Crònica de Bernat Desclot/Capítol XCVIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XCVIII

Com quatorze galeres del rey de Arago desbarataren quaranta galeres del rey Carles, e'n prengueren vint e dos.


D
iu lo comte que, quant vench hun mati quel sol fo exit, les galeres de Masella e del principat de Pulla, començaren a exir de Regols e feren vela per anar cascuns en llur terra. E aquests de Masella e del principat eren, entre galeres e tarides, setanta; e feren la via de Napols; e eren totes carregades de armes e de rich arnes, e de cavallers, e de honrats

homens francesos e de Napols e del principat qui s'en tornaven en llur terra. Quant l'almirall del rey de Arago viu qual navili de Carles, axi feu recollir les gents e les galeres, e bateren de rems, e ana contra les galeres del rey Carles, si quels foren molt prop, e els altres nos pensayen ques gosassen ab ells mesclar de batalla; e cells de les galeres del rey d'Arago tots armats pensaven de anar vers ells a rems e a veles, aytant com pogueren, per cor de combatre. Quant les galeres de Carles veren que aquelles nols rebugaven e que venien ardidament, meseren mans a girar, e tornaren s'en a Regols; si que les galeres del rey d'Arago volgueren anar a Regols; mas mes se molt gran vent al encontre; e no y pogueren anar, e tornaren s'en a Mecina.  «Barons, dix l'almirall del rey d'Arago, si nos aguaytam be, e que siam en tal guisa apparellats que, sempre que les galeres de Carles ixquen de Regols, siam nos ab ells, nos n'havrem gran partida; si no ells s'en iran». E aytantost feu star a la torre de Mecina deu galeres en guarda. Quant vench al cinquen jorn, quant les galeres de Carles s'en foren tornades a Regols, aço fo hun divendres mati que feu lo vent a la ostia fort torbat, e feu molt leig temps e molt vent, feren llur comte que ab aytal temps les galeres del rey d'Arago no exirsen de Mecina; e exiren se de Regols, e feren vela per anar a Napols; e foren, entre tarides e galeres, quaranta huyt, de les quals n'i havia denou de Masella e cinch de Pisa e vint e dos del principat. Quant l'almirall del rey viu lo mati que les galeres de Carles s'en anaven, feu tocar la trompeta; e tuyt recolliren se al pus tots que pogueren, e feren vela; e anaren tant com pogueren a rems e a veles, encalsant los, si que les galeres eren luny de les galeres del rey d'Arago be huyt milles. E foren se meses tan prop de la terra quel vent fresch que havien los falli; e axi corregueren les tant quels foren prop a dos milles. Mas aquestes galeres del rey d'Arago que axis foren aventades, no eren mas de quatorze, axi com abans foren aparellades a Mecina, que les altres qui venien de tras tant eren luny que no les podien veure.
 Quant les galeres de Masella e de Pisa e del principat veren que les galeres del rey d'Arago los venien de sobres, calaren totes e giraren les prohes vers aquelles, e meseren se en schala, e aparellaren se de la batalla. E aquelles de Masella qui staven de la banda de mig jorn, van dreçar ab gran gatsara huna senyera molt gran que apellen l'estandart de Sent Victor. E cells de Pisa e del principat qui staven de la banda de terra feren atresi per aquell semblant mateix. E puix feren venir hun leny armat de huytanta rems que era de Nicotera, e era lo major leny que hom sabes, e diguerer li que anas comtar les galeres dels Catalans e puix que s'en tornas. Lo leny armat bate de rems e ana a hun tret de ballesta prop les galeres dels Catalans, e puix pres l'altra volta, e torna s'en a les galeres de Carles, e dix los que les galeres dels Catalans, a son semblant, no eren mes de quatorze; mas tant era gran la claredat de llurs scuts e de llurs capells de ferre febrits e de cuyraces de drap d'aur que apenes les podien reguardar.
 Ab tant les galeres dels Catalans foren apparellades e començaren a ferir en mig lloch de les galeres, lla hon aquelles de Pisa eren. Quant los Massellesos los veren axi ferir, van metre l'estandart de Sent Victor abaix vilment, e preseren la volta a mig jorn, e començaren de fogir a rems e a veles; e gitaren en mar molt bell arnes e matalaffs de seda, e caxes, e bonetes, e guarniments, per tal que les galeres fossen pus laugeres e mils poguessen scapar. E les galeres del principat preseren la volta e començaren a fogir de vers Nicotera, que no y havia pus de dos milles. E les galeres dels Catalans anaren tro a lla dins en terra ab ells, e retengueren ne vint e dues, de les quals n'i hac dos de Pisa, en que era l'almirall, e les vint eren del principat. E feriren en Nicotera quatre en terra, e les gents de la ost de Carles deffençaren les de terra. E En Pere d'Esvilar ab la sua galera e ab huna altra feriren en terra, e a mal grat de la cavalleria de Carles, vararen les e menaren les s'en.
