui s'en anaven ja carregades de llur vi. E el comte qui u viu, aturas e mes se detras de hun puig, prop del cami, ab los dits set cavallers, per tal que aesmas quina companya eren los Francesos qui anaven ab les adzembles. E quant ell se fo dexat del cami, les adzembles dels Francesos foren ateses. E havia ab elles dos milia homens a peu e cent xixanta homens a cavall, qui venien en la reguarda de les adzembles. E quant los cavallers

del comte les hagueren vistes, dixeren al comte: que no era bo que ferissen en ells, que be n'i havia a hu trenta o quaranta dels altres. Mas lo comte respos: que pus venguts eren, e tant avançats s'eren, que ferissen en ells, en los primers; per ço com no y havia null hom a cavall, que tots eren en la reguarda; e ans que aquells de tras hi fossen attesos, hi havrien ells fet gran dan e mal. E tots respongueren que farien sa volentat, jat sia que massa fos gran ardiment de fer. Ab tant, quant de les adzembles dels Francesos hac passades tro a cent e dels servents be mil, lo comte ana desarengar ab los set cavallers; e ixqueren del aguayt cridant tuyt:  «Arago! Arago!». E anaren ferir ardidament sobrels Francesos e servents. E els cavallers dels Francesos primers e derrers qui veren aço, cuydaren se quel rey d'Arago fos aqui en aguayt ab gran companya, e foren fort espaordits com axils havia hom saltegats soptosament e a no sabut, en lloch hon ells cuydaven anar sauls e ab salvament; e tantost meseren mans a fogir los primers, tot dret per lo cami amunt. E els darers, ço es a saber los xixanta cavallers, quant veren aço, cuydaren se quels primers foren desbaratats; e preseren la volta a travers. E com pogueren anar per cames de cavalls, passaren tro als primers. E puix al cami, com mils pogueren, ab los altres ensemps meseren se en fuyta; e fogiren be miga legua, que hanch no guardaren quils encalsava.
 El comte de Ampuries hac entretant mort gran res dels servents, que no pogueren fogir, tant eren guarnits, e d'altres de les adzembles qui eren romases de tras al dos. E puix, quant viu que axi fogien los cavallers francesos, donals de tras al dos e encalsals gran res. E com molt los hac encalsats, hun cavaller dels Francesos qui era cap llur, molt prous e espert de ses armes, giras de tras e veu que nols encalsaven sino set cavallers, e per set cavallers eren fuyts be miga legua e havien pres tant gran mal; e tench se per pech, e aturas tro ab cinquanta cavallers, e replega, mala a sos obs! E puix gira la cara ab los cinquanta cavallers; e vengueren com a desesperats vers lo comte de Ampuries. E el comte de Ampuries, quils veu venir, si tots s'eren e molts altres, no creets que fogis; ans, ab los set cavallers, ixque a carrera als cavallers francesos quils venien d'amunt. E dresçaren llurs llances vers ells ab llurs scuts devant los pits; e feriren poderosament en aquells; si que, en la primera ferida, qui ab llances, qui ab los pits dels cavalls, ne abateren a terra deu cavallers francesos, qui morts qui nafrats malament. E els cavallers altres francesos se calçaren forment a totes parts environ vers aquells; si que tant eren en mig la pressa que nos podien valer ab llances. E trasqueren les spases; e ben deu cavallers francesos acostaren se regeament al comte, si quel s'en menaren, mal son grat, be mig tret de ballesta, jatsia que ell se defensas forment ab la espa, e fes sobre aquells de grans colps e de mortals; mas no li valia res, tant era en lo estret.
 E entretant los cavallers e els servents quel comte havia lexats en lo aguayt, hagueren entes aquest desbarat, e tengueren se per molt mal exits, car no y eren estats, ne no sabien de llur senyor lo comte si era mort o viu; e pujaren en llurs cavalls aquells qui u saberen primers; si que foren tro a trenta cavallers cells qui s'acostaren a la mescla hon era lo comte de Ampuries llur senyor. Mas, ans que ells hi fossen per ben tres trets de ballesta, hun germa del comte de Ampuries, qui era fort infant e qui encara no havia pus de setze anys, e havia bon cavall, fo adevantat primer de tots. E quant veu quel comte de Ampuries son frare era en aquella pressa e quels s'en menaven per força, mes se la llança devant, e vench corrent en son bon cavall ferir sobre los Francesos qui tenien lo comte son frare pres. El comte, quel veu venir axi espert, hac gran goig; e nomenal per son nom, e dix que feris ardidament. E ell feu ho be, que hanch nol gosaven esperar los cavallers francesos, ans li feren tots lloch; si que de oltre passa. Lo comte lo crida que tornas altra vegada. E ell feu ho de tal virtut, que cells qui havien aturat lo comte, per força l'hagueren a lexar. El comte ques senti dellivre e solt, punyi lo cavall dels esperons e ixques de la pressa.
 E entretant los cavalles del comte foren atesos; e feriren ab lo comte ensemps ardidament altra vegada sobre ells, e hagueren hi gran mescla. Mas a la longua los cavallers francesos veren que no podien mes soferir la batalla; e cells qui pogueren meseren mans a fogir. E lo comte ab los seus encalsaren los gran res; e puix, quant los hagueren molt encalsats, tornaren s'en lla hon era estada la batalla e la major mescla d'ells. E los servents del comte qui eren romasos en aguayt e l'altra companya foren atesos entretant, e foren ajustats tots ensemps; e llevaren lo camp; e atrobaren hi, entrels primers e els darrers, que havien morts dels Francesos vint e set homens a cavall e be huytanta servents. E puix anaren pendre les adzembles qui eren romases dels Francesos; e trobaren, entre huns e altres, sicentes trenta dues besties. Mas del vi no s'en portaren gens; per ço com los Francesos qui les menaven, com veren que no podien als fer, effondraren ab los bordons tots los odres en que aportaven lo vi, e tenia prop de miga llegua.
 El comte, quant hac llevat lo camp e la pressa aturada, reconech sa companya; e no troba que y hagues perdut sino hun servent e hun cavaller, qui fo naffrat ab hun bordo com per mort per les spatles. E puix lo comte ab tota la presa tornaren al coll de Panisars devant lo rey, e comtaren li l'ardit e la presa que amenava. E el rey e tuyt alegraren se mol fort; e feren gracies a Deu, com axils donava poder sobre llurs enemichs. Ara e moltes d'altres vegades feren de molts bells ardits e assaigs entre los Francesos tots dies, que seria longa cosa de recort.