Vés al contingut

Chronik des edlen en Ramon Muntaner

De Viquitexts

T A U L A.

Seite
PROLECH, en lo qual se recompten les gracies que Deus feu al autor e fa a tots aquells qui lamen de cor. 1
CAP.I. Com una visio vench al llit den Ramon Muntaner e li feu començar aquest llibre. 3
CAP.II. En lo qual lautor recapta attencio dels llectors, perço com proposa la materia de qui deu parlar en aquest libre, ço es dels feyts e proesses del casal Darago. 5
CAP.III. Com los prohomens e consols de Muntpesler stegren tostemps vigilants en storcre lo dan que pogra sdevindre a Muntpesller, e com lo neximent del senyor rey en Iacme fo per miracle e asenyaladament per obra de Deus. 6
CAP.IV. Recompta la resposta que feu lo caualler als consols de Muntpesller, e les pregaries e oracions ques faeren, e com sacordaren ab la regina de ço que hauien en lur enteniment. 8
CAP.V. Com se feu, que lo senyor rey no sentis, per ques feyen les pregaries edijuns, essent sabidor dells; e com se porta lo feyt en bon acabament, reconexent lo senyor rey, ab qui sen era deportat. 10
CAP.VI. Com lo senyor rey se parti de Muntpesler, e madona la regina pari un fill que hach nom en Iacme qui fo per natura coronat rey Darago, e marida ab filla del rey don Ferrando de Castella, e ab filla del rey Dongria de qui hach tres fills. 11
LA PRESA DE MALLORQUES
CAP.VII. Recompta sumariament les grans proesses del rey en Iacme, e com no essent de etat de XX anys prengue Mallorques a força darmes. 14
CAP.VIII. Per quina raho lo senyor rey en Iacme essent sobre Mallorques feu jurament de no partir dalli tro lo rey sarrahi prengues per la barba, e com presa Mallorques, Manorques e Yuiça li reteren trabut, e quins chrestians foren los primers pobladors de Mallorques. 15
Seite
DE LA CONQUESTA DEL REGNE DE VALENCIA.
CAP.IX. Com lo senyor rey en Iacme apres presa Mallorques sen torna en Cathalunya e dellibera fer guerra al rey de Valencia, e com guanya Valencia e lo regne, e en quin temps fou guanyada e conquerida Murcia. 17
CAP.X. Com los moros del regne de Valencia ab ajuda dels reys de Murcia e Granada se alçaren, e com lo senyor rey en Iacme estant en Cathalunya enuia son fill linfant en Pere ab companya de cauallers, e fo presa Montesa, e pacificat lo regne. 19
CAP.XI. Com lo senyor rey en Iacme mullera son fill linfant en Pere ab la regina dona Costança, filla del rey Manfra de Sicilia; e linfant en Iacme ab Scalrmonda, filla del compte de Foix, e feu archebisbe de Toledo linfant en Sanxo. 21
CAP.XII. Com lo rey don Alfonso de Castella vench la primera vegada en lo regne de Valencia ab la regina sa muller e sos fills, per vaer lo rey Darago, e lo bon acolliment que li feu, e les conuinences que amdos tractaren del feyt de la conquesta del regne de Murcia; e com lo rey en Iacme la prese a son carrech. 23
CAP.XIII. Com apres de ser partit lo rey de Castella, hague acord lo senyor rey en Iacme ab sos barons e richs homens en lo feyt de la promissio feyta al rey de Castella, e com enuia linfant en Pere, e correch lo regne de Murcia, e les grans preses que feu en dit regne. 25
CAP.XIV. De com sen torna lin fant en Pere del regne de Murcia, e les festes que li feu lo senyor rey en Iacme, e com delliura anar en Arago e lexar procurador e vicari major de tot lo regne de Valencia al senyor infant en Pere. 27
CAP.XV. Com lo senyor rey en Iacme sen entra en Arago a ana vaer Muntpesller; e quina sia estata la causa perque Muntpesller se sia mesa en la casa de França essent de la corona Darago; e com lo infant en Pere feu guerra al rey sarrahi de Murcia. 29
CAP.XVI. Com lo senyor rey en Iacme torna a Valencia al dia ordonat ab gran poder, e posa setge sobre la ciutat de Murcia; e com la prengue a partit, e en quin any. 31
CAP.XVII. Com fon poblada Murcia de Cathalans, e com lo senyor rey en Iacme delliura tota la sua part al rey de Castella son gendre, e tornat en Valencia feu fer cort, e procurador e vicari general del regne de Arago e Valencia al infant en Pere, e al infant en Iacme de Mallorques. 32
CAP.XVIII. Com lo senyor infant en Pere hach feyts cauallers los nobles en Roger de Luria e en Corral Llança, e dona per muller la germana den Corral Llança a en Roger de Luria. 34
CAP.XIX. Com apres de hauer captada e impetrada attencio dels llectors, perço com fora lloch parle, recompta la gran batalla que hach lo noble en Corral Llança ab quatre galees contra X galees del rey de Marrochos. 35
Seite
CAP.XX. Recompta les grans merces quel senyor rey feu a les mullers dels chrestians que moriren en la batalla damunt dita, e com los bons senyors fan bons vassalls, e quanta de major gracia sia esser sotsmesos al casal de Arago, que a qualsevol altres senyor. 38
CAP.XXI. Com lo rey en Iacme Darago hach carta del papa, que anas al concili quis tench a Lleo del Royne, e com lo rey Nanfos de Castella son gendre li enuia a dir, que volia anar al concili e passar per la sua terra. 40
CAP.XXII. Com lo rey Nanfos de Castella tramete a dir al senyor rey en Iacme, que volia entrar per Valencia; e en quin temps. 41
CAP.XXIII. Com lo senyor rey en Iacme pensa de apparellarse per anar al concili, e les festes que va fer al rey de Castella, quant vench a la sua terra per passar al consili. 42
CAP.XXIV. Com lo senyor rey en Iacme se parti al concili, e com fo rebut de tots aquells qui sen eren justats en dit concili; e com reebe del papa e cardenals e reyes mes de honor que no feu negun rey qui en lo concili fos vengut. 45
CAP.XXV. Com apres de esser vengut del concili, e vesitades les sues terres, volch vaer lo regiment que sos fills hauien feyt, de que fo molt pagat, e feu jurar al infant en Pere per rey Darago e Valencia, e al infant en Iacme de Mallorques e Manorques. 46
CAP.XXVI. Com lo senyor en Iacme fo malalt de febra en Xatiua, e com los Sarrahins occiuren an Garcia Ortis, lochtinent de procurador e vicari general del senyor infant en Pere en lo regne de Valencia, de que fo molt despagat lo dit senyor rey. 48
CAP.XXVII. Com lo senyor rey en Iacme essent despoderat per la malaltia sen feu portar en una anda ab sa senyera per exir combatre los Sarrahins, e com abans que el rey hi fos broca axi fort linfant en Pere que hach vençut los Sarrahins. 49
CAP.XXVIII. De com lo senyor rey en Iacme Darago, apres de hauer confessat e reebut lo cors precios de Iesu Christ, passa de la present vida; e de la costum obseruada per los pobladors de Mallorques de llauors ença. 50
CAP.XXIX. Com de puix quel rey en Iacme fo mort, amdos los infants germans se coronaren reys, ço es linfant en Pere rey Darago, Valencia, Cathalunya, e linfant en Iacme rey de Mallorques, Manorques, Sardanya; e de com Cathalunya sia major que qualseuol altra prouincia. 52
CAP.XXX. Com lo senyor rey en Pere desponia a Miraboaps rey de Tunis, perço com no li volia trametre lo trahut, e com posa en son lloch a Mirabusach frare llur; e pera daquesta empresa feu capita de deu galees an Corral Llança. 54
CAP.XXXI. Com lo senyor en Pere feu armar X galees, e dona les capitulacions de les conuinences que dech hauer en Corral Llança ab Mirabusach; e com se compli tot axi com lo rey ha dicta. 56
CAP.XXXII. Com lo emperador Fraderich hach guerra ab la sgleya, e com puix pau sen feu ab conuinença, que passas en oltra mar 17
Seite
per conquerir la sancta terra; e com lo compte de Anjou pres la conquesta del regne de Sicilia, e quala sita stada la causa e raho de dita empresa 58
CAP.XXXIII. Com lo compte de Anjou sen ana al apostolich, el prega de la conquesta del regne de Sicilia, e com lapostolich la li dona, el dona la corona de dit regne; e com daquell dia en auant hach nom rey Carles, en lo qual dia se mostra gran dany esser engenrrat al chrestianisme. 61
CAP.XXXIV. Com lo rey Carles entra en lo regne de Sicilia, e hach vençut e mort lo rey Manfre en batalla per raho dels seus qui sen passaren al rey Carles; e com hach tota la terra del dit rey Manfre de Sicilia. 63
CAP.XXXVI. Com lo rey Corali vench Dalamanya ab grans gents, per venjar la mort damdos llurs frares, e com lach pres lo rey Carles e li lleua la testa en Napols, e sens contraste resta senyor de Sicilia. 64
CAP.XXXVI. Com lo senyor rey en Pere ana adreçar son regne e metrel en ordre, e com hach gran plaer de la bona andança den Corral Llança; e lo bon ordre que dech tenir lo rey Darago en dreçar ses galees. 64
CAP.XXXVII. Com lo senyor rey en Pere Darago pensa e mes en son cor de hauer la venjança dels reys Manfre e Corali e Eus llurs frares; e com ana en França per vaer la regina sa germana, e la gran amor que hach ab lo rey de França. 66
