Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXXVII

CAPITOL CXXVII

Com En Roger de Lluria, almirall del rey d'Arago, pres lo princep, fill del rey Carles, e desbarata totes ses galeres.

A

b tant les galeres foren acostades molt prop les hunes a les altres; e l'almirall del rey d'Arago e de Cecilia feu llevar rems a les sues galeres, per tal quels ballesters de les sues galeres los poguessen tirar e colpejar de la longa, abans que ab ells se fossen mesclats. E quant totes les galeres se foren ajustades e hagueren ferides les hunes a les altres, la batalla fon molt fort de ab dues les parts, de llances e de cayrells e de dans e de pedres. E la galera hon lo princep era ana envestir la galera hon l'almirall del rey d'Arago era; e de llonch en llonch combateren se fortment; que molt era gran feredat sols de veer tant hom nafrat de colps de llances e de cayrells e de espases. E de costa les hi havia; si que cells de la galera del

almirall del rey d'Arago e de Cecilia muntaren moltes vegades en la galera del princep per esvahir la, mas havien s'en a tornar en la llur galera; que tant era la multitut de la gent armada que era en la galera del princep, que no la podien esvair ne anar avant. E a la fi hun proer de la galera del almirall del rey d'Arago pres huna destral, e dona tants de colps al costat de la galera del princep qu'en svahi huna taula e la trenca; e hun duvador, ab hu barobi, barina la galera del princep be en sis llochs. E quant la galera prenia llats vers la galera del almirall del rey d'Arago e de Cecilia, l'aygua entrava en la galera, tant que les gents qui eren de sots cuberta ho dixeren a aquells qui d'amunt eren; si que la galera comença a ficar la proa. E los mariners qui veren que la galera ficava la proha e que tanta aygua havia en la galera, cridaren a altes veus: «Aquesta galera es effondrada!». Los cavallers francesos qui eren en la galera ab lo princep no entenien ques volia dir effondrar; mas quant veren los mariners gitar en la mar, e la galera que ficava la proha sots l'aygua, meseren se dins en la popa de la galera ab gran res de comtes e barons. E l'almirall del rey d'Arago ab gran res de sa companya salta en la galera del princep ab les espases en les mans, e donaven de grans colps de llonch e de travers, que no era null hom qui devant los pegues estar que no fos mort o naffrat. E l'almirall del princep, qui havia nom En Guillem l'Estandart, mes mans a cridar: «Bells senyors, aci es lo princep quis ret a vosaltres e a l'almirall del rey d'Arago!». E mantinent l'almirall correch e dona li la espa, e pres lo per la ma, e trach lo de la galera, e mes lo en la sua. Els comtes els barons qui ab ells eren, Francesos e Pullesos, reteren llurs spases als nauxers e als homens del almirall del rey d'Arago; e meseren los en la llur galera ab lo princep ensemps. E mantinent la galera del princep fo plena d'aygua, e entra s'en al fons ab tota la gent armada que era, que no y pogueren dar consell. E les altres galeres del princep foren ja desbaratades e preses, els homens ligats e compartits per les galeres, cells qui vius foren escapats de la batalla. Mas no tengueren sino tretze galeres; que les quinze, quant veren que no u podien durar ne soferir la batalla, deslunyaren se de les altres e giraren la proha vers la ciutat, e bateren de rems, e fugiren aytant com pogueren, e vengueren s'en a la ciutat de Napols quils era prop, e comtaren com los era esdevengut e com lo princep era pres ab tota sa gent.
E quant lo princep fo en la galera del almirall e veu que axi li era esdvengut, hac gran paor de morir, e tench se per perdut; e no fo maravella. E l'almirall dix li: «Senyor princep, si vos volets escapar a mort, fets me venir la sor de madona la reyna que vos tenits en preso. -Xire l'almirall, dix lo princep, aço sera fet molt tost».
El princep mana a hun cavaller frances, de aquells qui ab ell eren presos, que anas a Sent Salvador de Castellamar hon era, e que digues a la princessa com li era esdevengut. Ab tant lo cavaller munta en hun leny armat; e portaren lo alla hon la princessa muller del princep era. E dix li com li era esdevengut, e com lo princep era pres ab gran res de cavallers e de barons, e menat en Cecilia, e que, si volia que no moris, que li trametes la sor de la reyna d'Arago.