Crònica de Bernat Desclot/Capítol XXXVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XXXVII

Com lo rey d'Arago desbarata lo rey serrayn e assetja la ciutat de Mallorques.


L
o rey qui era en la reguarda sobrevench en la batalla e ana ferir entre los Serrayns ab tota sa cavalleria. E mentre que la batalla era molt fort e dura, e cells qui eren en les naus foren devallats en terra, e ajudaren al rey e als altres barons, lo rey, que viu quel puig havien perdut los crestians e quels Serrayns lo havien stablit, dix a sos cavallers qui apres li eren:  «Anem amunt al puig, e devallem ne los Serrayns. E si lo puig podem haver, tot nostre fet es restaurat. -Senyor, digueren los cavallers, vos no y muntarets ja, que la pressa es molt gran, mas nos hi muntarem, e vos romandrets aci ab huna partida de la cavalleria».

 Ab tant lo rey poni lo cavall dels sperons e mes se l'escut devant, e munta s'en per la costa amunt; els cavallers qui veren que no lo y podien vedar, brocaren avant e meteren se al seu dos. E el rey, firent e tallant, ab sos cavallers, muntaren sus alt al puig hon trobaren la gran pressa dels Serrayns; si que la batalla fo molt gran sus alt al puig de totes parts. Els Serranys no pogueren soferir lo rey ne la sua companya que al puig foren muntats, que tants Serrayns hagueren morts que la sanch corria per lo puig avall, axi com si fos flum de aygua. E devallaren del munt fugent e tots desbaratats.
 Quant lo rey serray e tota sa ost veren quels crestians havien pres lo puig, e que tant mal los menaven, foren molt desconfortats e tengueren se per morts, e començaren a girar e a fogir vers la montanya. El rey de Arago ab tota sa gent donals al dos, e encalsaren los tallant e firent, tro quels Serrayns se foren mesos en les montanyes e en les selves. E puix lo rey e tota sa gent tornaren s'en alegres e jausens, e faeren gracies a Deu. E quant s'en foren tornats, levaren lo camp, e cercaren los crestians morts, e portaren los a la mar, per ço quels soterrassen a Mallorques.


 Ab tant los lenys e les tarides e les galeres qui eren a Senta-Ponça foren vengudes, e cascuns anaren reconexer llurs amichs. E qui vius los atroba, eren molt alegres; e no era maravella. E certes, en tota aquella batalla, no y moriren pus de quatorze cavallers, dels quals fo la hu En Guillem de Moncada e l'altre En Ramon de Moncada e N'Uguet de Far e N'Uguet de Mataplana; e dels homens de peu hi moriren pochs, segons que la batalla fo gran. Quant tots foren ajustats, lo rey se mes primer ab tota sa ost, e anaren s'en vers la ciutat de Mallorques; e les naus els llenys plans faeren vela e anaren s'en atresi vers la ciutat. E tuyt axi com mils pogueren, anaren s'en vers la ciutat, tant que foren a Port-Opi. E prengueren les torres e tot quant hi fo, e entraren al port, e ormegaren se devant la ciutat.
 Quant lo rey ab sa ost foren prop de la ciutat, foren molt llassuts e hujats per la mar quils havia treballats, e per lo treball que hagueren hagut en la batalla. Era gran pietat qui veya los cavallers, qui tant eren hujats que a penes podien anar; si que atrobaren apres de una ballestada apres de la ciutat hun jardi qui era del rey serray, molt gran, que be tenia de cascun cayre dues ballestades, e era clos de totes parts de fort mur, de hun star de llança en alt; e havia y hun bell alberch; e passava l'aygua per mig. E tota la ost entra s'en dins, e aqui atendaren se; e menjaren de la fruyta que trobaren al jardi aquella nuyt, que d'als no soparen, per ço com no havien als. E donaren als cavalls palla e erba, que als no trobaren. E aqui assats reposaren, car molt eren treballats, mas no per tant que aquella nit se desguarnissen ne llevassen les selles als cavalls, ne res de guarniments; ne null hom en tota la ost no dormi; ans stigueren tota la nit aparellats de batalla, si los Serrayns los volguessen assetjar. E aixi stigueren tota la nit tro al dimecres mayti. Aço fo en l'entrant de setembre, que tuyt se guarniren e muntaren als cavalls e anaren s'en vers la ciutat, e cercaren la tota en torn per trobar loch hon la ost pogues mils star. Si que atrobaren hun tal lloch com ells havien mester; e aqui atendaren se, e feren cabanyes e remades; e ordenaren llur ost axi be com si tos una ciutat. E puix partiren lurs guaytes, e ordenaren que cascuna guayta fos de cent cavallers armats e mil servents. E atendaren se prop de la ciutat, quels manganells qui eren dins la ciutat abataven en la ost; si que la tenda del comte En Nuno e del Spital trencaren abdos.
 Quant hagueren aquell jorn del dimecres llurs tendes parades, e hagueren cascuns fetes cabanyes e remades en que albergassen, faheren venir de la mar pa e vi e civada, e tot ço que mester hagueren; e desguarniren se, e menjaren, e reposaren, esguaytaren cells quis degueren guaytar, tro que vench lo dijous mati, quel rey hac son consell, que vallegassen de totes parts la ost. E feu manament a tuyt que y ajudassen; si quel vall fo fet en pocha de hora, gran e bell. E puix stigueren fermament e segura, e guaytaren tan fort la ciutat per terra e per mar que null hom non podia eixir ne entrar que no fos mort o pres.
 Ara lexarem a parlar de la ost del rey de Arago e parlarem del rey serrahi.