 Quant aquesta batalla fo finida, fo mig jorn passat; e a Mecina no sabien negunes noves de les galeres, ne les altres galeres no foren a la batalla, sino les quatorze primeres, puix vingueren quant ja s'en tornaven les altres; si que vingueren alguns a Carles e dixeren que les galeres del rey d'Arago eren desconfites. E Carles e totes les gents qui eren a Regols feren gran lumenaria; aquella nit semblava que foch se tingues a la ost. E aço veyen cells de Mecina e foren ne molt desconfortats, per ço com no sabien nengunes novelles de les galeres; e lo rey n'era molt fello e despagat. Quant les galeres dels Catalans hagueren ligats los presos e hagueren amarinades les vint e dos galeres que hagueren preses, tornaren s'en a rems e a veles vers Mecina, tant que fo be miga nit ans que fossen a la torreta de Mecina. E quant foren a la torreta, reposaren se aqui tro al jorn. Mas sempre que foren aqui, trameseren missatge al rey a Mecina, per hun lleny armat que li fes assaber les novelles de les galeres.
 Quant lo missatge fo a Mecina, si munta tost al palau, e fo amenat d'avant lo rey qui era colgat en son llit; si que lo rey, tantost com lo viu, tantost se dreça en son llit, e demana li quines novelles aportava.  «Certes, dix lo missatge, bones! que les galeres de Carles son descomfites, e havem ne preses vint e dues». Quant lo rey hac aço entes, fo molt alegre e feu grans gracies a Deu Nostre Senyor, de tan gran gracia e de tan gran honor que feta li havia. E feu donar al missatge qui les novelles havia portades, hun seu vestir d'escarlata molt ab pena vayre. Puix lo rey dormi tro al jorn molt alegrament e en pau, que molt havia estat ab mal ayre, per ço com molt era duptant del fet, mas be sabia que, abans quels seus no serien vencuts, n'i havria tants morts que no seria qui llevas lo camp.
 Quant la gent de Mecina saberen aquella novella, llevaren se tots de sos llits, grans e pochs, e van encendre torces e brandons e canelles e falles; e feren tan gran lumenaria que de huna llegua entorn havia molt gran claredat, que era semblant que fos jorn. E menaren lo major alegre que hanch mes fos vist. Quant vench lo mati, les galeres dels Catalans se apparellaren e s'en anaren al mils que pogueren, e desligaren als presos, e feren los tornar en llurs galeres a revers ab la popa primera e ab les senyeres de Carles tiragascant per la mar. Cascuna de les galeres del rey d'Arago ne remolcava huna o dos galeres de aquelles que havien preses, ab la popa primera. E axi remolcant, entraren s'en al port de Mecina lo mati, ab gran alegre de trompes e l'altres esturments e ab llurs senyeres llevades. E lo rey era aqui riba la mar ab gran cavalleria e ab tota la gent de Mecina, e cridaren a altes veus:  «Ben siats venguts, axi com a molt valents que vosaltres sots, que ab quatorze galeres havets guanyada victoria de cinquanta galeres!». E menaren lo major alegre que hanch mes fos vist. Quant les galeres foren al port de Mecina, lo rey feu metre tots los presos en hun palau gran; e foren quatre milia e cinquanta, menys de aquells que foren a la batalla morts. E els homens de les galeres del rey d'Arago devallaren en terra, e cascu aporta s'en ço que havia guanyat: copes d'aur e d'argent, e talladors, e scudelles, e molta bella vexella d'argent, e cubertors de seda, e molts richs guarniments, e molts bells vestits de cendat ab penes vayres, e tant haver e argent monedat que negu no pot saber be nombre. E cascuns anaren se reposar e assolaçar lla hon li plach; e no s'era maravella, car a molt havien treballat.
 Quant vench a cap de tres jorns, lo rey hac hagut son consell: que faria de aquelles gents que tenia preses, qui eren del principat e de la terra de Pulla; e feu los se venir devant.

 «Barons, dix lo rey, be veu que yo us tinch en mon poder, quen puch fer ço que yom vulla; e creu que si los homens meus fossen venguts en poder de Carles, ço que Deus ja no vulla! qu'ell los llivrara tots a mort; mas yo no vull tant de mal fer; ans vos llivrare dos naus carregades de pa e de vi, e anats vos en vostra terra. E yo fervoshe carta ab mon sagell, que aportets als homens del principat: que tota hora que vinguen ab mercaderia en ma terra ne per be, seran sans e segurs. E d'aqui avant guardats vos que nom vingats al encontre; que, si podia negun pendre, yol faria a mala mort morir».
 E dona a cascu hun tornes d'argent e tornaren s'en. Quant ells veren la misericordia del rey d'Arago, hagueren goig e cridaren a altes veus:  «Deus te do vida, rey de misericordia, quins has prestada la vida, la qual tenim per tu!». E axi anaren en llur terra, e portaren molt gran nomenada e llaor del rey d'Arago e de ses gents, e de la bondat quel rey los havia feta. Si que totes les gents de Pulla e del principat eren molt pagades del rey d'Arago, e pregaren tots jorns Deus que li donas vida e victoria sobre sos enemichs.