CAP.XXXVIII. Com lo senyor rey en Pere se tench per segur del rey de França, e com lo rey de Mallorques se complague al dit senyor rey en Pere de certs torts que el rey de França li feya a Muntpesller; e com sobre aço se vaeren en Tolosa los tres reys e lo princep de Taranto, hon hach conuinença entrells. 68
CAP.XXXIX. Com lo rey de Mallorques sota sabuda e certa fermetat fo decebut del rey de França qui cambia ab lavescha de Magalona e prengue possessio de Muntpesller ab greu dels prohomens. 70
CAP.XL. Com lo senyor rey en Pere se volch assegurar de la casa de Castella, e com sabuda la mort de son nabot lo rey en Ferrando de Castella ana lla, e pres sos dos fills de dit rey, els mena e posa en lo castell de Xatiu; e a poch temps lo rey en Sanxo de Castella vench se vaer ab lo rey en Pere, hon se tractaren e fermaren conuinences amdos los reys. 72
CAP.XLI. Com lo senyor rey en Pere sen torna a Valencia, hon troba missatgers del rey de Granada quil requeseren treua, la qual les hach atorgada a cinch anys; e com pensa en plegar moneda per tota sa terra. 74
CAP.XLII. Com lo princep de Taranto sen torna de les vistes de Tolosa al rey Carles son pare, e li compta el mal pagament que hach dell lo senyor rey en Pere; e com lo rey Carles, fiant se sols en lo seu poder, se posa en cor de no tembre dit senyor rey en Pere. 75
Seite
CAP.XLIII. Recompta, quina sia stada la causa per que la illa de Sicilia se hach reuelada contra lo rey Carles, e com dit rey assatia la ciutat de Macina; e com Boaps salça contra son frare Mirabusach, e sen feu coronar rey de Bugia. 77
CAP.XLIV. Com Bugron fill de Boaps e rey de Contastina enuia sos missatgers al rey Darago, fent li saber, com se volia fer chrstia e fer se son hom, e donar li Contastina e tota sa terra; e el merauellos aparellament que feu lo senyor rey en Pere pera passar Alcoyll. 79
CAP.XLV. Com lo rey de Mallorques e lo infant en Sanxo pregaren al senyor rey en Pere, quels dixes ço que entenia fer; e com lo senyor rey en Pere nols volch dir son enteniment, saluant que comana tota sa terra al infant en Sanxo. 80
CAP.XLVI. Com partir lo infant en Sanxo, lo senyor rey en Pere comença regonexer les marines e fer bescuyt e tot bon aparellament, e trametre cartes als homens de sa terra qui deuien esser ab ell. 82
CAP.XLVII. Com lo papa e lo rey de França e de Inglaterra, e altres princeps chrestians trameteren sos missatgers al senyor rey Darago, quels volgues dir, hon tenia en cor de anar, e com tots hagueren una mateixa resposta. 83
CAP.XLVIII. Com acabades les vesites lo senyor rey en Pere hach corts a Barcelona, en los quals ell ordona sa terra, e feu almirall a son fill en Iacme Pere; e a qui va donar carrech dels despaxs dels affers de Cathalunya e de les galees; e com a dia sabut tuyt foren al port Fangos. 84
CAP.XLIX. Com lo senyor rey en Pere feu crida, ques volia recullir al port Fangos e pendre comiat; e com lo compte de Pallars en nom de tots prega dit senyor rey, li dixes sa volentat, la qual may volch descubrir; e lardit que hach pera descobrirla als patrons e mariners. 85
CAP.L. Com lestol del senyor rey en Pere entra en Maho port de Manorqua, e la gran maluestat que feu lalmoxerif de Manorqua al dit senyor rey en Pere, la qual fonch causa que tolguessen la testa a en Bugron. 87
CAP.LI. Com lo rey en Pere prengue terra al port Dalcoyll, e com hach entesa la mort den Bugron, de que fo molt despagat; e lo gran nombre de Moabits ques replega dementres sen fortia; e els grans feyts darmes ques van fer, ab lo bon acorriment que feu Cathalunya. 88
CAP.LII. Com lo senyor rey en Pere stant en Alcoyll trames al noble en G. de Castellnou al papa, per aquesta raho que li ajudas de diners o de croada, pera conquerir Barbaria. 91
CAP.LIII. Com los Sarrahins volien batalla feyta ferir en los chrestians, e desfer la bastida del compte de Pallars; e com fonch descubert llur enteniment per un Sarrahi del regne de Valencia. 93
CAP.LIV. Com missatgers de Sicilia ab gran dol e plors e tristicia vengren al senyor rey en Pere stant en Alcoyll, e la bona resposta quels dona; e com Francesos sien cruel gent lla hon han lo poder. 94
Seite
CAP.LV. Com lo Sarrahi de Valencia torna lo dia enans que fos la batalla, e dix al senyor rey en Pere ques apparellas; e com fon ordonat e hach vençuda la batalla; e com los Sicilians hagren gran goig de vaer la bonea de les gents del senyor rey en Pere. 96
CAP.LVI. Com lo noble en G. de Castellnou torna de la missatgeria que hauia feyta al papa, e com la resposta fo aytal, quel papa no volch ajudar en res al senyor rey en Pere. 98
CAP.LVII. Com altres missatgers, axi de Macina com de Palerm, vengren a Alcoyll al senyor rey en Pere ab molt major dol e plor quels primers; e com tota la gent a una veu crida merce al senyor rey en Pere, que volgues acorrer los Sicilians. 99
CAP.LVIII. Com lo senyor rey en Pere Darago hach acord, ques passas en Sicilia ab tota sa companya per acorrer la; e com dintre tres jorns se foren recullits. 100
CAP.LIX. Com los Sarrahins estegren quatre jorns, que nos gossaren acostar a Alcoyll, e les grans festes que van fer, quant hagren entes, quels chrestians sen eren anats. 101
CAP.LX. Com lo senyor rey en Pere passa en Sicilia, e hach pres port a Trapena, e les grans festes que li feren; e com lo reeberen per llur senyor el coronaren rey. 101
CAP.LXI. Com lo senyor rey en Pere trames sos missatgers al rey Carles, que pensas de exir de sa terra e de son regne; e com lo rey Carles respos, que ne per ell ne per hom del mon non exiria. 103
CAP.LXII. Com lo senyor rey en Pere mana, que tot hom de XV anys amunt e de LX auall fos ab armes, e conduyt a un mes a Palerm; e com trames secors de companya a Macina. 104
CAP.LXIII. Com lo senyor rey en Pere fonch coronat rey de Sicilia en Palerm; e com exi de Palerm per anar acorrer Macina. 104
CAP.LXIV. Com los de Macina sen eren fort despagats dels almogauers, per vaer los tan mal enropats; e com oyt aço exiren los almugauers, e mataren mes de dos milia del camp del rey Carles, de que hagren gran conort los Macinians. 105
CAP.LXV. Com lo rey Carles hach noua, quel rey Darago venia ab tot son poder a Macina; e com se reculli a Regol; e com los almugauers cremaren les galees que lo rey Carles feya fer pera passar a Romania, de que hach gran despagament lo senyor rey en Pere. 106
CAP.LXVI. Com lo rey Carles se feu posar en terra a la Gatuna, per mills recullir ses gents; e com los almugauers van occiure tots los que eren romasos, e per quina raho lo rey Carles no volch esperar la batalla del senyor rey en Pere. 107
CAP.LXVII. Com lo rey Carles mana a cascuna de les sues galees, que sen tornassen a llur terra, e com lo senyor rey Darago trames les sues apres elles, e les hach desbaratades e vençudes e guanyada Nicotena. 109
Seite
CAP.LXVIII. Com les galees del senyor rey en Pere se tornaren ab la presa que van fer de les galees del rey Carles, e com los de Macina cuydaren, que era lestol del rey Carles. 111
CAP.LXIX. Com lo rey Carles se pres a riure, quant hach entes, que les galees del senyor rey en Pere anauen caçant les sues galees; e la gran dolor que hach, quant sabe la preso de les sues galees. 114
CAP.LXX. Com los Almugauers e seruents de maynada demanaren de merce al senyor rey en Pere, los lexas anar a la Gatuna sobre lo compte Lanço; e com lo senyor rey los ho atorga, e hagren mort dit compte. 114
CAP.LXXI. Com lo rey Carles sabe la mort del compte de Lanço, e la gran dolor que hach presa de sa mort; e com pensa de aparellarse pera pendre venjança del senyor rey en Pere. 118
CAP.LXXII. Recompta lo consell quel rey Carles hach pres estant en tant gran estret, e com enuia reptar lo senyor rey en Pere, don batalla fo fermada entrels dos reys; e com tostemps los reys e richs homens deuen hauer homens vells e partichs en llurs affers. 119
CAP.LXXIII. Recompta, com la batalla dels dos reys fo fermada de C per C a Bordeu dauant lo rey Danglaterra Nandoart; e com la enomenada de dita batalla ana per tot lo mon; e lo rey Carles en aquest endemig demana treues, las quals nol volch atorgar lo senyor rey en Pere. 123
CAP.LXXIV. Com lo senyor rey en Pere Darago delliura be dotze milia chrestians qui tenia presos del rey Carles, els feu fer a cascu gonella, e donar messio per anar a sa terra. 125
