Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXLVIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXLVIII

Com lo rey En Pere d'Arago s'en vench a Figueres.


P
uix lo rey d'Arago partis de aqui e vench s'en a Figueres; e troba quels homens de Figueres havien desemparada la vila e que no y havia nengu, sino lo bisbe de Oscha ab sa companya, quel esparava. Lo rey que u viu fon molt despagat, com axi havien desemparada la vila, menys de son manament, e mana que y metessen foch a totes parts. Mas lo bisbe de Oscha e el comte de Pallars, e els altres richs homens de la terra qui eren ab ell, lo pregaren que no u faes per res; e axi romas que no u feu.

 E tantost lo rey trames missatge al comte de Ampuries qui era a Castello, e quel prega que vingues a Figueres a parlar ab ell. El comte, quant ho hac oyt quel rey era a Figueres, vench mantinent devant ell. E lo rey ajusta son consell, e devant molts dix al comte aquestes paraules:

 «En comte, hu sots dels millors e dels majors homens de ma terra, per noblesa e per riquesa de terra e de gents; e atressi vos e vostre linatge sots estat aytant fins e aytant leals per tot temps vers mi e mos entessessors com neguns altres fossen james a llur senyor; e creu, si a Deu plau, que si us sereu d'aci avant. Ara es esdevengut aquest fet, ço es: quels

Francesos son passats deça, segons que ja havets entes; e volria saber de tot en tot de vostre coratge e de vostra voluntat, en quin enteniment sots de aquest feyt, ne si yo ni mes gents nos porem fiar en vos ne en los vostres? que yo he be fe en vos, que siats ara e tots temps aytal com devets esser. E si als hi fets, ço que Deu no vulla, no paria vostre. E ja no us faça null reguart nulla res. Que si vos perdets per aventura al començament gran res de vostra terra, e la us tolen los Francesos, no la perdrets per tots temps; car, si a Deu plau, nos la cobrarem en breu, e yo pore us ne donar tanta, e aytant bona, e ab aytanta renda e d'altres logars, tro que la vostra hagats cobrada».
 E quant lo rey d'Arago En Pere hac dites aquestes paraules al comte de Ampuries, levas lo comte, e vengueren li tots los ulls en aygua; e quaix plorant de pietat que havia del rey d'Arago, e de les paraules que dites li havia, respos li axi:

 «Senyor, les paraules que vos haveu dites a mi, yo les he be enteses; e creu que vos les haveu dites al bon enteniment; e yo prench les ho en tan bo o en millor. E no cal retrer la naturalea que yo e mon linatje havem ab la vostra ajuda tots temps: que vos no havets molt ben tocat. Per que en breus paraules yo us responch sus axi: que son molt dolent e despagat com tan gran desastre vos ha esdevegut, com axi son passats los francesos; e vos, senyor, no us cuydets que yo haga en aço consentit; que mes amara haver perduda la testa, e valguera u mes sens falla; ans son e vull esser tots temps de bon cor e de ferm en tota res contra tots homens, si tot quant he hi sabia perdre en hun dia; que mes me val haver fe, que si tot lo mon guanyava. E se, quant vos deyts quem donarets e m'esmenarets en altre logar aytant com yo perda de ça, que tal senyor sots, que tota vegada ne sabrets guardar mi de dapnatge e vos de vergonya.

-Certes, dix lo rey. En comte, molt son pagat de vos e de la resposta que feta me havets. E donarvos ho he a conexer, si a Deu plaura, com n'haga loch e ayria. Mas deman vos, si sabets dels vostres homens de Castello e de l'altra terra d'Ampurla, en quina volentat son ne en quin cor vers vos?

-Si Deus me ajut, dix lo comte, dich vos, senyor, que en mal molts n'i ha; e he reguart d'ells que no fasen cosa que tots temps nos e ells ne vallam menys. Per que, senyor, si ho volets, yo m'en ire primer, de mantinent, sus a Castello, e parlare ab los homens, e preycarlos he, e conexere en llur resposta en quina volentat son de aquest fet; e puix vos vendrets e endreçarets lo feta vostra guisa, caryo fare manament a tots mos homens, cavallers e servents, que obeixquen en totes coses axi a vos com a mi.

-Ara, ço dix lo rey, de part de Deu, que yo so be pagat vostre; e fets ço que vegares vos sera».
 Ab tant lo comte se parti devant lo rey, e vench s'en a Castello d'Ampuries. Mas lo rey, ques ques dixes, no havia bona sospita en lo comte, e majorment com axi s'en era volgut anar tot primer.
 E quant lo comte s'en fo vengut a Castello d'Ampuries, ordena ses guaytes per los murs, e feu fer bastides e barbacanes de fust en gir de los valls, e enforti la vila si res li valgues. E el rey d'altra part, qui era romas a Figueres, mana quel seguissen de pres tota la companya; e ab tots cells qui poch, cavalca; e entra s'en a Peralada qui es d'En Dalmau Roqua Berti. Mas en tot lloch hon era; entrava ab dos cors; car nos flava ben en lo comte de Ampuries, tant lo havia sospitos d'aquell fet, entro quel hac be assagat. Per que, en negun lloch hon fos de mati, no y aturava de vespre. E axi, quant vench al vespre, ell se ixque de Peralada tot sol ab hun companyo, e lexa estar aqui tota la cavalleria; e ell vench s'en a Castello, e aqui ell parla ab lo comte e ab los homens de la vila. Mas be hi havia alguns que havien als en volentat que no parlaven de bocha. E puix, quant vench per lo mati, sus en l'alba lo rey se parti de Castello e torna s'en a Peralada. E aqui parti los cavallers e la companya per los murs de la vila e feu ses barreres de fusta, e endraçar e enfortir la vila al mils que ell poch. E fo hi be mester; car en aquell dia mateix, encara no era be ora de tercia, hac devant Peralada be huyt milia cavallers francesos armats e be cinquanta milia homens a peu qui s'acostaren al primer vall fortment e combateren regeament. Mas los de dins havien bons ballesters, e faheren los tornar atras; e axi aquell dia lexaren se de combatre.