Crònica de Bernat Desclot/Capítol XCIII

CAPITOL XCIII

De ço quel rey Carles dix e feu dir als missatgers del rey En Pere d'Arago.

Q

uant lo rey Carles hac entes ço quels missatgers del rey d'Arago li hagueren dit, stech tot esbalahit huna gran peça, que no parla ne respos res. E ades anava menjant hun bastonet ab les dents, que tenia en la ma, per fellonia. E quant hac molt pensat, respos: «Senyors, la terra de Cecilia no es pas del rey d'Arago ne mia, ans es de la sgleya de Roma. Mas yo vull que vosaltres anets a Mecina, e que digats als homens de Mecina, de part del rey d'Arago, que hajen treves ab mi huyt jorns, tant que hagam parlat ab vosaltres e vos ab nos d'aço hon havem a parlar. -Senyor, dixeren los missatgers, aço farem nos volenters; e no romandra ja per nos si fer ho volen».

Ab tant partiren se devant lo rey e anaren devant la ciutat de Mecina; e cridaren als homens del mur; e los homens del mur demanaren los que demanaven. «Barons, dix En Pere de Queralt, nos som missatgers del rey d'Arago e volriem parlar ab lo vostre capitani, ser Alaymo». Quant aquells ho hagueren entes, anaren ho a dir a ser Alaymo llur capitani; e vench

encontinent, e feu se al mur, e demana als missatgers quins homens eren ne que demanaven. En Pere de Queralt respos: «Sots vos lo capitani de Mecina?». E ell respos: «Certes! be son yo lo capitani de Mecina. Per que ho demanats?». -Senyor, dix En Pere de Queralt, nos som missatgers del rey d'Arago; e pregam vos de la sua part, que hajats treves ab Carles, tant tro que nos hagam parlat ab ell de ço que dir li havera de part del rey d'Arago. Ell no ha ja feta resposta a les nostres paraules. -Certes! dix lo capitani, yo no creu que vos altres siats missatgers del rey d'Arago; e ja per vostres falses paraules yo no havre pau ne treves ab ell. E d'aqui avant partits vos de aqui, e tenits vostra carrera».
Ab tant veren que res no y podien acabar ab ell, tornaren s'en a Carles. «Senyor, dix En Pere de Queralt, nos havem parlat ab lo capitani e no havem pogut res acabar ab ell. Per cosa que nos hagam dit, no vol creure que nos siam missatgers del rey d'Arago. -Barons, dix Carles, anats vos reposar tro a dema; que havre hagut mon consell, e havrets ne reposta».
Adonchs s'en tornaren a llur ostal e estigueren tot aquel jorn. La nit que vench apres, Carles se recolli en huna galera tot privadament, e lexa sa ost, e passa s'en en la Calabria devant Mecina; e dexa manament que hom donas comiat als missatgers, per que ara nols volia fer resposta als missatgers del rey d'Arago. E mana que, sempre quels missatgers s'en fossen anats, que tota la ost, al pus tost que pogues e pus privadament, s'en passassen a Regols.
De totes aquestes coses los missatgers del rey d'Arago non saberen res, ne sabien que Carles s'en fos passat en la Calabria. E quan vench al mati, vengueren tres cavallers als missatgers e dixeren los: «Senyors, lo rey vos diu que us ne anets; e digats al rey d'Arago quel rey Carles vol aparellar sos missatgers per los quals li trametra sa resposta». Ab tant los missatgers del rey d'Arago preseren llurs armes e muntaren en llurs cavalls, e ab llurs scuders tengueren llur cami, e cavalcaren dos jorns tro que vingueren en la vila de Randas. E aqui trobaren lo rey d'Arago qui fo vengut de Palerm, e digueren al rey ço que Carles los havia dit; e com havien parlat ab lo capitani de Mecina; e com Carles los havia trames a dir que s'en anassen, que ell hi trametria sos missatgers.
Ara lexa a parlar lo llibre del rey d'Arago e de sos missatgers qui foren tornats a ell.