CAP.LXXV. Com lo senyor rey en Pere passa en Calabria per combatres ab lo rey Carles; e com pres port a la Gatuna, hon hach nouella, que anat sen era; e com guanyada Regol e altres moltscastells e ciutats ordona tota Sicilia e Calabria; e com linfant en Iacme Pere fill seu fo nomenat la hu dels cent de la batalla. 126
CAP.LXXVI. Com lo senyor rey Darago dona lalmiraillat al noble en Roger de Luria, e ordona de anar a Bordeu a la batalla; e com pres comiat de tuyt, e passa en Cathalunya ab quatre galees de Cathalans. 128
CAP.LXXVII. Com lo rey Carles fo ab lo papa, e li demana dauant tot lo seu collegi li faes secors contra lo senyor rey en Pere Darago ab vet e ab thresor de la sgleya e ab croada. 131
CAP.LXXVIII. Com lo sanct pare papa Marti atorga al rey Carles tot ço que per lo dit rey li fo demanat; e com dona sentencia de vet contra lo senyor rey en Pere e sos valedors, e absolue de pena e de colpa tots aquells qui contra dit senyor rey en Pere venguessen. 133
CAP.LXXIX. Com lo rey Carles reques lo rey de França e los dotze pars de ajuda e de consell en sos affers: lo qual differint dit rey França per raho del sagrament feyt entrell e lo senyor rey en Pere fo absolt per lo llegat de papa Marti de tot sagrament e promissio que hagues feyta. 135
Seite
CAP.LXXX. Com lo rey de França promes ajuda de persona de gents al rey Carles contra lo senyor rey Darago, e dellibera de anar ab ell a Bordeu; e la maluestat que va ordonar contra lo senyor rey Darago: lo qual tot confermaren los dotze pars de França. 136
CAP.LXXXI. Com lo rey Carles feu armar a Marsella XXV galees, de les quals feu Capita an G. Cornut, a fi que anas vesitar tantost Malta e cercar en Roger de Luria, lo qual combates e li menas pres o mort, 138
CAP.LXXXII. Com lalmirall en Roger de Luria apres batuda la costa de Calabria, e preses viles e casals, hach preses les tres galees que lalmirall de Marsella hauia trames per pendre llengua den Roger de Luria, e com dit en Roger sen ana cerca los Marsellesos. 139
CAP.LXXXIII. Com lalmirall en Roger de Luria vench al port de Malta, e hach regonegut lestol dels Marselesos; e com se volch mostrar orgullos en aquesta primera batalla, la qual hach a vençre. 142
CAP.LXXXIV. Com lalmirall en Roger de Luria pres Malta e Goy, e la gran fraternitat que de llauors en sa hach entre Cathalans e Sicilians. 145
CAP.LXXXV. Com lo senyor rey Darago partint de Trapena, per anar a la batalla a Bordeu, va costejar Barbaria; e com parla ab los de Alcoyll, de qui hach per cosa certa, com quaranta milia homens darmes ne moriren en Alcoyll, quant lo senyor rey Darago hi fo ab son stol. 147
CAP.LXXXVI. Com apres de hauer stat lo senyor rey Darago un jorn en Alcoyll, feu la via de Cabrera e Yuiça; e com pres terra al grau de Cullera ques en lo regne de Valencia; e com trames lletres a aquells C que deuian esser ab ella la batalla. 150
CAP.LXXXVII. Com lo senyor rey en Pere trames lo noble en Gilabert de Cruylles al rey Danglaterra a Bordeu, per esser cert, si lo asseguraria lo camp, e com hach entes del senescal de Bordeu, que lo rey de França venia a Bordeu ab dotze milia homens darmes per metrel a mort. 151
CAP.LXXXVIII. Com lo rey Carles se sabe guanyar molts amichs, e com trames lo compte Artes al apostolich que, lo bastas de moneda, e que pensas de defendre Calabria, faent tot aquell damnatge que pogues als Sicilians; e com fo a Bordeu al jorn empres. 153
CAP.LXXXIX. Com lo senyor rey en Pere Darago ordona desser al jorn empres de la batalla a Bordeu menys de sabuda de negu; e lo marauellos e notable ardiment que hach feyt per saluar son sagrament. 155
CAP.XC. Com lo senyor rey en Pere Darago entra en lo camp a Bordeu, e lo corregue lo jorn que era empres de la batalla; e com feu fer cartes, que ell en persona era comparegut, e com cerca tot lo camp e may troba negu. 160
CAP.XCI. Com lo senescal de Bordeu va dir al rey de França e al rey Carles, com lo rey Darago era stat en lo camp a Bordeu; e la gran paor que hagren presa dits reys; e com foren fort recelats. 163
CAP.XCII. Com lo senyor rey Darago torna entrels seus per terra del rey de Castella; e la gran alegre que van pendre tots sos sotsmesos, e asenyaladament madona la regina e llurs infants. 165
Seite
CAP.XCIII. Com lalmirall en Roger de Luria feu metre setge a son cunyat Manfre Lança sobre lo castell de Malta; e com dit almirall hach presa Liper. 166
CAP.XCIV. Recompta, com corts foren celebrades a Çaragoça e a Barcelona, en les quals se conferma, quel senyor rey Darago trametes madona la regina e llurs infants en Sicilia; e com dona grans dons als cent cinquanta qui deuien entrar ab ell en batalla. 168
CAP.XCV. Com madona la regina els infants en Iacme e Fraderich prengueren comiat del senyor rey Darago, e el senyor infant Nanfos e linfant en Pere de madona la regina; e com lo rey de Mallorques e richs homens destraren madona la regina tro en mar. 170
CAP.XCVI. Recompta lo bon viatge que madona la regina hi hach e els senyors infants; e com lestol fo guiat de la ma de Deus. 174
CAP.XCVII. Com madona la regina e els infants prengueren port a Palerm, e la gran honor quels fo feyta. 175
CAP.XCVIII. Com Ramon Marquet e Berenguer Mallol trameteren dir al senyor rey en Pere, com madona la regina e els infants eren arribats a Palerm sans e sauls. 176
CAP.XCIX. Com madona la regina dellibera tenir corts en Palerm, e com micer Ioan de Proxida parla en dites corts per madona la regina e llurs infants; e com la van pendre per regina e dona natural llur. 177
CAP.C. Com madona la regina e els infants sen anaren per terra a Macina hon fo ajustat parlament; e com hagren noues, que lo noble en Manfre Lança hach pres lo castell de Malta. 180
CAP.CI. Com lo senyor rey en Pere apres desser partida la regina e els infants dellibera de no partir de Barcelona tro hagues noues de madona la regina e dels infants, las quals hach hagudes en breu. 181
CAP.CII. Com lo senyor rey Darago e lo rey en Sanxo de Castella hagren vistes, en les quals volch saber lo senyor rey Darago lenteniment del rey en Sanxo; lo qual fo, dajudarli contra tot hom del mon. 181
CAP.CIII. Com lo rey de França e lo rey Carles delliberaren trametre mosenyer en Carlot, fill menor del rey de França, ab lo cardenal al papa, a fi que li faes donacio del regne Darago, la qual li feu papa Marti Franceso. 183
CAP.CIV. Com los missatgers del senyor rey Darago foren mal reebuts del apostolich; e la cruel resposta que hagren dell e del rey de França. 184
CAP.CV. Com lalmirall en Roger de Luria hach desbaratades XXXVII galees, e preses e vençudes XXV qui eren exides de Napols ab VIII comptes e VI altres senyors de senyera, a fi de pendre terra a Xifelo. 187
CAP.CVI. Com micer Agosti Daualla Francesco ana Agosta ab XX galees del princep Matagrifo, la qual prengue e barreja; e com lo capita llur fugi a Brandis ab gran paor que hach den Roger de Luria. 191
CAP.CVII. Com micer Agosti Daualla fo pres e vençut per lo senyor infant en Iacme. 193
Seite
CAP.CVIII. Com lo senyor infant en Iacme stabli lo castell Dagosta, el enforti e pobla de Cathalans; e com guanya Soterrera e lo castell de Xifelo. 195
CAP.CIX. Com lo noble en Berenguer de Vilaragut ab XII galees pres moltes naus e terides del rey Carles, e barreja Galipol e Vilanoua e Pulia. 196
CAP.CX. Com lo senyor rey Darago hach sabuda la victoria de la batalla dels compte, e ço quen Vilaragut hach feyt, dellibera dendreçar sos affers, e trametre dir al infant en Iacme ço que deuia fer dels comptes. 197
CAP.CXI. Com lo senyor rey en Pere vench sobre Nestatxe, gouernador de Nauarra, qui era entrat en Arago ab quatre milia caualls; e com dit Nestatxe sen torna ab tota sa gent. 199
CAP.CXII. Com lo senyor rey Darago rete raho an Ramon Marquet e an Berenguer Mallol, perque feya fer tant poques galees contra lo poder del apostolich e dels reys de França e Carles; e la resposta que li van faer en les corts a Barcelona. 201
CAP.CXIII. Com lalmirall en Roger de Luria costeja tota Calabria, e les grans proeses que feu; e com prengue lo princep Matagrifo, fill major dell rey Carles, e delliura de preso madona la infanta, germana de madona la regina Darago; e lo gran trahut que posa sobre les gents de Napols. 204
CAP.CXIV. Com corts foren ajustades a Macina, e jutjat lo princep a mort; e com lo senyor infant en Iacme, apres donada sentencia de mort per tota Sicilia, fo mogut a misericordia e nol volch sentenciar. 210
CAP.CXV. Com lo senyor infant en Iacme trames lo princep, fill major del rey Carles, en Cathalunya al senyor rey Darago son pare. 213
