Crònica de Bernat Desclot/Capítol XII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XII

De les fayçons del rey En Jaume qui pres Mallorques e Valencia e tots los regnes.


A
quest rey de Arago En Jaume fo lo pus bell hom del mon; que era major que altre hom hun palm, e era molt be format e complit de tots sos menbres; que ell havia molt gran cara e vermella e flamencha, e lo nas llonch e molt dret,

e gran bocha e ben feyta, e grans dens e molt blanques que semblaven perles, e los ulls negres, e los cabells rosos, semblant a fil d'or, e grans spalles, e llonch cos e delgat, e los braços groços e ben fets, e belles mans, e llonchs dits, e les cuxes grosses e ben fetes, e les cames longues e dretes e groses per lurs mesures, e los peus llonchs e ben feyts e gint calsats. E fon molt ardit e prous de ses armes; e fo valent e larch de donar, e agradable a tota gent, e molt misericordios; e hac tot son cor e sa voluntat de guerrejar ab Serrayns.
 Lo rey En Jaume pres per muller la germana del rey en Ferrando de Castella, e hac ne hun fill qui hac nom N'Amfos. E sempre departils hom, per ço com eren parents.