Crònica de Bernat Desclot/Capítol LX

CAPITOL LX

Quant N'Anrich de Castella desafia lo rey Carles e s'en ana a Roma.

Q

uant N'Anrich de Castella sabe que Carles hac conquesta la terra de Cecilia e de Pulla, pres comiat del rey de Tunis e ana s'en a Carles, per ço com fe quel fahes senyor de una partida de sa terra que hac conquesta ab lo seu tresor. E quant Carles viu N'Anrich de Castella, feu li molt bell semblant e acollil molt gint, no per tal quel volgue veher james en la terra, mas per ço que james no li tornas ço que havia manllevat. E quant vench a cap de hun gran temps que N'Anrich hac stat en la cort del rey Carles, e viu que Carles no li donava negun recapte, parla ab Carles e dix li:

«Senyor, be es ver que yo havia en la ciutat de Genova aytant tresor, lo qual yom havia guanyat ab lo rey de Tunis;

e vos trametes me a dir per vostres cartes e per vostres missatgers: que, per amistat e per parentesch vostre, per ço com gran mester vos era, per raho de venir sobre lo rey Manfre, e que si vos sobravets lo rey Manfre nel venciets e conqueriets la terra, que m'en dariets tal partida que a mi seria honor de pendre e a vos de donar, e yo que us prestas aquell tresor meu. E yo, per tal com vos tinch per honrat cosi, e per ço com son pagat de la vostra honor e del vostre be, fiuvos en plaer; e fiu manament aquells quil tenien quel vos dellivrassen a vostra volentat. Per que, yous prech quem donets de la terra que havets conquesta ab lo meu tresor, tanta que yo puxa viure honradament, o quem retats lo tresor que yo us he prestat.

-Sire Anrich, dix Carles, yo no son ara aparellat que us reta ara vostre tresor, ne yo no he pas en cor que us do hun palm de terra ne pus; mas com yo ho avre be aparellat, yo us retre vostre tresor; e darvoshe messio a vos e a vostre companya, mentre que siats en ma cort.

-Senyor, dix N'Anrich, yo no vull vostra messio. E gens no pensava que axi vos capdelasseu de mi, ne que aytal guardo m'en retesets, segons la carta que vos me trametes per vostres missatgers. E puix axi es, retets me ço que us he prestat e partirme de vos, que no us vull pus seguir.

-Per ma fe! ço dix Carles, vos podets anar lla hon vos vullats, mas del tresor yo ara no us en retre gents».
Ab tant N'Anrich se parti devant Carles molt yrat e despagat, e desexis d'ell e de sa amor e de su companya; e desafia lo, e cavalca, e ana s'en a Roma. E aqui fo molt be vengut per los richs-homens de Roma e per tot lo poble, e majorment per la partida que era contra Carles.