CAP.CXVI. Com lo senyor infant en Iacme passa en Calabria, e la hach conquestada ab lo principat entro al castell Abat, e moltes daltres ciutats e llochs. 213
CAP.CXVII. Com lalmirall en Roger de Luria correch la illa de Gera, Romania, Xiu, Curfo, Xifelonia; e com los Sarrahins de Gerba foren absolts del rey de Tunis, perço com se volien retre al senyor rey Darago. 215
CAP.CXVIII. Com lo rey Carles recorrech al papa e al rey de França, e passa en Napols ab dos milia cauallers; e com lo dit rey Carles passa daquesta vida, e romas lo regiment del regne en poder dels fills del princep qui era llauors pres a Barcelona. 217
CAP.CXIX. Com lo rey de França trames lo llegat del apostolich e lo senescal de Tolsa al senyor rey de Mallorques per endreçar llur passatge per la sua terra; e com ordona dentrar en Cathalunya ab tot son poder per mar e per terra. 218
CAP.CXX. Com lo senyor rey en Pere trames sos missatgers a son nabot lo rey en Sanxo de Castella, requirint lo de ajuda de caualleria; e com sen reculliren les sues gents al coll de Panicas per contrastar, quel rey de França no entras en Cathalunya. 220
Seite
CAP.CXXI. Com lo rey de França asatja passar lo coll de Panicas, e lo gran damnatje que la sua gent prengue, e la crueltat que van fer als clergues e gents Delna per la fellonia de ço que les era esdeuengut. 222
CAP.CXXII. Com quatre monjes donaren via al rey de França, que passas en Cathalunya per lo coll de la Maçana; e com dins quatre jorns feren tal cami que les carretes carregades hi muntauen. 223
CAP.CXXIII. Com lo rey de França vench ab tot son poder sobre Peralada e la asatia, e les proeses darmes quel senyor infant Nanfos feu. 227
CAP.CXXIV. Com una dona de Peralada vestida ab gonella dome, e ab llança e espasa cinta e son escut al braç, pres un caualler frances bo e guarnit. 229
CAP.CXXV. Com lo senyor rey e linfant Nanfos e els richs homens e barons exiren Peralada per enfortir la terra; e la gran malea quels almugauers van fer a Peralada, barrejant la e cremant la. 230
CAP.CXXVI. Com lo compte de Castallo ab vint dels bons homens anaren dir al senyor rey, quels digues llur enteniment de ço que deuien fer de Castallo; e com lo senyor rey los mana sen donassen al rey de França, e los hach absolts. 233
CAP.CXXVII. Com lo rey de França posa son setge sobre Gerona, e la gran maluestat e crueltat quel almirall de les galees del rey de França feu a sanct Feliu. 236
CAP.CXXVIII. Com lo senyor rey en Pere stabli Beselda e los castells qui eren entorn de Gerona, de hon tostemps les sues gents feyen gran damnatge en la host del rey de França; e de la bonesa den Guillem Galceran de Cartalla. 236
CAP.CXXIX. Com en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol ab parer del senyor rey Darago delliberaren ab XI galees e dos lenys pendre XXV galees del rey de Franca qui eren a Roses; e com lo senyor rey trames per lalmirall a Napols. 238
CAP.CXXX. Com en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol preseren comiat del senyor rey Darago per anar pendre les XXV galees del rey de França qui eren a Roses, e com las hagren totes vençudes e preses. 241
CAP.CXXXI. Com regoneguts los presos, e refrescades les gents den Ramon Marquet, e volent se recullir, les cinquanta galees del almirall del rey de França, hauda noua de la presa de les sues galees, aconseguiren en Ramon Marquet e nol pogren hauer. 246
CAP.CXXXII. Com lo rey de França e totes les sues gents foren molt despagats, quant hagren nouella, que XXV galees hauien perdudes; e com dit rey sen felloni ab lo cardenal, per raho dauer ell ordida e tractada dita guerra. 247
CAP.CXXXIII. Com en Ramon Marquet feu la via de Barcelona ab les XXII galees, e com regonegudes per los de la ciutat hagren gran goig e alegre; e com foren adobades e pagat tot hom a quatre mesos. 248
Seite
CAP.CXXXIV. Com lo senyor rey Darago se combate lo jorn de madona sancta Maria Dagost ab dos cents almugauers contra quatre cents cauallers francesos qui eren ab lo compte de Niuers en celada; e com los hach vençuts, e mort dit compte. 249
CAP.CXXXV. Com la galea e els dos lenys quel senyor rey trames a madona la regina, als infants e al almirall en Roger de Luria aplegaren a Macina; e com tantost dit almirall sen parti ab LXVI galees; e com a les Formiguees hach desconfit lestol del rey de França, e preses LIV galees. 254
CAP.CXXXVI. Com en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol foren ab lalmirall lo dia de la batalla, lo qual los lliura a totes les galees que hauia preses; e com dit almirall pres altres XXV galees de França qui eren a Roses; e com hach combatuda e presa Roses. 256
CAP.CXXXVII. Com lalmirall en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol tornaren a Roses; e lo gran alegre que hach tota la gent de Castallo, la qual no gosauen fer apares per raho dels dos infants del senyor rey de Malorques qui eren a Paris. 257
CAP.CXXXVIII. Com lo senyor rey Darago ana al coll de Panicas per destroyr los Francesos; e com lo rey de França se lleua del setge de Gerona malalt, e abans que moris prega linfant en Phalip sen tornas en França; e com lo senyor rey Darago li feu gracia, que passas saul e segur. 258
CAP.CXXXIX. Com lo rey Phalip de França ab son frare e ab lo cors de son pare e ab lo cardenal e oriflama exi de Cathalunya; e lo damnatge que van fer los almugauers en matar gents e trencar cofrens. 261
CAP.CXL. Com lo senyor rey Darago torna a Peralada e endreça tota la terra, els feu mols dons e gracies; e mana al almirall, tornas Roses al compte Dampuries ab tota la vianda e vi que hi hauia, e lo senyor rey sen ana a Barcelona, hon foren feytes grans festes. 264
CAP.CXLI. Com lo senyor rey Darago trames linfant Nanfos a Mallorques ab gran poder de cauallers e almugauers per pendre la ciutat, per raho quel apostolich endreçaua, quel rey de França hagues la illa de Mallorques, la qual volch guardar lo senyor rey en Pere. 265
CAP.CXLII. Com entes a la lletra del senyor rey Darago lo rey de Mallorques trames una barca armada ab lletres de segret al noble en Pons Saguardia, llochtinent en Mallorques; e com lo senyor rey en Pere pensa venir a Xatiua per lliurar sos nabots e fer don Alfonso rey de Castella. 267
CAP.CXLIII. Com lo senyor rey en Pere Darago partint de Barcelona pera venir a Xatiua començar a malauejar de refredament; e com essent a Vilafranca de Panades li pres febra, hon feu son testament e reebe lo cors precios de Iesu Christ. 268
CAP.CXLIV. Com lo senyor infant Nanfos passa en la illa de Mallorques, e com assatia la ciutat e a pochs de dies entra en parlament ab los prohomens. 269
Seite
CAP.CXLV. Com lo senyor rey en Pere Darago feu publicar segona vegada son testament dauant larquebisbe de Tarragona e be vuyt bisbes; e com lexa linfant Nanfos hereu universal del regne Darago e de Cathalunya e del regne de Valencia, e al senyor infant el Iacme rey de Sicilia. 270
CAP.CXLVI. Com lo senyor rey en Pere Darago passa desta vida, e fo sebolit el monestir de Sentescreus; e com los marmessors trameteren una galea a Mallorques al senyor rey Nanfos Darago, e a Sicilia al senyor rey en Iacme rey de Sicilia. 272
CAP.CXLVII. Com se sabe la mort del senyor rey en Pere a Mallorques e en Sicilia; e los plants e plors que van fer tots los de Macina. 274
CAP.CXLVIII. Com linfant en Iacme se corona rey de Sicilia a Palerm, e les grans festes que hi van fer; e com feu armar XX galees, e feu capita delles a en Berenguer de Saria. 274
CAP.CXLIX. Com lo noble en Berenguer de Sarria ab XX galees correch tota la costera de Malfa, entro a la feu de Roma hon hach preses galees, lenys e barques. 275
CAP.CL. Com lo senyor rey en Iacme de Sicilia passa en Calabria per guerrejar; e com lach tota netament, saluant lo castell Destill. 277
CAP.CLI. Com lo senyor rey Nanfos Darago, sabuda la mort de son pare, enanta en tal manera, que a poch de temps hach Mallorques e Yuiça, e sen torna en Barcelona hon li fo feyta festa. 278
CAP.CLII. Com lalmirall en Roger de Luria correch tota la costera de Prohença, e hach barrejada Serinya e Achda e Viats, sens que no muris fembra ue infant de XV anys avall, ne hom de xexanta en sus. 279
CAP.CLIII. Com lo senyor rey Nanfos Darago sen ana a Sentescreus hon feu absolre lo vas del senyor rey son pare, e cantar per temps L mises tots jorns. 282
CAP.CLIV. Com lalmirall en Roger de Luria sen ana a Tortosa ab larmada; e dementre quell seria a la coronacio del senyor rey, lexa per cap e per major del estol son nabot en Ioan de Luria. 283
