Crònica de Bernat Desclot/Capítol LXVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXVI

Com lo rey de Castella ana a parlar ab lo apostoli.


D
iu lo comte que, a cap de hun gran temps, que aquesta guerra hac durat molt entrel rey de Castella els Serrayns, axi quels Serrayns no podien fer mal al rey de Castella, ne lo rey de Castella no s'en entremetia gayre, sdevench que, en aquella saho, lo apostoli tench consill en Leo sobrel Royne, ab tots los prelats de santa sgleya e ab tots los primceps de crestians o ab sos procuradors. El rey de Castella partis de sa

terra ab la reyna sa muller, filla del rey d'Arago, ab quatre fills seus e ab tres filles e ab moltes grans gents; e vench s'en en la ciutat de Barcelona per anar parlar ab lo apostoli. E havia jaquit en Castella En Ferrando son fill en son loch. E havia trames en la frontera dels Serrayns En Nuno Gonçalves qui era hun dels millors homens de Castella, e l'arquebisbe de Toledo qui era fill del rey d'Arago, ab gran cavalleria, per tenir frontera als Serrayns.
 E lo rey d'Arago feu li gran honor a ell e a totes ses gents. E stech en Barcelona ab totes ses gents be quaranta tres jorns. E el rey de Arago feta li tots sos obs de menjar e de beure e de civada e de totes altres coses, ab tota sa companya, deu jorns; e despenien cascun jorn deu milia sols barcelonesos; e la ciutat de Barcelona dos jorns; e lo bisbe de Barcelona, Arnau de Guria, hun jorn. E quant hac aqui stat quaranta tres jorns, ana s'en a Perpinya; e aqui lexa la reyna sa muller e sos fills, a gran res de sa companya, e ell ana s'en a Belcayre e en Prohença. E aqui troba lo apostoli. E parla ab ell del fet del emperi; mas no y acaba res. E partis d'ell, e torna s'en a Monpeller. E aqui vingueren li novelles que son fill, En Ferrando de Castella, era mort de malaltia. E puix vengueren li aqui mateix novelles, quel arquebisbe de Toledo, fill del rey d'Arago, e En Nuno Gonçalves ab gran res de cavallers eren morts en la batalla dels Serrayns en la frontera de Castella. E en aquell viatge mateix, com s'en tornava a Barcelona, mori hun son nebot, fill d'En Manuel son frare, e huna filla sua, molt bella donzella, qui havia nom dona Elionor. E axi torna s'en en Castella molt yrat e malalt. E quant fon en Castella, feu jurar a totes les gents del regne de Castella e de tota la terra son fill En Sancho per rey, e no volch que negun dels fills d'En Ferrando son fill que fos rey. Si quel rey Felip de França, de qui eren nebots, fills de sa sor, qui havia convinença ab lo rey de Castella que, apres de la mort d'En Ferrando fossen e deguessen esser sos nebots reys, fon molt yrat. Mas lo rey de Castella posa aquesta raho e dix: que pus son fill En Ferrando era mort abans que ell, que lo regne devia tornar a hu de sos fills, e puix als nets, per ço car llur pare no era mort rey, per que sos fills no devien esser reys.