Crònica de Bernat Desclot/Capítol LXXXI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXXXI

Com les gents del regne de Cecilia occiren tots los Francesos qui staven en Cecilia per Carles, e fon a 14 de maig, 1282.


D
iu lo comte que, quant lo rey d'Arago hac ajustades ses osts al port de Tortosa per anar a Alcoll e a Constantina, mas de aço null hom non podia esser son privat del rey, ne de aquell fet hon devia anar ne hon no, ans era molt secret, que null hom non sabe res, mas sols lo rey, esdevench se que, en aquella ciutat maestra de Palerm, qui es la maestra ciutat del regne de Cecilia, al terç jorn que Pasqua era passada, les gents de la ciutat anaren fora de la ciutat a huna sgleya hon havia grand perdo. E entre les altres gents anaven hi dones gentils ab llurs marits e ab llurs frares e ab llurs amichs; e anaven solaçant. Sobre aço encontraren huna companya de ribauts francesos qui eren de la cort de Carles e staven en Palerm per ell. Aquests malvats ribauts van se acostar a les dones, e metien les llurs mans en les mamelles de les dones. E los marits de les dones e els altres qui ab ells eren dixeren los:  «Bells senyors, tenits vostra via e no façats vilania a les dones». E ells resposeren com a ribauts:  «De longanya encora parlets vos?». Si alça la palma e ana li donar hun gran colp per les spatles. E com los altres companyons veren que tan legeament los envilanien ells e les dones qui ab ells eren, lexaren se anar, ab los bordons que aportaven, als Francesos, e cridaren:  «A mort als Francesos!». E axi la gent de Palerm occiren tots los Francesos qui son cruel gent els tenien molt vilment sots llurs peus.

 Quant los ciutadans de Palerm e los gentils homens hagueren oit aço, tengueren lur consell, e digueren que mester

era que tots los Francesos qui eren en Cecilia morissen. E feren capitani hun cavaller hun savi hom de la terra. E quant vench lendema, la ost de Palerm exi a cavall e a peu ab llurs armes, e anaren per tota la Cecilia per viles e per castells; e feren occiure tots los Francesos que trobaren; e feren jurar tots homens dels castells e de les viles lo comandament de Palerm, e puix trameseren lurs missatgers a la ciutat de Mecina ab aytals paraules:

 «De part de la universitat de Palerm e de tots los seus fels companyons al regne de Cecilia, als gentils homens, barons e a tota la universitat de Mecina, saluts e perdurable amistat.

 «Fem vos assaber que, ab la gracia de Deu, que nos havem spoliada tota la nostra e totes les nostres encontrades de les devorables serpents quins glotien, nos e nostres infants, ens turmentaven nit e jorn la llet de les tatines de nostres mullers e de nostres filles, e les devoraven sens merce molt cruelment. Hon vos pregam, com a fels germans nostres e specials amichs que nos vos tenim: que gitets de vostra ciutat les spavantables serpents e que siats contra lo gran drago, e forts e ardits companyons ab nos ensemps; car lo temps es vengut que siam dellivrats e ixquam de sots lo pesant jou de Faraho, qui es molt greu e dur. E ara es vengut lo temps que Deus trames Moyses a Faraho per dellivrar los fills de Israel de captivitat e de son poder. Ara es vengut aquell temps que aquell Moyses, que devia dellivrar los fills de Jerusalem, es vengut per a nos dellivrar; que erem perduts per nostres peccats. Per ço, com a Deu lo payre, qui es tot poderos, ha presa pietat de nos, levats vos e no siats adormits, e dreçats vos de combatre les cruels serpents.

 «Data en Palerm a 14 de maig any 1282».
 Quant lo poble de Mecina hagueren oides aquestes cartes quels missatgers de Palerm hagueren aportades, en ques contaven les paraules d'amunt dites, no n'i hac nengu qui de pietat e goig no ploras forment. E cridaren:  «Muyren! muyren! muyren los ribauts francesos!». E van s'en per la ciutat corrent, com a homens rabiosos, sus ab llurs armes; e occiren tots los Francesos que atrobaren en Mecina, salvant hun rich hom qui era Prohençal, que meteren ell e sa companya en huna nau a la Catuna.