CAP.CLV. Com lo senyor rey Nanfos Darago se corona a Çaragoça, e les festes e jochs ques van fer; e com en Ioan de Luria crema e affega molts llochs en Barbaria; e com lalmirall se reculli per passar en Sicilia. 283
CAP.CLVI. Com lo senyor rey Nanfos Darago dellibera venjar la falla quel rey en Sanxo de Castella hauia feyta al senyor rey en Pere son pare, e trer los fills del infant en Ferrando de Castella de Xatiua, e fer la hu rey de Castella. 285
CAP.CLVII. Com haut consell lo senyor rey Nanfos Darago, dellibera desafiar lo rey en Sanxo de Castella, e entrames dos cauallers ab los desafiaments; e com linfant en Pere saparella pera entrar en Castella. 286
CAP.CLVIII. Com lo senyor rey Nanfos Darago reebe la corona del regne de Valencia, e trach sos cosins de Xatiu; e com ell son cors dellibera fer entrada en Castella ab tuyt ensemps; e com essent sobre
Seite
Castella li vench missatge del compte Dampuries, que Francesos volien entrar en Empurda. 288
CAP.CLIX. Com lalmirall en Roger de Luria anant en Sicilia barreja la Barbaria, e correch la illa de Gerba e Colameta, e vence la batalla de Matagrifo, es combate en Brandis ab los Francesos els tolgue lo pont e arriba a Macina hon li fo feyta festa. 290
CAP.CLX. Com lo senyor rey Nanfos Darago feu cridar ses hosts en Cathalunya a paga de quatre mesos; e com entra ambells en Rossello per vaer, si Francesos hi eren entrats en Empurda. 293
CAP.CLXI. Com lo senyor rey Nanfos Darago feu torneig a Figueres de CC per CC. E com se combate ab lo vescompte de Rocabarti e an Gisbert de Castellnou. 293
CAP.CLXII. Com missatgers del papa e del rey de França e del rey Danglaterra vengren al senyor rey Nanfos Darago per requerir lo de pau, e que poguessen hauer lo rey Carles qui era en preso. 294
CAP.CLXIII. Com lo senyor rey en Iacme de Sicilia pensa passar en Calabria e Principat ab totes ses hosts, e conquestar Napols e Gayeta. 295
CAP.CLXIV. Com lo compte Dartes sabut laparellament quen Sicilia esfeya, pensa de venir ab tot llur poder e secors del apostolich a Napols e Salerm. 296
CAP.CLXV. Com lo senyor rey en Iacme de Sicilia feu la via de Salerm, e lalmirall costeja la costera de Malfa, e trach totes les naus e terides del port de Napols, e assatia Gayeta. 297
CAP.CLXVI. Com lo senyor rey Nanfos Darago se vae ab lo rey Danglaterra, e esposa ab filla de dit rey Danglaterra: e les grans festes e dances e jochs que van fer. 298
CAP.CLXVII. Com lo rey Danglaterra tracta, quel rey Carles ixques de preso; e com essent en preso dit rey Carles, visio li vench, que cercas lo cors de madona sancta Maria Magdalena, lo qual troba en lo lloch hon li vench en visio. 299
CAP.CLXVIII. Com lo senyor rey Nanfos Darago parti Dolero acompanyat del rey Danglaterra; e com lo rey Carles se vae ab lo rey de Mallorques e ab lo rey Danglaterra. 300
CAP.CLXIX. Com lo rey Carles trames sos tres fills ab XX fills dels nobles de Prohença al senyor rey Darago per resens; e com demana secors al rey de França e al apostolich, perço com hauia entes, quel rey de Sicilia li tenia setge a Gayeta. 301
CAP.CLXX. Com lo senyor rey Nanfos Darago se mes en cor de conquerir Manorca, e lo trames a dir a son frare lo senyor rey de Sicilia, e al almirall en Roger de Luria, que vengues ab XL galees armades, e com vench e ana conquerir Mallorques. 303
CAP.CLXXI. Recompta lo gran miracle qui sesdeuench dun almugauer qui era de Sagorp per raho de voler menjar carn lo vespre de nadal. 304
CAP.CLXXII. Com una gran fortuna aculli lo senyor rey Darago e tot son estol anant conquerir Manorca, e com hach conquesta tota la
Seite
illa, e en quina manera; e com al tornar que sen feya lalmirall en Sicilia fortuna laculli, e correch entro en Trapena. 306
CAP.CLXXIII. Com lo senyor rey Nanfos Darago trames sos missatgers a Tarasco per tractar de la pau del rey Carles, hon pau sendreça, axi com lo senyor rey Darago hauia mester, e a gran honor del senyor rey de Sicilia; e com malaltia vench al senyor rey Nanfos duna exidura. 309
CAP.CLXXIV. Com lo senyor rey Nanfos Darago passa desta vida per raho duna exidura ques feu el raygal de la cuxa. 312
CAP.CLXXV. Com lo compte Dampuries e daltres richs homens foren elets per anar en Sicilia, per amentar en Cathalunya lo senyor rey en Iacme de Sicilia; e com madona la regina mare sua e linfant en Fraderich frare seu romangueren per cap e per major de Sicilia e tota Calabria. 313
CAP.CLXXVI. Com lo senyor rey en Iacme Darago se reculli a Trapena per passar en Cathalunya, e desembarca a Barcelona hon feu celebrar misses per lanima del rey Nanfos son frare, e a Sentescreus per lo senyor rey en Pere son pare; e com fo coronat a Çaragoça e promes secors a don Alfonso de Castella. 315
CAP.CLXXVII. Com lo senyor rey en Iacme Darago vench a Valencia, e hach pres la corona del reyalme; e com missatgers del rey en Sanxo de Castella li vengren, pregant li de pau, la qual confermada entre ell e lo rey de Castella e sos nabots. 316
CAP.CLXXVIII. Com lo senyor rey en Iacme Darago e de Sicilia tench tot son regne en pau, e esquiua bandos que no poguessen hauer en ciutats ne viles: e asenyaladament esquiua cells qui eren a Tortosa entre Garidells e Carbons e Puixs. 319
CAP.CLXXIX. Com lalmirall en Roger de Luria tench taula redona a Calathayu. E com hagren vistes lo senyor rey en Iacme Darago e Sicilia; e lo rey de Castella, hon li esdeuench una gran honor. 320
CAP.CLXXX. Com lalmirall en Roger de Luria sen torna en Sicilia e passa en Calabria ab lo senyor infant en Fraderich, e tengren la terra en veritat e justicia. 322
CAP.CLXXXI. Com lo rey Carles pensa de tractar la pau ab la casa Darago, e com pera daço lapostolich trames ab lo rey Carles un cardenal al rey de França, en quel pregaua, que ell que degues fer pau ab la casa Darago e ab lo rey Carles; la qual no volch atorgar mosenyer en Carles, menys quel rey Carles li faes donacio del comptat Danjou. 323
CAP.CLXXXII. Com lo senyor rey en Iacme Darago conferma la pau entrell e lo rey Carles e la casa de França; e se feu matrimoni del dit senyor en Iacme Darago ab madona Blanca, filla del rey Carles; e com lo fill major del rey Carles e lo fill major del rey de Mallorques renunicaren als regnes e se meteren en la orda de mosenyer S. Frances. 326
Seite
CAP.CLXXXIII. Com madona la regina Blanca percasa del senyor rey en Iacme Darago, que heretas linfant en Pere el muller as; don pres per muller madona Guillelma de Muncada. 329
CAP.CLXXXIV. Com lo senyor rey en Iacme Darago trames missatgers en Sicilia an Ramon Alamany e an Vilaragut, que desemparassen Sicilia; e com les gents se empararen dels llochs e castells per part del infant Fraderich. 329
CAP.CLXXXV. Com lo senyor infant Fraderich empara lo regne de Sicilia, e dona jorn cert, que tuyt fossen a Palerm, hon ab gran solemnitat prengue la corona del reyalme de Sicilia. 330
CAP.CLXXXVI. Com lo senyor rey Darago rete les illes de Mallorques e de Manorca e Yuiça al rey de Mallorques son auonclo, e ana al papa, per tractar pau entre son frare lo rey Fraderich e lo rey Carles; e com lo rey de Castella desafia lo senyor rey en Iacme Darago. 333
CAP.CLXXXVII. Com la guerra torna del senyor rey en Iacme Darago e lo rey en Ferrando de Castella; e com linfant en Pere entra en Castella ab gran poder e assatia la ciutat de Lleo; e lo senyor rey en Iacme dellibera entrar per lo regne de Murcia per mar e per terra. 334
CAP.CLXXXVIII. Com lo senyor rey en Iacme Darago pres la vila Dalacant e lo castell per força darmes, e molts daltres castells e viles ab Murcia, e la major partida del regne; e com hach stablit tota la terra, lexa procurador lo noble en Iacme Pere son frare. 335
CAP.CLXXXIX. Com lo senyor rey en Iacme Darago hach noues, quel infant en Pere son germa era mort a Lleo, e en Ramon Danglesola; e com se tornaren en Arago senyeres alçades. 337
CAP.CXC. Com dos cauallers de Cathania e Ser Virgili de Napols reteren la ciutat de Cathania al duch Robert fill major del rey Carles, lo qual lexa lo senyor rey en Iacme Darago a Cathania, com passa segona vegada al Papa. 338
CAP.CXCI. Com tres barons vengren de França ab CCC cauallers en ajuda del rey Carles, e per venjar la mort de llurs parents; los quals volent percasar la mort al compte Galceran e a don Blasco Dalago, la percasaren a ells mateixos. 339
CAP.CXCII. Com lo rey Carles trames son fill lo princep de Taranto en Sicilia ab mil e CC caualls armats e L galees, e com fo desbaratat a Trapena per lo senyor rey Fraderich de Sicilia, e pres e mes en preso en lo castell de Xifelo. 341
