Crònica de Bernat Desclot/Capítol LXVIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXVIII

Quant en Ferrand Sanches germa del infant En Pere guerrejava ab ell e ab son pare.


D
iu lo comte, quel rey, abans de hun any e mig quels Serrayns del regne de Valencia se foren alçats, En Ferrand Sanches, qui era fill del rey En Jaume de Arago, bort, e germa del infant En Pere de part del rey En Jaume quil havia hagut de huna dona de Arago qui era molt honrada e de gran linatge, parla e tracta ab tots los cavallers de Catalunya e ab gran part de aquells de Arago, per ço car ell havia muller qui era filla de hu dels pus honrats homens de Arago, lo qual havia nom Eximen d'Urea, que guerrejassen ab lo rey son pare a ab l'infant En Pere son frare, que tolguessen la terra al rey. E l'infant En Pere, que devia esser rey apres son pare, li volia gran mal a En Ferrand Sanches, per molts de mals que havia tractats contra ell e majorment per ço: En Francesch Sanches e En Eximen d'Urea, huna vegada que venian de la ylla del Cret en ça, se giraren a Carles; e parlaren a Carles, per ço com sabien que ell era lo major enemich quel infant En Pere havia; e Carles acollils molt be e donals grans dons, e tracta ab ells, que deguessen occiure l'infant En Pere. E no ho sabe mantinent, mas ja enans. De aço era culpable En Ferran Sanches vers l'infant, que era digne de perdre la vida e tot quan havia. Mas lo rey li ajuda molt; e havia dit moltes vegades al infant En Pere son fill, que li degues perdonar e que fos son amich. E lo infant En Pere respos li molt homilment, e deya al rey son pare: qu'En Ferran Sanches vengues devant lo rey son pare e que publicament degues dir lo mal que fet li havia, e adonchs perdonarli hia, e abans no. E En Ferran Sanches no hu volia fer. Atresi los cavallers de Catalunya volien mal al infant En Pere, per ço com ell no volia soferir los mals quels cavallers feyen en la terra, que cremaven e occiren les gents de la terra, e robaven los camins, e soferien los omecys els robadors. E l'infant En

Pere vedavals ho axi com podia, els ne castigava, dels pochs tro als majors, quant ne podia algu pendre. Si que, per aquella raho, pres En Guillem Ramon d'Odena, qui era de gran linatge, el feu negar en la mar. E lo rey son pare veya que aquest era tant enfortit que no duptava neguna res, ans volia mantenir justicia e dretura, axi dels grans com dels pochs, ne que no volia blandir los cavallers nels barons, axi com ell havia fet, tolch li tot lo poder que poch, e feyal viure pobrament, e tench lo molt en gran vincle. Mas ell, axi com a bon fill e savi e de gran seny, prenia ho en pau e en bona volentat ço quel rey son pare feya ne li deya, que hanch null temps no li fon desobedient ne li contrasta res de sa volentat.