Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCLIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCLIII.
Com Alef exi de la ila e replega be VIII milia homens da cauayll e quatorze barques, ab que foren desconfits los chrestians dels pas; e com yo Ramon Muntaner mon cors feri enells els vaig vencre e guanyar XVII barques, e hagui lo pas.

E un jorn lo dit Alef dona a entendre a les gents de Miscona, que ell yria per secors, e exis de la illa e anasen a Selim ben Margan e a lacob Benatia e a daltres Alarps, e donals a entendre, que si venien en la illa, quens porien tots hauer. Si que foren be vuyt milia homens de cauayll qui vengren entro al pas, e aqui yo tenia dos lenys armats e quatre barques, de que eren caps en Ramon Goda e en Berenguer Despingals, als quals yo hauia lliurat lo pas a guardar. E com los Alarps foren lla, digueren a Alef, com porien ells entrar. E ell respost, que ell hauria tost desbaratats aquells del pas, e que puys porien entrar. Queus dire? que ell hach quatorze barques, e aquella nuyt feri els chrestians. E a alba del dia los chrestians foren axi soptats, que pensaren de fugir, e axi lleuarense del pas. E puys dix a Selim ben Margan e als altres, que pensassen de venir e de entrar en la illa. E ells digueren, que abans veurien, yo que faria; com aço sabria, que com fossen dins, e yo los tolia lo pas, que ells serien perduts per la poca vianda que hauien: e axi no volgren entrar aquell jorn.

E tantost los nostres vengren al castell axi desbaratats, e yo fuy tant fello, que per poch no penje los comits. E tantost comane lo castell a micer Simon de Vayllguarnera, e lexel en mon lloch, e munte en un dels lenys qui era be de vuytanta rems, e menemen los altres ab mi, e dos barques armades mes, e en aquell dia yo fuy al pas. E lendema Selim ben Margran e los altres digueren a Alef, quens foren feyts, si en la illa fossem, tuyts agres catiuats? e dix Alef: si yous lleu aquestes del pas altra vegada, entrariets? e ells respongueren, que hoch segurament.

Si que arma XXI barca e vench enuers nos. E yo fiu darrera lo meu leny estar tots los altres. E axi com vengren e foren prop de mi, yo vaig ferir el mig dells en tal manera, que be VIIde les barques mis a fons; e vaig me carregar sobrells, e penssam de ferir deça e della ab los altres lenys e barques qui tantost feriren en terra. Queus dire? que de XXI barca qui eren non escaparen mas quatre, en que fugi en terra lo dit Alef, ço es a saber en la illa, que aqui era la sua companya, e en la terra ferma eren los Alarps: e axi no gosa fugir lla hon los Alarps eren, que tot lagren pecejat. E en aquell dia matam mes de CC Moros, en haguem XVII barques. E daquella hora avant la terra fo guanyada per nos, que tots se tengren per morts, e haguem guanyat lo pas, que daqui avant no podia entrar ne exir negu menys de ma volentat.

E Selim ben Margan e Iacob Benatia e los altres que hagren vist aço lleuaren les mans a Deus, com en la illa no eren entrats. E trameteren me un hom nadant, que sim pleya, que vingues parlar ab ells en terra sobre la lur fe, e que ells muntarien en lo leny a mi. E yo ane a ells e aualle en terra, bon me feren molta donor em donaren de lurs joyes; e puys me pregaren, quen lexas exir C homens de cauayll que hauia ab Nalef en la illa, qui eren parents e vassaylls de Selim ben Margan, e atre tant de Iacob Benatia. E yo fiu men molt tenir a pregar, e volgran hauer donades de. part dels senyors V milia unces, e que ya fossen defora; e axi a la fi yo los ho atorgue, faent semblant, quem sabia gren, e mis los ho en gran seruey. Axi que yols dix, que yo ab les mies barques los ne gitaria, e que hi volia esser en persona, e quem lluiras dos cauallers e lacob Benatia altres dos, quels coneguessen e ques guardassen, que altres non traguessen mas aquells llurs: e ells faeren me moltes gracies. E com aço fo otorgat, vengren apres daltres caps que hi hauia, qui men demanaren, qui deu qui XX; e yo non volia res otorgar. E tuyt jahien me als peus, que major presa hauia de besar la ma, que si fos rey qui entras en terra nouellament. E axi mateix a la fi otorguelsho a tots. Queus dire? que a prometre me hagren tots los caps, que nul temps per neguna raho contrari nom vinguessen ells ne llurs gents, en faem cartes, em prometeren em juraren a valer ab tot llur poder contra totes les gents del mon. E daço feu Selim ben Margan e lacob Benatia e Abdela ben Bebet e en ben Marquen e els altres caps sagrament e homenatge. Queus dire? que com aço fo feyt e fermat, tots los CCCC homens a cauayll qui eren de la part de Miscona ab Nalef exiren de la illa dauant mi.