CAP.CXCIII. Com lo rey Carles e lapostolich trameteren dir al rey Phalip de França, que ell que volgues trametre son frare micer Carles en Sicilia, perço com lo papa lo bastaria del thresor de senct Pere; lo qual fon acordat per ell e los dotze pers de França. 345
CAP.CXCIV. Recompta lo començament de frare Roger, qui puix fo entant exalcat; e les grans proeses que va fer de sa vida. 347
CAP.CXCV. Com lo duch Robert assatia Macina ab tot son poder, e com sabent ho lo senyor rey Fraderich trames a Macina don Blasco
Seite
e lo compte Galceran ab secors, lo qual sabent lo duch Robert se passa en Calabria, de que foren molt despagats tots los de Macina. 351
CAP.CXCVI. Com essent Macina en auentura de desemparar per fam, fon restaurada per frare Roger ab X galees de forment; don lo duch lendema hach a lleuar lo setge, e tornasen en Cathania. 352
CAP.CXCVII. Com micer Carles de França passa en Sicilia ab IV milia caualler, e pres terra a Termens, e assatia Xacca, hon de IV milia no pogren fer cinch cents, que tots no murissen de malaltia. 353
CAP.CXCVIII. Com se feu la vista del senyor rey Fraderich de Sicilia e de micer Carles prop Calathabellot, e la pau se tracta es feu; e com mullera lo senyor rey Fraderich de Sicilia ab filla del rey Carles Nalieonor. 354
CAP.CXCIX. Com frare Roger comensa a tractar lo passatge de Romania, e trames missatgers al emperador de Constantinoble, en que li feya a saber, com era aparellat de passar lla ab Cathalans, e que degues mullerar ab naboda del emperador Lantzaura, e quel faes magaduch: lo qual tot lin fon atorgat per lo emperador. 356
CAP.CC. Com los missatgers de frare Roger tornaren de Constantinoble a Macina ab tot bon recapte e tots privilegis, e fo feyt magaduch de tota Romania; e com lo senyor rey Fraderich de Sicilia li feu donar X galees e dos lenys, e lacorrech de diners, el basta de viandes. 359
CAP.CCI. Com frare Roger magaduch de Romania pres comiat del senyor de Sicilia, e passa de dos milia e cinchcents cauallers darmes, e cinch milia entre almugauers e paons en Romania. 360
CAP.CCII. Com lo magaduch pres terra a Maluesia e passa en Constantinoble hon fo be acullit per lo emperador e son fill; e com Cathalans e Genouesos hagren brega, en que muriren be tres milia Genouesos. 361
CAP.CCIII. Com lo magaduch passa en Natuli, e pres terra al cap del Artaqui menys de sabuda dels Turchs, els combate, e hach treyt de catiu totes les terres qui eren subjugades per los Turchs, e exiuerna al Artaqui. 363
CAP.CCIV. Com lo magaduch sen ana a Constantinoble per lexar la magaduquesa; e com recapta del emperador paga per quatre mesos, e los grans dons que feu a tota sa companya. 367
CAP.CCV. Com lo magaduch ab sa companya hach segona batalla ab la gabella de Cesa e de Tiu, e los hach vençuts e morts prop de Filadelfia. 368
CAP.CCVI. Com los Turchs foren vençuts a la Tira per en Corberan Dalet, hon fo ferit duna sageta, e mort; e com en Berenguer de Rochafort vench en Constantinoble ab II galees e CC cauallers, e vench a Epheso hon es lo moniment de mosenyer senct Ioan Euangelista. 369
CAP.CCVII. Com lo magaduch fo a Altolloch, e feu senescal a en Berenguer de Rocafort; e com hagren desconfits los Turchs de
Seite
la gabella de Atia; los quals segona vegada aplegats ab tots los Turchs foren vençuts, e morts be XVIII milia a la porta del Ferre. 372
CAP.CCVIII. Com lemperador de Constantinoble trames a dir al magaduch, que totes coses lexades sen tornas en Constantinoble, per raho que li vengues acorrer contra lemperador Lantzaura qui sera lleuat ab lo imperi. 373
CAP.CCIX. Com lo magaduch hauda la missatgeria del emperador de Constantinoble hach consell, que degues fer, en que fo acord, que de tot en tot anas acorrer lemperador. 374
CAP.CCX. Com sabuda la venida del magaduch per lemperador Lantzaura, tracta ab lemperador de Constantinoble, que sacordassen, que ell faria tot ço que ell volgues; e com hoy se mes entre lemperador de Constantinoble e lo magaduch. 375
CAP.CCXI. Com lo noble en Berenguer Dentença vench en Romania a la companya e fo feyt magaduch per frare Roger. 376
CAP.CCXII. Com a cap de quatrecents anys, quel imperi era estat sens cesar, frare Roger fo creat cesar per lemperador de Constantinoble; e com exiuerna en Galipol, e haut acord passa en Natuli. 377
CAP.CCXIII. Com lo cesar dellibera anar pendre comiat de Xor Miqueli mal grat de sa sogra e de sa muller, perço com eren certes de la enueja que Xor Miqueli li tenia. 378
CAP.CCXIV. En lo qual se recompta, quina terra sia Galipol, e quines forces hi haja; e axi mateix se fa mencio de la historia de Paris e Arena. 379
CAP.CCXV. Com lo cesar vench a la ciutat de Andrinopol per pendre comiat de Xor Miqueli, lo qual feu occiure lo cesar a Gircon, cap dels Alans, e tota sa gent, que non escaparen mas tres; e com trames a Galipol gents qui correguesen lu terra, e destroyssen la companya del cesar. 381
CAP.CCXVI. Com la companya del cesar dellibera desafiar lo emperador, e reptarlo de fe, e daço que feyt hauia; e com lemperador de Constantinoble feu matar an Ferran Daunes, almirall, ab tots los Cathalans e Aragonesos qui eren a Constantinoble. 383
CAP.CCXVII. Com los missatgers tramesos al emperador per desafiarlo foren presos e esquarterats a la ciutat del Redischo; e lo miracle del golf de Marmora hon fon degollada gran res dels innocents per Herodes. 384
CAP.CCXVIII. Com en Berenguer Dentença apres barrejada Recrea encontra ab XVIII galees de Genouesos e fo pres en fe per ells; e com yo, en Ramon Muntaner, volgui donar X milia perpres dor, perquel me lliurassen. 385
CAP.CCXIX. Com sabuda la preso den Berenguer Dentença e la mort de los missatgers a Galipol ajustare consell de ço que deuiem fer, en lo qual se dellibera, que desfondrassen les galees e tot vexell, per raho que negu pogues escapar ne fugir menys de batalla. 422
Seite
CAP.CCXX. Com la companya dellibera de combatres ab aquells que Xor Miqueli hauia tramesos sobre Galipol; e com la companya los va vencre, e hach morts be XXVI milia entre dapeu e de cauall. 387
CAP.CCXXI. Com la companya sabuda la venguda de Xor Miqueli, fill major del emperador de Constantinoble, hagren acord de ferir en la llur dauantera, la qual hagren vençuda; e com Xor Miqueli escapa ferit en la cara duna brotxa. 389
CAP.CCXXII. Com la companya barreja la ciutat de Redisco e el Panido, e a Redisco hagren feyt ço que ells hauien feyt de llurs missatgers; e com se mudaren entre el Redisco e el Panido, e en Ferran Eximenis Darenos los vench a accorrer. 392
CAP.CCXXIII. Com en Ferran Eximenis Darenos correch entro prop de Constantinoble, e en mig del jorn embla lo castell de Medico, e lo va guanyar e pendre; e com la companya se reparti en tres parts. 393
CAP.CCXXIV. Com Ser Iordi de Christopol del reyalme de Seledonich correch Galipol ab LXXX homens dacauall, los quals desbarati yo Ramon Muntaner ab quatorze de cauall. 395
CAP.CCXXV. Com en Rochafort ana correr Lestenayre, els affega e crema totes les naus e galees e terides que alli eren; e com la companya dellibera de combatres ab los Alans, e la sort vench sobre mi, Ramon Muntaner, que romangues en guarda de Galipol. 396
CAP.CCXXVI. Com la companya se parti per combatres ab los Alans, e hagren mort Gircon llur cap, e abatudes les sues senyeres, e mortes les sues gents; e ço que esdeuench a un caualler dels Alans per raho de lliurar sa muller de la companya. 397
CAP.CCXXVII. Recompta lo tractament que Ser Antoni Spindola feu ab lemperador de Constantinoble; e com desafia la companya de part de tota la comu de Genouesos, e vench assatiar Galipol hon fo mort, e desbaratats los llurs. 399
CAP.CCXXVIII. Com Ximelich Turch volch participar ab la companya ab LXXX homens a cauall, e com dita companya fo crexcuda de MDCCC homens de cauall de Turchs. 404
CAP.CCXXIX. Com lo senyor rey Nanfos Darago trague de la preso en Berenguer Dentença, lo qual ana al papa e al rey de França per pregar los de ajada; e com essent li negada passa en Galipol; e la discordia que hach entrell e en Rocafort. 406
CAP.CCXXX. Com lo molt alt senyor infant en Ferrando de Mallorques vench en Romania a Galipol hon era la companya ab certes conuinences per lo senyor rey Fraderich rey de Sicilia; e com fo reebut e jurat per llur cap e senyor, menys de Rochafort e sa companya, quel volien jurar per si, e no per lo senyor rey de Sicilia. 407
