Crònica de Bernat Desclot/Capítol XXIII
Com parla lo comte en Nuno.
«Senyor, molt son alegre de vos, qui sos tan jove e de tan pocha edat, que tan bon ardit e tan noble fet vos ha Deus mes al cor. E dich aytant: Per ço com vos sots tan jove e no sots usat de les armes a portar ne dels colps a soferir, que vos que romangats, e nos irem a Mallorques, e conquerirem la terra, e puix vos porets hi anar. E si tant s'es que no vullats romanir, yo ire ab vos, e tots los altres, que us defendrem de nostre poder, mentre vida nos bast, axi com bons vasalls deven servir llur bon senyor. E menare docents cavallers be aparellats, e donzells e fills de cavallers qui seran cent e hun cavallers com serem a Mallorques, e menare molts servents qui seran ballesters, qui seran bons en plans e en muntanyes; e aportarem molt pa e molt vi e carn e civada; e no m'en tornare tro que vos ho vullats».