Crònica de Bernat Desclot/Capítol LXXII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXXII

Com l'infant En Pere perdona al comte d'Ampuries d'avant los barons e tot lo poble.


E
sdevench se que, en aquella saho, era guerra entre En Guillem de Castellnou qui era anat ab l'infant En Pere en França, e en Arnau de Cortsavi, e En Guillem de Canet, e En Ponç Saguardia, e En Guillem de Pinos, e En Ramon Roger de Pallars. Tots aquells guerrejaven ab En Guillem de Castellnou, e li havien cremada e guastada sa terra, mentre que En Guillem de Castellnou era en França ab l'infant En Pere; et puix anaren li assetjar hun castell qui havia nom Munt Baulo, qui es d'En Guillem de Castellnou. Eren cent cinquanta cavallers e quatre milia homens a peu. Si qu'En Guillem de Castellnou ne feu mostra al infant En Pere: eren com aytals cavallers li havien sa terra correguda, e que no s'en eren

stats per amor d'ell, e que encara li tenien assetiat lo castell de Munt Baulo. E l'infant com aço sabe, fo molt despagat. E trames missatge a n'Arnau de Cortsavi e a'n Guillem de Canet, e als altres cavallers, ques levassen del setge. E ells respongueren li: que per null hom no s'en llevarien, ne u havien a fer.
 Quant l'infant hac hagut lo missatge e hac entes que per ell no s'en volgueren llevar, feu aparellar sa companya, e ab huytanta cavallers be aparellats, ana s'en jaure, aquell jorn que hac hagut lo missatge, a Figueres, qui es luny de Girona quatre llegues. E aço fo un disapte, en la nit. El diumenge mati partis de aqui e ana s'en a Saret, hun castell qui es d'En Guillem de Castellnou; e troba y En Guillem de Castellnou ab vint cavallers; e de aqui tro a Munt-Baulo havia una legua.
 Quant vench que les dues parts de la nit foren passades, llevaren se e aparellaren se; e l'infant munta a cavall, e pres ses armes, e tots los altres atressi; e cavalcaren per hun lloch, ço es per hun altre cami que null hom nos pensava que deguessen per aqui venir al castell quels cavallers tenien assetjat. Mas enans que fossen al castell fo jorn e clar, el sol exit era. El infant En Pere partis de la sua companya ab vint cavallers ab la sua senyera, corrent tro a les tendes de la ost. Mas trenta cavallers armats, qui guaytaven aquell mati, lo veren venir en la ost, e anaren vers ell abrivadament. Si quel feriren de la llança e li trencaren l'escut, mas no li feren negun dan. E l'infant rompe sa llança e mes ma a la spasa, e feri de mortals colps als cavallers e a tot hom que troba devant si, e abate a terra En Ramon Roger de Pallars, e pres En Guillem de Pinos ab set cavallers.
 Ab tot, la companya del infant fo venguda; e aquells de la ost començaren a fogir a cavall e a peu; mas la muntanya era tan rosta que no podien fogir a cavall e anaven s'en a peu. E l'infant En Pere pres lurs armes e llurs tendes e be huytanta besties, entre cavalls e rocins e muls. Mas En Guillem de Canet, sempre que veu l'infant En Pere, se parti dels altres cavallers, es tira a part ab tota sa companya, e dix que ell no vendria ab armes contra l'infant En Pere qui era son senyor; per que l'infant hac li'n gran grat.
 Quant tot aço fo fet, l'infant En Pere feu caregar tot l'arnes e tota sa presa, e torna s'en ab tota sa ost a Seret; e aqui feu treves de tots los cavallers ab En Guillem de Castellnou a hun any; e despuix torna s'en a Girona. E puix partis de Girona ab la dona sa muller e ab sos infants e ab tota sa companya, e vench s'en a Barcelona, e amena lo comte de Ampuries ab si. E hun jorn feu manament a tots los cavallers e a tots los ciutadans de Barcelona que venguessen al palau. E feu venir tots los savis de lligs e els prelats. E puix feu venir lo compte de Ampuries ab si devant ell, ab les mans plegades. E quant tuyt foren ajustats, l'infant En Pere parla e dix:

 «Barons, sabets ço quel comte que aci es m'ha fet? Ha n'hic de tals qui no saben tot».
 Ab tant mana a hun scriva qui de prop li stava, que legis devant tuyt ço quel comte li havia feyt. E lo scriva llevas de peus, e mes mans a legir hun capitol. E l'infant demana al comte, si era ver ço quel scriva havia lest. E lo comte respos:  «Hoc, senyor, per Deu!».
 E aqui l'escriva legi tots los fets quel comte havia fets contra l'infant, de capitol en capitol; el comte otorga que era veritat, clamant merce. E quant aço fo fet, l'infant feu jutgar per dret als savis generalment: Que no y havia dret al cos ne en la terra. E dix devant tuyt:

 «Barons, dix l'infant, be vets e conexets que yo poria fer al comte per dret; mas yo li perdo, e li vull retre nostra amor e nostra gracia, e vull que sia de nostra companya; e si ab mi vol anar, de donar li lur res a quaranta besties; e si sen vol anar en sa terra, ne ha menester mon secos ne ma ajuda, fer la li he molt volenters».
 E quant lo comte hac aço entes, quis cuidava que no pogues estorçre a mort, hac molt gran goig, e mes mans a plorar e gitas de abocons als peus del infant, e besa li los peus e les mans. E les gens qui eren al palau hagueren molt gran goig e ploraren tuyt de pietat, del infant En Pere que axi era stat misericordios. E tots li feren gracies. E l'infant En Pere pres lo comte per la ma e lleva lo, e dix li que anas lla hon volgues. El comte ana s'en a son ostal, e puix, a pochs de dies, pres comiat del infant e torna s'en en sa terra.