CAP.CCXXXI. Com lo dit senyor infant e la companya partiren del regne de Masedonia, e desempararen Galipol e lo castell de Medico, el cremaren, e sen anaren al regne de Salonich per guerrejar. 411
Seite
CAP.CCXXXII. Com la companya se moch pera anar al regne de Salonich; e com essent a dos jornades prop de Christopol brega se moch entre la companya, hon muri en Berenguer Dentença per mans dels Rochaforts. 412
CAP.CCXXXIII. Com en Rochafort feu estar la llur companya en tal enteniment, que per res no reebessen lo senyor infant en Ferrando per lo senyor rey Fraderich, rey de Sicilia, sino per ell mateix; don lo senyor infant se parti de la companya e se vench en Sicilia, e ab ell yo en Ramon Muntaner. 415
CAP.CCXXXIV. Com ser Tici Iaqueria vench en Galipol a pregar mi Ramon Muntaner, que li volgues ajudar de companya, ab que barrejas lo castell e vila de Fuylla hon se trobaren tres reliquies que mosenyer sent Ioan lexa al altar, quant se mes el monument a Efeso. 417
CAP.CCXXXV. Com lo senyor infant en Ferrando feu la via del port del Almiro, e crema e aplana tot quant hi hauia; don feu la via de la illa de Spoll hon combate lo castell e barreja la vila; e com fo al cap de la illa de Negrepont hon fo pres en fe per Vanecians. 420
CAP.CCXXXVI. Com la companya salegra de vaer tornar a mi Ramon Muntaner, e com en Rochafort pensa dacostarse a micer Carles de França, e feu jurar capita a tota la companya (mala a sos ops) an Tibaut de Sipoys per micer Carles de França. 422
CAP.CCXXXVII. Com les galees de Vanecians se partiren de la companya, e yo Ramon Muntaner ab ells per recobrar ço quem hauien pres; e com ani a la ciutat Destines per raho de pendre comiat del senyor infant en Ferrando, e per que li faessen honor. 424
CAP.CCXXXVIII. Com yo Ramon Muntaner prengui comiat del senyor infant en Ferrando pera venir en Sicilia, e com les galees de Vanecians se trobaren ab aquelles den Riambau Desfar, e trameteren lo senyor infant al rey Robert, e fo fora de preso. 425
CAP.CCXXXIX. Com en Rochafort fo pres per la companya e lliurat en Tibaut de Sipoys, lo qual menys de sabuda de la companya sel mena ell liura al rey Robert quil mana metre en una bolta en Versa hon mori de fam. 427
CAP.CCXL. Com lo duch de Tenes lexa lo ducat al compte de Brenda, e com dit compte essent desafiat per lo dispotat del Arta e per lo senyor de la Blaquia e lemperador, hach la companya en sa ajuda, e cobrada tota sa terra volch percasar la mort a la companya, hon fo mort ell e els seus. 429
CAP.CCXLI. Com los Turchs se partiren de la companya, e Genouesos los presseren tots en fe a bocha Daner; e com aquells qui eren romasos en la part de Galipol foren morts per lemperador de Constantinoble.. 431
CAP.CCXLII. Com la companya elegi per cap linfant Manfre, fill segon del rey de Sicilia, el juraren per cap e senyor; e com essent tant poch lo senyor rey trames capita per linfant an Berenguer Estanyol qui gran temps rege molt sauiament la host. 433
Seite
CAP.CCXLIII. Com mort en Berenguer Estanyol lo senyor rey de Sicilia trames a la companya per linfant Manfre Nalfonso Fraderich fill seu; e com mort linfant Manfre juraren per cap e per senyor Nalfonso Fraderich, e li fo donoda per muller la filla de micer Bonifaci de Verona. 434
CAP.CCXLIV. Recompta, qui sia estat micer Bonifaci de Verona, e la sua dexendença; e com lo duch de Tenes pres caualleria del dit micer Bonifaci de Verona e li feu molt gran do e honor lo dia de sa caualleria. 435
CAP.CCXLV. Com pau se tracta entre lo senyor rey Darago e lo rey de Castella ab conuinença, quell fill major del rey en Iacme Darago mulleras ab filla del rey en Ferrando de Castella. 438
CAP.CCXLVI. Com entre lo senyor rey Darago e lo rey de Castella se tracta, que de tot en tot anassen sobre lo rey de Granada, perço que hauia trencades les treues. E com lo rey de Castella ana assatiar Algezira, e lo rey Darago Almeria. 439
CAP.CCXLVII. Com lo rey de Castella menys de sabuda del senyor rey Darago lleua lo setge de Algezira, e lo senyor rey Darago hach bataylla a Almeria ab los Sarrahins, e linfant en Ferrando mata lo fill del rey Godix sarrahi; e com lo rey de Granada prega de treua lo senyor rey Darago. 440
CAP.CCXLVIII. Com en Rogero de Luria, fill del almirayll en Roger de Luria, ab ajuda del senyor rey Fraderich de Sicilia ana dessatiar Gerba, qui era ab setge del rey de Tunis; e com passant en Napols muri, e resta la terra a son germa en Carlet. 443
CAP.CCXLIX. Com los de Miscona ab alcuns de Moabia assatiaren lo castell de Gerba; e en Carlet ab ajuda del senyor de Sicilia Fraderich anant a Gerba gita toda la caualleria, e a poch de temps muri; e com reuelats segona vegada, lo senyor rey trames en Iacme de Castellar, hon axi mateix muri. 444
CAP.CCL. Com en Simon de Montoliu reques los tudors den Rogero de ajuda, e madona Saurina lapostolich e lo rey Robert, los quales li digueren de no; e a defalliment daquests vench al senyor rey de Sicilia Fraderich qui trames micer Pelegri de Pati ab XVIII galees, hon fo desbaratat e pres. 446
CAP.CCLI. Com en Simon de Montoliu clama merce al senyor rey de Sicilia Fraderich, que ell faes rebre lo castell de Gerba e la torra dels Querquens a qui li plagues; e com dit senyor rey offeri a mi R. Muntaner la conquesta de Gerba, em aparelli per conquerirla. 448
CAP.CCLII. Com yo Ramon Muntaner fui a Gerba per capita, e rebi lo castell e homenatge de tots quants ni eren; e com tres vegades citi als de Miscona e Alef cap llur, els desafihi, els mis en un canto de la illa, hon hach entrells tant gran fam, que de les serradures de les palmeres feyen pa. 450
Seite
CAP.CCLIII. Com Alef exi de la ila e replega be VIII milia homens da cauayll e quatorze barques, ab que foren desconfits los chrestians dels pas; e com yo Ramon Muntaner mon cors feri enells els vaig vencre e guanyar XVII barques, e hagui lo pas. 453
CAP.CCLIV. Com tots los de Miscona ab en Alef se volgren retre a mi en Ramon Muntaner; e com lo senyor rey de Sicilia trames micer Corral Llança ab XX galees, per raho que hi prenguessem venjança de tuyt, en fo donada la dauantera a mi en Ramon Muntaner. 455
CAP.CCLV. Com hagrem bataylla ab los Moros de Miscona els vencem, e prenguem dotze milia persones preses entre fembres e infants; e com lo senyor rey Fraderich de Sicilia de gracia especial me dona la illa e els Querquens a tres anys. 456
CAP.CCLVI. Com torna la guerra del senyor rey de Sicilia e del rey Robert; e com passa lo senyor rey de Sicilia en Calabria, e pres castells e viles. 460
CAP.CCLVII. Com linfant en Ferrando de Mallorques passa en Sicilia segona vegada, e la honor que li fo feyta; e com en Berenguer de Sarria estigue ab la companya a Palerm, e en Dalmau de Castellnou passa en Calabria per capita, e pensa de garrejar. 460
CAP.CCLVIII. Com lo rey Robert passa en Sicilia e pres terra a Palerm e guanya Castellamat e assatia Trapena; e com lo senyor rey trames linfant en Ferrando al munt de sent Iulia, don feya grant damnatje a dit rey Robert. 461
CAP.CCLIX. Com estant yo Ramon Muntaner a Gerba, lo noble en Berenguer Carros la vench assatiar ab gran poder per lo rey Robert; e com pensant depareyllarme, missatger li vench a Pantanella del rey Robert, en que li trametia a dir, que sen tornas a Trapena. 462
CAP.CCLX. Com lo senyor rey Fraderich de Sicilia feu armar LX galees per raho de destroyr tota la host del rey Robert; e com la regina, mare del rey Robert e sogra del senyor rey Darago e del senyor de Sicilia, sabent ho tracta treua a un any ab lo senyor rey de Sicilia e el rey Robert. 464
CAP.CCLXI. Tracta, com lo senyor de la Morea aualla del duch de Borgonya; qui fo net del rey de França, don per llinea recta aualla madona Ysabel, muller del senyor infant en Ferrando de Mallorques. 467
CAP.CCLXII. Com los barons del principat de la Morea delliberaren fer matrimoni de la nina princesa de la Morea ab en Falip, fill segon del rey Carles, e se ferma, ab que lo fill del compte Daria mulleras ab germana de dita princesa e senyora de Matagrifo. 469
CAP.CCLXIII. Com lo senyor infant en Ferrando de Mallorques pres per muller madona Ysabel; filla del compte Daria e neta del princep de la Morea; e com la dona de Matagrifo ereta sa filla de la baronia de Matagrifo e de tot dret que hagues en principat de la Morea. 471
CAP.CCLXIV. Com yo Ramon Muntaner tramis missatge al senyor rey de Sicilia, per raho que fos la sua marce, que yo pogues venir
Seite
en Catania hon era lo senyor infant en Ferrando ab la infanta sa muller, qui infanta un fill qui hach nom Iacme; e com dit senyor infant sapareylla de passar en la Morea. 473
CAP.CCLXV. Com la infanta madona Ysabel, muller del senyor infant en Ferrando de Mallorques, passa desta vida; e com yo Ramon Muntaner reti les illes de Gerba e dels Querquens al senyor rey de Sicilia, e men ani lla hon era lo senyor infant en Ferrando. 475
CAP.CCLXVI. Com lo senyor infant en Ferrando de Mallorques comana a mi Ramon Muntaner lo senyor infant en Iacme, char fill seu, per raho quel portas e lliuras a la regina sa mare; em dona carta de procuracio, pera fer tot ço quem plagues. 476
CAP.CCLXVII. Com lo senyor infant en Ferrando de Mallorques passa a la Morea e pres Clarença a força darmes e hach tota la encontrada, el juraren per cap e per senyor tots los de Clarença e els de la Morea. 478
CAP.CCLXVIII. Com yo Ramon Muntaner pense dapareyllarme per passar ab lo senyor infant en Iacme en Cathalunya a sa auia, e com hagui noues, quels de Clarença hauien armades quatre galees per raho de hauer dit infant; e com dia de tots sants prengui terra a Salou. 479
CAP.CCLXIX. Recompta, com yo Ramon Muntaner lliure lo senyor infant en Iacme a madona la regina auia sua qui era a Perpinya; el lliure ab tota aquella solemnitat que infant ne fill de rey se deu lliurar. 481
CAP.CCLXX. Com lo senyor infant en Ferrando de Mallorgues trames per cauallers e homens de peu; e com abans que la gent hi fos a la Morea, dit infant passa desta vida, e se occupa de tota la terra mosenyer en Ioan, frare del rey Robert. 484
CAP.CCLXXI. Com lo senyor rey en Iacme de Arago acorda de trametre linfant Nanfos son fill a conquistar la regne de Serdenya e de Corsega ab ajuda que li feu lo senyor rey de Mallorques de XX galees. 485
CAP.CCLXXII. Recompta lo sermo que yo Ramon Muntaner tramis al senyor rey per lo passatge de Serdenya e Corsega per raho de conseyll donar al senyor infant Nanfos, o almenys a fer recordar de totes coses. 487
CAP.CCLXXIII. Com lo senyor infant Nanfos parti de port de Fangos e pres terra a Palma de Sols hon lo jutge Darborea e gran res dels Sarts lo reeberen per senyor, en trames lalmirayll per assatiar Caller. 494
CAP.CCLXXIV. Com lo senyor infant Nanfos hach presa Vila Desgleyes, e vench assatiar lo castell de Caller, e edifica dauant dit castell de Caller un altre castell ab una altra vila qui hach nom lo castell de Bonayre. 496
CAP.CCLXXV. Com lo compte Ner vench secorrer Caller be ab vuyt cents cauallers tudeschs e CCCC Pisans e sis milia dapeu e XXX galees, es combateren ab lo senyor infant Nanfos, en fugi lo compte, e muriren tots los tudeschs e Pisans, e a poch de temps muri lo compte de les nafres que hach haudes. 497
Seite
CAP.CCLXXVI. Com aquells de Caller cuydaren entrar en lo castell de Bonayre, e lo senyor infant Namfos desconfils; e la maluestat quels de Caller van fer den Gilabert de Sentelles e daltres cauallers; e com Pisans delliberaren fer pau ab lo senyor infant Nanfos. 502
CAP.CCLXXVII. Com lo senyor rey Darago trames XX galees lleugeres al senyor infant Namfos; e com missatger de Pisans tracta de dau ab micer Barnabo Doria, qui si mes parlador de pau entre lo commu de Pisa e el senyor infant. 504
CAP.CCLXXVIII. Com se feu la pau del senyor infant Namfos e dels Pisans, e ab quines conuinences; e com aquells de Bonifaci e daltres llochs de Corsega feren homenatge al senyor infant Namfos. 505
CAP.CCLXXIX. Com lo senyor infant Nanfos se torna en Cathalunya e lexa procurador general lo noble en Falip de Saluça, e lo noble en Berenguer Carros capita del castell de Bonayre, e thresorer de la illa Pere de Lebia e Agostin de Costa. 506
CAP.CCLXXX. Com lo senyor rey en Sanxo de Mallorques passa desta vida e llexa hereu son nabot linfant en Iacme, fill del senyor infant en Ferrando; e com fo sebolit a Perpinya a la esgleya de sent Ioan. 507
CAP.CCLXXXI. Com lo senyor rey Darago rete al sanct Pare apostolich Regol e los altres castells quel senyor rey de Sicilia tenia a Calabria, quels tengues en secrest; e com a poch de temps lapostolich los rete al rey Robert, de que fo molt despagat dit senyor rey de Sicilia. 509
CAP.CCLXXXII. Com galees del rey Robert trencaren les tonayres de Sicilia, don la guerra torna entre lo senyor rey de Sicilia e lo rey Robert; e com dit rey Robert trames son fill lo duch ab gran poder en Sicilia, lo qual sen hach a tornar en Calabria menys de hauer res guanyat. 510
CAP.CCLXXXIII. De les grans maluestats que les communes de Genoua han feytes al senyor rey de Sicilia, e fan tostemps enuers la casa Darago. 513
CAP.CCLXXXIV. Com dos galees lleugeres de Pisans entraren ab vianda dins la palisada al castell de Caller, e com lalmirayll en Francesch Carros las presa ab tot la xurma; lo qual entes per los Pisans fo ordonat de venir acorrer dit castell de Caller. 515
CAP.CCLXXXV. Com lo iutge Darborea hach presos vuytanta Pisans els trames al almirayll, el qual axi mateix nach presos cent e cinquanta; e com lo dia de nadal entre de galees e lenys vengren cinquanta dauant Caller per acorrer la, de les quals lalmirayll en Carros hach VII, e les altres foren desbaratades en pensaren de fugir. 517
CAP.CCLXXXVI. Com les galees dels Pisans e Genouesos qui eren escampades e de les mans del almirayll en Carros delliurades combateren la nau del noble en Ramon de Peralta en tal guisa, que apres de hauer perduts CCC Genouesos se hagren a partir de dita nau prou dolents; e com Pisans pensaren de trencar totes les conuinences que hauien ab lo senyor infant. 520
Seite
CAP.CCLXXXVII. Com les senyeres del almirayll en Carros e del noble en Ramon de Peralta pensaren dentrar Escampaig, e la van guanyar a força darmes; e sagren axi ab los Descampaig, que non restauraren a vida ne hom ne dona ne infant; e com dit lloch meritament per sos peccats fo punit. 522
CAP.CCLXXXVIII. Com al senyor rey en Iacme de Mallorques fonch donat per tudor lo molt alt senyor e deuot mossenyer en Falip de Mallorques auonclo seu, lo qual tracta e acaba, que dit senyor rey de Mallorques hagues per muller madona Gostança, filla del senyor infant Namfos. 524
CAP.CCLXXXIX. Com lo senyor rey Darago ab lo senyor rey de Mallorques trameteren tal secors a Bonayre, que aquells de Caller se tengren per perduts, e hagren los Pisans a tractar pau ab dit senyor rey, e retrel lo castell de Caller. 525
CAP.CCXC. Com tostemps Deus punix tot hom qui pau trenca, e com los Pisans reteren lo castell de Caller al senyor rey Darayo, e per ell al iutge Darborea, e sen van exir per la porta de la mar; e com estandart reyal e panons foren mesos el castell de sent Brancas. 526
CAP.CCXCI. Com la senyora infanta, muller del senyor infant Namfos, passa desta vida, apres dauer haut della linfant en Pere e linfant en Iacme e una filla; e prosoix axi mateix dient, quins sien estats aquells cinch fills del senyor rey en Iacme Darago e de madona la regina Blanca. 529
CAP.CCXCII. Com lo senyor rey en Iacme Darago, apres dauer moltes vegades confessat, e hauts los sagraments de la esgleya, passa desta vida e fo soterrat a Sanctes Creus; e com resta lo regne Darago e Valencia al senyor infant Namfos. 531
CAP.CCXCIII. Com lo senyor rey Namfos Darago vench ab tots sos germans e richs homens a la vila de Montblanch hon tench conseyll, en quina part de ses terres yria, e axi vench a Barcelona e aqui jura vsatges e llibertats a tot Cathala, el juraren per llur cap e senyor. 534
CAP.CCXCIV. Com lo senyor rey Namfos Darago hordona, que prelats e richs homens e cauallers de sos regnes fossen a Çaragoça lo dia de pascha, perço com se volia fer cauayller e pendre la beneyta corona del reyalme. 535
CAP.CCXCV. Com lo senyor rey Namfos parti de Barcelona e vench en la ciutat de Lleyda e vesita gran res de totes aquelles parts, e li trameteren grans presents e joyes lo rey de Trimise e de Granada; e com tots los nobles comensaren dapareyllarse pera venir en Çaragoça a la coronacio. 535
CAP.CCXCVI. Dels nobles quel senyor rey Namfos feu cauallers nouells en la sua coronacio, e daquells qui feu linfant en Pere e linfant en Ramon Berenguer, e axi mateix de molts cauallers nouells qui llauors se faeren. 538
Seite
CAP.CCXCVII. Com lo senyor rey Namfos pres caualleria de si mateix a Çaragoça, ne ab qual manera, ne ab quina solennitat reebe la beneyta corona del reyalme. 542
CAP.CCXCVIII. Com apres dauer reebuda la corona del reyalme seti molt rich fonch feyt al senyor rey Namfos, que sech ab sos richs homens e cauallers, e hi cantaren en Romaset e en Comi iutglars. 549